T3. Poblacions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 27/10/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

ECOLOGIA T3. POBLACIONS: CONCEPTES I PROCESSOS DEMOGRÀFICS BÀSICS.
Definició de població, perspectiva ecològica i genètica.
Limitacions al concepte de població Individus genètics i funcionals Organismes unitaris i modulars Com mesurar les poblacions: abundància, densitat i cobertura.
Classes de cicles biològics: freqüència de reproducció, longevitat i tipus de generacions Demografia i dinàmica de poblacions Processos demogràfics bàsics: natalitat, mortalitat, emigració i immigració QUÈ ÉS UNA POBLACIÓ? Perspectiva ecològica: conjunt d’individus d’una mateixa espècie, reproductors o no, que ocupen un determinat espai en un determinat moment del temps. Tots ells utilitzen recursos i són potencialment predables.
Perspectiva genètica: conjunt d’individus que comparteixen un determinat pool genètic i contribueixen a la nova generació (població efectivament reproductiva).
Vàlid només per a organismes amb reproducció sexual.
QUÈ ÉS UN INDIVIDU? •Individus genètics (genets): individus corresponents als zigots originals.
•Individus funcionals: individus sense més. A voltes no es corresponen amb l’individu genètic, sinó amb parts més o menys individualitzades d’aquest. A vegades són pura i simplement una convenció.
INDIVIDUS GENÈTICS I FUNCIONALS ÚNICAMENT FUNCIONALS.
Una tija es considera un individu. Funcionen individualment però genèticament podrien ser iguals.
ORGANISMES UNITARIS I MODULARS Organisme unitari: creixement determinat (mida poc variable) Organisme modular: creixement indeterminat (mida molt variable), compost d’un nombre variable de peces (mòduls) que es poden independitzar (ramets), es poden separar.
Ex: briozous, corals, plantes rizomatoses o estoloníferes En general: Org. unitaris: nº d’individus funcionals = nº de genets (carregues genètiques diferents) Org. modulars: nº d’individus funcionals > nº de genets Excepció: organismes partenogenètics (Taraxacum, Dapnia): unitaris, però clonal.
Les abelles no són socials, les formigues sí.
Clon: Grup de gens, cèl·lules o organismes idèntics genèticament, provinents d’un únic ancestre.
En alguns casos podem veure un grup d’arbres amb una coloració idèntica, això es perquè tenen un ancestre comú.
Organismes clonals: Avantatges reproductius en condicions ambientals adverses i d’elevada competitivitat (menor cost reproductiu dels propàguls vegetatius en relació amb les llavors).
Però això provoca: 1.Escassa variabilitat genètica: Si hi ha una mutació letal o no, és més possible que aparegui.
- Poca resistència a les malalties (p.e. clons de jardí) - Escassa capacitat d’adaptació a canvis en l’ambient 2. Escassa capacitat de dispersió (en l’espai i el temps) - El creixement dels propàguls es concentra sovint (no sempre) a prop del zigot originari.
- Els propàguls no entren (sovint) en dormició 3. Genets potencialment immortals - Avantatge o desavantatge? Els organismes clonals sovint combinen la producció vegetativa de propàguls amb la producció sexual de llavors.
ESTAT DE LES POBLACIONS ABUNDÀNCIA: MIDA I DENSITAT Mida poblacional: nombre total d’individus de la població Densitat: nombre d’individus per unitat de superfície (densitat absoluta). Mesura indirecta, quant no es fàcil comptar els individus.
Mesures relatives de la mida i la densitat: estimades amb mètodes que tenen una relació desconeguda (constant?) amb les mesures absolutes. Mesures aproximades. (ex. cant de mascles, caus, recobriment, pells cobrades, tones pescades per unitat d’esforç…).
Útils per a avaluacions relatives (canvis entre zones, en el temps…) No sempre tenim individus clars: cobertura. Si has de comptar les herbes del jardí és impossible, per tant es mesura la cobertura. Segons la abundància del que hi ha.
Tècnica: es fan quadrats a tota l’àrea i a cada quadrat assignes la planta més abundant.
mesura de densitat es el num de individus per hectaria.
CICLE BIOLÒGIC Seqüència bàsica d’esdeveniments d’un organisme. Es té en compte el estats del cicle per que cada cicle te unes necessitats particulars. Es important saber com està creixent la nostra població.
(the fundamental unit of description of the organism) TIPUS DE CICLE BIOLÒGIC: CRITERIS 1. Durada del cicle (longevitat) Anuals: el cicle es completa en un any o menys. Excepció: Hi han plantes que són bianuals que tenen cicles de dos anys. Per això es considera des de que inicia el cicle fins que treu la llavor si fa un període de dormició aquesta part es treu del cicle per a poder considerar les bianuals, anuals.
Perennes: el cicle es completa en diversos anys.
2. Freqüència de reproducció Semèlpares: un únic episodi reproductiu.
Iteròpares: diversos episodis reproductius.
3. Tipus de generacions Generacions solapades.
Generacions no solapades.
TIPUS DE CICLE BIOLÒGIC En les generacions solapades, es tendeix a protegir molt a les cries.
En les no solapades s’intenta que les cries siguin independents de la mare.
Implicacions biològiques del tipus de cicle: esforç reproductiu i freqüència de reproducció.
A més esforç, més excit reproductiu. S’ha de vigilar, ja que si fa molt esforç però no hi ha excit pot acabar provocant la mort del adult.
Dinàmica de les poblacions: Canvis en la mida o densitat de les poblacions al llarg del temps.
Demografia: Conjunt de tècniques d’estudi de la dinàmica de les poblacions.
...

Tags:
Comprar Previsualizar