Exercici 1 Arqueologia GrupB1 (2015)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

aenriquezalvaro EXERCICI 1 Balsera, R., Bermejo, J., Fatás, L., Graells, R., Jornet, R., Sardà, S., 2013, El túmulo 1 de la necròpolis V del Cascarujo (Alcañiz, Bajo Aragón). Arquitectura y secuencia constructiva, Pyrenae, 44, 61-90.
Assignatura: Arqueologia Grup: B-1 Número de l’exercici:1 1. Fes un resum de l’article de màxim 300 paraules (tot resum ha d’indicar breument el tema i objectius de l’estudi, la metodologia utilitzada i les conclusions/ interpretacions a les que s’arriba).
Aquest treball presenta els resultats de les investigacions d’una necròpolis del complex arqueològic del Cascarujo, situat a Alcañiz, Baix Aragó.
L’objectiu central és: “descripción razonada de las estructuras y de su estratigrafía para contribuir al debate sobre la arquitectura tumular del Bajo Aragón.”1 L’estudi té, doncs, la intenció d’aportar documentació per al debat de les construccions funeràries, així com els ritus que s’hi realitzaven.
La metodologia empresa en el treball va consistir en el mètode de Harris i Carandini.
Es va fer un estudi per sectors de la necròpolis començant per un gran túmul, tot seguit per un altre molt proper i a mesura que es va anar realitzant l’excavació se’n varen trobar dos més de menors dimensions.
Els autors varen arribar a les conclusions que aquest estudi fa concretar molt algunes formes de ritus així com les construccions dels túmuls. Destaquen com a excepcional el túmul principal, per la seva mida i per la possibilitat que hi hagut de fer una reconstrucció completa pas a pas de la seva formació. S’arriba a una possible interpretació de que aquesta tomba estava destinada a un individu molt important en aquella societat; encara que faltarien estudis de tot el complex arqueològic per determinar-ho.
“(..)El objetivo último del proyecto es avanzar a través de esa visión complementaria en la identificación de los procesos de diferenciación social que se desarrollan a lo largo de la primera Edad del Hierro en este complejo arqueológico, así como de su contextualización dentro de la zona del Bajo Aragón.”2 2. Quin és l’objectiu de l’estudi? Resta ben especificat en el text? (màxim 200 paraules).
“(...)proyecto de carácter más global que implica un trabajo en dos direcciones: por un lado, reestudiar los túmulos excavados de antiguo y analizar nuevas sepulturas, y por otro, comenzar a obtener datos sobre el funcionamiento cronoespacial del poblado. El objetivo último del proyecto es avanzar a través de esa visión complementaria en la identificación de los procesos de diferenciación social que se desarrollan a lo largo de la primera Edad del Hierro en este complejo arqueológico, así como de su contextualización dentro de la zona del Bajo Aragón.(...)”3 L’objectiu del treball era inicialment una descripció racional de les estructures tumulars que es trobaven a la necròpolis, així com la comparació amb altres de la zona del Baix Aragó. Aquestes estructures ja varen ser estudiades anys abans, però no amb la precisió com aquest ho ha fet. També trobem un altre objectiu, més ambiciós, com és el de avançar en els processos de diferenciació social en aquestes cultures, fet que va provocar les possibles interpretacions; com per exemple la mida de les tombes i el seu perquè.
1 Balsera, R., Bermejo, J., Fatás, L., Graells, R., Jornet, R., Sardà, S., 2013, El túmulo 1 de la necròpolis V del Cascarujo (Alcañiz, Bajo Aragón). Arquitectura y secuencia constructiva, Pyrenae, 44, 61. Ho trobem a mode d’extracte del treball.
2 Conclusions, pàgina 85 3 Conclusions, pàgina 85 2 En el text resta molt ben especificat l’objectiu de la recerca, tant en l’extracte inicial i en la introducció com, i sobretot, en les conclusions.
3. Quina ha estat la motivació/expectatives de la recerca? Resta ben especificada en el text? (màxim 200 paraules).
L’expectativa principal de la recerca ha estat l’estudi de les diferenciacions socials en aquesta societat de l’edat del ferro.
Els autors, a les conclusions, afirmen: “aceptamos que el espacio funerario, y en general las distintas áreas tumulares bajoaragonesas, desempeñan un papel primordial a la hora de legitimar y negociar las condiciones sociales de determinadas familias y linajes, por lo que, al exponer los resultados de la arquitectura de este túmulo, damos los primeros pasos para ordenar la información disponible. Esto nos permitirá profundizar, por medio de la comparación, en el entendimiento de cuáles son los factores materiales que hacen referencia a la organización de estas comunidades y cuáles son realmente los gestos constructivos y rituales que manifiestan distinción social.”4 És a dir, al ser una de les primeres excavacions amb aquesta motivació, les restes obtingudes en aquesta necròpolis serviran per, mitjançant la comparació rigorosa amb les altres restes del jaciment i més en general a altres jaciments del baix Aragó, ampliar el marc d’estudi i comprendre’l millor.
Sobre la diferenciació social en aquestes societats, afirma que les necròpolis són el lloc idoni per descobrir diferents posicionaments socials; tot i això, és necessària una investigació de tota la resta del jaciment i d’altres per arribar a extreure interpretacions més vàlides i rigoroses.
Aquesta motivació va lligada directament al objectiu d’estudi de la recerca i queda totalment especificada en el text, com anteriorment comentava, ho trobem situat a l’apartat de conclusions.
4. Es mencionen els antecedents (estat de coneixement o estudis/informació ja existent) sobre els que es basa la proposta d’estudi que fan els autors? (màx. 200 paraules).
A la introducció del treball, ens especifica totalment els estudis que es varen realitzar en el jaciment de la necròpolis anys abans.
El primer estudi que daten els autors va ser el de Bardevíu a l’any 1923, que va descriure per primer cop les tombes del jaciment de Cascarujo. Aquesta descripció del túmuls va ser ampliada l’any 1945 per part de Galiay, on es realitzà amb molta més extensió i adequació.
Tenim més informació extreta del jaciment de la mà de l’estudi arqueològic de Bruhl l’any 1932, que va diferenciar cinc agrupacions d’estructures funeràries entre tot el jaciment (En aquest treball només estudien el complex número 5, situat al sud-oest del poblat).
Recentment, varies zones funeràries del complex arqueològic de Cascarujo, havien rebut una recuperació patrimonial.
4 Conclusions, pàgina 85 3 Quan es va fer l’anàlisi de les tombes i dels artefactes extrets de la excavació, es varen realitzar múltiples comparacions amb altres informacions similars d’arqueòlegs que estudiaven jaciments més o menys propers situats en el mateix espai cronològic. Així es va poder donar la recerca d’interpretacions sobre els túmuls gràcies a la documentació escrita d’altres autors.
5. Quines metodologies d’estudi s’han utilitzat per obtenir informació històrico-arqueològica-ambiental de l’assentament? (màxim 300 paraules).
Inicialment es va localitzar un gran túmul situat aproximadament al centre de la necròpolis que era senzilla de reconèixer per la seva gran extensió. A continuació, es va ampliar l’estudi a un altre túmul molt proper que restava espoliat i a mesura que avançava la excavació del primer túmul, varen sorgir dos túmuls més a part del principal.
Per excavar els diferents túmuls, varen ser dividits en sectors.
Els dos túmuls inicials que es varen trobar varen ser estudiats, inicialment, centrats a processos post deposicionals, fent un anàlisi estratigràfic complet de totes les tombes.
Es va arribar a la conclusió de que totes varen ser espoliades abans de ser recobertes amb totalitat per tots els estrats.
Per analitzar a estructura tumular principal, es va anar estudiant i documentant els descobriments que s’hi realitzaven des del interior cap al exterior del mateix, analitzant la seqüència estratigràfica al complet. A continuació, es varen relacionar les estructures tumulars que varen trobar-se al voltant de la principal també realitzant el mateix mètode d’excavació.
Es va constatar que una de les tombes al voltant de la principal, que era molt més petita i de construcció diferent, estava feta amb un altre material. Tot i això, era una construcció molt malmesa i, encara que tot indiqui que tenia una funció especial relacionada amb la tomba principal, no s’ha pogut demostrar.
Seguidament es varen analitzar les restes materials extretes comparant-les amb altres restes, sobretot ceràmiques ja existents, per poder i intentar situar en context. La falta, però, de més restes materials, dificulta parcialment el descobriment de les funcions de algunes de les estructures que es varen trobar (l’absència d’ossos fa que una de les estructures trobades no puguem anomenar-la complex funerari per exemple).
Finalment es varen redactar les conclusions i les interpretacions corresponents.
6. A quines interpretacions històrico-arqueològiques arriben els autors? (màxim 300 paraules).
Els autors d’aquesta obra, en general, fan poques interpretacions de les restes que han trobat, tot i que busquen relacions amb diferenciacions socials. Això, principalment, es degut a que fa falta estudiar amb intensitat tota la resta del complex arqueològic. Tot i això, gràcies a les restes materials, expliquen algunes possibles interpretacions de per a que servien les diferents estructures trobades en la necròpolis que s’estava estudiant.
Per exemple, el fet de que el túmul principal tingués unes mides extraordinàries al que és habitual, dóna a interpretar que era possible que algun individu o grup d’ells, tingués unes necessitats socials especifiques de la resta del poblat.
Es varen trobar també, restes de ceràmica carbonitzades, cosa que pot donar-se a interpretació a formes de crematori, tot i que podrien ser donades per el propi procés de formació del túmul.
4 Una altre interpretació de les restes, és, curiosament, la falta de restes òssies en una de les estructures secundàries, que podria indicar que fos un lloc per fer ofrenes, tot i que l’estat d’espoli massiu que es pot comprovar dificulta la comprensió d’aquesta interpretació.
També es realitza una interpretació de l’estructura més petita al voltant de la principal, que està construïda amb un altre material; podria ser que tingués una relació directa amb la principal, però no es apreciable amb cap resta.
Així doncs, els autors deixen de banda la interpretació general de les restes confiant que la resta de la excavació, tal com es veu al últim paràgraf de les conclusions, permeti entendre amb certa profunditat l’objectiu de recerca.
Tot i això, aquesta excavació ha permès, segons ells, començar amb molt bon peu la classificació de les primeres restes que s’obtenen per a aquesta finalitat i resulten satisfets amb el treball realitzat.
7. Coneixes alguna metodologia que no hagin utilitzat els autors i que incorporant-la a l’estudi hagués proporcionat més resultats i una millor interpretació? Els autors emprenen una metodologia d’excavació molt adequada per poder obtenir resultats i evidències fidedignes, com és el mètode de Harris i Carandini; utilitzant la estratigrafia total dels sectors en que s’ha dividit el jaciment, fet que fa que sigui molt més evident la relació cronològica i la datació relativa de les Unitats Estratigràfiques.
Tot i això, en el treball no hi ha hagut un estudi exhaustiu de les restes trobades i, en el meu parer podria aportar uns resultats més clars al treball. Veig necessari l’estudi a fons de les restes al laboratori, amb un anàlisi complet de les seves formes i fent una comparació amb altres restes similars de tota la zona on es desenvolupà amb més extensió la edat del ferro.
Una comparació així, donada al cas de la diferenciació social, podria veure’s desvelada, ja que podria ser possible que: la forma i/o l’estat de carbonització de la ceràmica fos específica per un conjunt d’individus més o menys privilegiats.
A més a més, en el cas de les restes carbonitzades i les òssies, es podria haver datat amb més precisió per mitjà d’un estudi amb els principis de desintegració radioactiva.
Tot i això, els autors realitzen un anàlisi complet de tota la excavació i, potser, els hi faltaria l’anàlisi, com he dit, més extens al laboratori.
5 ...