Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Exclusió Social i Criminalitat Urbana
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 47
Subido por

Vista previa del texto

Exclusió social SESSIÓ 2 L'estat del benestar enfront de la marginalitat. Pobresa - Exclusió Social Marginalitat.
La gestió de la pobresa en l’Estat del Benestar En l’edat mitjana, els pobres tenien una funció molt pràctica per mantenir l’estatu quo. Però a partir de la revolució industrial i de les onades de pesta -que van reduir la població europea- va ser necessària la mà d’obra a les fàbriques, de manera que calia atreure a la gent al treball industrial.
Per tal d’atreure a les persones al treball industrial, es va desenvolupar l’ètica de treball, idea que neix amb la modernitat per donar sentit a la involucració de les persones en tasques que són totalment alienes a la seva vida quotidiana. No són més que uns mecanismes ideològics creats des de l’església que promouen la necessitat d’implicar-se en el treball assalariat.
També sorgeixen idees com el progrés o el desenvolupament, identificats com a creixement.
Origen de l’Estat de Benestar Sorgeix l’Estat de Benestar (creat per reduir la marginalitat de forma estructural), que constitueix un sistema de protecció social per mantenir unes condicions de vida dignes, independentment de la relació amb el mercat laboral.
Precedents de l’Estat de Benestar: - Estat de Benestar conservador (Bismarck): el canciller alemany, va confirmar tres lleis socials que consistien en un Segur contra Malaltia (1883); Segur contra Accidents de Treball (1884) i Segur contra la Invalidesa i la Vellesa (1889). Són segurs socials de caràcter obligatori, en els quals el subjecte contribueix amb la seva corresponent quota, la seva cotització, al seu segur social individual.
- Mutualisme obrer Les iniciatives comunitàries i les estatals o paternalistes acaben convergint i, després de la II Guerra Mundial, es crea l’Estat del benestar en el paradigma del keynesianisme.
El keynesianisme, teoria econòmica proposada per Keynes, està basat en l’estimulació de l’economia en moments de crisi. Segons Keynes, en moments de crisi, la producció és inferior al desitjable i per això hi ha desocupació. En existir aturats, no adquireixen béns i serveis i les empreses no contracten a més gent perquè no hi ha suficient demanda. Keynes proposa augmentar la despesa pública per tal d’augmentar l'ocupació, el que suposarà la percepció d’un salari.
Es tractava de garantir sempre uns mínims perquè la gent esdevingués, no només treballadora, sinó consumidora. En un primer moment, els consumidors eren les classes acomodades, perquè la classe obrera no tenia accés al consum de determinats béns. A partir de la creació de l’Estat del benestar, 1 Exclusió social els increments de salaris i la protecció social generalitzada, es converteix als productors en consumidors. Això passa sobre tot a Europa.
EEUU i el Pla Marshall Els EEUU exporten els seus productes (cotxes produïts en sèrie, etc.) als països que surten de la IIGM i encara conserven classes mitges. Davant la penúria europea i la impossibilitat financera de comprar productes nord-americans, es desenvolupa el Pla Marshall, tenint com a objectiu la recuperació econòmica europea i possibilitant, així, que els europeus consumeixin productes dels Estats Units (generació diners i creació consumidors).
Consum Perquè les persones s’endeutin, cal que tinguin ingressos assegurats per poder tornar el crèdit. Això s’aconsegueix a través de l’Estat del benestar, que cobreix les necessitats bàsiques i permet un coixí de seguretat que cobreixi els individus en cas de petites contingències. D’aquesta manera, l’Estat converteix els productors en persones amb un estil de vida d’àmplia classe mitja.
L’Estat del Benestar Els serveis proporcionats per l’Estat de Benestar, que són públics i universals (arriben a tota la població) són: - Sanitat - Educació Sistemes de garantia de rendes. L’Estat del Benestar possibilita la transferència de renda per garantir a la població uns ingressos, sempre vinculats amb la cotització a la Seguretat Social.
Aquest sistema, que cobreix pensions de jubilació, pensions de viudetat i subsidis d’atur, permet desvincular la vida quotidiana del mercat.
Persones excloses de la protecció social de l’EdB L’Estat de benestar aconsegueix un augment de la qualitat de vida i una reducció de la pobresa. Tot i això, què hi ha gent que es queda fora de tots aquests esforços col·lectius de l’estat per atendre les necessitats de la població.
Queden fora de la cobertura els més rics, que no ho necessiten, i determinats perfils com són les persones que no treballen al mercat laboral ja que treballen sense cotitzar, com les dones que treballen a la llar, que queden supeditades als ingressos de l’home.
Hi ha un model familiar acceptable, que és el format per l’home breadwinner, la dona que treballa a casa i els fills i qualsevol model diferent és penalitzat. Es produeix una feminització de la pobresa quan es diversifiquen les formes familiars (acceptació del divorci, possibilitat de refer famílies, etc.).
Això es produeix a partir del Maig del 68 i els anys 70 (moviments d’alliberament sexual i moviments del llibertat de la dona). En aquest moment es normalitzen formes de família que fins llavors no 2 Exclusió social estaven acceptades. És un procés paral·lel a altres que es donaven durant l’època, com és el retrocés dels Estats de Benestar.
Exclosos a Amèrica. Als Estats Units els immigrants no estaven atesos per no cotitzar a la Seguretat Social i patien segregació territorial i desplaçaments. Segons la sociologia conservadora, “no volien entrar en la lògica del treball assalariat i les classes, només delinquir i aprofitar-se de la protecció social”. Es crea una mitologia de l’underclass i es genera una estigmatització.
Exclosos a Europa. A París, la gent del camp que volia buscar-se la vida a la ciutat era la que vivia segregada a la perifèria. Aquestes zones es van convertir en barris obrers, dels que durant el gran creixement econòmic, la gent marxava. A partir dels anys 60, van arribar a París de forma massiva (a causa de la Guerra del Rif) persones del nord d’Àfrica per similituds culturals (idioma), que provenien de les antigues colònies. Aquests immigrants, no tenien els mateixos drets (situació jurídica conflictiva), fet que els impulsava a intentar buscar-se la vida en barris conflictius.
Pel fet de ser estrangeres i pobres, totes aquestes persones queden fora de l’Estat de benestar. En funció dels perfils individuals, es busquen la seva ubicació dins de les economies d ela marginalitat i queden exclosos dels serveis de l’EDB i dels sistemes de garantia de renda.
Reacció de l’Estat de Benestar a l’exclusió L’EDB reacciona a través d’uns serveis socials que en alguns casos es creen amb la idea d’atendre a tota la societat, però que en la majoria dels casos són l’herència de l’assistencialisme caritatiu i religiós de l’època anterior a l’Estat del benestar per garantir la igualtat d’oportunitats i dotar als barris de serveis suficients per aconseguir-ho.
Destaca la importància de que els infants gaudeixin d’uns mínims (escolarització, alimentació, sanitat, etc.).
A Espanya els serveis socials són locals, per tant, són diferents en funció dels municipis.
Segons Simmel (segle XIX), la pobresa depèn de l’autonomia personal. Però la societat és molt més complexa que reduir-la a això.
Es distingeixen els pobres de forma intermitent dels pobres que estan fora de l’EDB (classe marginal/underclass).
3 Exclusió social Pobresa, marginalitat i exclusió social - - Pobresa: Terme clàssic per designar a les persones sense recursos per interactuar amb la resta de la societat de forma normalitzada.
Marginalitat: Problemes individuals associats amb la underclass i la segregació territorial (addiccions, falta de voluntat, etc.).
Fa referència a l’encaix dels estils del vida individuals en els de la societat majoritària. Molt vinculat al poder de consumir.
Exclusió social: terme utilitzat pel Moviment ATD Quart Món per referir-se a la situació de marginació dels beneficis del creixement econòmic en què es trobaven els grups “tradicionalment pobres” o els “pobres de sempre”. Segons aquest moviment, la marginalitat no prové de problemes individuals, sinó d’estructures socials que exclouen, barreres de la societat a determinades persones.
La multidimensionalitat del concepte d’exclusió social, més enllà de debats acadèmics i ideològics, ha legitimat que fos substituint el concepte de pobresa en les institucions europees.
En la definició adoptada per part d’aquestes institucions, es considera l’exclusió com la falta de participació en la vida econòmica, social, política i cultural, i l’allunyament de la forma de viure majoritària de la societat de referència.
S’intenta que l’exclusió social sigui un terme superador de la pobresa i multidimensional (que contempli els diferents factors que poden portar a una persona a la pobresa i la marginalitat), ja que hi ha més factors que la pobresa econòmica. Això s’aconsegueix a partir d’estructures socials més inclusives.
S’ha anat deixant la pobresa com a concepte limitat que mesura només els recursos econòmics.
L’exclusió social pretén ser un concepte superador i multifactorial.
Crítica - No cobertura universal Etiquetatge de les persones que utilitzen els serveis públics envers de les persones que tenen accés a serveis privats.
Cal crear contrapartides per ser coherents amb l’ètica del treball, ja que la societat majoritària no accepta que hi hagi gent que no entri en el treball assalariat, fet que fa que els plans de treball individualitzat hagin d’anar orientats a que la gent entri en el mercat de treball per tal que la societat majoritària ho accepti. Per tant, es fa la inserció social a través del treball. Però això genera problemes en voler la inserció laboral en un mercat precari. La inserció social a través del treball es critica com a fracàs sistemàtic dels serveis socials (El respeto -> Richard Sennett).
- Individualització dels problemes A partir de les primeres crisis de reconversió industrial, anys 70, sobre tot després de la caiguda dels Edb.
Limitacions de les intervencions individualitzades. Per tant, es proposa la intervenció comunitària, és a dir, aprofitar les pròpies xarxes d’interacció social per crear dispositius col·lectius per sortir dels problemes.
4 Exclusió social La globalització és un fenomen -iniciat sobre tot als anys 70- que es produeix quan el sistema capitalista necessita expandir-se.
El Neoliberalisme té la seva pròpia manera de gestionar la pobresa utilitzant la individualització i altres mesures per tenir un control de la pobresa, intenta controlar la pobresa a partir de la criminalització.
5 ...