CLASE 8 DRET ADMINISTRATIU TEMA 3 3.1 / 3.2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj TEMA 3.- L’organització administrativa i els empleats públics 1.- Concepte d’organització administrativa No hi ha cap llei o reglament que ens digui que es l'organització administrativa.
La organització administrativa es la forma en que s'estructuren les diferents persones de l'administració publica en els diferents nivells d’aquesta organització.
S'ha dit molt a la doctrina que la organització administrativa no és una matèria exclusiva del dret administratiu, sinó que aquí intervenen altres factors que no son fins i tot pròpiament jurídics. ( això és veritat però no tota la veritat → pretendre que l'organització administraƟva, la manera en que s'estructura l'administració publica es una forma de gestionar i d'administrar com podria passar a l'estructuració d'una empresa privada o d'una entitat privada es dir una bestiesa, perquè l'organització administrativa no consisteix simplement en tècniques de divisió i d'organització del treball encomanat a l’administració. Perquè l’administració no és lliure tampoc d'escollir en cada cas quina és l’estructura que li convé i que pretén fer funcionar o no.
Certament quan parlem d’organització administrativa estem parlant de que l'administració pública ha d’estar dotada d'unes estructures, d'un personal i d’uns mitjans materials que han de permetre el seu funcionament, i que certament també, tots aquests paràmetres poden ser estudiats i analitzats des de molts punts de vista. Fins i tot hi ha una branca de la ciència administrativa a la qual denominem ciència de l’administració ( que fins i tot te un institut internacional incardinat a les nacions unides) que s’ocupa d'estudiar l’administració publica des de el punt de vista: econòmic, d’eficiència, de funcionament, de personal....deixant al marge els aspectes jurídics.
Però tots aquests anàlisis dels aspectes organitzatius en definitiva han d’anar a parar a un destí comú, i es que l'administració es regeix pel dret i per tant qualsevol estructura administrativa necessita que sigui materialitzada amb normes. Per tant el concepte d'organització administrativa comença a la CE, continua als estatuts d'autonomia i a la seva vegada continua a totes les fonts legals i reglamentaries del dret administratiu.
Quan l'ordenament jurídic configura una manera determinada de estructurar els diferents nivells de l'administració pública, això respon a una idea de exercici del poder: el poder públic ha de complir amb els mandats constitucionals i amb els mandats que li imposa la resta del ordenament → els ha de complir a través d'unes estructures, estructures que tenen tractaments uniformes pels diferents nivells de l’administració ( i aquestes estructures l’administració no és lliure d'aplicar-les o no, sinó que ha d’organitzar-se d’acord a aquests principis de caràcter organitzatiu) Totes les normes que fan referència a l’organització administrativa formen part indissoluble i important del dret administratiu.
A més a més l’àmbit de l'organització administrativa no es queda sempre dins de la pròpia administració. No s'han de contemplar les normes d'organització com un conjunt normatiu al qual s’ha d’adaptar l’administració als seus diferents nivells però que no té una influencia directe als particulars , ja que si que els afecta de forma directa, i molt, perquè l'ordenament jurídic atribueix a l’administració pública tota una sèrie de competències/potestats i prerrogatives. I aquestes competències, potestats i prerrogatives han de ser exercides en cada cas per l'estructura administrativa que senyali l'ordenament jurídic, de tal manera que si en un supòsit concret una persona jurídica de l'administració ( o dintre d’aquesta persona jurídica una estructura diferent a la que marca en cada cas l’ordenament jurídic, exerceix una competència → aquest exercici pot FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj arribar a ser declarat nul de ple dret, per tant, saber en cada moment si l’actuació de l’administració pública prové o no de l'estructura administrativa que marca l'ordenament jurídic és un dret i es una garantia pels particulars quan se’ls aplica la normativa administrativa.
A mes a mes, des de fa molts anys, es considera que aquesta atribució de competències permet determinar quina es la jurisdicció competent per entendre d’un conflicte entre administració i particulars, i ja dins de l’àmbit administratiu pròpiament dit si l’administració a actuat o no conforme al ordenament jurídic, i quin tribunal seria el competent per entendre aquesta qüestió → l’estructuració de l’administració publica té una importància molt gran quan l’administració actua cap a l'exterior ( quan l’administració aplica l’ordenament jurídic als particulars, perquè no totes les administracions son competents per poder tot tipus d'actuacions.
2.- Bases constitucionals de l’organització administrativa Ens donen pautes de com s'estructura l’administració publica en tots els seus nivells.
Totes les constitucions han contingut regles referents a l’organització dels poders públics i en general de l'administració pública ( des de la ce de cadis del 12 fins l'actualitat) El que ens assenyala com a característiques principals la ce vigent es: -El model d'organització territorial: destacar que la CE opta per un model territorial de caràcter descentralitzat, que per una part respon a criteris molt tradicionals en el dret administratiu i per altre part innova en determinats aspectes.
Els aspectes mes tradicionals: art 137, 140 i 141 ens diuen que l'estat s'organitza territorialment en municipis i en províncies i fins i tot reconeix que les illes als arxipèlags ( balears i canàries) han de tenir una administració pròpia, i lògicament que aquesta organització territorial compren la CE de les comunitats autònomes.
Per tant tenim 2 nivells organitzatius: per una part les CCAA, per altre les entitats locals (municipi / províncies/ illes) → aquests nivells son diferents per una raó: no hem de confondre la CCAA amb l’administració publica d'aquella comunitat autònoma.
La CCAA té poder legislatiu ( les seves assemblees legislatives) i poder executiu ( el govern autonòmic) i com a element típic d'actuació a semblança de l’administració del estat té l’administració publica pròpia. Per tant no es poden confondre els 2 conceptes) [Nosaltres estem en l’àmbit de l’administració pública de les CCAA] Però en canvi els municipis, les províncies i les illes només són administració publica ( són una forma d'administració pública) amb la característica especifica que els òrgans de govern d'aquestes administracions publiques son fruit d'eleccions democràtiques, sigui en primer grau o sigui en segon grau, per tant quan parlem de municipis, províncies i illes no podem fer referència a cap origen ni a cap característica de caràcter polític, perquè son única i exclusivament administració publica.
En canvi la CE no ens parla d'una forma massa clara ( encara que es dedueix) que l’administració general del estat, sigui una persona jurídica de l'administració publica. SI en canvi que a la CE hi ha múltiples referències a com s'ha d'estructurar l'administració publica, aplicable per tant també a l’administració general del estat.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Aquestes referències es mouen en 2 àmbits diferents: per una part al art 103 CE, trobem uns conceptes d'organització administrativa als quals s'han d'ajustar les diferents administracions i les actuacions d'aquestes administracions. Estem parlant del concepte de jerarquia, de descentralització, de desconcentració i de coordinació.
Son conceptes que la CE no ens diu en que consisteixen. Per tant son conceptes unànimement acceptats i comprensibles en el seu context.
(seguint amb la mateixa línia del tema) El tema de l'organització administrativa no sempre requereix reserva de llei perquè aquest mateix article ens diu que els òrgans administratius són creats i regulats d’acord amb la llei, per l’organització administrativa.
Per tant, la conseqüència que te això es que l'organització administrativa juguen d'una forma molt determinant/important els reglaments de l'administració. I que gran part de l'organització administrativa es regulada per via reglamentaria.
De tota manera a la CE hi ha una sèrie de referències a l'organització administrativa. [ex: art 98 CE regula la composició del estat / art 107 CE estableix una reserva legal per la regulació del consell d'estat/ art 140 i 141 diuen que el govern propi de les províncies, municipis i illes ha de respondre al principi d'autonomia (autonomia no de CCAA) sinó en el sentit de que siguin capaces de dictar normes i per tant de ostentar la potestat reglamentaria] Un dels grans paràmetres de l'organització administrativa és la personificació jurídica (l’administració publica s'estructura en base de persones jurídiques de dret públic) Hem de tronar a repetir que aquesta idea de personalitat jurídica permet situar a l’administració en un àmbit de protagonista de relacions jurídiques → les relacions jurídiques nomes es poden establir entre persones (físiques o jurídiques) en tant en quant l'ordenament jurídic diu que l’administració publica s'estructura en persones jurídiques el que esta volent dir es que l'administració esta cridada a establir relacions jurídiques entre les diferents administracions i entre les administracions i els particulars → relacions jurídiques! No relacions estrictes de poder ( que eren les típiques del estat absolut i del model antic de l’administració) Ara be, aquestes relacions jurídiques no son les relacions jurídiques del dret privat, son diferents, regulades pel dret administratiu, que regula l’administració publica en un nivell superior, de preminença respecte dels particulars, perquè es considera que si l'administració pública és la depositaria/gestora/administradora dels interessos públics/ generals aquests interessos generals han de passar per sobre dels interessos particulars ( i per tant aquests quedar subordinats als interessos generals) Per altre part, la personalitat jurídica de l'administració permet demandar a l’administració davant dels tribunals de justícia, perquè nomes poden ser part als tribunals de justícia persones físiques o jurídiques ( la personalitat es un element fonamental) i aquesta possibilitat es la que permet en últim terme articular mecanismes de defensa respecte dels particulars davant les actuacions administratives) A l'art 3.4 de la llei 30/92 (curt però amb grans conseqüències) → cada una de las administraciones publicas actua para el cumplimiento de sus fines con personalidad juridica propia.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Cadascuna de les administracions, no la administració publica en abstracte, té personalitat jurídica única: es una sola persona jurídica. L'administració general del estat es una única persona jurídica, però cadascuna de les administracions de les CCAA es una persona jurídica diferent i separada de les altres. I cada municipi es una persona jurídica, igual que les províncies i les illes. Es a dir, la personalitat jurídica única no la prediquem respecte de l’administració com una sola entitat/estructura, sinó que la personalitat jurídica la referim a cadascuna de les estructures administratives de cadascun dels nivells de l’administració publica. Això o materialitzem no solament veient aquest article i el que diu, sinó analitzant totes les lleis que regulen aspectes d'estructuració administrativa, per tant, estatus d'autonomia, lleis estatals, lleis autonòmiques...que constantment fan referència a aquesta idea de personalitat jurídica.
El concepte de personalitat jurídica ha estat elaborat al llarg del temps, i al dret administratiu espanyol no es va començar a fixar de forma determinant fins desprès de la guerra civil, perquè una part de la doctrina i una part important de la jurisprudència van entendre que si no s'adoptava aquesta idea de personalitat jurídica difícilment es podia parlar de relacions jurídiques entre l’administració i els particulars, i per tant si no es podia parlar d’aquestes relacions jurídiques, repercutia això sobre l'exercici dels drets per part dels particulars en front de l’administració, i s'emparaven situacions d'exercici de poder pur que no son o han de ser les pròpies d'una societat política en el qual impera el dret administratiu (d’aquí ve la importància de la idea de la personalitat jurídica) [la personalitat jurídica no l'hem de referir a la magnitud sinó al concepte en si → te la mateixa personalitat jurídica l’administració pública de Madrid o la de un poble de 15 habitants] ...