Tema 4 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 19
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. LA INSTITUCIÓ D’HEREU.
1.- ASPECTES GENERALS.
En el dret successiu català és essencial la figura d’hereu.
L’art.411-1 està dedicat a l’hereu. La successió intestada requereix, un hereu (art.411-2.1).
En relació a la successió testamentaria, l’art.423-1.1 estableix que el testament ha de contenir necessariament institució d’hereu i l’art.422-1.3 estableix que serà nul si no ho conté, tret que s’hagi nombrat un marmessor universal., o bé si es tracta del dret local de Tortosa.
Si la successió és contractual es pot convenir la institució d’1 o més hereus, i també es poden ordenar atribucions a títol particular.
CONCEPTE.
D’acord a la tradició romana, l’hereu és aquell que es cridat pel causant a ser un continuador de la personalitat jurídica del mateix.
Ell continuarà totes les seves relacions patrimonials i personals. L’art.411-1 posa de manifest que l’hereu és quelcom més que un mer adquirent dels béns. El títol és universal perquè és hereu en totes les relacions del causant, excepte les relacions personalíssimes, com podria ser el matrimoni.
La successió hereditària implica també l’assumpció d’una sèrie de càrregues i obligacions que no s’extingeixin per la mort, no només la de pagar les deutes del causant, sinó també les denominades “càrregues hereditàries” art.461-19, com serien les despeses de l’enterrament del causant, despeses d’última malaltia, pagament de la legítima, despeses de defensa del patrimoni; el compliment d’uns deures (entregar els llegats, pagar les legítimes) i la vinculació als actes propis del causant. Ex: En virtut dels actes propis, l’hereu succeeix en tot al seu causant, i per tant, si dies abans el causant fa una donació simulant una compravenda, l’hereu NO pot demandar a la compradora; en tot cas ho hauria de fer en qualitat de legitimari, si s’escau). Per tant, l’hereu ho adquireix tot, tant com si es 1 com si son varis (amb el que es coneix a través de quotes universals).
NO quedarà vinculat per actes il·lícits. (Així doncs, en l’exemple anterior, si la compravenda hagués estat feta amb violència o engany, SI podria demandar a la compradora).
A diferència d’altres figures del dret successori, la sola presència de l’hereu és suficient per a organitzar la successió. Si no hi ha hereu, el testador haurà de nombrar un marmessor universal, que serà l’encarregat d’entregar els béns i de complir les obligacions del causant i les derivades de la successió, i per altra banda, haurà de designar els legataris a qui correspondran els singulars béns hereditaris o la finalitat a què s’ha de destinar la 1 herència liquidada. La institució d’hereu permet disposar de la herència com universalitat, mentre que per mitjà de llegats només es poden assignar béns singulars.
En definitiva, el testador, pot organitzar tota la successió. Això explica que, amb independència què sigui un requisit per a la validesa del testament, la institució d’hereu constitueix el contingut essencial de la majoria dels testaments.
2.- L’ATRIBUCIÓ DEL TÍTOL D’HEREU i ELS CASOS DUBTOSOS.
LA DESIGNACIÓ D’HEREU.
L’hereu és un successor a títol universal. La seva designació generalment estarà clara, ja sigui perquè el testador utilitzi la paraula hereu, o perquè inclús sense utilitzar faci una disposició a títol universal. De l’art.423-2 es dedueix que ni el nom d’hereu, ni la disposició universal són decisius, donat que per a què existeixi una institució d’hereu s’exigeix que sigui clara la voluntat del testador d’atribuir al afavorit la qualitat de successor de tot el seu dret o bé d’una quota del seu patrimoni. Normalment, s’instituirà hereu amb clàusules com les següents: “Institueixo hereus als meus tres fills” o “Deixo tots els meus béns al meu marit”. La identificació de l’hereu ha de ser nominalment o per les seves circumstàncies, sempre que el resultat sigui certesa, és a dir, que sapiguem qui és.
Article 423-11 Motius il·lícits o erronis en la institució d'hereu La institució d'hereu no és nul·la pel fet de fonamentar- se en motius il·lícits o en motius o circumstàncies erronis, excepte en el supòsit a què fa referència l'article 422-2.1.
Article 423-2. Forma d'ordenació de la institució d'hereu Tant la simple utilització pel testador del nom o la qualitat d'hereu com la disposició a títol universal, encara que no s'empri aquella paraula, impliquen institució d'hereu, si és clara la voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la qualitat de successor en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni.
Els art.423 i ss es dediquen a establir una sèrie de criteris legals d’interpretació, per la importància i repercussió de la successió de títol universal. S’interpreta a qui i com s’ha instituït com a hereu una persona en aquells casos dubtosos.
El recurs a la voluntat del testador ha de ser decisiu en supòsits més dubtosos, com en aquells en els quals existeixi una contradicció entre el nom “nomen” i l’assignació “assignatio”; ja sigui perquè el nom d’hereu ve acompanyat d’una disposició singular, o bé perquè una disposició universal s’ordeni a títol de llegat.
2 Per tant, podria declarar-se vàlid un testament que NO tingui la paraula hereu. No obstant, fa falta la institució a títol universal, per això fa falta buscar la vertadera voluntat del causant. En aquest sentit, s’interpretaran el sentit de les paraules i la seva intenció, i per molts dels supòsits i d’acord al principi de necessitat d’hereu serà el legislador que ens doni criteris legals d’interpretació. Aquests supòsits s’expliquen a continuació: CRITERIS LEGALS D’INTERPRETACIÓ.
Hi ha 3 figures afins que ens remeten al problema de la interpretació: A). Hereu instituït en cosa certa (art.423-3) Article 423-3Institució d'hereu en cosa certa 1. L'hereu o els hereus instituïts solament en cosa certa, si concorren amb hereus instituïts sense aquesta assignació, en són simples legataris.
2. Si l'hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, en són estimats prelegataris i, excloent la cosa o les coses certes, tenen el caràcter d'hereus universals per parts iguals, si són més d'un.
En la institució d’hereu en cosa certa el testador designa a una persona com hereu però NO li fa una atribució a títol universal, sinó que li assignen algun o alguns béns singulars. El CC espanyol en aquest cas el determina com a legatari; el CCCat fa dependre la seva consideració en funció de si concorre o NO amb un hereu universal.
- Si l’hereu en cosa certa concorre amb hereus universals instituïts sense aquesta assignació, té la consideració de legatari. Per tant, no podrà prendre la possessió per sí mateix del llegat, sinó que haurà que esperar que l’hereu li doni o l’autoritzi - a donar-li.
Si l’hereu en cosa certa és l’únic hereu, se’l considera hereu universal, amb exclusió de la cosa o cosa certa, respecte les quals serà prelegatari (títol d’hereu i legatari a - la vegada, és a dir, un llegat fet a favor de l’hereu).
Si concórrer amb un altre o altres hereus instituïts en cosa certa, tots ells són considerats com prelegataris respecte a dits béns, i respecte a la resta de la herència tindran la consideració d’hereus universals, per parts iguals.
Per tant, la verdadera naturalesa del títol successori que ostenta la persona instituïda inicialment com “hereva en cosa certa” es fa dependre de què concorri o no amb algun hereu universal. L’art.423-3 modifica o recondueix la voluntat d’aquell causant que comet la imprecisió de designar com hereu a una persona a la què atribueix només una cosa certa. Tot i així, si queda clar que la voluntat del testador era que l’instituit en cosa certa fos realment hereu, tot i que concorri amb un hereu universal, haurà de respectar-se aquesta decisió.
3 B). Legatari de part alíquota. (art.427-36.1) Article 427-36 Llegat de part alíquota 1. El llegat de part alíquota té el caràcter de llegat d'eficàcia obligacional i atribueix al legatari el dret que li siguin adjudicats béns de l'actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la part alíquota fixada pel causant, llevat que l'hereu opti per pagar-lo en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència.
2. El legatari de part alíquota no respon com a deutor de les obligacions i les càrregues hereditàries.
3. No obstant el que estableix l'apartat 2, si després de percebre el llegat apareguessin deutes ignorats, el legatari ha de reintegrar a l'hereu la diferència entre el valor fixat originàriament a la part alíquota i el seu valor real, atès l'import de l'actiu hereditari. En canvi, si es descobreixen béns o drets nous o s'arriben a cobrar crèdits hereditaris considerats dubtosos o eventuals, l'hereu ha d'abonar al legatari la part corresponent al valor d'aquests béns, drets o crèdits.
El llegat de part alíquota atribueix al legatari el dret que li siguin adjudicats béns del actiu hereditari líquid per el valor corresponent a la part alíquota fixada per el causant, tret que l’hereu opti per pagar-ho en diner, tot i que no n’hi hagi en l’herència.
La formulació del legatari de part alíquota es produiria, per exemple, amb una clàusula del tipus “llego a la meva muller la quarta part de la meva herència”. Tret que llegui tota la herència, el legatari de part alíquota s’entén que és legatari. En aquest cas, hi ha una contradicció amb el nom (legatari) i amb l’assignació (universal). Tot i així, la llei no dona unes regles per a determinar la naturalesa. No s’ha de confondre quan l’art.427-36 diu que té el caràcter de llegat d’eficàcia obligacional. El que vol dir aquest precepte és que, quan el legatari de part alíquota tingui la consideració de legatari, el llegat serà de naturalesa obligacional, però NO resol la qüestió de si el legatari és hereu o legatari.
Per tant, davant la falta d’una regla específica, la consideració del legatari de part alíquota ha de resoldre’s intentant conjugar el principi de la voluntat del testador (art.423-2) i de la necessitat d’un executor de la voluntat del causant. (un hereu). En base a l’art.423-3 relatiu a hereu de cosa sèrie, pot servir d’ajuda per establir una sèrie de regles, tot i que en certs casos es puguin trencar tenint en compte la voluntat del testador que resulti de la interpretació del testament: 4 - Si el legatari de part alíquota concorre amb un hereu universal, serà legatari. Ex: “Institueixo hereu al meu fill. Lego a la meva muller la tercera part de la herència”.
- La muller tindria la consideració de legatària. (art.423-3.1).
Si el testador llega tota la herència, el legatari de part alíquota serà hereu, tant per la falta d’hereu universal com per reflectir una disposició amb la voluntat d’atribuir a l’afavorit la qualitat de successor en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni. Ex: “Llego TOTS els meus béns a la meva esposa”. “Llego tota la herència - al meu fill”. (art.423-2).
Si el legatari de part alíquota no concorre amb un hereu universal Ex: Llego a la meva filla la meitat de l’herència. El principi de prevalença del títol voluntari condueix a concloure que aquella tindrà la consideració d’hereva. Ara bé, si el negoci mortis causa en el què es fa la disposició és qualificat per el testador com un Codicil, el legatari de part alíquota seria legatari, i s’hauria de cridar com hereu a - qui ho seria per successió intestada.
Si el legatari de part alíquota no concorre amb un hereu universal, però el testador ha designat un marmessor universal, tindrà la consideració de legatari.
C). Hereu instituït en usdefruit. (art.423-5).
Article 423-5 Institució en usdefruit 1. L'hereu instituït en usdefruit s'equipara a l'hereu instituït en cosa certa. En conseqüència, si concorre amb hereu universal, és legatari.
2. Si l'hereu instituït en usdefruit no concorre amb hereu universal, però per a després de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior, el de substitut fideïcomissari condicional.
3. Si no hi ha instituït hereu posterior ni hereu universal, o si l'instituït no arriba a ésser-ho, s'entén que s'ha ordenat una substitució fideïcomissària a favor dels qui serien els hereus intestats del testador en el moment d'extingir-se l'usdefruit.
El usdefruit de la herència significa que el testador transforma la titularitat que tenia, i crea la nua propietat, que atribueix a un hereu, i un usdefruit que atribueix a una altra persona; És precís determinar si aquesta altra persona es tracta d’un hereu o d’un legatari.
Cal dir que queda fora d’aquest cas quan el testador institueix hereu en usdefruit de béns singulars (ex. Institueixo hereu al meu marit en l’usdefruit de la casa) en aquest cas, tindrà la mateixa consideració que l’hereu en cosa certa.
5 En aquest precepte, quan parla de l’hereu instituït en usdefruit, ho fa a l’usdefruit universal, és a dir, al usdefruit de tota la herència o una quota de la mateixa. (Ex.
Institueixo hereu al meu marit en l’usdefruit de tota la herència”.
L’usdefruit, tot i que recaigui sobre una universalitat, en tant dret real limitat que és, té la consideració de cosa certa; per això, sobre l’usdefruit s’haurà de disposar NO a títol d’herència, sinó com un LLEGAT (art.427-34, referent al llegat d’usdefruit universal). A més té un caràcter temporal.
Article 427-34Llegat d'usdefruit universal 1. El llegat d'usdefruit universal té la condició de llegat d'eficàcia real, llevat que hagi estat ordenat amb eficàcia obligacional.
2. El llegat d'usdefruit universal, llevat que la voluntat del causant sigui una altra, s'estén a tots els béns relictes, llevat dels que hagin estat objecte de donació per causa de mort, sens perjudici del que aquest llibre estableix sobre les llegítimes.
3. El causant pot rellevar l'usufructuari de l'obligació de prendre inventari i de prestar caució i li pot concedir facultats dispositives sobre els béns usufructuats, a les quals s'han d'aplicar les normes que regulen el fideïcomís de residu.
4. Si l'usdefruit es llega a diverses persones, el corresponent a cada legatari que vagi faltant per mort o per una altra causa incrementa els dels altres, fins i tot el de qui hi ha renunciat o l'ha cedit anteriorment, llevat del cas en què el causant hagi assenyalat parts.
L’art. 423-5.1 comença dient que l’hereu instituït en usdefruit s’equipara a l’hereu insttuit en cosa certa, i la de l’hereu vitalici, ja que moltes vegades l’usdefruit té caràcter vitalici.
D’aquesta manera fa dependre la consideració de l’hereu en usdefruit de si existeix o no un hereu universal o un hereu posterior que arriba a ser-ho.
- Si l’hereu instituït en usdefruit concorre amb un hereu universal (i aquest arriba a ser-ho) serà legatari. L’hereu universal serà nu propietari dels béns fins que s’extingeixi l’usdefruit, moment en què passarà a tenir la plena propietat dels béns - gravats. Estem davant del llegat d’usdefruit universal de l’art.427-24.
Si l’hereu instituït en usdefruit no concorre amb hereu universal, però per després de la seva mort hi ha un altre hereu instituït, té el caràcter d’hereu fiduciari, i l’hereu posterior, el de substitut fideïcomissari condicional (sotmès a la condició de - sobreviure al primer) (art.423-5.2).
Si NO hi ha hereu posterior instituït ni hereu universal, o bé si l’instituit com a hereu universal no arriba a ser-ho, s’entén que s’ha ordenat una substitució fideïcomissària a favor de qui serien els hereus intestats del testador en el moment d’extingir-se l’usdefruit (art.423-5.3). És a dir, es considera que l’hereu en usdefruit 6 és hereu fiduciari, i es crida com a fideïcomissaris a l’arribar el termini o complirse la condició, als que en aquest moment serien els hereus legals del testador.
3.- LA IDENTIFICACIÓ I DETERMINACIÓ DELS HEREUS.
LA REGLA GENERAL La persona designada per el testador com hereu ha de poder identificar-se; doncs, del contrari, seria nul·la tal institució. Aquesta designació es podrà fer d’acord a l’art.423-8.2 i 426-42.2, nominativament o pel nom o per les seves circumstàncies, 426-11.1 o 427-3.1.
Per tant, simplement s’ha de poder saber amb certesa qui és la persona instituïda.
REGLES INTERPRETATIVES ESPECIALS.
El CCCat conté una sèrie de regles interpretatives respecte la determinació dels hereus en certes disposicions.
A). La institució d’hereu a favor d’una persona i dels seus fills Article 423-7 Institució d'hereu a favor d'una persona i els seus fills 1. Si han estat instituïts hereus una persona determinada i els seus fills, s'entén que aquests són cridats com a substituts vulgars, llevat que la voluntat del testador sigui una altra.
2. Si el testador institueix hereus genèricament els fills o descendents d'una altra persona, no són eficaces les crides d'aquells que, en el moment en què es defereixi l'herència, no hagin nascut ni hagin estat concebuts.
3. No obstant el que estableix l'apartat 2, si el testador llega l'usdefruit universal a favor d'algun ascendent dels fills o descendents d'una altra persona, s'entén que són cridats els que ja hagin nascut o hagin estat concebuts en extingir-se l'usdefruit o el darrer dels usdefruits successius per una causa altra que la renúncia.
4. En el supòsit a què fa referència l'apartat 3, els no-concebuts han d'ésser representats per un curador designat pel testador, amb les facultats que aquest li atribueixi, o, a manca de curador, pel mateix legatari d'usdefruit universal, amb facultats d'administració i disposició, que ha d'actuar d'acord amb els fills o descendents nascuts o llurs representants legals.
Es tracta d’una regla que implica que els fills de l’hereu només heretaran si el seu pare NO arriba a ser hereu, ja sigui perquè no vulgui o perquè no pugui, sempre deixant salvada la voluntat en altre sentit del testador. El CC espanyol entén que quan s’institueix hereu al nebot i als seus fills, s’està fent una crida acumulativa i simultània. (títol universal conjuntament). En el CCCat, s’entén que es fa una crida successiva,i per tant, és una substitució vulgar: preveu que el primer cridat no vulgui o no pugui heretar. S’entén que la primera cridada seria la neboda, i si aquesta repudia la herència la filla de la neboda.
7 L’art.423-7.1 està pensant en supòsits com: “Institueixo hereu al meu germà i als seus fills”.
Ara bé, en comparació i relació a l’art.423-8 es podria admetre incus que si TOTS els fills de l’hereu són designats nominativament s’entén també que són substituts vulgars; però si NO es crida a tots els fills de l’hereu, els designats seran cridats simultàniament amb el seu pare i tret que estableixi el testador quotes, es repartiran la herència amb aquell. (doncs en tan que estàs especificant uns fills concrets, s’escapa la voluntat d’incloure’ls en la globalitat d’aquest article, i per tant hi ha la voluntat de instituir-los hereus; cosa diferent si dius tots els fills, ja que aleshores en virtut de l’art. 423-7 són substituts.) B). La institució a favor dels fills del testador Article 423-8 Abast de la institució hereditària a favor dels fills 1. Llevat que s'infereixi que la voluntat del testador és una altra, si aquest crida els seus hereus i legataris o llurs substituts sense designació de noms, mitjançant l'expressió fills, s'entén que hi són inclosos tots els seus descendents, amb aplicació de l'ordre legal de crides de la successió intestada.
2. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també si es designen nominativament tots els fills per parts iguals.
D’acord a l’art.423-8, si el testador crida als seus hereus (o legataris) mitjançant l’expressió “els meus fills”, o quan, tot i designar-los nominativament, els crida a tots ells per parts iguals, s’entén que s’està cridant a tots els seus descendents, amb aplicació de l’ordre legal de crides de la successió intestada, doncs, en la successió intestada es cridaria als fills per parts iguals. Si el testador diu que “Institueixo hereus als meus fills X, X, X per parts iguals), té aplicació la regla del art.423-8 i s’entén que es crida els descendents. Això suposarà que a falta d’algun dels fills del testador, podran ser cridats per dret de representació els seus descendents.
C). La institució a favor dels parents Article 423-9 Institució a favor dels parents Si el testador crida els seus hereus o legataris sense designació de noms, mitjançant les expressions hereus meus, hereus legítims, hereus intestats, parents més pròxims, parents, successors, aquells a qui per dret correspongui o els meus, o emprant expressions semblants, s'entén que són cridats com a hereus testamentaris o legataris els parents que, en el moment de deferir-se l'herència o el llegat, haurien succeït abintestat al testador, d'acord amb l'ordre legal de crides, inclòs el cònjuge o el convivent en unió estable de parella, i amb el límit del quart grau, llevat que s'infereixi que la seva voluntat és una altra.
8 Quan el testador crida als seus parents: “Institueixo als meus hereus o als meus parents o als meus hereus intestats, o els parents més propers”, s’entén que està cridant a qui seria els seus hereus intestats en el moment de deferir- se la herència. (art.423-9). Això implicarà que, en el seu cas, pugui ser cridat també el cònjuge o convivent.
D). La exclusió testamentaria d’hereus intestats.
Article 423-10 Exclusió testamentària d'hereus intestats 1. Si el causant exclou en testament determinades persones cridades a la successió intestada, l'herència es defereix als cridats a succeir d'acord amb les normes de la successió intestada que no hagin estat exclosos pel testador.
2. L'exclusió d'un successor que té la condició de legitimari deixa subsistent el seu dret a reclamar la llegítima.
A la vegada que el testador pot, cridar en testament a qui serien els seus successors ab intestato, també poden excloure de la seva successió determinats hereus. És el testament en el qual no hi ha una crida sinó una exclusió. Això ho pot fer mitjançant una crida als hereus intestats en la forma prevista a l’art.423-9 o amb la exclusió expressa d’alguns d’ells. Ex: “Institueixo a qui són els meus hereus intestats, tret de la meva muller”, el que suposarà una crida tàcita a la resta de successors intestats, és a dir, els que NO han sigut exclosos.
4.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA HERÈNCIA.
LA REGLA GENERAL Si el testador atorga testament, la herència ha de ser repartida entre els hereus testamentaris. Si existeix un únic hereu, aquest serà cridat a tota la herència, ja sigui de manera directa pel testador, ja sigui en virtut del dret d’acréixer de l’art.462-1.1 fin.
Quan el testador institueix a més d’un hereu, pot a la vegada assenyalar les quotes en què heretarà cadascú d’ells, que podran ser iguals o no. Si no és diu res al respecte, l’art.4236.1 estableix que els hereus instituïts sense assignació de les parts són cridats per parts iguals. (Ex: Institueixo hereu al meu fill Joan i a la meva filla Maria). Per tant, aquells que són cridats col·lectivament s’entén que se’ls atribueix la mateixa quota que els cridats individualment.
Article 423-6 Institució conjunta 1. Els hereus instituïts sense assignació de parts s'entén que són cridats per parts iguals.
SUPÒSITS DUBTOSOS.
9 A). Hereus cridats uns individualment i els altres col·lectivament (art.423-6.2) Article 423-6 Institució conjunta 2. Si els hereus instituïts són cridats els uns individualment i els altres col·lectivament, s'entén que s'atribueix conjuntament a aquests darrers una part igual a la de cadascun dels designats individualment, llevat que la voluntat del testador sigui una altra.
B). Institució en quotes la suma de les quals no abasta o supera el haber hereditari.
(art.423-6.3) Art. 423-6.3. Si s'assignen als hereus quotes hereditàries que sumen més o menys de la totalitat de l'herència, l'excés o el defecte s'han de rebaixar o completar a proporció entre els instituïts.
La suma de quotes pot no abastir o superar el haber hereditari. Ex. Institueixo a la meva muller en la meitat de la herència, al meu fill Joan en la ¼ part i als meus tres nebots en 1/6 part a cada un. En aquest cas, supera, i l’art.423-6.3 estableix que l’excés s’ha de rebaixar a proporció entre els instituïts.
C). Institució en quotes a uns hereus i sense assignació de quotes a altres. (art.423-6.4) Art.423-6.4. Si s'assignen quotes als uns i no als altres, correspon a aquests darrers la porció sobrant de l'herència per parts iguals. Si no en sobra cap porció, s'han de reduir proporcionalment les fixades i se n'ha d'atribuir als instituïts sense quota una d'igual a la que correspongui als menys afavorits.
Ex: institueixo hereus al meu fill Joan en la meitat de la herència, a la meva filla Maria en la 1/3 part i al meu fill Josep en ¼ part, i a la meva germana Marta. Al no haver-hi proporció sobrant, a aquesta li correspondria una quota igual a la que correspongui als menys afavorits, per tant, una quota igual que al Josep. Aquest li correspon ¼ part, però com què la suma de total excedeix del total de la herència, s’haurà que procedir a una reducció proporcional.
5.- LA INSTITUCIÓ D’HEREU SOTA CONDICIÓ I TERMINI.
D’acord al principi semel heres semper heres, el qui és hereu ho és sempre, i per tant, es tenen per no formulades en la institució d’hereu la condició resolutòria i els terminis suspensius i resolutoris. SÍ s’admet, la condició suspensiva.
Article 423-12 Perdurabilitat de la institució d'hereu 1. El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats en la institució d'hereu la condició resolutòria i els terminis suspensiu i resolutori.
10 LA CONDICIÓ RESOLUTÒRIA I EL TERMINI SUSPENSIU I RESOLUTORI IMPOSATS A LA INSTITUCIÓ D’HEREU ES TENEN PER NO FORMULATS.
A). La NO admissió de la institució d’hereu sota condició resolutòria i termini resolutori, tret que el testador hagi nombrat un hereu posterior.
L’hereu, d’acord a l’art.423-12.1 no pot deixar de ser-ho i per tant es tenen per no formulats en la institució d’hereu la condició resolutòria i els termini suspensiu i resolutori.
Tot i així, l’admissió de la substitució fideïcomissària (condició) (art.426-1 i ss) i del tractament que se li dóna a l’hereu vitalici (termini) (art.423-4), resulta que el vertader sentit de la regla és que, l’hereu NO pot deixar de ser-ho, tret que el testador hagi nombrat un altre hereu posterior; En aquest cas, s’entendrà establerta una substitució fideïcomissària que podrà ser expressa o tàcita.
Article 423-4 Institució vitalícia 1. L'hereu instituït vitalíciament, si per a després de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior, el de substitut fideïcomissari condicional.
2. Si no hi ha instituït hereu posterior o l'instituït no arriba a ésser-ho, l'hereu instituït vitalíciament esdevé hereu universal, pur i lliure.
Article 426-1 Concepte 1. En el fideïcomís, el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari.
2. Els fideïcomissaris succeeixen sempre al fideïcomitent, encara que un sigui fideïcomissari després d'un altre.
Les institucions d’hereu per després de la vida d’una persona és el conegut com a fideïcomís. Aquest fet, pot ocorre o no, en virtut del qual depèn que es produeixi la crida.
Quan la crida és per després de la vida de la persona el fet NO és insegur, i aleshores la ficció jurídica és que sobrevisqui al primer cridat.
L’hereu vitalici és aquell que està designat durant la vida d’una persona. Si per després de la seva mort hi ha instituït una persona aquest hereu es constituït com a fiduciari i el posterior hereu com a fideïcomissari condicional: sotmès a la condició que sobrevisqui a la persona, la primera cridada. El legislador està fent trampa: està dient que no cap que l’hereu estigui sotmès a termini, però en realitat admet la institució vitalícia.
11 Per tant, el testador pot ordenar una substitució fideïcomissària en la que, complerta la condició o arribat al termini, els béns hereditaris faran transit de l’hereu fiduciari al hereu fideïcomís, designats els dos pel testador.
Si el testador nombra un hereu vitalici (Ex. Seràs hereu fins que et moris) estem davant d’una institució d’hereu a termini incert resolutori, que, d’acord a l’art 423-12.1 haurà de tenir-se per no posada. Tot i així, l’art.423-4 només estableix aquesta solució (de tenirse per no posada), si NO hi ha hereu posterior instituït o l’instituit no arribi a ser-ho, que en aquest cas l’hereu instituït vitalíciament esdevé hereu universal.
En canvi, si per a després de la seva mort hi ha un altre hereu instituït, l’hereu vitalici té el caràcter d’hereu fiduciari, i l’hereu posterior, el de substitut fideïcomissari condicional.
(per tant, l’admet) Per tant, en el cas d’hereu vitalici, la llei entén establert un fideïcomís tàcit si el testador ha designat un hereu posterior.
Aquesta solució, que només contempla expressament en el cas d’hereu vitalici, es pot entendre que tot cas en què el testador nombri un hereu posterior per a que un cop arribat el termini o condició, d’acord al 426-13. (que no necessariament ha de ser la mort del instituït).
Article 426-13 Forma expressa i tàcita 1. El fideïcomís es pot establir expressament o tàcitament.
2. Perquè s'entengui que el fideïcomís s'imposa tàcitament cal que la voluntat d'ordenar-lo s'infereixi clarament del contingut de la disposició.
En definitiva, es tindran per no posats el terminis i condicions resolutòries, tret que el testador hagi nombrat un altre hereu posterior.
Podem extreure’n la següent conclusió:  El testador que estableix una condició o termini resolutori a la institució d’hereu sense nombrar un hereu posterior o bé nombrant-lo no arriba a ser-ho, l’hereu  designat serà hereu pur i lliure.
El testador que ordena un fideïcomís, arribat el termini o complerta la condició, l’hereu fiduciari deixa de ser-ho i els béns passaran al fideïcomissari. D’acord a l’art.426-5.3: en els fideïcomisos condicionals, si el fideïcomissari mor abans de complir-se la condició, tot i que sobrevisqui al testador, NO adquireix cap dret al fideïcomís si no arriba a ser-ho. En canvi, si el fideïcomís és a termini, si el 12 fideïcomissari mor abans d’arribar el termini, el seu dret es transmetrà als seus  hereus.
El testador institueix un hereu vitalici. Si hi ha hereu posterior, aquest tindrà la condició de fideïcomissari (ja que la mort és un termini incert = condició). En un altre cas, l’hereu serà pur i lliure sense que l’hereu posterior pugui transmetre el dret als seus hereus. Ex: Institueixo al Joan i per després de la seva mort a la Maria.
Si la Maria mort, esdevé hereu pur i lliure i per tant, no transmet el dret als seus  hereus.
El testador estableix una condició o termini resolutoris a la institució d’hereu, i un cop complerts la condició o el termini estableix un hereu posterior. Ex: seràs hereu fins el 2020, moment en què la herència passarà a ser del teu germà. Hi ha un fideïcomís tàcit.
B). La NO admissió del termini suspensiu El CCCat NO admet el termini suspensiu imposat a la institució d’hereu, el que es justifica en la necessitat de què existeixi una continuïtat en la titularitat del patrimoni hereditari, en el sentit que, després de la mort del testador, tal patrimoni passi immediatament als hereus, sense cap període vacant.
En la institució d’hereu sota condició suspensiva, dita continuïtat s’aconsegueix amb la eficàcia retroactiva de la seva adquisició al temps de la mort del testador, però aquesta retroactivitat NO és possible si s’ha imposat un termini, per això no s’admet. (art.427-12.4) Article 427-12 Condició i termini suspensius 4. Fins que no venci el termini o es compleixi la condició, la persona gravada fa seus els fruits i les rendes produïts pel bé llegat.
Davant la impossibilitat de cridar, mentre arriba el termini als hereus abintestato –que concorrerien de manera successiva hereus intestats i testamentaris- la llei ha optat per considerar com a no formulat el termini suspensiu. (Amb excepció de la substitució fideïcomissària, en què la adquisició del hereu fideïcomissari pot produir-se quan arribi un termini.
LA INSTITUCIÓ D’HEREU SOTA CONDICIÓ SUSPENSIVA A). Admissibilitat.
13 L’art. 423-12.2 CCCat admet la institució d’hereu sota condició suspensiva. D’aquesta manera, els efectes de la institució d’hereu començaran a produir efectes a partir del compliment d’un esdeveniment futur i incert, que s’haurà de produir una vegada ha mort el testador.
Article 423-12Perdurabilitat de la institució d'hereu 2. L'instituït hereu sota condició suspensiva que, un cop complerta aquesta, accepta l'herència l'adquireix amb efecte retroactiu des del moment de la mort del testador.
L’admissió de la institució d’hereu sota condició suspensiva no es contradiu ni per el principi nemo pro parte ni pel semel heres semper heres.
No implicarà la concurrència successiva d’hereus legals i testamentaris, ni cap d’ells deixarà de ser hereu.
S’aconsegueix tal institució si la condició es compleix i l’hereu accepta la herència, amb la eficàcia retroactiva de l’adquisició al temps de la mort del testador. I si per no complir-se la condició es crida als hereus legals (davant la falta de substituts i cohereus) la seva adquisició s’haurà de produir amb iguals efectes retroactius.
D’acord a l’art.423-13.2, en el testament el termini incert implica condició, tret que la voluntat del testador en sigui una altra. Donat que la mort d’una persona és un fet CERT, però que no es sap el moment que arribarà (termini INCERT), la institució ordenada per després de la mort d’una persona es considera com una institució condicional (sent la condició la mort de la persona), i d’acord a l’art.423-13.1, la condició ha de complir -se abans de la mort de l’hereu condicional, ja que es requereix que l’hereu condicional sobrevisqui a la persona en qüestió.
Article 423-13. Eficàcia de la institució sota condició suspensiva i termini incert 1. La institució d'hereu sota condició suspensiva no es defereix si no es compleix la condició o si l'hereu mor abans de complir-se. En aquest cas, els seus hereus no adquireixen cap dret a l'herència.
2. En el testament, el termini incert implica condició, llevat que es pugui col·legir que la voluntat del testador és una altra. Per tant, s'entén que la institució d'hereu ordenada per a després de la mort d'una altra persona és feta sota la condició que sobrevisqui l'instituït.
Ex: Si el testador disposa que: serà hereu el meu fill Joan a partir de la mort de la meva muller Maria. Per a què Joan sigui hereu haurà de sobreviure a Maria, i si mort abans que la Maria, la institució a favor del Joan queda sense efecte, sense què, tot i la certesa del fet de la mort de la Maria, es transmeti cap dret als hereus de Joan (art.423-13.1).
B). Requisits: possibilitat i licitud.
14 Per a què la condició sigui vàlida es requereixen dos requisits: • • Que sigui lícita Que sigui de possible compliment Del contrari, es tindrà com a no formulada. (art 423-16 i 17).
Article 423-16 Condicions impossibles, irrisòries i perplexes Les condicions impossibles, les irrisòries i les perplexes es tenen per no formulades.
Article 423-17 Condicions il·lícites Les condicions il·lícites es tenen per no formulades, però, si resulta clarament que el compliment de la condició il·lícita és motiu determinant de la institució d'hereu, aquesta és nul·la.
C). Condicions impossibles, irrisòries i perplexes.
És impossible sí no es pot realitzar, ja sigui per raons físiques o bé per raons jurídiques. No és suficient amb què sigui de difícil compliment. L’art.423-15.1 estableix la regla general que el compliment de la condició ha de produir-se a partir de la mort del testador, és en aquest moment quan ha d’apreciar- se la possibilitat o impossibilitat de la condició. Per tant, la impossibilitat ha de ser originària, i per tant no es considerarà com a tal una condició que era de possible compliment al morir el testador i que després ha sobrevingut impossible. Cosa diferent succeeix si al obrir-se la successió la condició era impossible, però posteriorment el seu compliment ha esdevingut possible, la qualificació inicial com a tal seguiria determinant que tal condició es tingués per no posada. (és discutible).
Si la condició només és possible complir-la en termes diferents als establerts pel testador, ha d’entendre’s que equival a la impossibilitat total del compliment de la condició. Més discutible és el que succeeix si el compliment de la condició és impossible per la persona a la què s’imposa, sense que ho sigui per a altres persones, i per tant, si en aquest cas la impossibilitat ha de ser absoluta o relativa. Això s’ha de relacionar amb la impossibilitat i la extrema dificultat, i si realment per a la persona a la que se li imposa la condició, és d’impossible compliment, ha de tenir-se per impossible, tot i que per altres persones no ho sigui. La relativitat ha d’establir-se amb altres subjectes de les mateixes característiques.
La condició impossible es tindrà per no formulada (art.423-16.) D). Condicions il·lícites.
15 Les condicions impossibles, irrisòries i perplexes es tenen per no formulades. En quan a les condicions il·lícites s’entra en un altre àmbit. Aquesta qüestió, donat que implica una vulneració de la llei, l’art.423-17 no només diu que es tenen per no formulades sinó que si resulta clarament que el compliment de la condició il·lícita és motiu determinant de la institució d'hereu, serà determinant per a què la institució d’hereu sigui nul·la.
Tipus: • Condicions consistents en la realització d’actes il·lícits: poden consistir en la realització d’actes sancionats per la llei. (Ex. S’imposa a l’hereu la condició d’assassinar a una persona). A més, si la condició només es pot complir violant la llei, s’estimarà també il·lícita.
• Condicions que no consistint en la realització d’actes il·lícits en si mateixos, la il·licitud ve determinada per la seva formulació com a condició a la institució d’hereu: • Quan l’acte que s’ha de realitzar no és il·lícit però la condició suposa una coacció injustificada a l’esfera personal. (Ex. Afiliació a un partit polític).
Són difícils apreciar la il·licitud d’aquestes condicions, doncs no s’imposen sinó que condicionen la eficàcia una disposició patrimonial. Pel que fa a la condició de contraure matrimoni o de no contraure’n, no es contempla en • el CCCat la qüestió però cap deduir que són lícites de l’art.423-15.1 Condició de no impugnar: L’art.423-18 no admet la condició imposada per el testador que consisteixi en no impugnar el testament o no recorre als tribunals. Aquesta condició es tindrà per no posada, i no afecta a la eficàcia • del testament ni a la institució sotmesa a condició.
Condició captatòria: També és condemnada. Consisteix en què l’hereu faci en el seu testament alguna disposició a favor del testador o d’una altra persona. La sanció en aquest cas consisteix en què s’anul·la la disposició tant si es tracta d’una institució d’hereu com si és un llegat.
Article 423-18 Condició de no impugnar el testament Si el testador imposa la condició de no impugnar el testament o de no recórrer als tribunals de justícia amb relació a la seva successió, aquesta condició es té per no formulada i no afecta en cap cas l'eficàcia del testament ni de la institució sotmesa a la condició.
Article 423-19 Condicions captatòries Les condicions captatòries determinen la nul·litat de la institució d'hereu.
E). Efectes de la institució d’hereu condicional 16 En la institució d’hereu sota condició suspensiva es poden distingir 3 moments amb uns efectes:  Mentre la condició està pendent de compliment “Pendente conditione”.
Art.411-4.2: En la institució sotmesa a condició suspensiva, la herència es defereix en el moment en què es compleix la condició. El dret d’acceptar o repudiar la herència el tindrà únicament l’instituït si, mentre viu, es compleix la condició. Per tant, d’acord al 423-13.1, si l’hereu mort abans de que la condició es compleixi, els seus hereus NO adquireixen cap dret a la herència. La raó és que tot i que el fet en què consisteixi la condició pugui produirse, no s’haurà complert el requisit que es produeixi en vida del hereu.
La llei atribueix a l’hereu condicional una sèrie de facultats o Pot prendre possessió provisional de la herència i administrar-la amb les facultats i limitacions que hagi establert el causant, o en defecte, amb les facultats de un marmessor universal de entrega de romanent. (Art.423-14.1).L’hereu condicional en comparació a l’hereu pur, tot i els dos poder prendre possessió i administrar els béns, el causant pot imposar limitacions (ex. Que presti fiança a favor dels hereus cridats en defecte seu, per a la restitució dels béns amb els seus fruits i interessos.) o Si l’hereu condicional està cridat a la herència juntament amb altres hereus purs, mentre un d’aquest no accepti, l’hereu condicional tindrà les facultats d’administració que corresponen a tot hereu. Però quan un hereu pur accepti la herència, l’administració passarà a recaure en l’hereu que hagi acceptat la herència.
o La existència d’un hereu condicional no suspèn la partició de la herència. L’art.42314.1 permet que als hereus que hagin acceptat la herència, practiquin la partició i l’hereu sota condició està facultat per intervenir en la mateixa, és a dir, vigilar que el seu dret no quedi defraudat. (No demanar-la ni practicar-la). un cop es practiqui la partició es considerarà com hereu efectiu, i se li assignarà un lot de béns. Ara bé, mentre els demés adquiriran la titularitat exclusiva i els seus drets, els béns de l’hereu condicional seguiran en administració, però que correspondrà exclusivament al hereu condicional.
o Encara que el testador no hagi exigit fiança, quan es tracti d’una condició potestativa negativa i no es fixi un termini per al seu compliment, d’acord a l’art.423-14.2 el afavorit ha de fiançar la restitució del que hagi percebut i dels seus 17 fruits i rentes en el supòsit que incompleixi la condició. Casos en els quals el testador imposa al cridat una condició de què no faci alguna cosa. El causant pot imposar una fiança per si a cas la condició no es compleix i s’ha de restituir. El problema de fons es que aquesta condició és resolutòria i no suspensiva.
Article 423-14 Facultats de l'hereu condicional 1. L'hereu instituït sota condició suspensiva, mentre aquesta estigui pendent de compliment, pot prendre possessió provisional de l'herència i administrar-la amb les facultats i limitacions que hagi establert el causant o, si no n'ha establert, amb les facultats d'un marmessor universal de lliurament de romanent. Si concorre a la successió amb altres hereus que ja hagin acceptat, aquests poden fer la partició de l'herència, i l'hereu sota condició està facultat per a intervenir-hi. Un cop feta la partició, s'ha de mantenir el dit règim d'administració sobre els béns assignats a la seva quota.
2. Si el testador imposa a l'hereu una condició potestativa negativa, però no fixa un termini per a complir-la, l'afavorit ha de fiançar la restitució del que hagi percebut i dels seus fruits i rendes en cas que incompleixi la condició.
 Quan es compleix la condició a partir del moment en què es compleix la condició, la herència defereix al hereu condicional (art.411-4.2), i aquest podrà acceptar-la o repudiar-la.
Article 411-4 Moment de la delació 1. La successió es defereix en el moment de la mort del causant.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1, en la institució sotmesa a condició suspensiva, l'herència es defereix en el moment en què es compleix la condició.
Si accepta, adquireix la herència amb efecte retroactiu des del moment de la mort del testador. Si repudia, la seva vacant serà resolta d’acord a les regles generals (substitució vulgar, dret d’acréixer o successors intestats). I si mor abans de haver exercit la delació, transmetrà el seu dret als seus hereus.
Per a què la condició s’entengui complerta, han de donar-se una sèrie de requisits: 1. Ha de complir-se una vegada mort el testador (Art.423-15.1) i abans que l’hereu condicional mori (art.423-13.1). en tot cas, el termini del compliment NO pot excedir de 30 anys des de l’obertura de la successió. Dins d’aquests límits generals, el testador podrà fixar el termini, o es podrà deduir de la naturalesa o les circumstàncies de la pròpia condició.
Article 423-13 Eficàcia de la institució sota condició suspensiva i termini incert 1. La institució d'hereu sota condició suspensiva no es defereix si no es compleix la condició o 18 si l'hereu mor abans de complir-se. En aquest cas, els seus hereus no adquireixen cap dret a l'herència.
Article 423-15 Compliment de la condició 1. Únicament es considera complerta la condició si el compliment es produeix una vegada mort el testador, llevat que es tracti de la condició de contreure matrimoni o d'una condició que no es pugui tornar a complir o el compliment de la qual no es pugui reiterar, encara que en el moment de testar el causant n'ignorés el compliment.
2. Es considera incomplerta la condició si no es compleix dins del termini fixat pel testador o el que resulti de la naturalesa o les circumstàncies de la mateixa condició. El termini de compliment no pot excedir de trenta anys des de l'obertura de la successió.
3. S'entén que s'ha complert la condició si la persona interessada en l'incompliment impedeix per actes propis que es pugui complir.
4. Si s'imposen diverses condicions conjuntament, s'han de complir totes, encara que no sigui simultàniament. Si no s'han ordenat conjuntament, n'hi ha prou amb el compliment de la primera.
2. Ha de produir –se en els termes establerts pel testador quan la condició sigui potestativa, amb independència de la diligència o negligència de l’hereu.
Hi ha una excepció: quan la persona interessada en l’incompliment impedeix per actes propis que pugui complir-se (art.423-15.3), si no arriba a complir-se, la llei com a càstig, considera que s’ha complert.
3. D’acord a l’art.423-15.4, el testador pot condicionar la institució d’hereu al compliment de varies condicions, cas en el què haurien de complir-se totes elles, tot i que no sigui simultàniament. També pot preveure les condicions com alternatives, cas en què serà suficient que es compleixi qualsevol d’elles. (Si són potestatives, les que esculli l’hereu).
 Quan s’incompleix la condició.
si la condició no es compleix, o bé es compleix irregularment o fora de termini, l’hereu condicional NO serà hereu, per tant es produirà una vacant que s’haurà de cobrir d’acord a les regles generals. Si l’hereu condicional ha pres possessió dels béns hereditaris, haurà de restituir-los a qui procedeixi, juntament amb els fruits i accessions, i amb deducció de les despeses que hagués fet en els béns. A més, haurà de rendir comptes de la seva administració.
19 ...