DEMOGRAFIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Instruments dels Estudis de la Salut
Año del apunte 2016
Páginas 29
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

INSTRUMENTS: DEMOGRAFIA(25%) 8 Febrer-3 Març **** Possible que surti a examen T01- INTRODUCCIÓ A LA DEMOGRAFIA I LES FONTS DE L’INFORMACIÓ DEMOGRÀFICA A. INTRODUCCIÓ A LA DEMOGRAFIA • Demografia i demografia sanitària: La principal diferència és que la demografia sanitària és aquella que té fenòmens vinculats amb la salut, com pot ser la mortalitat i la natalitat.
En canvi, la nupcialitat, no seria un fenomen d’interès sanitari.
• - Algunes qüestions inicials: A Catalunya hi ha 7.400.000 habitants aproximadament.
Al món hi haurien al voltant de 7.500.000.000 de persones.
Som més dones que homes. En canvi al néixer hi ha la raó de masculinitat.
Tenim més o menys fills segons el lloc on vivim.
• Definicions: La demografia és una ciència que té per objecte d’estudi les poblacions humanes i que tracta de la seva dimensió, la seva estructura, la seva evolució i els seus caràcters generals considerats sobretot des d’un punt de vista quantitatiu. ( Definició segons la OMS) La demografia estàtica és la descriptiva d’una població concreta. Ens interessarà el volum, estructura i el gènere/sexe. És com un tall transversal en un període de temps(‘’foto’’).
La demografia dinàmica és com canvien aquestes dades inicials d’un país a un altra, d’un continent a un altra, d’una regió a una altra.... En altres termes, és l’estudi de la dinàmica d’una població i, a diferència de la demografia estàtica, hi ha poques coses que siguin constants. Per aquest motiu, és molt important el seguiment, la interpretació i les prediccions.
Els fenòmens claus d’interès en demografia sanitària són els naixements, les morts i les migracions.
• Mesures de freqüència i terminologiaà Donades en català, castellà i anglès per saberho diferenciar en els diferents textos que ens trobarem.
Raó(cociente,razón)(ratio): Divisió entre dos magnituds que pot adoptar qualsevol valor, inclús negatius. Ex: Homes/Dones Índex(índice)(index): Raó multiplicada per 100. Ex: Homes/Dones x 100 Raó o índex de masculinitat: Per cada 105 nens, hi ha 100 nenes. Aquesta raó va canviant al llarg de la vida. Aproximadament als 10- 11 anys s’equilibra. De fet, a mesura que ens fem grans, hi hauran més dones que homes perquè els homes moren abans.
No és res més que dividir els homes entre les dones multiplicat per 100 si ho volem com a índex, sinó, seria una raó.
En el cas que dividíssim dones/ homes x100, això seria l’índex de feminitat.
Proporció o probabilitat ( proporción)(proportion): Quocient on el numerador també està inclòs en el denominador. Els valors estan entre 0 i 1**** Mai podem tenir una proporció o probabilitat inferior a zero o superior a u.
Ex: 8 morts/ 8morts+b vius Percentatge( porcentaje)( percentage): Proporció o probabilitat multiplicada per 100.
Taxa (tasa) (rate): Exemple particular de proporció en què el numerador forma part del denominador( sempre el denominador és més gran que el numerador), però en aquest cas es multiplica per una constant ’’K’’. ‘’K’’ és igual a 10 elevat a la ‘’n’’, on ‘’n’’ és igual a 0,1,2,... És important perquè és una mesura llarga en el temps, habitualment, anys naturals.
Ex: Taxa de mortalitat del 8 per 1000. Diríem que del nombre de persones que hem seguit des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, al cap dels 12 mesos se n’haurien mort 8. ( És com si haguéssim seguit 1000 persones durant un any i haguéssim mirat quantes d’elles han mort).
Les proporcions són mesures transversals( en un determinat moment) i les taxes són dinàmiques en aquest aspecte.
B. INDICADORS I FONTS D’INFORMACIÓ DEMOGRÀFICA (Fa referència a com obtindrem els denominadors) • Què és un indicador? Un indicador és una xifra que ens expressa la realitat d’un fet que volem estudiar o conèixer. Generalment els indicadors són quocients que expliquen aspectes diferents però relacionats en el numerador i el denominador: Les proporcions i les raons són dos indicadors o quocients.
Per tal de ser coherents amb la manera com construïm indicadors, les fonts que ens donen informació demogràfica les classificarem en funció de si ens la donen pels numeradors o pels denominadors.
• Per obtenir els DENOMINADORS: Les dades de població les obtenim de dues fonts cabdals que, afortunadament, estan relacionades: els censos i els padrons municipals.
- Cens de població: Conjunt de processos dirigits a recollir, resumir, analitzar i publicar les dades demogràfiques, econòmiques i socials dels habitants d’una zona en un determinat moment. Són documents estadístics que estan en subjecte secret i de complementació obligatòria. Com és un document estadístic, això vol dir que es confecciona a partir d’una enquesta que es passa a tota la població i s’utilitza per fer anàlisis i estudis de població.. La periodicitat és cada 10 anys i la competència estatal.
Mai et pots negar a contestar les dades que et demana el cens, ara, les informacions administratives si que ens hi podem negar.
La responsabilitat d’elaborar el cens a Espanya és de l’Institut Nacional d’Estadística(INE). Recullen dades sobre identificació i personals, familiars, migracions, nivell educatiu, ocupació i activitat, fecunditat i habitatge.
- Padró municipal: Segona font d’informació demogràfica. És un registre administratiu públic i oficial que depèn dels ajuntaments. A més a més, està lligat al cens i té periodicitat quinquennal(2001). És a dir, l’ actualització es fa cada 5 anys.
Si el padró el fan en els anys acabats en 1 aleshores, tots els padrons acabarien en 6. Cada 5 anys s’actualitza el cens.
Actualment el cens i el padró estan íntimament connectats informàticament. Per això les dades demogràfiques de població que utilitzem són fruit de la combinació de les dues fonts.
• Per obtenir NUMERADORS: Els numeradors que acostumem a utilitzar en Demografia per calcular indicadors fan referència als naixements (natalitat) i als morts (mortalitat).
- Registres civils o Moviment natural de la població: Organisme responsable de donar aquesta informació.
- Altres: Registres sanitaris, pròpiament administratius, no estadístics. T’hi pots negar a contestar. Ex: CMBD( consum mínim bàsic de dades) que fan referència a les altes hospitalàries. Les CMBD són d’atenció primària, i després hi ha registres específics com càncer, sida o IAM( infart agut de miocardi).
• Les fonts d’informació complementàries: ( Tenen que veure amb enquestes).
Són periòdiques(cada 2,3,5 anys...), s’utilitza la base poblacional, hi ha una elevada validesa, i hi ha un disseny de recollida de dades específic per allò. A més, hi ha la possibilitat de ‘’linkage’’, ( sinònim de barrejar. Terme per vincular dades censals amb dades de registres, és a dir, seguiment de dades de numerador i denominador).
Fonamentalment ens proporcionen numeradors. Ex: ESCA( Enquesta de salut de Catalunya), o enquestes de satisfacció dels usuaris ( sobretot a hospitals i urgències).
T02. L’ ESTUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES PIRAMIDES POBLACIONALS**** Concepte de població: Conjunt de persones que habitualment resideixen en un territori determinat.
• • Amb aquesta imatge podem veure com el volum de la població no sempre ha estat igual. De fet, hi ha hagut un creixement exponencial de la població, sobretot a partir de l’any 1750. ( Anar en compte amb les prediccions demogràfiques més enllà de 5 anys vista!!).
Característiques de les poblacions: - Fonamentals: **** Volum o grandària. Nombre de persones que la integren.
Variables biològiques i socials( edat, sexe, estat civil, nivell d’instrucció, classe social...).
Assentament geogràfic o hàbitat.
- Geogràfiques: Per unitats administratives, regions, comunitats, províncies, comarques, municipis...
- Culturals: Per llengua, per ètnies, per religió...
- Socials: Per professions, per classes socials...
Elements de les piràmides poblacionals Les piràmides poblacionals o també anomenades de Burgdöfer : (Són el millor element per a fer la descriptiva demogràfica). En elles, acotem la distribució de la població segons l’edat(quantitativa) i el sexe(/gènere(qualitativa).
Amb aquestes piràmides tenim en compte l’efecte etari o el transcurs del temps, especificat per a homes i dones.
Les dones sempre aniran a la dreta i els homes a l’esquerra. A més a més, les agrupacions són cada 5 anys.
És una representació gràfica( com si ajuntéssim dos histogrames) i veiem els canvis demogràfics al llarg del temps.
La part superior dreta sol estar més poblada que la part superior esquerra, això és degut a que hi ha més viudes al llarg del temps. ( Moren abans els homes).
Elements que no hem d’oblidar:**** - És una doble distribució de freqüències d’edat.
- Se solen utilitzar grups d’edat de 5 anys( grups etaris de 5 anys).
- A l’esquerra es representa la distribució dels homes i a la dreta les dones.
- Les edats s’ordenen de baix a dalt.
- La base està formada per les edats més joves i el vèrtex per les edats més grans.
- L’últim interval se sol deixar obert( +85 anys).
- La piràmide representa un segle d’una població.
La piràmide no solament reflexa naixements, sinó que també reflexa les migracions.
Sobretot la part del mig de la piràmide reflexa migracions, la part superior els morts(mortalitat) i la inferior els naixements(natalitat). Al mig es barregen natalitat i migracions.
Segurament, a Catalunya la piràmide tindria forma de guardiola( la base recorda a la part superior). Això és conseqüència de que hi ha més gent que es mor que més gent que neix. Per exemple, a l’any 2015 ja hi havia més defuncions que naixements.
U.S.CENSUS BUREAU: És dels Estats Units i tenen piràmides de tot el món.
• Exemples de piràmides poblacionals: • Interpretació de les piràmides poblacionals: Què cal mirar en una piràmide de població?**** L’estructura de la població en un moment donat i les possibles causes d’aquesta situació.
Tota aquesta informació es troba en els detalls de traç.
Hem de saber que amb l’augment d’edat, disminueix el número de persones, i per últim, a partir d’aquest triangle trobem irregularitats en el seu perfil( entrades i sortides, el què s’anomena ‘’osques’’) que indiquen canvis demogràfics.
Irregularitats: Osques: Indiquen la pèrdua d’efectius en un/uns grups d’edat. Són canvis com guerres o emigracions que afecten més als homes.
Entellats anòmals: - Positius: Incrementen el nombre d’efectius d’un/uns grups d’edat.(ex:efectes migratoris).
- Negatius: Pèrdues per dèficit, baixa natalitat. ( ex: Crisi).
Les piràmides també van en quinquennis!! La piràmide d’edats de Catalunya i Espanya és regressiva( hi ha més gent gran). Una piràmide progressiva( més gent jove que gent gran).
• Índex d’anàlisi de la població**** Són un complement de l’anàlisi de l’estructura de la població que estableixen relacions entre els diferents estats: - Índex de Burgdöfer: Compara grups de 5 a 14 anys amb els de 45 a 64.
Si 5-14>45-64 à pob. progressiva(jove).
Si 5-14=45-64à pob. estacionària(madura).
Si 5-14< 45-64à pob. regressiva(vella).
- Índex de Sundbarg: Fa el mateix que l’índex de Burgdöfer, però amb aquest ja es té en compte de 0-14(A), de 15-49(B) i més de 50(C). (Mateixes comparacions que en l’anterior).
- Índex de Sauvy: Compara el grup de 60 o més amb els de menys de 20.
- Índex de Fritz: Compara el grup de menys de 20 anys amb el de 30-49 anys.
D’aquests quatre primers, el primer és el més important.
Per a la nostra professió, un dels índex més importants és: - - - Índex d’envelliment: Indica el pes de la població vella>65 anys sobre el conjunt de la població. Quantes persones tenim de 65 anys o mes de tota la població? (>65/població total)x100 Índex de sobreenvelliment: Igual que l’índex d’envelliment però per a >75 anys.
Índex de dependència: Indica l’estructura d’edat i el potencial productiu de la població. Existeixen 3 grups: 0-14(A), 15-64(B) i >64(C).
Dependència global: (A+C)/B Dependència juvenil: A/B Dependència senil: C/B Índex de masculinitat: Indica la raó entre la població masculina i la femenina.
(Homes/dones)x100 T03. LA DINÀMICA DE LES POBLACIONS • Conceptes bàsics: La dinàmica de poblacions estudia els canvis de volum, estructura i distribució geogràfica que pateix una població en el temps. El fet de de veure com es mou aquesta població tindrà interès en la planificació sanitària.
Ens centrarem en aspectes com: Natalitat, mortalitat i moviments migratoris. Hi ha aspectes que tenen més a interès per als sociòlegs, com ara la nupcialitat.
Natalitat: Nombre de naixements que es produeixen en una població per unitat de temps. En general és un any. Es mesura amb la taxa bruta de natalitat( TBN).
Les taxes sempre són quocients amb els que mesurem fenòmens al llarg del temps( que sol ser un any natural). Es solen contar l’1 de juliol perquè és el dia equidistant entre l’1 de gener i el 31 de desembre.
Mortalitat: Nombre de defuncions que es produeixen a una població en una certa unitat de temps, en general un any. Es mesura amb la taxa crua de mortalitat(TCM).
Moviments migratoris: Desplaçaments de la població que impliquen canvis de residència. Els que marxen són els emigrants, i els que venen són els immigrants.
• Càlculs inicials: Si sumem el CV i el SM tenim el creixement total de la població en qüestió.
Això ho podem tenir amb xifres absolutes però també amb taxes. Així doncs, amb les taxes trobaríem: Això mateix ho podríem calcular descomptant de la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat.
Una de les fórmules més importants és la TCT o taxa de creixement global. Compte! El balanç migratori pot ser positiu o negatiu.
La ‘’n’’ és el sobre índex que solen tenir les taxes. Amb demografia aquest tipus de càlculs es donen per 1000. Ex: Taxa de mortalitat per tuberculosi a Catalunyaà 2 per 100000 persones.
• Evolució de la població humana: Malthus va fer una estimació del creixement exponencial de la població l’any 1798. Afortunadament el que deia Malthus no s’ha complert per diferents motius, tot i l’èxit que va tenir en el seu moment.
En els últims anys les taxes de creixement total ja són més petites, ja anem ‘’ de baixada’’ .
• Mètodes d’estimació d’una població: ( Les fórmules no ens les demanarà).
- Mètode naturalàDel total de la població sumem els naixements, descomptem les defuncions, li sumem els immigrants i descomptem els emigrants.
- Mètode aritmètic o lineal: És l’equació d’una recta. Ens permet fer les progressions aritmètiques. Podríem predir quanta gent caldria que hi hagués en una població en un determinat període.
- Mètode de la taxa de variació: Creixement parabòlic. (No preguntarà la fórmula).
S’utilitza per predir poblacions intercensals a terminis de menys de 10 anys. És una evolució geomètrica amb TCT.
- Mètode geomètric o exponencial - Mètode logístic T04. DEMOGRAFIA PROFESSIONAL En general, tant a infermeria com a medicina solen haver-hi més professionals dones que no pas homes. Les generacions de metges dones anirà cap a l’alça d’ara en endavant.
Curiosament a Noruega hi ha 4 vegades més infermeres que metges. També passa a Suècia, el Regne unit... Això es podria traduir a la pràctica professional que la infermera pot suplir tasques que el metge fa. En altres termes, el metge no fa tantes tasques com ara la infermera.
( Tenen un sistema de formació diferent en quant a les competències).
Des de fa molt temps es pretén que les infermeres puguin prescriure medicaments. No obstant, el decret diu que les infermeres només poden prescriure el que els metges els hi diguin. A Catalunya també s’està en contra d’aquest decret.
La FSE( formació sanitària especialitzada) ens dona informació sobre les places ofertades a Catalunya sobre residents metges i infermeres.
La infermeria familiar i comunitària anirà creixent. De les altres especialitats, més o menys ens trobarem el mateix nombre de places en un futur.
T.05 METODES D’ESTANDARDITZACIÓ • Conceptes i principis bàsics Estandardització: Tècnica de control quantitatiu de les variables concomitants (terceres variables) en el moment de l’anàlisi de les dades. Es poden aplicar a molts àmbits( mortalitat, morbiditat, migració, natalitat...).
L’estandardització o ajustament ens permet comparar la mortalitat o morbiditat en dos(o més) poblacions( o grups) tenint en compte la influència d’una tercera variable. Controla factors de confusió.
Qui estandarditza? economistes, sociòlegs.
Estadístics, epidemiòlegs, demògrafs, gestors/ planificadors, Principi de l’estandardització: Calcular taxes ‘’hipotètiques’’ per a cada grup de comparació, usant una distribució artificial idèntica del factor de confusió pel qual estandarditzar.
Mètodes per estandarditzar: - Mètode directe o de la població estàndard: T’ha de donar les xifres del denominador per cada grup que vulguem comparar. (Sempre és la primera opció a triar). S’utilitza quan disposem de taxes específiques conegudes i fiables.
- Mètode indirecte: Han de donar-nos taxes estàndard.
ABS: Àrea bàsica de salut.
• MÈTODE DIRECTE El factor edat pot ser el causant de l’elevat nombre de visites en l’àrea rural. En l’àmbit rural, la població envellida pesa molt més sobre la població total, del que ho fa en l’ambit rural.
ABS ruralà 400/1300= 30,07% ABS urbàà100/1500=6,6% 1. Disposar de les taxes específiques de cada població.
2. Disposar d’una població estàndard.
Triem una població, sumem dues poblacions( és la més directe) o bé busquem una població al padró o al cens.
3. Calcular els casos esperats a cada població aplicant les taxes específiques pròpies a la població estàndard o de referència.
0,05 x 600= 30 visites esperades. Amb aquestes xifres podem obtenir les taxes estandarditzades.
4. Taxa estandarditzada= esperats(X)/ població ref.
Les taxes estandarditzades no són reals, són hipotètiques.
5. Índex o raó comparativa Les taxes ‘’vertaderes’’ són les taxes crues o brutes i les taxes específiques. La taxa estandarditzada és un ‘’artefacte’’ matemàtic( i depèn de la població estàndard triada).
• MÈTODE INDIRECTEà S’utilitza quan: - Desconeixem les taxes en una població.
Les taxes són poc fiables.
Les poblacions són petites 1. Disposar de les taxes específiques(fiables) d’una població( 1a població).
2. Disposar de la distribució de l’altra població( 2a població).
3. Calcular els casos esperats en la 2a població aplicant les taxes específiques conegudes i fiables de la 1a població.
4. Raó estandarditzada de mortalitat(REM) o índex de mortalitat estandarditzat(IME)= O/E El mètode indirecte s’aplica quan el mètode directe no funciona.
Quan descomptem l’efecte de l’edat, la diferència és més petita.
T.06 LA MORTALITAT • Conceptes bàsics: Mortalitat: Nombre de morts en el si d’una població determinada en un període de temps determinat.
Taxa de mortalitat: Proporció o quocient entre el nombre de defuncions dividit entre el nombre total de la població i multiplicat per un número.
El numerador són les defuncions i això ho sabem pel certificat de defuncions. No es pot enterrar a algú sense un certificat de defunció. És un delicte. El certificat de defunció i la causa de mortalitat es feina del metge.
Mort: Acabament definitiu de les funcions vitals després del naixement. Malgrat tot, no tothom que es mor està certificat.
(Hem de saber les variables que figuren en un certificat de defunció, mirar link)*** Val a dir que no tots els certificats de defunció de tots els països són exactament els mateixos.
Quan parlem de taxa de mortalitat trobem: - Taxa bruta o crua(taxa normal) Ho multipliquem per 1000 perquè són fenòmens globals. El cens es fa amb data de l’1 de juliol.
Quina és la diferència entre mortalitat i letalitat?*** La mortalitat ja hem dit que la contàvem amb els morts al numerador i al denominador, la població. No obstant, amb la letalitat, al numerador si que hi posem els morts, però en el denominador hi posem els malalts.
Ex: ***(Pregunta d’examen SEGUR!) Els fenòmens grans els multipliquem per 1000, els fenòmens més específics, per 10000, per 100000...
• - Taxa específica(sobretot per sexe, per causa de mort, per edat).
- Taxes estandarditzades( més complicada de les altres. La farem a una pràctica).
Matemàticament s’elimina l’efecte de l’edat en la mortalitat de la població.
Mortalitat i Salut Materno-Infantil La taxa de mortalitat infantil és la mortalitat que es produeix durant el primer any de vida.
Hi ha diferents submortalitats infantils: Mortalitat perinatal: La mortalitat perinatal és aquella que abasta les morts esperades des dels 180 dies( o 28 setmanes) de gestació al 7è dia de postpart.
Lo del ‘’peri’’ té que abans del part, en el part i després del part.
Nascut viu:’’ Tot aquell producte de la concepció que, una vegada expulsat o extret complertament del cos de la mare. Independentment de la durada de l’embaràs, respiri o doni qualsevol senyal de vida, com ara palpitacions del cor, pulsacions del cordó umbilical, moviments efectius dels músculs de contracció voluntària, i això tant si s’ha tallat o no el cordó umbilical i s’hagi tallat després o no la placenta’’ OMS.
Nascut mort: ‘’La mort d’un producte de la concepció que ha tingut lloc abans de l’expulsió o extracció completa del cos de la mare, independentment de la durada de l’embaràs. La mort s’indica perquè el fetus no respira o dóna cap senyal de vida, com ara palpitacions al cor, pulsacions del cordó umbilical, moviments efectius dels músculs de contracció voluntària’’ OMS.
• Mortalitat materna Indica les morts maternes relacionades amb l’embaràs, el part, i el puerperi amb el nombre total de nascuts(vius i morts).
INDICADORS DE MORTALITAT A CATALUNYA http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/dad es_de_salut_i_serveis_sanitaris/mortalitat/documents_mortalitat/mortalitat_2013.pdf Taxa de moralitat per mil. Els homes moren més que les dones a l’any, això a tot arreu. No obstant, neixen més homes que dones.
Si en alguna regió moren més dones que homes, aleshores això és degut a algun fenomen artificial com per exemple, les immigracions.
Les taxes estandarditzades de la taula s’han fet per mètode directa. Estandarditzem per comparar.
A la taxa d’estandardització mundial, veiem que hi ha molta diferència respecte la taxa bruta.
Això és degut a que hi ha més gent jove a nivell mundial( tot i que a Espanya si que hi hagi molta població gran).
COMPTE! En aquest gràfic hi ha un error perquè les dones no moren tant com els homes( error d’editorial).
Les taxes de mortalitat han crescut perquè la població era més jove abans. La taxa de mortalitat bruta no ens acaba de mostrar si el sistema sanitari és mort perquè la gent arriba un punt en que s’ha de morir. Per aquest motiu estandarditzem.
A partir del 2000 baixa una mica el nombre de morts degut a la immigració perquè normalment la gent que immigra és gent jove.
Normalment la taxa bruta de natalitat dels homes és més alta que les dones. En aquesta taula és interessant veure que fins als 14 anys, sense motius tronats, es moren més els nois que les noies.
De què ens morim? Sobretot el món de les malalties de l’aparell circulatori,( ja siguin infarts de miocardi o infarts cerebrals, és a dir, ictus...). Aquests factors de risc es poden preveure per tal d’evitar tantes morts( tabaquisme, obesitat hipertensió, colesterol...).
Primeres causes de mortalitat per homes i donesà Normalment causes externes evitables.
Esperança de vida : Mitjana d’anys que esperem que visqui una persona.
Espanya és un dels primers països on més esperança de vida hi ha.
La taxa de mortalitat infantil és molt alta perquè el primer any és el més dur.
La taxa de mortalitat estàndard indirecteà Observats entre esperats.
El mètode indirecte es l’ideal per comparar les parts d’un tot( ex: comarques de Catalunya).
Agafem a Cat com estàndard i fe la regla de 3 sobre la població de cada comarca. Si tinc més de 100 tinc més d’observats que d’esperats( estic pitjor, en tenim més dels que hauríem de tenir).
http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/dad es_de_salut_i_serveis_sanitaris/mortalitat/documents_mortalitat/annex_taules_2013.pdf Aquests exemples van b per estudiar el mètode indirecte i directa.
T.07 LA NATALITAT I LA FECUNDITAT • La natalitat: Definicions i exemples Natalitat: Nombre de nascuts vius en el si d’una població determinada en un període de temps determinat. La natalitat i fecunditat sol afectar a la base de la piràmide i també a la part mitja dreta( que fa referència a les dones amb edat fèrtil).
Quines franges d’edat fem servir de les dones per calcular l’edat fèrtil de les dones?*** S’acota els períodes amb edat fèrtil entre 15 i 49 anys. Encara que sol haver-hi variacions segons cada persona. Això ens servirà per calcular l’índex sintètic de fecunditat.
Des del punt de vista de la salut materno-infantil o de la fecundació artificial té molt interès perquè aquests conceptes estan canviant. Ex: Amb la fecundació artificial una dona va ser mare als 62 anys.
Nascut viu: ‘’Tot aquell producte de la concepció que, una vegada expulsat o extret completament del cos de la mare, independentment de la durada de l’embaràs, respiri o doni qualsevol senyal de vida, com ara palpitacions del cor, pulsacions del cordó umbilical, moviments efectius dels músculs de contracció voluntària, i això tant si s’ha tallat o no el cordó umbilical i s’hagi després o no la placenta’’. Ex: El signe extern per saber si un nen ha nascut és el primer plor.
La taxa de natalitat són el nombre de nascuts vius en un any. Ho mirarem al registre civil. Al denominador hi posarem tota la població que consta des de l’1 de juliol.
La taxa de natalitat es sol donar per municipis. L’INE registra el moviment natural de la població(MNP) segons la residència materna i el lloc d’inscripció.
Des del 1900 fins ara la natalitat mesurada en tant per mil ha anat caient des del 30 per mil fins al 10 per mil, per diferents motius. A principis del segle 20 hi havia molta mortalitat( i també mortalitat materna). Inclús per primera vegada al 2015 hi ha més morts que naixements.
En absència de control sobre la natalitat, els seus valors oscil·len entre: La taxa de natalitat és un indicador cru que no considera la quantitat de subjectes en edat de procrear, ni la seva estructura, ni l’estructura per sexe de la població.*** Els blancs serien els països amb natalitat més baixa( que també podríem pensar que són els que estan més desenvolupats).
• La fecunditat: Definicions i exemples.
Fecunditat: La fecunditat és el nombre de nascuts vius en relació a la població femenina susceptible de procrear. A partir d’aquí calculem la taxa de fecunditat global. Restringim la població, aquí solament ens fixem amb la població femenina de 15 a 49 anys i multiplicat per 1000( perquè és una taxa general).
Taxa de fecunditat: - GLOBAL Si comparéssim el valor de taxa de fecunditat global amb la taxa de natalitat, els nascuts serien els mateixos però el denominador seria més petit, per tant la taxa de fecunditat seria més gran en les taxa de natalitat. *** La taxa il·legítima i legitima abans era molt utilitzada. Avui en dia en l’Estat espanyol ja no hi és.
- ESPECÍFICA: Posem els nascuts vius per mares( agrupades etariament en quinquennis).
Ex: Quants fills tenen les dones entre 20-25 anys? Índex sintètic de fecunditat: ( Indicador conjuntural de fecunditat) ***molt IMP!! Mitjana de dones que deixarien el món després dels 50 anys, és a dir, quan tanquem el període fèrtil dels 15-49 anys.
La manera de fer aquest càlcul consisteix en sumar les taxes específiques de fecunditat(sumatori) en tant per u, i multiplicat per 5 ( perquè hem fet agrupacions per quinquennis). Aquests 7 quinquennis, sumant les taxes específiques de fecunditat dona l’índex sintètic de fecunditat.
L’edat mitjana de la maternitat és de 30.8 actualment. Aquest augment de l’edat mitjana de la maternitat( contant tots els fills que una dona té) s’ha allargat perquè s’ha endarrerit l’edat d’aparellament i de tenir el primer fill.
Els països més desenvolupats solen estar per sota del 2,1 fills per dona.
T.08 LES MIGRACIONS I LA SALUT • Conceptes bàsics Moviments migratoris - Afecta a la part mitja de les piràmides, de 15 a 60-65 anys. Són desplaçaments de la població que impliquen canvis de residència. Tenen conseqüències en la salut.
- Diferenciem la població de dret de la població de fet. La segona és aquella que fa referència a la població que hi ha en un lloc, estiguis o no registrat. En canvi, la de dret és la que està registrada pel cens o registre civil. Ambdós tenen necessitats amb salut.
És important entendre que les persones poden ser: - Autòctones: Persones que estan en un indret determinat. Ja sigui població de dret o de fet.
- Emigrants: Persones que marxen d’un territori.
- Immigrants: Persones que arriben a un lloc.
Des del punt de vista de la salut ens interessen els immigrants perquè solen tenir una sèrie de problemes de salut que són bastant comuns pel fet de ser immigrants.
Característiques de les migracions - La durada del temps de permanència en el lloc de recepció és molt variable. Què es considera un immigrant? Què estiguis un any? Dos anys? És un fenomen variable.
- La distància que també té una gran variabilitat( pot ser rural, urbana...).
- Les causes , ja siguin econòmiques(primera causa de la gent que emigra) , conflictes bèl·lics, catàstrofes meteorològiques, geològiques( ex: tsunamis.)...
- El grau de llibertat , que explica les condicions sota les quals les persones prenen la decisió d’immigrar.
El creixement de població a Catalunya en els últims 100 anys és degut sobretot als moviments migratoris. Les migracions han fet passar una població que hi havia aquí a Catalunya de 2.000.000 fins gairebé els 7.500.000, que hi ha hagut ara. Dit en altres paraules, no només els creixements que hi ha hagut, han contribuït a arribar a aquesta darrera xifra, sinó que els moviments migratoris.
Dins la UE es parla de les migracions comunitàries entre països i també de migracions extracomunitàries.
Problemes socioculturals dels immigrants - Desarrelament del lloc d’origen( sentiment del lloc de pèrdua, edat...) - El xoc cultural( per la llengua, els canvis d’estil de vida, l’atur i el baix nivell de renda, l’habitatge, els desplaçaments...) • Importància numèrica de les migracions Tot això té que veure amb les fonts d’informació. Què és el que posem al numeradors, al denominador i les complementàries. Aquesta taula que tenim a sota ens dona en tants per mil la quantitat de població que hi ha a Catalunya i al món.
Catalunya és una mostra del creixement mundial. Actualment la població de la terra és d’uns 7.000.000.000.000 de persones.
Hem de ser molt crítics amb les fonts d’informació i llegir els peus de lletra.
• Problemes de salut dels immigrants A Hongria es valora molt la gent que es suïcida. Allà registren molt bé a les persones que es treuen la vida. Com es registren molt bé, es sol dir que les taxes de suïcidi a Hongria és una de les més elevades d’Europa.
...