TEMA 5- VIA DEL XILEMA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Nutrició i Metabolisme Vegetal
Profesor C.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

5. VI A DEL XI LEMA El xilema és un teixit que es troba dins del cilindre vascular i permet un transport de flux de massa dels òrgans fins a les parts aèries. Ha sigut molt important en l’evolució de les plantes terrestres (els sistemes vasculars) ja que les ha fet més competitives i dins de les pròpies plantes vasculars aquest teixit, conducte, ha patit canvis evolutius importants.
Traqueides Xilema Fibres parènquima Traqueides → no son vasos verdaders, tenen parets transversals permeables estretes. En canvi en angiospermes a les parets cel·lulars secundàries es torben reforçades amb lignina i són més amples i resistents.
Com major diàmetre tenen aquest capil·lars més llargs són els conductes i tenen menys interrupcions.
RELACI Ó DI ÀMETRE- FLUX Flux hidràulic: flux de l’aigua del xilema. Depèn fortament del radi de vas (elevat al quadrat) →↑radi →↑flux.
- ↑↑flux com ↑ample siguin els capil·lars → ↓resistència Hi influeix la diferencia de potencial de pressió que hi ha en un extrem i l’altre del tub. I depèn de la longitud i de la viscositat del líquid. (↑viscós →↑costa de transportar).
Aigua Xilema transporta Hormones líquid bastant diluït (viscositat molt propera a la de l’aigua Sucres (el floema té una viscositat elevada) AA Altres substàncies Factor clau de la viscositat és el radi del vas.
- ↑ample sigui el vas →↑aigua transportada → necessitat d’una diferència de potencial ↑↑alta perquè pugi el líquid.
Per aconseguir la diferència de potencial el líquid que puja pel conducte ha de ser una corrent continua sense embolismes que provocarien un trencament del flux → diferencia de potencial excessiva que ↑↑tendència de que la columna de líquid es trenqui → flux interromput.
↑ ample sigui el vas →↑embolismes hi haurà → es necessiten mecanismes per reparar els embolismes.
COM ES GENERA LA DIFERÈNCIA DE POTENCIAL DE PRESSIÓ? Hi ha dos mecanismes que poden impulsar l’aigua dins del xilema 1. Pressió radicular: es deu a la diferencia de concentració de soluts entre el medi intern i extern. Pot generar pressions importants especialment quan es estromes estan tancats i la planta no transpira.
Aquesta pressió pot impulsar l’aigua i fins i tot fer que surti de les fulles per pressió hidrostàtica , es un fenomen que es coneix com a gutació*. Si la tija d’una plata herbàcia ben desenvolupada es talla arran de terra, és freqüent que aparegui un líquid xilemàtic a la superfície del tall. L’exsudació d’aquest líquid, que pot persistir durant varies hores, indicia la presència d’una pressió positiva al xilema. La magnitud d’aquesta pressió es pot mesurar adaptant un manòmetre a la superfície del tall. A aquesta pressió se la denomina pressió radicular, ja que les forces que originen l’exsudació s’originen a l’arrel.
*gutació →quan una planta es desenvolupa en condicions de baixa transpiració, amb el sistema radicular en un medi ban airejat, humit i calorós, freqüentment apareixeran gotes petites de líquid en els àpex i marges de les fulles. Aquestes gotes (=gotes de gutació), surten a través dels hidatodes. La força responsable de la gutació sorgeix a les arrels i és deu a la pressió radicular.
Hidatodes: són uns òrgans situats a les fulles que secreten aigua pel procés de gutació a través dels porus de l’epidermis de la fulla o del marge d’aquestes, típicament situats en la punta de les dents de serra de les fulles serrades (es creu que és una evolució de l’estroma). Els hidatodes estan connectats al sistema vascular de les plantes pel xilema. Com que el líquid exsudat és conduit pel xilema conté sals, sucres i compostos orgànics dissolts en aigua.
La pressió radicular pot impulsar aigua en el xilema i ens ajuda a arreglar embolismes que s’hagin pogut formar en la columna.
2. Transpiració: estromes oberts → L’atmosfera té una gran capacitat d’absorbir aigua de la planta, l’agua té tendència a sortir i aquesta evaporació crea una disminució del potencial hídric en les cèl·lules que hi ha a la capa més externa. I hi ha molta humitat a l’extrem, baixa el potencial hídric de la primera capa de les fulles. Les molècules d’aigua estan completament cohesionades dins del circuit amb els enllaços de pont d’hidrogen. Dins d’un capil·lar es fa una tensió cap amunt i la columna puja amunt sense trencar-se. Durant el dia obre els estomes per captar CO2 i amb l’obertura d’aquests es perd aigua. De dia és la transpiració el motor del transport pel xilema S’han fet experiments per demostrar que la transpiració es capaç de generar aquesta tensió per pujar l’aigua.
...