Lliçó 5 6 7 i 8 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Anna Sánchez Martí 6/10/2014 DRET PENAL LLIÇÓ 5, 6, 7 I 8 Tema 4. Teoría del delito. Planteamiento general.
Tema 5. El comportamiento humano como elemento del delito.
Teoria del delicte, es una teoria general, aplicable a tots els delictes del CP.
Tots els delictes tenen uns elements comuns.
Alguns elements son molt intuïtius, per exemple si un fet no esta tipificat al CP no hi ha delicte, si no hi ha dol no hi ha delicte.
El delicte seria una acció típicament antijurídica(1) i culpable(2).
(1) Fet contrari al dret i tipificat pel codi penal (sense causes ni justificació).
Una justificació per un delicte seria la legitima defensa, l’estat de necessitat o e compliment d’un deure.
(2) Necessitem un autor culpable d’aquest fet. Hi ha causes que impedeixen la imputació personal, per exemple la malaltia mental, les no condicions normals de raonar. No se li pot imputar un fet antijuridic, però es poden imposar mesures de seguretat.
La tipificació és la porta d’entrada al dret penal, si el fet esta especificat com a delicte al CP. El delicte es una tipus de conducta/acció penada. Les accions antijurídiques que no estan tipificades no seran delicte. Ex. Multa de tràfic es acció antijurídica però no delicte, és sanció administrativa.
Una acció pot ser antijurídica i tipificada però estar justificada. Ex. Legitima defensa.
Causes personals d’exclusió de la pena. En la culpabilitat, hi ha excepcions com per exemple el rei.
En la culpabilitat dels fets es tenen en compte: actes reflexos, força irresistible i inconsciència. També es té en compte la por insuperable, que serien situacions extremes. Un fet voluntari però causat per la por extrema o la pressió. Moments anteriors (imprudències), s’imputa el delicte en primer moment. Ex. Estar borratxo treballant i provocar un accident, s’imputa anar borratxo.
El CP castiga accions i omissions. Per buscar delictes al codi penal hem d’utilitzar l’índex, el CP te un índex analític o alfabètic.
1 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Part objectiva, la descripció del fet des de una visió externa. Tothom pot observar-la.
Part subjectiva: dol, intencionalitat. Els delictes sense dol no es consideren com a tal, es necessita intencionalitat. Es castigarà el delicte sense dol en casos d’imprudències.
15/10/2014 Un gos mossega un nen, delicte??7 tipificada y culpable.
Delicte és una conducta humana El gos no ha comes un delicte, la persona propietària ha comes un delicte d’imprudència. La persona no es culpable de mossegar.
*Les persones poden fer accions no humanes. Un somnàmbul trenca un gerro mentre dorm. Es imprudent si sabia que era somnàmbul i no ha pres precaucions. Una persona adormida no esta conscient, no te voluntarietat en aquest comportament.
Acte libre en causa→ acció produïda quan el subjecte es lliure per actuar com vol.
Si una persona va a treballar borratxa i causa un accident s’ha comes una imprudència.
Voluntat de la conducta Vs voluntat del dany/resultat.(dolo) Causalisme(Von Listz) Vs Finalisme ( Welzell) Concepto causal de acción: movimiento corporal, causado por impulso de la voluntad que causa una modificación del mundo exterior.
Conducta, el nucli de la conducta es el moviment corporal . poden haver moviments corporals involuntaris, el que causi el moviment corporal ha de ser un impuls voluntari, amb voluntarietat i intencionalitat.
Modificació en el món exterior: -Resultat no dolos→ imprudent o accident.
-Resultat dolos.
Delicte per omissió de suports. Ex. no socórrer en un accident de transit.
A von Listz això li suposava un problema, ja que li costava incloure l’omissió en la seva teoria del moviment corporal, ja que no hi ha acte, moviment corporal, en l’omissió.
2 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Concepto final de acción: la acción no exige solo ser causada por una voluntat, sinó ademas ser conducida finalment por el contenido de una finalidad de la voluntat.
Naturalisme social, Finalisme(Welzell); va canviar el concepte d’acció. El causalisme només es fixen en les causes si això no seria el més adient per estudiar la conducta humana. La conducta ens ha de portar a una meta.
Concepto social de acción: Para que no actuar sea omissión, se tiene que tenir el deber de hacerlo.
L’important no es si hi ha moviment o no, sinó la repercussió social del fet.
Socialment no socórrer es delicte. Deixarem de parlar d’acció i parlarem de comportament ja que aquí es veuria inclòs l’acció i l’omissió.
3 ...