Listado de preguntas resueltas del 2º examen. (Prof. Renom) (2013)

Examen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicometria
Año del apunte 2013
Páginas 11
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 37
Subido por

Descripción

Listado de todas las preguntas que pueden salir en el examen del grupo de Renom. Están prácticamente todas contestadas.

Vista previa del texto

PROVA 2 CONTINUA 19 de Desembre 1. Quins mètodes permeten calcular el coeficient de fiabilitat d'un test? Els mètodes que permeten calcular el coeficient de fiabilitat són: - Basats en el pas del temps: o Test-retest (TR) o Mètode Heisse (MH) o Test-Retest/Formes equivalents (TR/FE) - Basats en un moment temporal: o Formes Paral·leles (FP) o Dos meitats, Split Half (SH) o Fiabilitat d’una diferència (FD) o Consistència Interna (CI) o Coeficient Alpha (Alpha) o Percentatge d’Acord en TRC (PA) o Coeficient de Livingstone en TRC (CL) 2. En què consisteix la fiabilitat per consistència interna? *La fiabilitat per consistència interna està representada per un coeficient Alpha que es calcula com el resultat de la mitjana de tots els coeficients possibles mitjançant el mètode de dos meitats. Aquest coeficient ens informa de la fiabilitat i la homogeneïtat (dimensionalitat) del test.
*Consisteix en conèixer l’homogeneïtat, la coherència de les respostes als ítems d’un test per part d’un grup de subjectes. Es calcula a partir del coeficient alpha. És un dels mètodes que s’aplica sistemàticament per la seva operativitat i senzillesa de càlcul.
3. Quina diferència hi ha entre fiabilitat per estabilitat i per consistència? La fiabilitat per estabilitat (test-retest) s’aplica una mateixa prova en dues ocasions entre les quals hi ha un període concret de temps. Existeix una condició fonamental: que no hi hagi cap canvi en allò que volem mesurar. En canvi, en la fiabilitat per consistència únicament es fa una mesura en la que també se’ns informa de la homogeneïtat dels ítems. La fiabilitat per consistència tendeix a subestimar la fiabilitat de la prova si comparem els resultats amb la fiabilitat per estabilitat.
4. Quins problemes té el procediment de càlcul del coeficient de fiabilitat Split-Half? El problema del mètode d’Split Half, és que es tracta d’una simulació del mètode de formes paral·leles i s’han de trobar les divisions possibles que produeixin situacions més similars a aquestes (FP).
A més, un cop trobat el coeficient aquest es tornarà a avaluar amb la meitat dels ítems originals del test del que procedeix. Aquest fet farà que disminueixi la fiabilitat obtinguda, pel que s’haurà d’incorporar una correcció del coeficient (correcció d’Spearman-Brown).
5. Que tenen en comú la fiabilitat per equivalència i per consistència? El que tenen en comú tots dos mètodes de fiabilitat és que també determinen la homogeneïtat del test.
En el cas de la fiabilitat per equivalència (Split-Half) s’aconsegueix al revisar la dificultat i el contingut dels ítems per trobar les dos meitats que produeixin les situacions més similars a les formes paral·leles.
En el cas de la fiabilitat per consistència s’aconsegueix mitjançant la intercorrelació dels ítems a través de l’Alpha de Cronbach.
6. S'ha de mantenir en un valor constant el coeficient de fiabilitat d'un mateix test en diferents grups?(Raonar la resposta) No, perquè en cada un d’aquests grups es realitzaran unes omissions i conjectures diferents.
7. S'ha de mantenir en un valor constant el coeficient de fiabilitat d'un mateix test en diferents moments del temps?(Raonar la resposta) En test d’aquest tipus s’utilitza el mètode test-retest, que troba la fiabilitat com una correlació de les puntuacions del examinat en el temps º i temps 2.
8. Entre quins valors s’accepta un coeficient de fiabilitat ? Proves amb valor inferior a 0,8 son sospitosos. Per norma, les menors a 0.70 ofereixen mínima garantia de precisió i exactitud en les seves puntuacions.
9. Que soles indicar els coeficients de fiabilitat propers a 1 ? El valor 1 correspon a una relació màxima, de total linealitat. Alta fiabilidad.
10. Tots els barems d’un tests tenen el mateix valor del coeficient de fiabilitat ? ?? 11. Entre quins valors màxim i mínim oscil.la un coeficiente de fiabilitat ? La fiabilitat pot oscil·lar entre 0 i 1.
12.Quants coeficients de fiabilitat ha de tenir un test? Els tests convencionals ofereixen un únic coeficient de fiabilitat. Tot i que aquest fet ha estat criticat perquè les mesures dels subjectes al llarg del rang de puntuació poden variar en la precisió de la seva apreciació. Els coeficients variaran segons el procediment d’estimació utilitzat, com a mínim ha de tenir un; d’estabilitat, d’equivalència o consistència interna.
13.Varia el coeficient de fiabilitat si es calcula mitjançant diferents mètodes? (Raonar la resposta).
*Si, perquè hi ha molts factors que afecten al càlcul. Per exemple, una fiabilitat calculada amb el métode de dues meitats donarà un valor més elevat que no calculat amb un altre métode més estricte.
*El coeficient de fiabilitat pot variar si es calcula mitjançant diferents mètodes encara que es calculi amb la mateixa mostra, tot i que a grans trets aquests oscil·laran entre uns límits propers.
14. Te cap repercussió en la fiabilitat que els ítems d’un test tinguin variançes altes? ?? 15.De qué serveix la correcció d’Spearman Brown? És una expressió matemàtica que relaciona la longitud d'una prova i el valor del coeficient de fiabilitat.
La seva principal utilitat consisteix en proporcionar una estimació del coeficient de fiabilitat del test en el cas que augmentés o disminuís la seva longitud actual. La condició fonamental és que els ítems afegits o exclosos siguin similars als de la prova actual.
La relació entre la longitud i el coeficient previst no és lineal ja que aquest anirà augmentant gradualment fins a arribar a una longitud "sostre" a partir de la qual el guany en fiabilitat serà inapreciable.
16.Quina relació hi ha entre la procediment Split-Half i la correcció d’Spearman-Brown? *El mètode de Split-Half incorpora una correcció del coeficient estimant el seu valor en el cas d’una prova de doble longitud. Aquesta és la correcció d’Spearman-Brown. Aquesta correcció el que aconsegueix és aproximar el resultat de la fiabilitat segons el número d’ítems.
*La correcció de coeficient d’Spearman-Brown s’utilitza en el mètode de Split-Half ja que permet estimar la fiabilitat del test complet fent que aquest mètode sigui un dels més utilitzats degut a que és molt econòmic.
17.Com es validen els Tests Referits al Criteri? (Raonar la resposta).
Mitjançant la validesa de contingut, ja que les proves de rendiment han d’incloure una mostra representativa de les possibles preguntes a formular sobre el contingut impartit durant el curs.
18.Quins valors de SEM interessa més trobar? *Baixos, ja que redueixen l’interval de confiança i donen major precisió al test.
*El que més interessa és el 0.05, ja que això vol dir que només acceptem un 5% d’error.
19.Quin és el màxim valor de SEM possible? (raoneu-ho) *No hi ha un valor màxim. Depèn de la prova, no hi ha un rang per saber els valors màxims sinó que dependrà del rang a criteri de l’usuari. Si hi ha un error de 20 punts en una prova de 500 ítems on es pot puntuar de 0 a 500, 20 punts d’error seran pocs, però si la puntuació pot anar de 0 a 40, serà molt.
*Depèn de la desviació estàndard (s) i del coeficient de fiabilitat (rxx’). En realitat el valor SEM servirà per determinar entre quins valors es trobarà la puntuació verdadera d’un subjecte. Un cop obtingut el valor SEM mitjançant la fórmula SEM = haurem d’escollir el nivell de confiança per determinar quin és l’interval en el que es trobarà la puntuació directa.
20.Quin és el mínim valor de SEM possible? (raoneu-ho) ?? 21.Quina relació hi ha entre SEM i rxx' ? Són inversament proporcionals. Quan una augmenta l’altre disminueix i al revés.
22. En la pràctica professional quina utilitat te SEM? ?? 23.Un examinat ha aconseguit ___ punts en un test de raonament verbal amb rxx'=___ i Sx= ___. Entre quins límits oscil.la aquesta puntuació (NC=95%).
Ti= Xi ± 1.96 · Z=1.96 Que se puede redondear a 2 24.Quines són les condicions d'aplicació per el mètode de formes paral.leles? Les condicions que haurien de complir 2 formes paral·leles del mateix test són: - Tenir la mateixa puntuació promig i variància.
Correlacionar igual amb la puntuació verdadera.
Les diferències entre les puntuacions obtingudes i les verdaderes es deu a l’atzar i la seva distribució és normal.
Els errors d’una prova no correlacionen amb els de l’altra.
Els errors de cada prova no correlacionen amb les puntuacions verdaderes.
25.Quan no s’hauria d’aplicar el mètode de test-retest? En tests que mesurin aprenentatges o estats pq s’aplica en dos moments temporals i una de les condicions d’aplicació és que no hi hagin canvis en el tret a mesurar.
26.Un test de 80 ítems té una rxx´=___, si treiem ___ ítems quina seria la nova fiabilitat.
Es calcularia amb la fórmula següent: On el valor rxx’ és el que ens donen i la k es calcula en relació a la part d’ítems que ens diu que es treuen.
Per exemple: Si treu la meitat dels ítems seria k= 0.5, si treu ¼ part dels ítems seria k= 0.75 (la proporció en relació a 1).
27. Explica en què consisteix el coeficient Alpha? És el coeficient que s’utilitza en el mètode de consistència interna per saber la fiabilitat i homogeneïtat.
Informa del valor resultant després d’haver calculat tots els coeficients possibles (totes les divisions possibles) pel mètode de les dues meitats.
28.Quines avantatges te el coeficient Alpha? - Calcula tant la fiabilitat com la homogeneïtat (dimensionalitat).
(internet)L'avantatge d'aquest coeficient resideix que requereix d'una sola administració de l'instrument de mesurament.
29.Un test pot tenir valors de dificultat dels ítems inferiors al coeficient de fiabilitat del test? Sí, ja que els valors de dificultat centrats, 0,5, són desitjables i el coeficient de fiabilitat s’accepta a partir de 0,8 per a tenir unes mínimes garanties de fiabilitat.
30.Si un test te un coeficient de fiabilitat baix com seran els coeficients de validesa? Baixos, un test vàlid ha de tenir un coeficient de fiabilitat alt.
31.Com garantim que hi ha validesa de contingut en un test? Per garantir validesa de contingut cal: - Revisar el material existent sobre el tema, especialment en altres tests, relacionat amb l’avaluació de l’atribut.
Efectuar una anàlisi lògica sobre el contingut del test delimitant les àrees o “facetes” de l’atribut que el configuren globalment.
Elaboració dels ítems de forma que totes les àrees quedin representades en un conjunt o mostra d’aquests.
Per escollir els ítems més adequats també es tindrà en compte 4 condicions: format, dificultat, variància i discriminació.
32.Quants coeficients de validesa de contingut pot tenir un test? ?? 33.Quan podem dir que un test no té validesa de contingut? - Quan es trobin dificultats per comparar-ho amb altres conductes externes (criteris) o coneixements, que serviran per a tenir criteri.
Quan no s’utilitza una mostra representativa i adequada dels continguts.
Quan no tingui en compte les 4 condicions (format, dificultat, variança, discriminació).
34. Posa un exemple de validesa concurrent per un test de Comprensió Lectora.
S’aplica dos tests a una mostra determinada: un test que hem creat per mesurar la comprensió lectora i un altre test que ja disposa de suficient validesa que també mesuri la comprensió lectora. Perquè hi hagi validesa concurrent cal que ambdós tests tinguin una correlació significativa entre les seves puntuacions de comprensió lectora.
35. Posa un exemple de validesa predictiva per un test d’Introversió.
****xxx S’aplica un test per mesurar el coeficient d’intel·ligència que servirà per predir el rendiment acadèmic. Entre les puntuacions i el criteri (rendiment) hi ha d’haver una alta correlació.
36.Com es pot millorar un coeficient de fiabilitat durant l’anàlisi d’ítems? ?? 37. Entre quins valors oscil.la el coeficient de validesa de criteri?(raoneu-ho) Entre 0 i 1, ja que es tracta d’una correlació. Els valors negatius no tindrien sentit. (Més proper a 1 -> més validesa) 38. Quines precaucions s’han de prendre al escollir els criteris de validació d’un test? - - Clara definició i coneixement del objectiu i marc teòric o model en el que es desenvolupa.
Clara definició del propòsit al que es destina la prova.
Especificació i descripció del tipus de individus al que anirà destinada la prova.
Preveure la operativitat en la obtenció de les dades i puntuacions de les conductes criteri.
Elecció d’un criteri/s on la seva representativitat i fiabilitat siguin qualitats ja fundades. Encara que es tracti de criteris particulars, convé emprar mes d’un ja que garantirà molt millor la validesa del test.
Establir els límits de la interpretació dels resultats de les proves en base al criteri i el nivell de relació amb els resultat del test.
39.Quina relació hi ha entre els coeficients de fiabilitat i de validesa? *La fiabilitat ens marca el sostre màxim de la validesa. La fiabilitat és una condició necessària, però no imprescindible, per a la validesa. Mai la fiabilitat pot ser major que la validesa. Validesa és la variable independent.
*La interpretació conjunta de rxx’ i rxy ens diu el màxim de validesa en l’índex de fiabilitat. Això vol dir que una prova no pot ser més vàlida que fiable. Si el valor de rxx’ és elevat, la proporció de la variança vertadera obtinguda serà elevada.
40. Posa un exemple de validesa convergent i un de discriminant? Validesa convergent: tests que mesuren el mateix tret per mètodes diferents i tendeixen a correlacionar.
-Ex: que hi hagi una bona correlació entre un test que mesura la intel·ligència general i un altre que mesuri el factor g.
-Ex: que hi hagi una bona correlació entre un test que mesuri autoconcepte i un sobre el que opinen els amics sobre tu.
Validesa discriminant: tests que mesuren diferents trets utilitzant el mateix mètode o format tendeixen a no correlacionar.
-Ex: seria tenir un test que mesuri intel·ligència verbal i espacial i veure que són mesures que no correlacionen.
-Ex: seria tenir un test que mesuri lleialtat a la marca i tendències de canvi freqüents en el consum.
41.Quin valor haurien de tenir els coeficients de validesa discriminant? ?? 42. Pot variar el coeficient de validesa si es calcula mitjançant diferents criteris? (Raonar la resposta) ?? 43.Quin paper te l’existència d’un marc teòric en l'estratègia multitret-multimètode? *En moltes ocasions les dades de la matriu M-M poden ser difícils d’interpretar ja que no s’ajusten a un model de relacions establert. En aquests casos l’estratègia M-M requereix un bon coneixement del marc teòric que engloba al tests i les seves possibles alternatives.
La presència d’un marc teòric en l’estratègia M-M es bàsica per incloure dos elements bàsics: tret i mètode.
*Ens indica amb que s’ha de correlacionar més i amb que menys. Ens indica quin patró de correlació hem d’esperar.
44.Quina jerarquia de valors de coeficientes esperem en una matriu M-M? (De major a menor) 1r. Valors M-M (monotret-monomètode): situats a la diagonal principal, son els coeficients de fiabilitat. Són els més elevats del test i són sempre positius.
2n. Valors MR-HM (Monotret- heteromètode): corresponen a les diagonals paracials.Són els coeficients de validesa convergent i equival al coeficient de validesa concurrent.
3r. Valors HR-MM (heterotret- monomètode): corresponen als coeficients de validesa discriminant.
A excepció que s’especifiquin relacions especials aquests valors seràn inferiors als del coeficient de validesa convergent i a la fiabilitat.
4rt. Valors HR-HM (heterotret-heteromètode): Seràn els coeficients de menor valor a la taula. La equivalència entre valors serà mínima o nul·la a excepció que s’especifiquin relacions especials.
45. Entre quins valors límit oscil.len els coeficients de Multitret-Multimètode? Són coeficients de correlació, així que oscil·laran entre 0 i 1, a no ser que els heterotrets-heteromètodes tinguin correlacions negatives o que el mètode teòric predigui que un tribut està inversament relacionat amb un altre que es mesura i pugui oscil·lar fins -1.
46.Un coeficient de la Matriu M-M te un valor de ____, que podem dir d’aquest resultat? 0.8, presenta alta fiabilitat.
47. Expliqueu la "Paradoxa de Loevinger”.
*Si la seqüència dificultat-variança-homogeneïtat-fiabilitat-validesa sembla lògica en el procès de construcció del test la realitat de la seva aplicació porta a pensar el contrari.
De fet tests molt homogènis mostren relacions amb el criteri per baix del previst mentre que proves menys homogènies produeixen coeficients de validesa majors que els anteriors.
La clau aquí serà conèixer la dimensionalitat del criteri, ja que l’experiència mostra com tests del tipus “omnibús” ofereixen bons i inesperats coeficients de validesa al comparar les seves puntuacions amb criteris dubtosament unidimensionals.
*Succeeix quan s’obtenen coeficients de validesa de criteris menors en tests homogenis que en tests heterogenis. És també coneguda com paradoxa d’atenuació.
48.Quina utilitat te la tipificació de puntuacions de test? Ens permet tancar el procés d’elaboració del test i ens permet comparar uns resultats amb altres amb més objectivitat i realisme que les puntuacions directes.
49.Quina relació hi ha entre la prova d'ajust a la normalitat i les puntuacions típiques derivades? *Són una transformació de les puntuacions z a una altra mètrica on el valor origen i la unitat es modifiquen. Per aquest motiu serà necessari en primer lloc calcular les corresponents puntuacions típiques (z) mitjançant un equació i una transformació per obtenir la nova escala.
*Són una transformació de les puntuacions z a una altra mètrica on el valor origen i la unitat es modifiquen.
53.Quina repercussió té l’ajustament de les puntuacions d’un test a la distribució normal? ?? 55.Si la distribució de puntuacions d’un test no s’ajusta a la normal a quina escala de mesura considerem que pertanyen les seves puntuacions? A una escala d’interval.
56.Quan no s’haurien d’utilitzar uns barems? En proves en les que no s’interessa comparar puntuacions de certs subjectes amb la població.
60.Quins recursos pràctics permeten augmentar la fiabilitat d'una prova? - Longitud del test (quantitat d’ítems emprats).
La homegeneïtat de respostes als seus ítems.
Preguntes especials de 0,75 punts (1 pàg. d'espai) A. Esquema detallat i continguts bàsics dels principals procediments per calcular el coeficient de fiabilitat rxx' El coeficient de fiabilitat rxx’ es pot obtenir mitjançant diferents procediments agrupats en dos grups: - Basats en el pas del temps: o Test-Retest (TR): (estabilitat) consisteix en passar una mateixa prova en dos ocasions entre les que hi hagi un interval de temps que oscil·larà entre les 2 setmanes i els 6 mesos i sempre que l’atribut a mesurar no pateixi cap canvi durant aquest interval. El coeficient s’obté correlacionant les puntuacions dels subjectes en temps 1 amb les del temps 2. No aconsellable en proves de velocitat.
o Mètode Heisse (MH): consisteix en la extensió del mètode test-retest a 3 aplicacions de la mateixa prova o formes paral·leles sota les condicions habituals del model.
Ofereix una estimació de la fiabilitat lliure dels efectes del canvi temporal.
o Test-Retest/Formes equivalents (TR/FE): combinació del mètode de test-retest i de formes paral·leles.
- Basats en un moment temporal: o Formes Paral·leles (FP): consisteix en 2 rèpliques de l’original en el que el contingut i les respostes compleixin les condicions que han de posseïr dues formes equivalents d’un mateix test. És aconsellable que s’alteri l’ordre dels ítems de cada test i els distractors. Aquest disseny ha de preveure una quantitat i tipus d’ítem que respongui al disseny de dos tests sense que el record o els efectes de l’ordre interfereixin en les respostes dels subjectes. La seva aplicació requereix la correlació entre els resultats dels test.
o Dues meitats, Split-Half (SH): es tracta d’un simulacre del mètode de formes paral·leles. Es divideix la prova en dos meitats per crear dos suposades formes paral·leles amb la meitat de longitud que l’original. S’ha de seleccionar les situacions o o o o que produeixin situacions que s’assemblin més a les formes paral·leles, per fer-ho es revisarà la dificultat i el contingut dels ítems.
Fiabilitat d’una Diferència (FD): analitza les diferències que es produeixen entre els resultats de cada forma dels test paral·lels. També és útil per conèixer la validesa per criteri de la prova.
Consistència Interna (CI) o Coeficient Alpha (Alpha): es calcula mitjançant el coeficient Alpha de Cronbach, que s’aconsegueix al fer la mitja de tots el coeficients obtinguts en les possibles situacions del mètode de dos meitats. Aquest coeficient també ens informa de la homogeneïtat (dimensionalitat) de la prova.
Percentatge d’un Acord en TRC (PA): es tracta d’una avaluació del grau en que dos proves equivalents detecten als subjectes que dominen el contingut del test sota el supòsit de no canvi entre les aplicacions. És la versió més simple del mètode de formes paral·leles.
Coeficient de Livingstone en TRC (CL): és l’equivalent a un coeficient rxx’ quan el promig de les puntuacions en el test correspon al punt de tall entre els individus categoritzats com a aptes o no aptes.
B. Esquema detallat amb els principals procediments per calcular el coeficient de validesa d’un nou test La validesa de criteri permetrà realitzar el coeficient de validesa (Rxy) donant-nos una correlació PM (producte.moment) entre les puntuacions del test i les de criteri. Estimar la situació del subjecte en Y a partir de les puntuacions del test (X). El coeficient r2xy expressarà la variància esperada en el criteri del test i la veritable variància del criteri. Manifesta quanta variabilitat del criteri és explicada per la variable X (les puntuacions) r2xy = S2y · prevista = S2y variança de les puntuacionas estimades en Y a partir de X variança obtinguda en les puntuacions criteri També es pot calcular la variança imprevisible ja que rxy oscil·larà entre 0 i 1). La fórmula utilitzada seria: S2y · imprevisible = 1 - r2xy L'error estàndard d'estimació (SEM) informarà sobre l'ambigüitat en la determinació de la puntuació de criteri. A part del coeficient de correlació caldrà saber la dispersió existent en Y. La fórmula és: Se·xy = Sy En relació amb l’error estàndard (SEM) podem dir que: - A mesura que el coeficient de validesa va de 0 fins a 1, l’error disminueix.
Gran variabilitat de Y per a un petit nombre de puntuacions provoqués imprecisió encara que el coeficient de fiabilitat sigui elevat Una baixa variabilitat reduirà la utilitat del criteri Mitjançant el coeficient d'alienació (desviació típica imprevisible) sabem el nivell d'error que existirà en l'estimació de Y a parts de X. L’augment de provoca la reducció del coef. d’alienació i al contrari. La fórmula és la següent: Coef. Alienació = A partir d'això podrem calcular Y: Y’ = · · (X- )+ Podrem conèixer els límits de Y: = Y’ ± · Se·xy = Y’ ± · · Assumint un 5% d’error, l’estimació de Y oscil·larà entre 2 vegades (z=1.96) la quantitat de l’error per sobre i sota de tal estimació (± 1.96).
La millor interpretació a la pràctica de vindrà donada com a proporció de variàncies o pel coeficient d'eficiència (com el de aliencación però en percentatge): Coef. Eficiència = 100 · 1 - Hi haurà correlació entre el coef. D'eficiència i el de validesa (millors valors entre 0'9 ≤ Rxy ≥ 1) C. Descripció del procés de validació de constructe d’un nou test 1. El procés de validació de constructe correspon al màxim nivell de validació a que pot sometre’s el test.
- La validesa de constructe parteix de l’existència d’un sistema o marc teòric en el que s’ubica l’atribut mesurat pel test i que explica les seves respostes.
- Amb la validesa de constructe no només s’estableix la causa de les respostes del test sinó que a més serveix per desenvolupar una teoria.
- En la validesa de constructe no existeix un coeficient de validesa únic.
- L’estratègia fonamental consisteix en comparar el test no només amb altres que mesuren el mateix atribut sinó que també amb altres que tracten continguts molt diferents.
2. La primera comprovació el consideraria com a vàlid, la segona com no vàlid o dubtós. Aquesta és la base instrumental de la validació de constructe a la que tenim que afegir encara dos elements més: - La existència d’un marc teòric on s’ubica el test i aquells altres amb els que el comparem.
- Especificació de les relacions esperades entre les puntuacions del test amb les d’altres similars o diferents.
3. Seqüencialment el procés de validació serà: 1r: Definició del constructe, les seves manifestacions i les interrelacions entre els seus integrants.
2n: Verificació d’aquestes relacions.
3r: Inferència i explicació que doni sentit a la validesa de constructe de certa mesura en un test concret.
4. Operativament la validació de constructe exigeix un esforç molt més gran que els altres tipus de validació.
- En primer lloc requereix de majors medis, ja que s’aplicaran diverses proves a uns mateixos subjectes. Això repercutirà en la mostra, ja que haurà de ser més gran de la prevista.
- En segon lloc, es procedirà a l’ànalisis particularitzat de cada test ja que és important conèixer el seu funcionament amb els subjectes i situació actual.
- En tercer lloc es necessari diposar d’una estructura de relacions entre tests hipotetitzada abans.
Això no es possible si abans ni s’ha reflexionat sobre l’objectiu i el contingut del que s’intenta validar.
5. La prova ha de correlacionar amb aquelles semblants, en l’estructura hipotetitzada, i de la mateixa manera s’espera que no correlacioni amb les diferents. El tamany de cada coeficient és important, ja que confirmarà la verdadera utilitat i mesura del test en observació.
Com a procediment requereix una detallada planificació ja que no es fàcil elaborar hipòtesis o buscar criteris adequats en un últim moment.
...