Preguntes amb resposta (2014)

Examen Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Toxicologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

EXERCICI 3: PREGUNTES D’EXAMEN TOXICOLOGIA ANIMAL 2010-2011 TEMA 2 PREGUNTA 1) Digues quina de les següents afirmacions en referència als efectes dels tòxics és falsa: A) B) C) D) Una sola exposició (minuts-hores) d’organofosforats pot causar un efecte immediat.
En un efecte sistèmic la toxicitat afecte en igual mesura a l’òrgan diana.
La teratogènesis és una exemple d’efecte irreversible L’òrgan diana no és necessàriament el lloc de més concentració del tòxic.
EXPLICACIÓ: L’afirmació B és falsa ja que em un efecte sistèmic la toxicitat afecte en major mesura a l’òrgan diana tot i que, no és necessàriament el lloc de més concentració.
Marta Pérez PREGUNTA 2) La Nicotina és un alcaloide, la seua absorció dependrà de (MARCA LA FALSA) A) El medi àcid augmenta la seua absorció al augmentar la forma en base lliure B) El medi bàsic augmenta la seua absorció al lliurar una major proporció de nicotina que estaba retinguda a les substàncies àcides en forma de sals de nicotina C) Al afegir amoníac s’absorvirà més la Nicotina, per això l’amoníac és un component del tabac D) B i C són correctes.
EXPLICACIÓ: A) Falsa. La forma ionitzada és la que predomina a un PH àcid, en aquestes condicions la nicotina atravesa amb dificultat les barreres cel·lulars. El N lliure és protonat, la majoria de la nicotina esta lligada quimicament a les substàncies àcides del fum de tabac, fent-la poc volàtil, per lo que la absorció es lenta. Al augmentar el pH augmenta la forma en base lliure i l’absorció és molt major.
B) Verdadera: Al augmentar el pH la nicotina que estava protonada és alliberada, es fa més volàtil, i per tant pot absorbir-se més ràpidament per la persona. És allò que passa al fum de les pipes i puros, el pH és bàsic i s’absorbeix per les mucoses de la boca, no es necessari tragar-se el fum, per notar l’efecte.
C) Verdadera: Les empreses tabacaleres l’afegeixen a la composició del tabac. L’amoníac és un component del tabac que fa augmentar el pH. Provoca un increment de la forma lliure de la nicotina, augmentant l’absorció i l’efecte.
D) Verdadera.
Betlem Montañana Navarro PREGUNTA 3) La toxicitat es defineix com: A) Activitat tòxica d’una substància B) Efecte advers o deleteri d’una substància en un organisme C) Canvis bioquímics, morfològics, fisiològics, de creixement, de desenvolupament o de longevitat en un organisme que resulta en una incapacitat funcional de compensar l’estrès generat D) Totes són correctes  Resposta correcta Laia Montón Carrera PREGUNTA 4) Trieu quina de les següents afirmacions és correcta: A) La toxicitat dels sòlids és major quan les partícules són menys solubles i més petites B) Les molècules ionitzades presenten una afinitat baixa pels lípids.
C) Un agent mutagen és capaç de generar cèl·lules anormals que es multipliquen sense control i que poden envair altres teixits D) Un efecte de potenciació és produeix quan 2 substàncies, que per si soles produeixen efectes tòxics, generen un major efecte quan interaccionen EXPLICACIÓ: A) Incorrecta. La toxicitat dels sòlids és major quan les partícules són més solubles i més petites, i no quan són menys solubles. En aquesta resposta no ser si seria més correcte utilitzar potencial tòxic dels sòlids en lloc de toxicitat.
B) Correcta. Les molècules ionitzades presenten una afinitat baixa pels lípids. Un clar exemple són els metalls, que en la seva forma lliure no tendeixen a absorbir-se en el teixit adipós, però quan formen compostos organometàl·lics (Metilmercuri, Tetraetil de plom,etc.) són més fàcilment incorporades als greixos (més biodisponibles) C) Incorrecta. La definició és correspon amb el concepte d’agent carcinogen, i no agent mutagen. Un agent mutagen es capaç d’alterar el DNA de les cèl·lules però no te per que ser capaç de generar la replicació sense control de les cèl·lules, ni evidentment l’invasió d’altres teixits; si fos així es classificaria coma agent carcinogen, no mutagen. Un agent carcinogen és un agent mutagen, però un agent mutagen no te per que ser un agent carcinogen.
D) Incorrecta. Un efecte de potenciació provoca que la interacció de 2 substancies doni com a resultat un efecte tòxic més gran que el que tenia una de les substancies, la que produïa efecte tòxic, l’altre substancia no té per si sola efecte tòxic, però actua incrementant l’efecte de l’altre. La resposta fa referència a un efecte sinèrgic, no de potenciació. La pregunta fa referència a tot el tema 2 i no a cap part en concret. Crec que permet avaluar si s’han compres adequadament els conceptes o si es confonen conceptes similars, i per tant no han quedat prou clars.
Eloi de Ángel TEMA 3 PREGUNTA 1) Calcula quin seria el NOAEL teòric d’un experiment sabent que: s’utilitza rates amb pes de 150 grams, cosumeix de pinso 10g/dia i la concentració de tòxic que no causa efecte és de 2 mg/kg pinso.
A) 0,13mg tòxic /g BW /dia B) 0,13mg tòxic /Kg BW /dia C) 0,50 mg tòxic /g BW /dia D) Es necessiten més dades.
EXPLICACIÓ: Per calcular el NOAEL es fa de la següent manera: NOAEL = 10 g pinso 1 kg pinso 2 mg tòxic 1000 g BW = 0,13mg tòxic /Kg BW /dia 150g BW . dia 1000g pinso kg pinso 1 kg BW Per això la resposta correcta és la b i no les altres.
Marta García Ruiz PREGUNTA 2) La dosi letal mitjana (DL50) : A) És una constant biològica que informa sobre la toxicitat d’una substància B) No varia segons la via d’exposició C) Permet comparar la toxicitat de varis compostos en una espècie, així com la toxicitat d’un compost a igual concentració en diferents espècies D) S’utilitza per a calcular els límits tolerables d’exposició EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la c) ja que la DL50 és la dosi que produeix la mortalitat al 50% dels individus., així que Permet comparar la toxicitat de varis compostos en una espècie, així com la toxicitat d’un compost a igual concentració en diferents espècies.
La a) no és correcta perquè la DL50 no és una constant biològica, sinó que depèn de l’espècie, la raça, el sexe. La b) no és correcte perquè la DL50 sí que varia segons la via d’exposició La d) no és correcte perquè per calcular els límits tolerables d’exposició s’utilitza el NOAEL, i no la DL50 Aida Marín PREGUNTA 3) Amb quin dels següents mecanismes de toxicitat relacionaries els conceptes de “factors de toxicitat equivalents (TEF’s)” i “toxicitat equivalent (TEQ)”? A)inducció Ahr (aryl hidrocarbon receptor) per part de compostos tipus dioxina B)inhibició AchE (acetilcolinesterasa) per part de compostos tipus dioxina C)efectes de potenciació entre compostos tipus dioxina D)efectes sinèrgics entre compostos tipus dioxina EXPLICACIÓ: La resposta correcta és a). Per a l’avaluació de la toxicitat de les dioxines (que inclouen una gran diversitat de compostos que pretenem avaluar conjuntament), s’utilitza (OMS) el concepte de toxicitat equivalent (TEQ).
Aquest TEQ es determina a partir del sumatori de la concentració de cadascuna d’aquestes substàncies dioxina multiplicada per el seu corresponent factor d’equivalència tòxic. Aquest factor d’equivalència tòxic, propi de cada dioxina, es determina a partir del grau relatiu d’inducció de Ahr per part del compost dioxina, prenent com a referència (valor=1) el grau d’inducció en el receptor produït per part del compost TCDD, la dioxina més tòxica. És important tenir en compte que és un concepte amb certes limitacions en l’avaluació de la toxicitat,doncs probablement no tots els mecanismes potencialment tòxics de les dioxines operin únicament a partir d’ aquest mecanisme d’inducció d’Ahr.
La resposta b) és incorrecta perque aquest no és el mecanisme de determinació de TEF’s en dioxines. La inhibició d’AchE l’hem tractat posteriorment, en el tema de toxicodinàmica, com a mecanisme de toxicitat produit , per exemple,pels compostos organofosforats.
Les respostes c) i d) són incorrectes perque ,per definició ,el concepte de toxicitat equivalent tan sols considera efectes additius entre compostos dioxina.
Marc Garrigó PREGUNTA 4) Definim l'antagonisme químic o inactivació com a: A) els efectes oposats en la mateixa funció fisiològica B) la reacció química entre dos compostos, en que l'antagonista reacciona amb l'agonista i el neutralitza C) l' alteració ADME que disminueix el contacte del tòxic amb l’òrgan diana D) el procés en que dos compostos s’uneixen al mateix receptor (“blockers”) o quan un compost antagonitza l’efecte de l’altre a nivell de receptor EXPLICACIÓ: La definició a es refereix a l'antagonisme funcional.
La definició b, efectivament és una definició correcta del procés que ocorre en l'antagonisme químic, per això és la resposta correcta.
La definició c es refereix a l'antagonisme de disposició (ADME).
La definició d defineix el procés d'antagonisme de receptor.
Albert Tarragó TEMA 4 PREGUNTA 1) Quina de les següents afirmacions és correcta respecte els estudis de cas-control: A) B) C) D) Són més lents i més cars que els estudis de cohorts.
Dificultat per obtenir dades d’exposició Requereixen un seguiment al llarg del temps.
Proporciona informació sobre diversos efectes i esta centrat en una o poques exposicions.
EXPLICACIÓ: La frase correcte és la B, ja que els estudis de cas-control són retrospectius, per tant es veu l’efecte i a partir d’aquí es busca la causa, per exemple, l’exposició que ha produït una certa malaltia. La resta d’afirmacions són incorrectes ja que, per una banda, els estudis de cas-control són més ràpids que els de cohort, ja que vas a buscar l’origen, i no has d’esperar que passi el temps. Per tant, els estudis que requereixen un seguiment al llarg del temps són els cohorts. Finalment, com ja em dit, el sentit de l’estudi va de l’efecte a la causa, això permet estudiar diverses exposicions i està centrat en una sola causa.
Carla Pla PREGUNTA 2) ¿Cuál de estos estudios tiene mayor grado de evidencia científica? A) Cohortes B) Caso-control C) Estudio cuasi-experimental D) Transversal EXPLICACIÓ: A: Incorrecta, porque en comparación con el Estudio cuasi-experimental, tiene menor grado de evidencia científica. Es un estudio observacional, con mayor evidencia que el resto e observacionales.
B: Incorrecta, porque en comparación con el Estudio cuasi-experimental, tiene menor grado de evidencia científica. Es un estudio observacional.
C: Correcta, de las 4 opciones es la que tiene más evidencia científica, al ser el único estudio experimental D: Incorrecta, porque en comparación con el Estudio cuasi-experimental, tiene menor grado de evidencia científica. Es un estudio observacional, de baja evidencia científica.
Héctor Romanos PREGUNTA 3) Quin tipus de test s’utilitza en els estudis in vitro per observar els mutàgens en bacteris? A- Salmonella typhimurium ---> soca triptòfan dependent Escherichia coli ---------------> soca histidina dependent B- Salmonella typhimurium ---> soca triptòfan no dependent Escherichia coli ---------------> soca histidina dependent C- Salmonella typhimurium ---> soca histidina dependent Escherichia coli ---------------> soca triptòfan dependent D- Salmonella typhimurium ---> soca histidina no dependent Escherichia coli ---------------> soca triptòfan no dependent EXPLICACIÓ: Per tal d’observar si hi ha compostos carcinògens a les substancies, utilitzar mamífers per a les proves resulta molt costos en temps i en diners. Hi ha una prova anomenada test d’Ames que permet comprovar si aquella substancia indueix mutacions als organismes. En aquest test s’utilitzen la Salmonella typhimurium que necessita histidina (la crea ella) i l’ Escherichia coli que necessita triptòfan. De forma paral·lela aquestes dues soques se’ls ha induït la funció de producció d’histidina de tal forma que no podran desenvolupar-se amb normalitat i tendiran a morir. En el cas que la substància sigui mutagènica farà que les soques mutin permeten sintetitzar elles mateixes les substancies pròpies per el seu desenvolupament. Així doncs la única resposta correcte és la “C” ja que són dependents de les substancies perquè no poden sintetitzar-les elles mateixes. Tot i això té alguns inconvenients com ara que són procariotes i no eucariotes. Segons he llegit, actualment s’està investigant per fer un test semblant amb llevat, per poder afinar molt més el resultat.
Pau Escolano TEMA 5 PREGUNTA 1) Una espècie pot actuar com a bioindicador sentinella si...
A) B) C) D) Només viu a un lloc concret És una espècie de vida mòbil Són organismes sensibles Té diferents respostes depenent de la zona on viu.
EXPLICACIÓ: Resposta A: Fals, perquè es necessita una distribució àmplia per tal de poder comparar entre llocs diferents.
Resposta B: Fals, al contrari, quan més sedentària o sèssil sigui l’espècie millor, perquè així reflexa les condicions del medi determinat Resposta C: Correcte, perquè puguin detectar quan abans millor la presència de contaminants Resposta D: Fals, la relació dosi-resposta ha de ser reproduïble en llocs diferents Sònia Marchante PREGUNTA 2) Quina de les següents afirmacions és correcta? A) B) C) D) La bio concentració és proporcional a la solubilitat Els OC’s es caracteritzen per la seva elevada solubilitat El coeficient de partició sòl-aigua depèn de la Llei de Henry Els OC’s es caracteritzen per la seva baixa solubilitat EXPLICACIÓ: Resposta A: És incorrecta perquè la bioconcentració és inversament proporcional a la solubilitat. Resposta B: Falsa perquè no són molt solubles, sinó que ténen una elevada Kow. Resposta C: Falsa, ja que el coeficient de partició sòl aigua depèn de la Kd, i la Llei de Henry determina el coeficient de partició aire-aigua. Resposta D: Correcta. Es caracteritzen per una baixa solubilitat i elevada afinitat pels lípids.
Catalina Molina PREGUNTA 3) Assenyala la resposta incorrecte sobre el concepte de bioacumulació: A) Afinitat d’una substància per concentrar-se als teixits dels éssers vius, arribant a assolir concentracions majors que el medi al qual està exposat.
B) Inclou bioconcentració C) La via d’exposició és estrictament a traves del medi D) Les entrades són majors que les sortides.
EXPLICACIÓ: La resposta incorrecta seria la c, ja que es diferencia precisament de la bioconcentració pel fet de que la via d’exposició pot ser tant a través del medi com a través de la ingestió d’aliments que contenen una determinada concentració de contaminants. Les altres respostes per tant són correctes ja que: la resposta a és precisament la definició de bioacumulació, inclou bioconcentració perquè no es discrimina la exposició a través del medi contaminat i les entrades de contaminant són majors que les sortides, fet pel qual el contaminant s’acumula a l’organisme.
M. Antònia Oliver PREGUNTA 4) Què és la bioconcentració? A) L’augment de concentració de contaminant a l’organisme respecte la del medi tenint en compte l’entrada via medi i via tròfica B) L’augment de concentració de contaminant a l’organisme respecte la del medi tenint només en compte l’entrada tròfica C) L’augment de concentració de contaminant a l’organisme respecte la del medi tenint només en compte l’entrada via medi D) És el mateix que la bioacumulació EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la c). La a) no és correcta perquè defineix el concepte de bioacumulació. La b) no és correcta perquè no hi ha un indicador que descrigui aquest comportament. La d) no és correcta perquè la bioacumulació és la definició de la resposta a).
Mariona Morera TEMA 6 PREGUNTA 1) La metabolització d’un xenobiòtic: A) Sempre redueix la toxicicitat incrementant la polaritat B) Es realitza en dos fases; en la primera es donen els processos d’oxidació i reducció sent el procés més important el d’oxidació, i en la segona els processos de conjugació i hidròlisi sent el procés més important el de conjugació.
C) Té com a objectiu convertir una substància que no es pot excretar en una que si ho pot fer, donant-se normalment la transformació d’un xenobiòtic lipofílic a un conjugat hidrofílic.
D) Comprèn els citocroms P450 que són enzims induïbles de la fase II i són presents en tots els éssers vius.
EXPLICACIÓ: a) b) c) d) És falsa perquè tot i que la majoria de vegades es redueix la toxicitat no és SEMPRE.
Falsa ja que el procés d’hidròlisi es dóna en la fase I i no en la fase II.
És la bona Falsa perquè els citocroms P450 són enzims de la fase I Elena Mur PREGUNTA 2) Assenyala quina d’aquestes afirmacions és la correcta: A) L’absorció d’un tòxic es produeix quan aquest arriba al seu òrgan diana.
B) Si un tòxic entra a la circulació sistèmica, ja no es pot metabolitzar ni excretar.
C) El que s’obté de la fase II del metabolisme és un compost més polar i més fàcil d’excretar que la substància inicial.
D) Si un tòxic lipòfil s’uneix a l’albúmina, augmenta la seva toxicitat.
EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la C perquè després de la fase II del metabolisme surt un conjugat, que és el tòxic unit a un sucre i és molt més polar, per tant, més soluble i molt més fàcil d’excretar.
La resposta A no és correcta perquè l’absorció d’una substància es produeix quan aquesta passa de l’exterior a l’interior dels fluids biològics, no necessàriament quan arriba a l’òrgan diana.
La resposta B no és correcta perquè un tòxic pot entrar a la circulació sistèmica i anar al fetge o als ronyons on pot ser metabolitzat o excretat.
La resposta D no és correcta perquè si un tòxic és lipòfil no s’uneix a l’albúmina sinó a lipoproteïnes, a més, en cas que s’hi unís, la toxicitat disminuiria.
Gabriela Álvarez PREGUNTA 3) Quines característiques principals hauria de tenir un xenobiòtic per arribar a l’òrgan diana? A) No ionitzat, baix pes molecular, lipòfil, baixa unió a proteïnes, baix volum de distribució, elevada concentració del xenobiòtic, gran superfície d’absorció.
B) No ionitzat, baix pes molecular, hidrofòbic, baixa unió a proteïnes, baix volum de distribució, elevada concentració del xenobiòtic, poca superfície d’absorció.
C) Ionitzat, baix pes molecular, lipòfil, alta unió a proteïnes, alt volum de distribució, baixa concentració del xenobiòtic, gran superfície d’absorció.
D) Ionitzat, alt pes molecular, lipòfil, baixa unió a proteïnes, alt volum de distribució, baixa concentració del xenobiòtic, poca superfície d’absorció.
EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la A. Des de que un xenobiòtic entra a l’organisme, són importants una sèrie de característiques que faciliten que aquest arribi a l’òrgan diana i produeixi l’efecte tòxic. Principalment aquestes característiques serien les de la resposta a, les quals s’expliquen per separat i en ordre de la resposta. Per facilitar la seva absorció és important que el xenobiòtic no estigui ionitzat, ja que les membranes cel·lulars presenten una resistència superior al pas de molècules ionitzades. També és important que les partícules tinguin un baix pes molecular, ja que s’absorbiran amb més facilitat que les partícules més grans. El fet de ser una substància lipofílica (també hidrofílica molt petites) farà que travessin bé les membranes. En el cas de la unió a proteïnes, quan el xenobiòtic s’uneix a aquestes queda inmobilitzat, pel que interessa que quedi lliure, per tant, que tingui baixa unió a proteïnes. El volum de distribució és el volum on es distribueix el tòxic, pel que a més volum, menys concentració de substància tòxica hi haurà, pel que interessa un volum baix de distribució. A major concentració de la substància, major absorció. I, per últim, a major superfície d’absorció, més fàcilment s’absorbirà.
Mireia Baró PREGUNTA 4)En quin dels següents casos hi haurà una major probabilitat de que el xenobiòtic arribi al seu òrgan/teixit diana, considerant una mateixa dosi i concentració? A) s’absorbeix per via dèrmica, és un PCB que es transporta activament.
B) s’absorbeix per via inhalatòria, és un organoclorat que s’uneix parcialment a l’albúmina del plasma sanguini C) s’absorbeix per via oral, és un organofosforat polar de baix pes molecular D) s’absorbeix per via inhalatòria, és un alcaloide que s’uneix parcialment a les proteïnes del plasma sanguini.
EXPLICACIÓ: Resposta correcta: D. Justificació: A: És un PCB, que és liposoluble i absorvible via dèrmica. Per tant, no pot ser que s’absorveixi activament, ja que el que fa es dissoldre’s en la bicapa lipídica sense necessitat de cap receptor o canal proteic específic que l’introdueixi dins la célula.
B: S’ha de saber que un compost apolar s’uneix a les lipoproteïnes i les polars a l’albúmina, en el plasma. Amb això ja es podria descartar la pregunta. Encara que per la via d’absorció sembli que tingui més possibilitats d’arribar a l’òrgan/teixit diana.
C: S’ha de saber que un organofosforat no és polar, sinó apolar. No cal saber les coses de memòria, sinó emprar una mica la lògica. Perquè sinó són insecticides? El terme “baix pes molecular” es pot confondre pensant que si es polar podria travessar amb facilitat els porus hidrofílics.
D: L’alcaloide s’absorbeix per via inhalatòria. Mitjançant aquesta via, el tòxic arriba molt fàcilment a la circulació sistèmica ja que l’epitel·li alveolar és molt menys gruixut que l’epitel·li dèrmic i no té tants obstacles cel·lulars. En quant a la distribució, s’ha de saber que qualsevol xenobiòtic, independentment de la seva naturalesa química, quan entra al plasma sanguini s’uneix a proteïnes. A més, el cas dels alcaloides és ben conegut ( com per exemple la nicotina). Coincideixen correctament aquestes tres premisses respecte les altres respostes per indicar que seria el que arriba més fàcilment al teixit diana, per això és aquesta la resposta correcta.
• Criteris: Els criteris seleccionats per a formular les respostes han sigut: - via d’absorció - naturalesa química-física del compost esmentat - alguna característica rellevant sobre la distribució del tòxic al sistema que pugui determinar l’elecció de la resposta correcta.
Bibliografia: Ronald Eisler and André A. Belisle. PLANAR PCB HAZARDS TO FISH, WILDLIFE, AND INVERTEBRATES: A SYNOPTIC REVIEW http://www.clu-in.org/download/contaminantfocus/pcb/CHR_31_Planar_PCBs.pdf Manuel Repetto, Guillermo Repetto. Toxicología Fundamental Helena Chicote TEMA 7 PREGUNTA 1) En quin interval temporal de la gestació és més vulnerable el fetus o embrió a sofrir un procés teratogènic? A) Durant l’organogènesi, a partir del 60è dia de gestació, en el període fetal.
B) Durant la implantació, en el període fetal.
C) Durant la diferenciació cel·lular, a partir de la 3a setmana del període embrionari.
D) Cap de les respostes anteriors és correcta.
EXPLICACIÓ: A. Incorrecta. La major vulnerabilitat correspon l’organogènesi, però aquest procés no té lloc a partir del 60é dia de gestació, ni en el període fetal.
B. Incorrecta. Per una banda, la implantació té lloc durant el període embrionari, no en el període fetal, i d’altra banda, la major vulnerabilitat correspon a unes setmanes després de la implantació, no durant.
C. Incorrecta. La major vulnerabilitat sí que correspon a partir de la 3a setmana del període embrionari, no obstant, la diferenciació cel·lular té lloc abans, aquest període temporal correspon a la migració cel·lular.
D. Correcta. Com ja hem explicat abans, cap de les anteriors respostes és correcta.
Joan Pascual PREGUNTA 2) El peix globus genera una substància neurotòxica anomenada tetrodotoxina que provoca: A) B) C) D) Sobreexcitació Depressió del sistema nerviós central Dolor muscular ,Paràlisi , aturada respiratòria i mort No provoca cap efecte EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la C perquè la toxina que genera aquest peix bloqueja els canals de Na+/K+ inhibint l’impuls nerviós, per tant això ocasiona dolor muscular que desemboca en paràlisi fins arribar inclús a una aturada respiratòria i la mort. La resposta A i B es incorrecta perquè tal i com he explicat la tetrodotoxina inhibeix el impuls nerviós pel bloqueig dels canals. Llavors no podria mai provocar una sobreexcitació o depressió del SNC. La resposta D és incorrecta ja que obviament un tòxic sempre provoca algun efecte encara que sigui petit.
Yolanda González PREGUNTA 3) Quin és el tòxic que altera o bloqueja els canals de Ca2+, causant paràlisi muscular, aturada respiratòria i fins i tot la mort? A) B) C) D) Els organofosforats.
La toxina botulínica.
El verí de la serp de cascavell.
El curare.
EXPLICACIÓ: La C és la resposta correcta perquè el verí de la serp de cascavell inhibeix el funcionament dels canals de Ca2+, provocant que no s’alliberi Acetilcolina i els músculs entrin en paràlisi, el qual porta a una parada cardiorespiratòria i la mort.
L’opció A, els organofosforats, no és correcta, ja que el que provoquen aquests és la inhibició de l’enzim acetilcolinesterasa(la seva diana molecular), pel que hi ha un excés d’acetilcolina i es dóna sobreexcitació dels músculs, en cap cas paràlisi, ja que el múscul no és capaç de relaxar-se.
La segona opció, la B, tampoc és l’adequada, donat que la toxina botulínica té com a diana molecular les vesícules d’acetilcolina, on inhibeix el seu alliberament, el que també causa la paràlisi muscular, conduint de la mateixa manera a la mort.
Per últim, l’opció D no seria vàlida perquè el curare és un antagonista del receptor de l’acetilcolina, i, quan aquest entra en acció, la dita acetilcolina no pot unir-se al seu receptor causant igualment paràlisi muscular i posterior mort.
Aixa Iñigo PREGUNTA 4) En relació al procés de paràlisi muscular, digues quina resposta és correcta: A) B) C) D) Es produeix quan es bloqueja la propagació de la senyal elèctrica.
Es produeix per una inhibició de la producció de l’enzim AChE.
Es produeix per un bloqueig del centre d’unió del receptor d’ACh.
a) i c) són correctes.
EXPLICACIÓ La resposta correcta és la D, ja que tant A com C són certes. L’afirmació A és la que provoca la tetradoxina, tot bloquejant els canals de sodi (primer requisit per l’excitació muscular, sumat al de posterior alliberament del NT i unió al receptor) mentre que la C fa referència a la impossibilitat de que s’acabi de completar el procés de recepció del NT per donar la contracció, efecte causat pel curaré. La B és incorrecta ja que és la causa d’una sobreexcitació donat que l’AChE és l’enzim encarregat de tornar el múscul en fase de repòs per hidròlisi de l’ACh.
Per tant, si s’inhibeix, hi ha un excés d’ACh que s’uneix al seu receptor.
David Robles TEMA 10 PREGUNTA 1) Quin són aquells antagonistes que alteren els processos toxicocinètics per tal de disminuir la concentració del tòxic a l’òrgan diana? A) B) C) D) Antagonistes químics o d’inactivació Antagonistes de disposició Antagonistes competitius Antagonistes funcionals o fisiològics EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la B, “Antagonistes de disposició”, ja que són aquells antagonistes que alteren l’ADME de forma directa o indirecta i d’aquesta manera fan que la concentració a dins l’organisme sigui menor. Per tal de que l’antagonista de disposició sigui efectiu, el que es vol és que faci disminuir l’absorció i la distribució; faci augmentar o disminuir el metabolisme, en funció del tipus de tòxic que es tingui (s’ha de saber si és més tòxic el xenobiòtic o el metabòlic); i faci augmentar l’excreció.
Sebastià Gili PREGUNTA 2) Dentro de la evaluación de los síndromes tóxicos, un síndrome colinérgico se caracterizaría por: A) Concentraciones bajas de acetilcolina en el espacio presináptico del SN por una posible exposición a organofosforados B) Concentraciones elevadas de acetilcolina en el espacio presináptico del SN por una posible exposición a organofosforados C) Depresión del SN D) Las respuestas a y c son ciertas EXPLICACIÓ: La respuesta correcta sería la B, ya que un síndrome colinérgico se caracteriza por concentraciones elevadas de Ach por una posible exposición a organofosforados, ya que estos inhiben a la enzima acetilcolinesterasa.
La respuesta A no es cierta, ya que concentraciones bajas de ACh en el espacio presináptico hacen referencia a un síndrome anticolinérgico.
La respuesta C no es cierta, ya que un síndrome colinérgico nos causaría una sobreexcitación del SN por el exceso de ACh y no una depresión. En consecuencia, la respuesta D tampoco puede ser cierta Daniel Paco PREGUNTA 3) Tria l’opció correcta sobre el procés d’antagonisme de disposició (ADME) o toxicocinètic: A) Consisteix en la reacció química entre una substància tòxica i l’antagonista, que porta a la destrucció o a la inactivació del tòxic.
B) L’ús de vassopressors (norepinefrina) per contrarestar la disminució de la pressió sanguínia a causa de barbitúrics és un exemple d’aquest tipus d’antagonisme.
C) Per tal de reduir la concentració del tòxic a l’òrgan diana, una opció és evitar la seva absorció a partir d’adsorbents com el carbó actiu.
D) Actua disminuint l’absorció, la distribució, el metabolisme i l’excreció; és a dir, disminuint la concentració del tòxic a l’òrgan diana.
EXPLICACIÓ: RESPOSTA A) Incorrecte. La definició correspon a l’antagonisme químic o inactivació. La principal diferència entre l’antagonisme químic i el disposició és que en el primer l’acció recau directament sobre el tòxic, destruint-lo o impedint que actuï, però el tòxic no desapareix; mentre que en el ADME es contraresten els efectes del tòxic alterant els processos toxicocinètics per fer disminuir la seva concentració a la diana (no es destrueix ni s’inactiva el tòxic).
RESPOSTA B) Incorrecte. Els vassopressors, com ara la norepinefrina, són substàncies alienes a l’organisme que s’administrenmèdicament quan la pressió sanguínia d’un individu disminueix considerablement, ajudant a augmentar el flux de sang cap al cor perquè pugui bombejar la sang de forma més eficient.
D’altra banda, els barbitúrics són compostos químics que poden provocar una disminució de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca. És a dir, si totes dues substàncies són administrades a un individu s’estarà donant un antagonisme funcional, no ADME, ja que provoquen efectes oposats en una mateixa funció fisiològica.
RESPOSTA C) Correcte. L’antagonisme de disposició (ADME) o toxicocinètic es basa en l’alteració dels procesos toxicocinètics per tal de disminuir la concentració del tòxic a l’òrgan diana. Una opció per reduir la concentració del tòxic a l’òrgan diana és evitar que la substància sigui absorbida per l’organisme. Aquest procés es pot aconseguir utilitzant adsorbents com el carbó actiu, que permet que el tòxic passi, per exemple, pel tracte intestinal sense ser absorbit.
RESPOSTA D) Incorrecte. L’afirmació no és correcta perquè per disminuir la concentració de la substància a l’òrgan diana, modificant els processos toxicocinètics, cal: disminuir l’absorció i distribució de la substància, reduir el metabolisme perquè no hi hagi tanta activitat metabòlica o bé, augmentar-lo per potenciar la detoxificació i, augmentar l’excreció per eliminar el tòxic de l’organisme més fàcilment.
Alba Cabrera PREGUNTA 4) El xarop d’ipecacuana és un antagonista...
A) químic o d’inactivació, ja que s’uneix al tòxic i l’inactiva, impedint que actuï.
B) de disposició o toxicocinètic, ja que produeix vòmit induït, disminuint l’absorció del tòxic C) de disposició o toxicocinètic, ja que actua com a diürètic i facilita l’excreció del tòxic D) competitiu o de receptor, ja que competeix amb el tòxic pels mateixos receptors.
EXPLICACIÓ: La resposta correcta és la b), ja que el xarop d’ipecacuana és una substància que produeix emesis induïda, per tant hi ha un buidat gàstric reduint l’absorció del tòxic per la via gastrointestinal. Actualment no és un procediment recomanat.
La resposta a) correspondria al que es coneix generalment com a antídot, exemples d’això serien els quelants, que s’acoblen al tòxic; bases, que neutralitzen els àcids; o bé les antitoxines.
La resposta c) és incorrecta ja que el xarop d’ipecacuana produeix vòmit, no és diürètic. Pot provocar diarrea, però com a efecte secundari.
La resposta d) és també incorrecta, ja que no és un antagonista que competeixi pels mateixos receptors que el tòxic. Exemples d’això serien l’oxigen(O2), que competeix amb el monòxid de carboni (CO) o la nalaxona, que competeix amb la morfina i l’heroïna.
Ester López ...