TEMA 15. L’expansió per la Mediterrània. Mallorca (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 18
Subido por

Descripción

BLOC 3. LA CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA (1149-1333)

Vista previa del texto

TEMA 15. L’expansió per la Mediterrània - La creació de la confederació porta a un procés d’expansió, primer cap al nord, després cap al sud a València i al llevant, fins les Balears. Amb Ramon Berenguer IV s’havia arribat a un acord amb el rei de Castella pel repartiment de les terres d’Al-Andalús, el tractat de Tudillén (1151). Aquest tractat marcarà el futur polític i cultural de la península.
- El segle XIII és el període de les grans conquestes cristianes (castellanes i catalanes). A principis de segle, la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret (1213) deixava el tron en mans d’un nen, Jaume I, de només 5 anys. Això va significar una revolta de la noblesa, que ambicionava el poder.
- Quan Jaume puja al tron el 1217, València i les Balears són encara musulmanes, igual que la totalitat d’Andalusia i gran part de l’actual Castella. En acabar el segle, als musulmans peninsulars només els restarà el regne de Granada.
- La pèrdua musulmana de les costes peninsulars i, sobretot, de les Balears, provoca pràcticament la fi de la pirateria. El domini del mar passa als cristians de mans de la Corona catalanoaragonesa, hegemònic en el moment en què s’aconsegueix Sicília.
- L’expansió sòcio-econòmica que s’estava consolidant va provocar un creixement de les ciutats i de l’economia urbana, cosa que va unida a la consolidació dels diferents grups socials urbans, diferenciats exclusivament pel seu poder econòmic.
- Aquesta nova oligarquia ‘’burgesa’’ urbana és la que es beneficia del pròsper comerç exterior per la Mediterrània i la que, de fet, convencerà al rei per l’empresa mallorquina.
Consolidació de Catalunya com a potència marítima - Al segle XIII, Catalunya s’expandeix comercialment pel Mediterrani, on agafa una influència i un protagonisme cada cop més rellevants.
- La primera empresa que ajudarà a aquesta expansió serà la conquesta de la sarraïna Mallorca, una competència comercials per als catalans i un refugi per a la pirateria.
- Per tant, posseir l’illa significaria controlar el comerç de gran part de la Mediterrània, així com garantir la seguretat de les costes i de les rutes comercials que arribaven fins orient.
1. Mallorca - Jaume I ens conta a la seva crònica que la conquesta de Mallorca fou decidia el 1228, en un sopar a casa del mercader Pere Martell, a Tarragona. La realitat és que la conquesta ja es planejava des de feia un cert temps.
- La conquesta de l’illa major, ocupada pels sarraïns, interessava bàsicament a la burgesia comercial catalana, especialment a l’oligarquia barcelonesa, que havia ampliat les seves rutes comercials en ple apogeu cap al nord d’Àfrica i Romania.
- La conquesta de Mallorca respon, doncs, a uns objectius clarament comercials. El rei Jaume, de només 20 anys, farà cas dels consells i ambicions dels comerciants catalans que necessiten nous mercats per estendre el seu comerç i emprendrà, doncs, la conquesta de l’illa.
- El rei convocà Corts a Barcelona i obtingué el suport, també econòmic, dels tres estaments. És a dir, a part de la burgesia, també la monarquia i la noblesa catalana, així com l’Església, es manifesten favorables a l’empresa.
- L’expedició de la conquesta està formada per 150 embarcacions, la majoria construïdes a les drassanes de Barcelona. Un nombre important de vaixells per a aquesta època, que marca l’inici de Catalunya com a potència marítima.
- Els aragonesos, i de fet també els lleidatans, no estan interessats en l’empresa: ambicionen les terres agrícoles del sud: València. Els aragonesos no participaren de l’expedició.
- L’expedició surt del port de Salou el setembre de 1229, amb unes 150 naus que pintaven, segons Jaume I, el mar de veles banques. Palma caigué el 31 de desembre.
Anècdota: el rei Jaume i la barba del rei de Mallorca - Muntaner i Desclot ens expliquen els fets de la conquesta en les seves cròniques.
- Els musulmans mallorquins s’havien apoderat de dues galeres catalanes, seguint les lluites corsàries habituals entre cristians i musulmans.
- El rei Jaume envià un missatge al rei sarraí amenaçant-lo que, si no tornava els dos vaixells, es consideraria el seu enemic.
- Aleshores, segons Desclot, el rei sarraí va demanar consell a alguns dels molts mercaders estrangers (genovesos, pisans, etc) que habitaven l’illa: ‘’Barons: vosaltres sots mercaders cristians (...) E jo deman-vos (...) lo rei quin poder ha, ne si me’n cal tembre [témer] (...).
‘’ Sobre açò llevà-se un ric hom genovès, e parlà per tots los altres e dix al rei mallorquí: Sènyer, no et cal haver temor del Rei d’Aragó, que rei és de poc poder (...).
‘’Li donaren malvat consell’’ ens diu irònicament Desclot ‘’(...) ho faeren per ço que poguessen mills [millor] comprar e vendre llurs mercaderies, e que catalans no gosessin anar per mar.’’ - Sigui per aquests consells o pel seu propi interès, el sarraí no va fer cas de l’amenaça i refusà tornar les galeres.
Jaume I ‘’fo molt irat e jurà per Déu que no volia haver nom de rei sinó el prenia per la barba [al rei de Mallorca]’’. (Desclot, XIV).
- Així ho farà després de la conquesta, segons Muntaner: ‘’E lo senyor rei conec lo rei sarraí, e per força d’armes acostà’s a ell e pres-lo per la barba. E açò feu, per ço com ell havia jurat que jamés no partiria d’aquell lloc entrò [mentre] lo dit rei sarraí hagués pres per la barba; e així volc salvar son sagrament’’ (Muntaner, 7).
*** - Les illes Balears són poblades gairebé exclusivament per catalans, predominant els empordanesos i rossellonesos, de la Cerdanya i del Conflent. D’ells ve l’actual parlar salat del balear. En un nombre menys important, cal parlar dels catalans de la Catalunya Vella i de les ciutats marítimes, i fins i tot occitans i italians en el cas de Mallorca. Finalment uns escassos aragonesos, navarresos i fins i tot alguns portuguesos.
- De Palma Muntaner ens diu en la seva crònica: ‘’E poblà la dita ciutat e illa ab majors franqueses i llibertats que ciutat sia e’l món; per què és vui una de les bones ciutats que sia e’l món, e noble e ab majors riqueses e poblada tota de catalans, tots de honrats llocs (...) (Muntaner, 8).
- Així mateix, després de la conquesta de Menorca es designa el poble català com a futur repoblador, segurament per la proximitat del Comtat o, segons Muntaner, per els bons costums de la gent: ‘’... que així és poblada l’illa de Menorca de bona gent de catalans, com ningun lloc pot ésser bé poblat’’.
- De musulmans n’hi van quedar ben pocs (menys d’un 10%) i només en condició d’esclaus.
- A Mallorca serà implantada la mateixa organització social que a Catalunya. Al parlar la mateixa llengua, serà un afegit més per considerar-la una mena de prolongació del Principat. A l’illa també es va reproduir el sistema senyorial català.
- Destrucció total de la societat mallorquina. La pràctica total de la població va ser esclavitzada. Important població negra. Disminució dràstica de la població autòctona (no arriba al 10%).
- L’illa fou repartida entre el rei i els seus magnats seguint el sistema de la mediatis regis (la meitat del rei: Ciutat de Mallorca i la meitat de l’illa) i medietas magnatum (l’altra meitat entre els magnats: comte del Rosselló, d’Empúries, els Moncada, bisbe de Barcelona... que ho distribuirien entre els seus vassalls).
- Així, la ciutat i les terres mallorquines foren distribuïdes en dues parts, la reial i la senyorial. Jaume I cedí la seva part de terres a alguns membres de la noblesa catalana, als ordes militars i a l’Església.
- Moltes d’aquestes finques foren adjudicades posteriorment a diversos concessionaris; el resultat fou el predomini de la petita i mitjana propietat en aquest sector de l’illa.
- El regne de Mallorca s’amplia amb la submissió i vassallatge dels musulmans de Menorca1 el 1232, i amb la conquesta d’Eivissa i Formentera (1235) duta a terme pels nobles i eclesiàstics en nom del rei.
- Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera foren estructurades políticament com un estat feudal quasi independent dins la Corona d’Aragó: el regne de Mallorca. Posteriorment, amb la conquesta de 1287 per Alfons II de Catalunya i III d’Aragó, Menorca hi seria incorporada.
- Tot aquest territori es regí pel codi dels Usatges de Barcelona, i les seves poblacions es van beneficiar d’unes cartes de poblament semblants a les de la Catalunya Nova. A Ciutat de Mallorca també s’instituiria un consell municipal similar al de Barcelona.
- La conquesta de Mallorca té un ample ressò propagandístic arreu d’Europa i apareix explicada en la majoria de cròniques i memòries dels monestirs. L’illa es convertirà aviat en un important centre comercial del Mediterrani occidental.
- Suposa l’inici, amb la seguretat dels comerciants de travessar el mar, de l’expansió comercial de la Corona catalanoaragonesa, acabant amb l’hegemonia econòmica i militar en tot el Mediterrani.
1 Fins el 1287, en què será conquerida per Alfons III d’Aragó (veure més endavant).
...