Tema 11. 2. Principals vies sensorials i motores (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Sistemes somatosensorials: La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al SNC per la medul·la i el tronc de l’encèfal. La informació de la part dreta entra pels nervis espinals (info cos) i cranials (info cap) drets i la provinent de l’esquerra, pels esquerres.
Nervis espinals:  Braços  segments cervicals  Tronc  segments toràcics  Cames  segments sacres i lumbars 2 sistemes neuroanatòmics del sistemes somatosensorial:  Sistema de la columna Dorsal-Lemnisc Medial: o Tacte epicrític (tacte fi) o Propiocepció (informació sobre la tensió muscular i el grau de flexió de les articulacions per conèixer la posició del cos) Des dels receptors de la cama, la primera neurona sensorial condueix la informació fins els bulb Ipsilateral (mateix costat). Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l’axó s’estén al llarg de l’arrel dorsal i dels fascicle de la columna dorsal de la medul·la espinal fins al bulb, on fa sinapsi al nucli gracilis amb la segona neurona sensorial.
Des del bulb, la 2a neurona condueix la info fins al tàlem.
La neurona té el soma al nucli Gracilis i el seu axó creua la línia mitja i s’extèn, formant part del lemnisc medial, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem. D’aquí, una tercera neurona projecta la informació fins l’escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (l. parietal).
La via neuroanatòmica que porta la informació de la part superior del cos és similar a aquesta però amb sinapsi al nucli cuneatus dels bulb.
La informació de la cara i de la part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal.
Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral postreromedial del tàlem pel fascicle trigèmino talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins l’escorça somestèsica primària.
 Fascicle Espinotalàmic o Tacte protopatic (només info sobre la regió estimulada, no precís) o Temperatura o Dolor Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació fins la banya dorsal Ipsilateral de la medul·la espinal. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins la banya, on fa sinapsi amb la segona neurona sensorial. Des de la banya dorsal, la 2a neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem Contralateral. Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal Ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja en el mateix segment medul·lar i s’estén , formant part del fascicle espinotalàmics, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem. Des d’aquest nucli, una 3a neurona projecta la informació fins l’escorça somatosensorial primària (circ.
Postcentral) La informació somestèsica de la cara i art del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. Des d’aquí, la info és cotralateralitzada i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-talàmic.
Una 3a neurona conduirà la informació fins l’escorça somestèsica primària.
Existeix una organització somantotòpica (cada part de l’escorça correspon a una part del cos).
En el cas de la columna dorsal: els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la informació que condueixen. Els més medials condueixen info de la part inferior del cos i els més laterals, de la superior.
Escorça somestèsica primària: no reflecteix la mida real sinó la sensibilitat Sistemes motors: Molts circuits de control motor. El resultat d’aquest procés haurà d’arribar a les motoneurones espinals i troncoencefàliques que seran encarregades de conduir-lo fins als músculs.
Principalment hi ha dues vies:  Vies de control del moviment voluntari. Origen: escorça motora primària. Destí: motoneurones espinals i tronc de l’encèfal. Vies: corticoespinal (piramidal) i coticobulbar.
 Vies de control del moviment automàtic. Origen: nuclis motors del tronc de l’encèfal.
Destí: motoneurones espinals i tronc de l’encèfal. Vies: extrapiramidals Vies de control voluntari del moviment Es duu a terme a les escorces premotora i motora suplementària. Des d’aquí, aquesta informació serà conduïda fins l’escorça motora primària.
D’aquí la informació és conduïda fins:  Nuclis motors dels tronc de l’encèfal per controlar moviments de la cara 8fascicle corticobulbar)  Banys ventral de la medul·la espinal per controlar fonamentalment els moviments precisos de les extremitats (fascicle corticoespinal).
Des d’aquí, la informació serà conduïda cap als músculs per les motoneurones. A l’alçada del bulb, els axons que formen aquests fascicles creuen la línia mitja (creuament s’anomena decussació de les piràmides).
Vies de controla automàtic S’originen en diversos nuclis del tonc de l’encèfal i modulen l’activitat de les motoneurones.
Aquestes vies reben el nom genèric de vies extrapiramidals. En aquestes vies destaquen:  Fascicles reticuloespinals (s’originen a la formació erticular i regulen el to muscular)  Els fascicles vestibuloespinals (s’originen als nuclis vestibulats i es relacionen amb l’equilibri) Sistemes visuals La major part del camps visual es capta amb els dos ulls. Només hi ha una part que es capti només amb 1 ull Ipsilateral. Com que el cristal·lí inverteix la imatge a la retina el camp visual dret és captat per l’hemiretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull i l’esquerre al revés.
Camp visual esquerre: La informació és captada per l’hemiretina nasal de l’ull Ipsilateral i per l’hemiretina temporal de l’ull Contralateral. Des de la retina, els axons de les neurones ganglionars porten la informació fins els tàlem, formant el nervi òptic (II parell cranial) i el tracte òptic. En el quiasme òptic, els axons que provenen de l’hemiretina nasal creuen a l’altra banda (contralateralitzen) mentre que els que provenen de l’hemiretina temporal segueixen ipsilateralment. Així doncs, al tàlem dret arriba la info del camp visual esquerre. La major part de la info ha estat captada pels 2 ulls però una part no (la més lateral). La info arriba al nucli genticulat lateral del tàlem.
Des d’aquí la informació és conduïda a l’escorça visual primària dreta (l. occipital).
Costat dret igual però al contrari.
L’escorça visual es troba situada al lòbul occipital, al voltant i per dins de la cissura calcarina.
La major part està oculta. La major part de les aferències provenen del nucli geniculat lateral del tàlem Ipsilateral. Té una organització retinotròpica (representació topogràfica de la retina). La major part de les aferències projecten cap a l’escorça visual d’associació (escorça extraestriada).
L’escorça visual d’associció (e extraestriada) esta situada al lòbul occipital, envoltant la visual primària. Rep la info des de l’àrea v 1ària i continua el seu processament. Des d’aquí, el processament de la informació visual continua dorsalment cap a l’escorá parietal posterior (corrent dorsal; localització d’objectes) i ventralment cap a l’escorça inferotemporal (corrent ventral; reconeixement d’objectes).
Sistema auditiu La info auditiva captada per les cèl·lules ciliades de la còclea és transmesa a les neurones que formen la branca auditiva del VIII parell cranial. Els axons d’aquestes neurones porten la info fins els nuclis coclears del bulb, on fan sinapsis. A partir d’aquí, la info és conduïda per 2 vies:  Via principal: Contralateral  l’axó de les neurones dels nuclis coclears creua la línia mitja i sinapta amb neurones del nucli olivar Contralateral. Els axons de les neurones de l’oliva bulbar condueix informació fins els col·licles inferiors del mesencèfal, formant el fascicle anomenat lemnisc medial. Els axons de les neurones dels col·licles inferiors condueixen la informació fins el cos geniculat medial del tàlem. Des de tàlem, la informació és conduïda fins l’escorça auditiva primària (l. temporal).
 Via secundària: Ipsilateral  a la via Ipsilateral, els axons de les neurones coclear condueixen la informació auditiva fins els col·licles inferiors ipsilaterals, bé de forma directa o bé amb una sinapsi intermitj en el nucli olivar Ipsilateral. Des d’aquí, la via segueix fins l’escorça auditiva 1ària fent relleu en el tàlem (Ipsilateral).
La sensació auditiva ve a partir del processament de l’escorça auditiva primària. Una lesió a aquesta part es traduiria en un dèficit auditiu d’ambdós costats però especialment, dels estímuls contralaterals. Des de l’àrea primària, la informació és conduïda a l’àrea d’associació auditiva. En el cas de l’hemisferi esquerre inclou l’àrea de Wernicke (reconeixement de paraules). La lesió en aquesta àrea provoca agnòsia auditiva. L’escorça d’associació auditiva envolta la primària. Tan l’àrea auditiva 1ària com la d’associació continuen per la part ventral de la cissura de Silvio.
Sistema vestibular Percepció de la posició del cos a l’espai.
La informació captada pels receptors dels òrgans vestibulas és transmesa a les neurones que formen la branca vestibular del VIII parell cranial. Els axons d’aquestes neurones portenla informació fins els nuclis vestibulars ipsilaterals de la protuberància, on fan sinapsis. Des d’aquí, la informació es condueix de forma bilateral cap a diversos nuclis de la regió posterior dels dos tàlems. Des del tàlem, la informació és conduïda fins l’escorça vestibular, situada en zones discretes de la part inferir del lòbul parietal.
Sistema olfactiu La informació olfactòria captada pels receptors de l’epiteli olfactori és tramesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nsal a la base del lòbul frontal. Des d’aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació a través del tracte olfactori cap a l’escorça olfactòria primària situada a la regió medial del lòbul temporal. L’escorça olfactòria 1ària inclou principalment l’escorça piriforme i els nuclis corticomedials de l’amígdala. Finalment, la informació és conduïda via tàlem, fins la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació gustativa (dóna lloc al gust).
Sistema gustatiu Des dels receptors del gust situats majoritàriament a la llengua, la primera neurona sensorial condueix la informació gustativa fins el nucli del tracte solitari, situat al bulb. Els axons d’aquestes neurones formen part dels parells cranials VII (facial), IX (glossofaringi) i X (vague).
Des d’aquí, les segones neurones condueixenla informació fins al tàlem (nucli ventral posteromedial) i d’aquí a l’escorça frontal insular i opercular.
...