Seminari 2: Aplicació mesures epidemiològiques als cribratges (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura instruments d'estudi de la salut
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Instruments: Aplicació mesures epidemiològiques als cribratges (seminari) Prova de cribratge § Eficàcia (en condicions ideals): - Fiabilitat (reproductibilitat) - Validesa (Sensible i Específica) § Efectivitat à acceptable per al pacient (participació) - Fàcil d'aplicar - Mínim de molèsties - Segura § Eficiència à cost assumible Estudis epidemiològics per a l'avaluació Assaig clínic aleatori Estudi de cohorts Estudis de casos i controls Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Biaixos que afecten l'avaluació Lead-time bias (avanç diagnòstic) Leght-bias (història natural de la malaltia) Normalment es troben malalties indolents (malalties l’evolució de les quals és relativament lenta).
Sobrediagnòstic Es troba una malaltia que no és tan greu per morir-se a causa d’aquesta.
Quan la malaltia no és tan agressiva o ha donat un fals positiu en una de les proves.
Biaix del voluntari sa § Les persones que van a un programa de prevenció presenten menor risc d'estar malalts que els que no ho fan.
§ Relació amb privació i participació.
§ Raons que puguin influir en la participació.
Cribatges eficaços i la seva prioritat Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Proves de cribratge per als principals tumors Esdeveniments adversos en el cribratge càncer mama § Càncers no palpables vistos a la mamografia són més petits més primerencs en relació al càncers palpables clínicament.
§ Càncers petits tenen millor pronòstic.
§ ECA entre els anys 60 i 80. Metanàlisi d’aquets ECA van demostrar una reducció relativa de morts per càncer de mama entre el 15 i el 25% entre dones de 50 a 69 anys.
§ Supervivència en el context d’un cribratge és un indicador no predictiu de reducció de la mortalitat degut al “lead time bias”, “length bias” i “over diagnosis”.
Circuit funcional Programa de Cribratge de Càncer de Mama Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Sobrediagnòstic § Comparant la incidència acumulada de càncer de mama en un grup intervenció i un grup control.
§ Ajustar pel biaix d’avançament diagnòstic (lead time) i per la “caiguda compensatòria”. Moltes limitacions. Dones que no participen, inicis esglaonats § 13 estudis en 7 països europeus § Holanda: 2,8%; Itàlia: 1-4,6%; Dinamarca 7%, Anglaterra 10% i Gales 3,3%.
§ S’estima el sobrediagnòstic entre 1% -10%.
§ Aquesta estimació està molt allunyada de valors superiors publicats en la literatura que no han ajustat per risc de càncer i/o lead time.
Falsos positius § Europa à 7,4 M dones amb mamografia positiva en programes de 17 països § El risc acumulat de fals positiu (10 exploracions consecutives) es del 19,7 ( 8%-21%).
§ Procediments no invasius: 17% § Procediment invasiu: – Biòpsia: 2,9% (1,8-6,3%) – Intervenció quirúrgica 0,9% – Cribratges inicials: 2,2% – Cribratges successius: 1,1% § España à 1,5 M dones i 4,7 M de mamografies § Risc Acumulat de FP global: 20,39 (51,4 - 7,5) § FP en proves invasives 1,76% (1,612) - Major risc de FP en dones de 40-45 anys vs 50-55 (OR: 1,20) - Menor risc de FP a major número de lectures anuals i anys d'experiència § Menor adherència al cribratge en dones amb FP (79,3% VS 85,3%) Fals negatiu: avaluació de la taxa de càncers d’interval i els seus determinants § Cohort de 646.639 dones i 1.511.165 mamografies.
§ Estimar taxa global i específica de càncer d’interval i els seus determinants.
§ Associació entre càncer de interval i característiques pròpies de la dona i del protocol de lectura dels programes.
§ Comparar característiques biològiques dels càncer d’interval i el tumors detectats en el cribrat.
Conclusions de la evidencia § El benefici del cribrat en base a morts evitades compensa el dany causat pel sobrediagnòstic.
§ Els programes europeus de cribratge aconsegueixen uns beneficis de mortalitat com a mínim tant grans com els descrits en assajos controlats (RCT).
Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Exercici sobre la validesa de les proves diagnòstiques § En un assaig cínic aleatoritzat amb dones entre 20 i 69 anys es va realitzar dues proves de cribratge pel càncer de cèrvix: - Prova de papa Nicolau convencional (prova Pap) - Prova per detectar DNA oncogènic de virus de papil·loma humà (prova VPH).
§ A les dones amb resultats de Pap anormal o VPH positius es va realitzar colposcòpia i biòpsia com a “prova gold estàndard”.
§ En una mostra de 1.365 dones es va realitzar també la colposcòpia i biòpsia si havien donat negatiu a la prova de cribratge per tal de poder calcular la sensibilitat i l’especificitat.
§ En les dones que es va realitzar la Pap, es va considerar prova positiva si es van detectar cèl·lules escamoses i lesions escamoses intraepitelials de baix grau. En 71 dones van donar resultats positius i la biòpsia va confirmar 29. El total de dones que la biòpsia va detectar com positives va ser de 54.
§ El test de VPH es va considerar positiu si el resultat VPH-DNA > 1 pg/mL. La prova va ser positiva en 123 dones, de les quals la biòpsia en va confirmar a 46.
Resultats de la prova de cribatge Total (VP+FP) à 71 dones Positius verdaders à 29 dones Total (VP + FN) à 54 dones Prova Sensibilitat Especificitat VPP VPN Possitiva Negativa Total Pap 53% 96% 40% 98% Present 29 25 54 Malaltia Ausent 42 1269 1311 DNA 85% 94% 37% 99% Total 71 1294 1365 Sensibilitat à VP / (VP+FN)*100 = 0,53 * 100 = 53% Especificitat à VN / (VN+FP) = 96% ...