apunts dret processal temes 1-10 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

PRESENTACIÓ Avaluació: teòrica 60% (cal mínim un 4 per poder fer mitjana) i pràctica 40% (examen pràctic i assistència a practiques).
Tutories: despatx 225 Llibres: - Legislació: Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), de BOE o notícias jurídicas.
Manual: Introducción al derecho processal 3r ed.
o Autor: Guillermo Ormazabal.
o Editorial: Marcial Pons.
LLIÇÓ 1 INTRODUCCIÓ AL DRET PROCESSAL El dret processal es basa en tres conceptes que estan relacionats i són necessaris entre ells: jurisdicció, acció i procés.
Jurisdicció Procés Acció El poder judicial S’atribueix a l’Estat actualment, però no sempre ha estat així. La funció jurisdiccional consisteix en jutjar i fer executar allò que s’ha jutjat, i això ho preveu la CE. A través de la tutela.... És la voluntat de donar a tothom el que li correspon des d’un punt de vista legal, del dret objectiu, dret legal. No és possible que hi hagi funció jurisdiccional de manera instantània, requereix tot un conjunt d’actes i actuacions que són el procés. Però perquè s’iniciï aquest procés és necessària una acció (denúncia per exemple) i tots els ciutadans tenim dret a demanar a l’Estat que amb la funció jurisdiccional ens ho garanteixin.
LLIÇÓ 2 LA POTESTAT JURISDICCIONAL 1. La relativitat del concepte jurisdicció És un concepte relatiu. Hi ha un col·lectiu que creu que si que es pot donar un concepte abstracte de jurisdicció, que és vàlid per qualsevol període sense tenir en compte l’economia o coses del moment històric. El poder que té un tercer (persona) de realitzar el dret en un cas concret; aquest tercer és el jutge. Aquest concepte té un problema, no defineix tot el que implica la potestat jurisdiccional, aquesta definició la podem aplicar a un jutge independent o a un funcionari que depèn del poder judicial.
2. Per definir-ho bé hem de tenir en compte 4 elements - Qui ostenta (té) la titularitat de la funció jurisdiccional? Abans el rei, quan es democratitzen els estats la té l’Estat la funció jurisdiccional. Canvia segons el moment històric. Actualment la tenen els jutges de carrera (en el 95% dels casos) i la resta són el tribunal del jurat (jutges que són ciutadans, jutges llecs) i jutges no professional però que si són juristes amb coneixements jurídics.
- Quins òrgans en concret exerceixen aquesta funció? Jutges professionals que han passat oposicions, llecs, jutges de reconeguda competència, etc.
- Quin estatut jurídic tenen? Independents, imparcials, vinculats a òrgan del Estat, etc.
- En quin àmbit material operen, tenen competències? I també la legislació espanyola: - CE: arts. 117 a 127, 24 i 53, 1 i 2, 149.1.5, 149.1.6, 152.1.II i 152.1.III, 163.
LOPJ Estatuts Autonomia Llei de demarcació i planta judicial (LDPJ): preveu els partits judicials, marca territoris que corresponen a cada jutjat).
- Llei d’enjudiciament civil (LEC): regula quan hi ha conflictes en matèria privada - Llei d’enjudiciament criminal (LECr): regula quan es tracta d’un procés penal.
- Llei reguladora de la jurisdicció Contenciosa-Administrativa (LJCA): regula quan té a veure amb l’administració pública.
- Llei de procediment laboral: regula conflictes en l’àmbit laboral o de la seguretat social.
3. Abolició de la justícia privada El propi ofès, la víctima, va ell a buscar justícia, no hi ha un tercer (jutge). Antigament aquí funcionàvem així, usàvem la força arbitràriament, i si m’han matat el fill jo mataré el de qui crec que ha sigut, tot i que potser no hagi sigut; hi ha ordre d’arbitrarietat usant la força i violència i crea un estat social de violència amb situacions injustes on només poden reaccionar els forts. La potestat jurisdiccional surt amb la intenció d’abolir-ho, ja que prendre’ns la justícia per la nostre mà ens porta més riscos; per tant la funció jurisdiccional té l’origen en abolir la justícia privada, els ciutadans ho demanem a l’Estat i es dissenyen òrgan jurisdiccionals (el tercer, jutge) i tothom ha de saber el que passarà s cometem un delicte abans de que sorgeixi, hem de saber el procés, la condemna i tot.
Però arriba una crisi de l’administració de justícia si els ciutadans no saben ben bé quines lleis hi ha, no entenen massa, es tarda en resoldre els conflictes, en actuar, etc. i això comporta una involució i que tornem a la justícia privada, que tornin iniciatives d’autoajuda. Per això hi ha qui diu que la mediació penal (en certs casos) entre l’autor del delicte i la víctima perquè arribin a un acord i resoldre els fets.
A dia d’avui prendre’s la justícia per la pròpia mà està en el CP a l’article 455, tipifica el delicte de realització arbitraria del propi dret. Tot i que no és condemna a presó, sinó pagaràs una multa.
4. Definició de jurisdicció La jurisdicció és la realització del dret que té com a objectiu el cas concret. Consisteix en jutjar i fer executar allò jutjat. Engloba 5 aspectes: - Tutela dels drets subjectius i dels interessos legítims dels ciutadans (art.24 CE) Monopoli de la imposició de les penes (art.25 CE): parlem de monopoli perquè la única manera d’imposar una pena és que hi hagi un jutge.
- Tutela dels drets i llibertats fonamentals (art53.2 CE) - Control de la potestat reglamentaria i de la legalitat de les actuacions administratives (art.106.1 CE).
- Control de la constitucionalitat de les lleis (art.161 CE): que les lleis que dicti el parlament no siguin inconstitucionals i vagin en contra de la CE.
5. Jurisdicció, Legislació i Administració Relació entre jurisdicció i legislació: la legislació sempre és prèvia a la jurisdicció, tota l’activitat jurisdiccional ha d’estar prevista en lleis. I la sentencia que es dicti en aquest procés ha d’estar motivada i basada en la legislació, els jutges apliquen la llei que el Parlament ha fet, només apliquen no creen ni modifiquen. Per això diem que la llei es abstracte, es dicta per la pluralitat dels ciutadans d’un país i innova normes.
En la jurisdicció en canvi, la sentència és concreta perquè es refereix a un cas concret. Per tant produeix efectes només respecte a les parts.
Relació entre jurisdicció i administració: l’administració procura un benestar comú públic per tothom aplicant, executant les lleis, fa la tutela i realització del dret en el cas concret. La administració actua de forma jerarquitzada, hi ha òrgans inferiors que depenen dels superiors.
I Hi ha lliure designació de càrrecs.
En la jurisdicció hi ha independència dels jutges, no poden rebre ordres de ningú, és independència interna, cap òrgan judicial pot donar ordres a un altre, no hi ha jerarquia, no hi ha òrgan superior que doni ordres al inferior. També són independents de forma externa, no es poden donar ordres als tribunal.
També hi ha la imparcialitat; l’administració també ha de ser imparcial en l’exercici de la seva funció. Hem de tenir en compte el desinterès subjectiu, que cal exercir una determinada funció aplicant estrictament la legalitat sense cap influència, no pots prendre partit, no pots estar interessat en que una cosa es resolgui d’una manera o altre. No poden haver-hi relacions de parentesc o amistat. Els jutges apliquen el dret en el cas concret, però no ells el creen, no decideixen que tal conducta serà delicte, actuen de manera aliena. Una altre diferència es que quan l’administració actua està controlat pels òrgans jurisdiccionals. També és que la resolució dels jurisdiccionals té força de cosa jutjada (no es pot tornar a revisar per arribar a una sentència firma) en canvi els de l’administració es poden revisar sempre. Però la cosa jutjada no es general ja que no totes les sentències tenen aquest efecte.
LLIÇÓ 3 ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS I LA ORGANITZACIÓ JURISDICCIONAL ESPANYOLA 1. Els jutjats i tribunals. Concepte i classes.
Òrgans jurisdiccionals: conjunt de persones que tenen atribuït l’exercici de la funció.
- - Jutjat: òrgan jurisdiccional. El titular és un sol jutge. És un òrgan unipersonal. Tenen competència a primera instància. Són jutges, però cada un és ell sol.
Tribunal: òrgan jurisdiccional. Té dos sentits el terme genèric i el concret (és el que ens interessa). Està format per varies persones que impulsen totes les actuacions (normalment són 3 persones, que són els magistrats). Actuen en sala. És un òrgan col·legiat.
Audiència: òrgan jurisdiccional. És una altre manera de dir tribunal. Les provincials actuen en seccions per això. És un òrgan col·legiat també. Hi ha audiència nacional i audiència provincial.
També ho podem diferenciar per juristes o no juristes (qualsevol ciutadà al tribunal del jurat).
2. Funcionament dels òrgans col·legiats - Sales i Seccions: a la pràctica implanten justícia. Els magistrats s’han d’especialitzar (en civil, penal, etc. i per això hi ha sales). Si les sales tenen molt volum de treball es poden dividir en seccions; la sala tindrà 6 magistrats com a mínim i 3 formaran la secció específica.
- La formació de Sala: constitució dels òrgans col·legiats. Segons la CE, es forma sala quan es constitueixen 3 magistrats. Segons la LOPJ, es forma sala quan es crida a tots els magistrats que tenen competència sobre la qüestió.
- Presidents de Sala o Secció: té funcions administratives o governatives.
- Magistrat ponent: encarregat d’elaborar la proposta de sentència que s’hagi de dictar en cada cas. Es un dels magistrats que formen sala, hi ha torns cada any, i no ha de perquè ser el president, pot ser qualsevol dels 3 magistrats, però han d’estar-hi tots presents. Informen sobre si les proves que s’han proposat són pertinents o no, i les que es considerin pertinents són les que es practicaran a la fase de judici oral.
Presideix la pràctica de les proves que es poden fer sense la presència dels 3 .
magistrats, només cal el magistrat ponent. Si s’està d’acord amb el resultat final de la votació finalment redactarà la sentència; si no hi està d’acord podrà redactar el vot particular si vol i es designarà a algun dels altres magistrats que hagin votat a favor.
- Deliberació, votació i decisió: el president convoca als 3 magistrats que formen la sala perquè deliberin (pot ser immediat després del judici oral o un altre dia) i voten. La votació es per majoria absoluta dels magistrats (ja va bé perquè son 3 i és imparell, mai podrà haver-hi empat) - Cobertura d’absències: hi ha 3 mecanismes per cobrir les absències: o Altres magistrats del mateix tribunal.
o Si la baixa es molt continuada es pot fer en comissions de serveis: membres que tenen la carrera judicial i deixen el seu lloc i de manera provisional (1 any o 2) van a un altre lloc on hi ha una baixa. (Per exemple: un de Girona va a BCN).
o - Magistrat suplent. En TSJ i AP es fa una llista de magistrats que poden fer de suplent, s’hi afegeixen voluntàriament. Aquest però, continuen estan al seu lloc i a més a més a l’altre. (Per exemple: a Girona i a BCN, als dos llocs).
També hi ha llistes de membre que no tenen la carrera judicial però han de seguir una sèrie de condicions (bàsicament tenir l’experiència mínima).
Sala de vacances: durant el mes d’agost, que els jutges tenen vacances, estan de guàrdia.
3. Ordres jurisdiccionals En el nostre sistema n’hi ha 4. Òrgans que integren la jurisdicció ordinària. En el nostre sistema hi ha dos tipus de jurisdiccions: ordinària i especial.
Jurisdicció ordinària Es divideix en 4 ordres jurisdiccionals que cada ordre s’identifica amb una matèria: - Civil: conflictes en àmbit de dret civil i dret mercantil. Té una facultat residual “vis atractiva; atrau tota aquella matèria que no està assignada a cap dels altres ordres.
Penal: conflictes en àmbit de dret penal.
Contenciós-Administratiu: conflictes en àmbit de l’aplicació del dret administratiu.
Jurisdiccional-Laboral-Social: conflictes en àmbit laboral.
Jurisdicció especial - Militar.
TC.
Tribunal del Jurat.
Tribunal de Comptes.
Tribunals consuetudinaris i tradicionals.
Òrgans jurisdiccionals En el nostre sistema a àmbit nacional hi ha: - - Tribunal Suprem: té competència en tot el territori espanyol i té 4 sales (les anomenades abans més la militar (tenen CP especial i jurisdicció especial, no ordinària) i també poden ser dites pel número i no pel nom. Té la seva seu a Madrid.
Audiència Nacional: només te competència en els 3 últims ordres (en el, civil no).
Jutjats centrals: en el contenciós-administratiu i en el penal (jutjat central del penal, d’instrucció, de vigilància penitenciaria i de menors). El jutjat penal té dues fases (instrucció i oral) ), i són dos jutges diferents. També ha de ser diferent el que dicta sentencia així no hi haurà prejudicis.
La seva competència es determina per matèries, per exemple la Audiència Nacional s’encarrega de matèries de terrorisme.
En àmbit de CCAA hi ha: - Tribunal Superior de Justícia: tenen competència en tots els àmbits però en el civil i en el penal conjuntament, en una única sala. A part també actuen al C-A i al social.
En àmbit provincial hi ha: - Audiència Provincial: no tenen sales, està distribuïda en seccions. Només tenen competència en el civil i en el penal.
Jutjats del Mercantil: només tenen competència en el civil i en certes matèries dins aquest, de dret mercantil.
Jutjats del penal: jutjats del penal, jutjat de vigilància penitenciaria i jutjat de menors.
Només tenen competència en l’àmbit penal. També però actuar en funcions de guàrdia.
En àmbit de Partit judicial (conjunt de municipis): - Jutjat de primera instància i instrucció (també pot actuar en funcions de guàrdia): en el civil i penal.
Jutjat de violència sobre la dona: en el civil i penal.
Jutjat del Contenciós-Administratiu Jutjat del Social.
En àmbit de municipi: - Jutjat de Pau: en municipis on no hi ha jutjats de primera instància i té competència en àmbit civil (en qüestions que no superin els 90€) i en el penal (per les faltes que es cometin al municipi).
4. Conflictes - Classes: o Positius: els dos òrgans judicial creuen que són competents en certa matèria.
o Negatius: els dos òrgans judicials creuen que no són competents en certa matèria.
- Tipus: o Conflictes de jurisdicció: La Llei Orgànica de Conflictes Jurisdiccionals regula aquests conflictes i també la LOPJ art. 38-41. Hi ha 4 possibles conflictes de jurisdicció:  Entre òrgans judicials i l’administració pública: en certa matèria creuen que són els dos competents. Hi ha un Tribunal de Conflictes de Jurisdicció que resol això, (president del TS i 5 vocals; dos magistrats de la sala de C-A i 3 consellers permanents de l’Estat).
 Entre òrgans judicials i òrgans judicials militars: quan qui ha comès un delictes és un militar, i es vol saber si ho ha fet com a servei militar o com a ciutadà. Ho resol la sala de conflictes del TS (és la cinquena sala, la militar) d’on seran 2 magistrats i dos altres magistrats de la sala del TS (seran de la sala del àmbit que sigui, normalment del penal).
 Entre òrgans judicials militars i l’administració: resol el Tribunal de Conflictes de Jurisdicció.
 Entre òrgans judicials i òrgans comptables: resol del Tribunal de Conflictes de Jurisdicció.
o o Conflictes de competència: entre òrgans judicials de diferents òrgans jurisdiccionals. Els resol una sala especial del TS, hi ha president del TS i dos magistrats, un de cada àmbit (exemple civil o penal) i aquests són designats cada any per la sala de govern del TS. En aquest cas en penal té un tractament preferent; sempre és preferent en el sentit de que cap jutjat pot presentar-li el conflicte de competència. Es pot fer d’ofici (el mateix TS com coneix la situació, li ha arribat notícia, inicia el conflicte de competència) o d’instància de part (algun dels que estan en conflicte són els que plantegen la qüestió). O els pot promoure el Ministeri Fiscal, sempre que no s’hagi dictat sentència ferma, excepte si el conflicte sorgeix en l’execució de la sentència ferma.
Qüestions de competència: conflictes entre jutjats o tribunals dins d’un mateix ordre jurisdiccional, que la resol l’òrgan superior (no jeràrquicament, sinó per qui coneixerà més els recursos de cada cas) segons les lleis. (Per exemple: si es entre el civil i penal creuen que en un procés penal no tenen competència, segons la llei d’enjudiciament criminal ha de resoldre aquest conflicte el TS).
LLIÇÓ 4 LA INDEPENDÈNCIA I LA IMPARCIALITAT COM A EIXOS DEL RÈGIM LEGAL DE LA JURISDICCIÓ 1. La independència - Submissió exclusiva a la llei: els jutges i magistrats no depenen de cap altre òrgan, però tampoc poden actuar com vulguin, depenen a la llei. El que defineix independència es que únicament i exclusivament estan sotmesos a la llei. Això esta a l’article 117 de la CE i a l’article 1 de la LOPJ. Esta sotmesos a la llei sempre que sigui constitucional la llei, legal; i el jutge ha de controlar aquesta legalitat també i si creu que algun reglament no és legal serà el C-A que farà el control de legalitat. Si la llei es contrària a la de la UE, es pot penjar una qüestió davant el tribunal de justícia de la UE.
- No submissió a tribunals superiors: en l’àmbit de la jurisdicció no hi ha òrgans (tribunals) superiors en forma de jerarquia, cada un es independent i no pot rebre ordres de cap altres òrgan jurisdiccional, no poden influir en els altres. Si hi ha influència és una falta a nivell disciplinari. Quan es presenta un recurs ens hem de plantejar si hi ha jerarquia, i no n’hi ha, encara que el jutge pot anul·lar una sentència i crear-ne una de diferent, l’únic que fa és tornar a jutjar en plena independència, sense cap influència, per això veiem que no hi ha jerarquia.
Hi ha certes qüestions on és difícil dir si hi ha jerarquia o no; els recursos en interès de llei (qüestions de dret administratiu), i ho resoldrà el TS consultant el BOE, per tant sembla que si que hi hagi jerarquia. Per exemple l’article 100.7 de la Llei Reguladora del Contenciós-Administratiu.
- No submissió a cap altre entitat: independència externa, cap òrgan que impliqui poder legislatiu pot influir. La CE i la LOPJ, sempre intenten garantir aquesta independència externa amb una sèrie de garanties (inamobilitat, imparcialitat, etc.).
2. La imparcialitat i la seva estreta relació amb la independència - Es pot ser imparcial i no ser independent: hi ha un tercer que no pot ser part del procés. En tot procés sempre hi ha dues parts (acusadora i defensora), i cada part pot estar composta per més d’una persona (per exemple a la part acusadora pot haver-hi el fiscal i la víctima). El jutge sempre ha de ser imparcial i mantenir-se al marge de les - actuacions de les parts, no pot ser ni acusador ni defensor, i per garantir aquesta imparcialitat la llei marca un seguit de causes (d’abstenció i recusació) que si el jutge se les salta vol dir que serà parcial (per exemple, parentesc del jutge amb un dels imputats) i s’haurà d’abstenir de dur a terme el cas.
o Un clar exemple és la professora, que és funcionaria, és imparcial perquè no pot estar a favor ni en contra de cap alumne, però no és independent, té uns superiors als que ha de fer cas.
Es pot ser independent sense ser imparcial: causes d’abstenció i recusació (per exemple si un jutge té relació de parentesc serà independent perquè cap altre òrgan l’influiria però no seria imparcial).
Imparcialitat: que no hi hagi implicació del jutge respecte a les parts o a l’objecte.
Independència: submissió exclusiva a la llei.
3. Garanties constitucionals de la independència i de la imparcialitat - Inamovibilitat: prevista en l’article 117.2 CE i articles 378-388 LOPJ. Els jutges i magistrats no poden ser separat, suspesos, traslladats o jubilats sinó es per una de les causes previstes en la llei. Quan formen part de la carrera judicial no se’ls pot moure del seu destí, és permanent i absoluta la inamovibilitat, excepte si la llei preveu una altre cosa. Ningú pot obligar a un jutge o magistrat d’abandonar el destí que ocupa, si de cas el jutge ha de demanar de canviar de destí. Quan no formen part de la carrera judicial per exemple el jutjat de pau el mandat és de 4 anys, tot i que es pot anar renovant; els jutges de previsió temporal, que sol durar 1 any, són jutges de reforç.
Jutges substituts o magistrats suplents, que reuneixen una sèrie de requisits.
- La predeterminació legal del jutge: és un dret fonamental, és l’article 24.2 CE. Si es vulnera aquest dret es pot presentar un recurs d’empara davant el TC, i a part de ser dret fonamental és una garantia del jutge; els criteris per saber quin jutge va a cada cas han d’estar establerts per la llei abans de que sorgeixi el conflicte. Són els criteris de jurisdicció i competència dels òrgans judicials.
o Aspectes positius:  Predeterminació de l’òrgan judicial.
 Predeterminació de la demarcació i de la planta judicial (ho trobem a la LOPJ i són: municipi, partits judicials, província, CA o Estat).
 Predeterminació de la competència:  Genèrica: determinen quin ordre jurisdiccional serà (penal, civil, C-A, social).
 Objectiva: saber quin òrgan és el competent (per exemple Audiència Nacional).
 Territorial: a quin lloc serà, normalment és al lloc on s’ha comès el delicte.
 Funcional.
 Normes de repartiment: predeterminació de quin jutjat actuarà en cada cas (per exemple si a Girona hi ha 5 jutjats).
 Predeterminació de la composició personal de l’òrgan judicial: quin jutge ha de conèixer de cert procés.
o - - - - - - - - Aspecte negatiu:  Prohibició dels tribunals d’excepció (a l’article 117.6 CE, que preveu expressament aquesta prohibició).
Incompatibilitats: Està a l’article 127.2 CE i articles 389-397 LOPJ. Estan destinades a impedir actuacions dels jutges que puguin afectar a la seva neutralitat. (Per exemple, dins d’un mateix òrgan judicial no poden haver-hi relacions de parentesc, els inculpats o condemnats no poden accedir a òrgan judicial).
Apoliticitat: els jutges i magistrats no poden ser/participar a cap partit polític ni sindicat, tot i que ideologia política si que en tenen. Si passen a exercir algun càrrec públic haurà de sortir de la carrera judicial. El que si que poden fer és constituir associacions judicials.
Garanties relacionades amb l’accés a la funció jurisdiccional, provisió de places i progressió dins la carrera: totes aquestes qüestions s’han de fer a traves de tribunals que no tinguin relació amb Govern autònom dels òrgans judicials: totes les funcions d’administració no les pot dur a terme el poder executiu, sinó que el poder judicial té un òrgan propi, el Consell General del Poder Judicial.
Garantia formal de la independència: reserva de llei orgànica, tot el que és en relació a jutges i magistrats s’ha de fer a traves d’orgànica, no es pot amb ordinària. Per això la llei que ho regula és la LOPL (a l’article 122.1 ho diu), i això garanteix que per poder-la modificar es necessita una majoria absoluta del congrés.
Abstenció i recusació: conjunt de causes comunes (per abstenció i recusació) que preveu la LOPJ en els articles 219 i 220 i si concorre alguna d’aquestes causes cedeixen perquè un cert jutge no pugui conèixer sobre un cas concret. Normalment són circumstàncies de la relació del jutge amb les parts o objecte del procés, motius de parentesc, amistat o enemistat, d’interès en el resultat del procés, etc. que posen en dubte la seva imparcialitat. Si les causes són les mateixes perquè hi ha dos mecanismes (abstenció i recusació)? Perquè l’abstenció el propi jutge d’ofici ho reconeix i s’absté, en canvi si no ho reconeix i les parts se’n donen compte i ho diuen se’n diu recusació.
Ens referim a processos concrets, certs casos, no deixa la resta de les seves funcions. El procediment per substituir el jutge està en els articles 223 a 228 de la LOPJ.
Immunitat: és diferent que impunitat, serveix per evitar detencions arbitràries o processos judicials davant altres institucions judicials o militar. És una garantia que sorgeix arrel de la nostra tradició històrica (dictadura). Per evitar aquestes situacions, de que fos la policia directament que deté a un jutge s’estableix la immunitat.
Immunitat significa que no es pot detenir a un jutge de la mateixa manera que es deté a qualsevol ciutadà, per detenir-lo ha de ser un delicte flagrant (se’l pilla in fraganti) o que hi hagi una ordre judicial prèvia d’un jutge per procedir a la detenció. Està prevista de l’article al 398 al 400 de la LOPJ.
Independència econòmica: comporta que s’ha de garantir que els jutges tinguin una retribució adequada a l’exercici de les seves funcions per evitar que puguin tenir certes ofertes econòmiques per resoldre els seus casos, perquè no sigui subornats . Està a l’article 402.1 de la LOPJ. Tenim un règim de retribucions (de jutges) fixat per llei, i han de tenir retribucions fixes i variables per objectius (per exemple el número de sentències que dicten en un mes, segons això tindran uns complements o altres a part de la seva part fixe), i això ho preveu l’article 403 de la LOPJ.
LLIÇÓ 5 (Feta a pràctiques) LLIÇÓ 6 L’EXCLUSIVITAT Està a l’article 117.3 CE i a l’article 2.1 de la LOPJ. Es concreta en la definició de dos monopolis i en un tercer aspecte, que són les tres branques.
- Monopoli estatal: comporta que l’Estat té el monopoli de la jurisdicció i l’exerceix a través dels òrgans jurisdiccionals. Llavors les resolucions tractades en altres països? o Exemple: un espanyol va de vacances a Alemanya i allà roba, el pillen i comença el procés allà, a Alemanya. Aquesta resolució té algun efecte a Espanya? Ha d’indemnitzar en diners tot el que ha robat però no te suficients diners a Alemanya, es poden embargar coses d’Espanya? Diríem que no, perquè les sentencies de països estrangers no tenen validesa al nostre Estat.
Però aquí hi ha una excepció i si que es podria, ho diu una llei, hem de tenir present l’article 93 CE que permet que per Llei Orgànica es pugui autoritzar la celebració de tractats internacionals. A més a més, l’article 2.1 d ela LOPJ també ho preveu, a part de preveure l’exclusivitat, atribueix la potestat jurisdiccional també reconeguts en tractats internacionals o en la LOPJ.
Espanya té subscrits una gran quantitat de tractes internacionals de reconeixement de sentències estrangeres, que permeten homologar les sentències. La llei preveu un procediment per fer aquesta homologació a través d0una altre resolució que es preveu als tribunals espanyols i es coneix com a exequator(reconeix i resol una sentència dictada per un tribunal estranger, que tindrà efectes en el nostre territori, verifiquem si la resolució estrangera compleix totes les garanties).
En l’àmbit de la UE funciona diferent, cada vegada hi ha més integració judicial i hi ha un reglament per regular matèries del civil i mercantil, és el reglament R.1215/2012, de 12 de desembre, substitueix a un anterior; R.44/2001, 22 de desembre. Per això en l’àmbit de UE no és necessari l’exequator.
A través de tractes internacionals hi ha dos tribunals que se’ls hi ha donat competències: tribunal europeu de drets humans (jurisdicció especial) i tribunal de justícia de la Unió Europea (si que té exercici de la funció jurisdiccional, una de les principals funcions es que quan un jutge espanyol creu que alguna de les lleis vulnera el dret comunitari ho presenta davant seu).
Fins ara parlàvem en àmbit extern, però en l’ àmbit intern el que comporta es que no existeixen jurisdiccions d’àmbit territorial inferior a l’Estat, per exemple les CCAA, províncies i municipi no tenen jurisdicció.
- Monopoli judicial: determina quins òrgans de l’Estat se’ls atribueix aquesta funció jurisdiccional (jutjats i tribunals), no pot ser cap altre òrgan i no s’admeten excepcions, - cosa que durant la dictadura si que passava, òrgans administratius que se’ls hi deia tribunal). Per acabar amb això a la CE es posa l’exclusivitat. Però realment si que hi ha excepcions: els tribunals arbitrals, es dóna quan hi ha conflictes en l’àmbit civil i mercantil, on les parts de forma voluntària, enlloc d’anar a un tribunal, decideixen que ho resolgui un àrbitre. L’arbitratge està regulat per una llei; L 60/2003.
o Exemple: hem comprat un cotxe i quan ens l’entreguen veiem que falten coses del cotxe i la casa de cotxes ens diu que no. Aquests processos enlloc d’anar a un procés judicial es poden resoldre per un tribunal arbitral, i té els mateixos efectes que una sentència, decideix segons l’equitat, el que creu convenient en aquell cas de conflicte. I si el procés s’ha començat amb arbitratge ja només es podrà resoldre així.
Sentit negatiu de l’exclusivitat: els òrgans judicials no poden exercir altres funcions que no siguin les de jurisdiccional. Això està previst a l’article 117.4 CE i al 2.2 de la LOPJ.
No poden influir en funcions que corresponen a altres poders de l’Estat. Però hi ha excepcions, per exemple en la “participació de les juntes electorals” i els jutges són membres d’aquestes juntes, han de vetllar per la puresa del procés electoral i això està previst a la llei orgànica del règim electoral general.
LLIÇONS 7, 8 I 9 (fetes a pràctiques) LLIÇÓ 10 PERSONAL AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA - - Personal al servei de l’Administració de justícia: o Personal jurisdiccional: jutges i magistrats o Personal no jurisdiccional: secretari de justícia, cossos funcionaris (metges forenses, cos de gestió processal i administrativa, cos de tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial, etc.), policia judicial, personal d’altres administracions publiques.
Personal col·laborador amb l’Administració de justícia: o Ministeri fiscal o Advocats, procuradors i graduats socials.
Personal jurisdiccional Classificació: - 1. Jurisdicció ordinària o jurisdicció especial 2. Jutges i magistrats de carrera o jutges i magistrats que no integren carrera judicial (explicats més endavant): o Jutges de pau: municipis que no tenen jutjat de primera instància ni funció i ho pot ser qualsevol ciutadà.
o Jutges en règim de provisió temporal.
o Magistrats suplents i jutges substitutius.
Jutges i magistrats amb carrera judicial: - Hi ha 3 categories: jutge, magistrat, magistrat del TS.
Sistemes d’ingrés: o - - Oposició lliure: el més conegut i si les passem ingressem en la categoria de jutge, però abans hem de fer un curs.
o Concurs de mèrits: s’ingressa a la categoria de magistrat, has d’acreditar que tens més de 10 anys d’exercici i reconeguda competència. De cada 4 places una ha de ser coberta a través d’aquest procés i una altre per a secretaris judicials que a través d’aquest sistema vulguin passar a ser magistrats.
o Designació discrecional del CGPJ: per accedir a magistrat del TS, les assemblees legislatives de les CCAA fixen una llista de candidats que han de complir uns criteris. Un de cada 5 llocs s’escull amb aquest procés.
Sistema d’ascens: o Antiguitat.
o Proves especialització: per ocupar determinats òrgans judicials, per exemple als jutjats del mercantil entre jutges que hi havia es van fer aquestes proves.
o Designació discrecional del CGPJ.
Provisió de places: antiguitat i especialització.
Jutges i magistrats que no formen part de la carrera judicial: - Jutges de pau (art. 101 a 103 LOPJ).
Jutges en règim de provisió temporal (art. 428 a 433 LOPJ).
Jutges substitutius (art. 213 LOPJ).
Magistrats suplents (art. 200 a 202 LOPJ).
Personal no jurisdiccional N’hi ha de 2 tipus: - Els que desenvolupen les seves funcions amb dependència dels òrgans judicials.
o Personal auxiliar al servei de l’administració de justícia.
Els que desenvolupen les seves funcions amb independència dels òrgans judicials (amb plena autonomia, per exemple el ministeri fiscal).
o Personal col·laborador amb l’administració de justícia.
Personal no jurisdiccional auxiliar - - La majoria estan integrats a l’oficina judicial, i estan constituïts per: o Secretari judicial.
o Cossos de funcionaris al serveu de l’administració de justícia.
Aspectes comuns a tot el procés auxiliar al serveix de l’administració de justícia: o Caràcter de “cossos nacionals” (únics per a tot l’estat).
o Depenen del ministeri de justícia o bé òrgan de la CA amb competència en la matèria. No enquadrats dintre del poder judicial.
o Poden exercir lliurement el dret de sindicació i vaga.
Secretaris judicials - Accés: o Oposició 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
- - o Concurs (oposició de forma excepcional).
Incompatibilitats (igual que jutges i magistrats, llevat el que es refereix a l’activitat política art-.455.2 LOPJ).
Funcions: Fe pública judicial De documentació i de formació de les actuacions i expedients.
Organització, gestió, inspecció i direcció del personal en aspectes tècnico-processals.
Informació a les parts sobre l’estat dels expedients.
Promoció dels mitjans tecnològics.
Donar compte.
Impuls processal del procés.
Exerció de resolucions judicials.
Tramitació dels expedients de jurisdicció voluntària.
Conciliacions.
Direcció tècnico-processal del personal de l’oficina judicial.
Porta l’arxiu judicial de gestió.
Porta els llibres de registre.
Responsable dels dipòsits de béns i objectes afectes a expedients judicials.
Col·laboració amb l’administració de tributària, sobretot en la gestió dels tributs.
Estadística judicial.
Especial menció a la LO 13/2009, de 3 de novembre, i a la Llei 19/2009, de 23 de novembre.
o Principals noves atribucions al Secretari Judicial amb la reforma:  Té competència per admetre la demanda a tràmit (per contra la inadmissió de la demanda es reserva als jutges i magistrats, ja que el dret d’accés a la justícia forma part del dret a la tutela judicial efectiva que és un dret constitucional).
 Excepció: o L’admissió de la demanda executiva correspon al Tribunal ja té el mandat constitucional de jutjat i executar allò que s’ha jutjat.
o L’admissió de la denúncia o querella penal per la importància dels dreta afectats, també correspon jutge o tribunal.
Especial menció a la LO 13/2009: o Dictar decret que posi fi al procediment: en els supòsits que les parts arribin a un acord o com a conseqüència de la falta d’activitat de les parts, per desistiment, per satisfacció, extraprocessal o en el supòsit d’enervació de l’acció en un desnonament.
o Decisió sobre les mesures executives concretes: per tal de portar a terme l’execució.
Contra les resolucions del secretari judicial es poden interposar dos recursos: - Recurs de reposició: el resol el mateix secretari.
Recurs de revisió: el resol el jutge.
Cossos de funcionaris al servei de l’administració de justícia - - Cossos generals: fan tasques de contingut processal (el secretari judicial està per sobre d’ells, si que hi ha jerarquia) i són: o Cos de gestió processal i administrativa (és necessari diplomat), art.496 LOPJ.
o Cos de tramitació processal i administrativa (és necessari batxillerat o equivalent), art.477 LOPJ.
o Cos d’auxili judicial (és necessari graduat d’ESO o equivalent), art.478 LOPJ.
Cossos especials: fan tasques que suposen essencialment l’exercici de funcions objecte d’una professió o titulació específica i són: o Metges forenses (art.479.2 LOPJ): presten assistència tècnica a jutjats, tribunals fiscalia i registre civil, tant en el camp de patologia forense i pràctiques tanatològiques com en l’assistència o vigilància facultativa dels detinguts, lesionats o malalts que es troben sota la jurisdicció d’aquells.
o Facultatius de l’institut nacional de toxicologia i ciències forenses (s’exigeix la carrera universitària que correspongui). Per exemple fan l’anàlisi de puresa de drogues o altres substàncies.
o Tècnics de l’institut nacional de toxicologia i ciències forenses, art.480.3 LOPJ.
o Ajudants de laboratori de l’institut nacional de toxicologia i ciències forenses.
...