Economía Política (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública - 1º curso
Asignatura economia política
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 15/09/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Curt Termini: Model Renda-Despesa Variables que el govern controla són G; t  Si es vol el PIB o la producció: t (impostos)i/o G (despesa pública).
Si ∆G repercutirà amb un ∆Y = genera consum (C.
1. Definició: Y = C+I+G+X-M Demanda interna:  Y: suma de despeses, PIB, renda...
 C: consum llar, despeses.
 I: inversió empreses.
 G: despesa pública.
Demanda externa:  X : exportacions  M: importacions L’impacte d’un increment de C és de c(cYd).
El creixement de Y serà de c+c2+c3+...+cn, = , del qual podem extreure el multiplicador de la despesa. E ( ) La despesa ha de ser igual a la producció (E = Y) Dèficit Pressupostari → DP = G + TR – t TR: transferències (atur, beques...) 2. Comportament: dels seus components.
Co: Consum mínim no vinculat a la renda t: impostos Yd: renda disponible c: consum prop. de Y (va de 0 a 1) ̅; ̅; Son exògens (no sabem el nº exacte):  Si el DP és massa alt, s’ha de pública).
PIB: t (impostos)i/o G (despesa ̅ ̅ ̅ ̅ ( ) ( ) M = mY C = Co + cYd c és comprés entre 0 i 1 (normalment 0,8) sempre serà menor que el multiplicador de despesa pública. Per tant, compensa reduir el DP? Depèn del Yd = Y – tY = (1 + t)Y multiplicador.
3. Equilibri ( – ) ] [ [ ( ) ( ) [ ̅] [ ]̅ ̅ ̅ ̅ ] ̅ ( ̅ ) ̅ [̅ ] ̅ ̅ ̅ DP = G – T = G – tY [ ( ) ] Si el multiplicador és 1 o 2 varia, ja que amb un saldem el deute i amb l’altre no.
Arribats a aquest punt, es redueix a canvi d’atur, ja que la renda Y reduirà.
Model IS (Economia Real) Model LM (Economia Monetària) La inversió és un valor fix menys b vegades la taxa d’interès r.
El sector monetari és un altre aspecte de l’economia, és el sistema financer.
s I = Io – br Oferta i Demanda de diners: L , L d conomia monetària [ ( – ) ] [ ] [ ] [ ] LD = kY – er → com més alt l’interès, menys demanda de diner Equilibri Si l’interès és 0 la inversió serà màxima. Com més pugi la taxa més caurà la inversió.
Equilibri: ( [ [ ) ( ] ) ] [ ] r LM ( ) ( ) ( ) r* IS Recta IS: conjunt de punts que verifiquen la r. És la part real de l’economia.
r 1- Desequilibri. La renda és inferior a la que hauria de ser, hi ha un excés de despesa (E>Y).
2- Sobreproducció. Hi ha més producció que despesa (E<Y).
3- Equilibri (Y=E) 2 1 Y Y* ECONOMIA Real C,I,G,X,M IS: y, r 3 Y y r Monetària Ls, Ld LM: y, r Renda en equilibri (Y*) Renda potencial (Yp): és aquella renda que es podria produir i no es fa, degut a que hi ha una part de la població desocupada.
L’objectiu del govern és moure la Y* per apropar-se a la Yp amb política activa.
Equilibri ) ( ) A més d’impostos i despesa pública, la variable també a mans del govern és l’oferta monetària, està a mans del BCE, però si puja Ls incrementarà Y*.
 -> IS = ↑G.
 Per canviar la pendent de IS = t que implica un ↑r.
r ↑G LM r Si en el multiplicador, b>e =>1, per tant, la política monetària serà més agressiva que la fiscal.
El multiplicador és el que determina el creixement. És el que acompanya a la variable de la política monetària.
⁄ ( Si a més d’incrementar la renda (Y) volem mantenir la taxa d’interès r, mourem les dues corbes (IS i LM) alhora, és a dir, ↑G i/o t + ↑Ls.
Si b/e del multiplicador monetari és major que 1, interessarà optar una política monetària; si fos menor de 1 apostarem per una política fiscal.
Segons el pendent de les corbes optarem per a una política o altre. Com més vertical sigui una corba, més efectes tindrà aquesta política que l’altra.
 En l’exemple tindrà més efecte una política monetària que una de fiscal.
t LM LM r IS’ IS’ IS IS Y Y IS Y* Y’  ->LM = ↑Ls (oferta monetària).
r ↑Ls Y Casos extrems d’efectivitat LM e→∞ x PF, LM plana (trampa liquiditat) e→0 x PM, LM vertical (teoria quantitativa del diner) b→∞ x PM, IS plana b→0 x PF, IS vertical k→ Efecte expulsió: bk/e LM’ Trampa liquiditat: situació en què les polítiques monetàries no serveixen per res.
IS Y Model Oferta Agregada – Demanda Agregada Teoria Quantitativa del Diner En aquest model p es converteix en una variable, per tant, no la coneixem, cosa que ens lliga el nivell de renda amb el nivell de preus.
s r k: velocitat del diner LM → L /p B L’oferta monetària x velocitat del diner és igual al PIB x nivell de preus r*’ r* r*’’ (↑Y) = (↑r) (interès) LM r LM’ B A C IS’ IS Y* Y*’ Y*’’ A r* Si fem PF → ↑G → ↑Y // ↑Ld → ↑I → Y Si volguéssim mantenir la taxa d’interès obtindríem el punt C.
IS→G,C,I,X,M Y* Y Yp Si fem PF activa mantenint el nivell de preus provocarà un desplaçament de la DA.
p La diferència entre Y* i Y*’ és l’efecte expulsió, dany col·lateral de la política fiscal. La solució és combinar les dues polítiques.
p* B A Y Y* DA’ DA Yp Y p En temps de desocupació el nivell de preus és plana (constant): Oferta Agregada keynesiana.
OA keynesiana DA’ DA p* Y* Y*’ Y Si es fa PF activa ↑Y, ja que p és constant.
Si l’economia és clàssica (OA vertical) i es fa PF expansiva, només s’aconseguirà inflació.
Si OA és obliqua (OA de síntesi) pujarà Y i p.
p OA de síntesi OA clàssica Sector exterior El problema de les economies obertes és que són sensibles a les economies del voltant Actius i passius financers: accions Inversions directes: Compra d’una empresa e: taxa canvi nominal OA keynesiana *: exterior Taxa de canvi efectiva real o PPC (preu estranger (*) x canvi de moneda) / preu nacional Y OA: conjunt de punts que mantenen l’equilibri de la producció de les empreses OA clàssica o a ll/t estaria sobre el punt de plena ocupació.
Model postkeynesià – OA de síntesi → negociacions entre patronal i sindicats L’equilibri IS-LM en un gràfic keynesià és instantani, i es tracta del model clàssic o del de síntesi, el preu d’equilibri no sempre coincidirà amb el que manté LM en equilibri (Ls/p) PPC: Paritat Poder de Compra El resultat indica les vegades de més o de menys que val un mateix producte.
Si la taxa de canvi no fos 1, l’arbitratge (diferència de preus) acabaria fent igualar els preus en relació del valor de la moneda.
Si en una economia els preus es tripliquen, el canvi s’hauria de dividir per 3 per a mantenir l’equilibri de 1 de la taxa.
Si una moneda es deprecia s’ha de fer incrementar la demanda (s’ha de tenir unes reserves) per a apreciar-la o fer que torni a entrar dins la grella pactada.
Divises S Balança de béns i serveis: s’intercanvien béns i serveis Balança financera o de capital Paritat: valor de canvi.
Si es baixa la paritat incrementa l’exportació de capital.
€/$: taxa de canvi o preu del diner D $ Es pot voler divises per comprar a l’exterior. La importació de béns i serveis genera demanda de divises.
Balança de Pagaments ( S X, Mk ) ( ) ( ) La Balança de Pagaments sempre és 0, ja que hi ha M i X alhora que hi ha una entrada o sortida de capital (K) pel valor del bé o servei (balances comercial i de béns i serveis).
e D M, Xk És el resultat de la influència de l’economia exterior $ $ Balança Financera Fixació de la taxa de canvi, on oscil·la dins un espai limitat: Sistema Taxa de Canvi Fix r: taxa d’interès S X, Mk e DM, Xk $ ( $ ) ...