T. 3: BILATERALS ACELOMATS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

      TEMA  3:  BILATERALS   ACELOMATS                     ÍNDEX:                                                                 1. Caràcters  generals     2. PLATIHELMINTS   -­‐ Caràcters  generals     -­‐ Filogènia     • Turbel·∙laris   • Trematodes   • Monogenis   • Cestodes   1. CARÀCTERS  GENERALS:     -­‐   Simetria   BILATERAL:   organisme   amb   major   hidrodinamisme  i  major  locomoció.     -­‐   Cefalització:   aparició   del   cap   on   s’hi   concentren   els   òrgans   dels   sentits   i   el   sistema   nerviós.   -­‐   Apareix   una   tercera   fulla   blastodèrmica:   MESODERMA   (triblàstics:   ectoderma,   mesoderma   -­‐   parènquima   i   endoderma   –   tub   digestiu).   També   trobem   òrgans   mesodèrmics   que   s’encarregaran   del   sistema   excretor,  del  transport  i  de  la  musculatura.     -­‐  Tenen  forma  de  VERMS/CUCS:   • cos  tou  amb  més  longitud  que  diàmetre.     • Hi  ha  paràsits  i  de  vida  lliure   • Ni  closca  ni  endosquelet   -­‐  Els  organismes  bilaterals  poden  ser  protostomats  o  deuterostomats.         2. PLATIHELMINTS:     Caràcters  generals: -­‐  Animals  aplanats       -­‐   El   sistema   nerviós   té   forma   d’escala   de   corda   amb   dos   nervis   paral·∙lels   i   d’altres   transversals.     -­‐  A  la  part  cefàlica  hi  trobem  ocels  (funció:  sentit  de  la  vista)   -­‐  Alimentació:  fongs,  bacteris  i  altres  organismes  petits   -­‐  Quan  el  platihelmint  s’ha  d’alimentar  treu  la  faringe  per  la  boca  i  aspira  el  menjar.     -­‐  Boca  =  anus   -­‐   Sistema   reproductor:   és   hermafrodita   (cèl·∙lules   sexuals   femenines   i   masculines).   Fecundació  interna  (té  penis  i  vagina)   -­‐   El   sistema   digestiu   permet   digerir   l’aliment   i   el   que   no   es   digereix   surt   per   la   boca   mitjançant  el  sistema  excretor.  L’òrgan  excretor  és  el  PROTONEFRIDI.   Les  cèl·∙lules  flamígeres  (estructura  de  flama)  són  un  conjunt  de  flagels  que  impulsen  el   líquid  per  la  xarxa  de  tubs.     -­‐  Totes  tenen  una  ventosa  anterior  i  alguns  posterior.       Osmoregulació:   capacitat   de   mantenir   l’equilibri   entre   dos   medis   aquosos  (intern  i   extern).   Per   aconseguir-­‐ho,   els   platihelmints   expulsen   amoni   per  difusió.   Filogènia:   Distingim  4  grups  diferents:     1-­‐  TURBEL·∙LARIS:   -­‐  Grup  parafilètic   -­‐  Viu  en  medis  aquàtics  o  humits  en  aigües  dolces   -­‐  De  vida  lliure   -­‐  Només  té  cap  a  1  milió  de  cèl·∙lules   -­‐  Mida:  no  fa  més  de  5  cm   -­‐  Reproducció  sexual  i  asexual  per  fissió:  pateix  una  constricció  del  cos  fins  a  separar-­‐se       2-­‐  TREMATODE:   -­‐  Tots  paràsits   -­‐  Inferiors  a  6  cm   -­‐  Forma  de  fulla   -­‐  El  distoma  (espècie  de  trematode)  causa  la  distomiasis   (malaltia   la   qual   la   més   comuna   en   humans   és   la   esquistosomiasi.   -­‐  Parasita  als  conductes  biliars  en  humans  adults.  Ponen   ous   que   passen   a   l’intestí   i   surten   per   les   femtes.   Aquests   ous   passen   al   medi   aquàtic   i   per   tant,   poden   infectar   doncs   la   vegetació   i   l’aigua.   Poden   ser   ingerits   per   exemple   per   un   cargol.   Dins   el   cargol   (hoste)   els   ous   s’anomenen   MIRACIDI   i   aquests   patiran   una  transformació  i  s’anomenaran  ESPOROCISTS  (un  altre  tipus  de  larva).  L’esporocist   per   reproducció   asexual   forma   unes   boles   germinals   i   les   allibera,   s’anomenaran   RÈDIES  que  després  originaran  les  CERCÀRIES  (larves  a  l’aigua).  Aquestes  sortiran  per   l’hoste   i   mitjançant   enzims   penetraran   la   coberta   d’un   altre   hoste   (ex.   Peix).   Allà   s’enquistaran  i  s’anomenaran  METACERCARIES.  Tornaran  a  ser  ingerides  per  un  adult   que  serà  el  principal  hoste.                                 3-­‐  MONOGENI                     4-­‐  CESTODE:          TÈNIA:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   -­‐ No  té  tub  digestiu,  per  difusió  capta   l’aliment  de  l’intestí  de  l’hoste   Té  4  ventoses   Culona  de  ganxos  (per  adherir-­‐se  al  tub   digestiu)   Absorbeix  una  part  del  menjar   Tenen  un  cap  anomenat  escòlex  i  la   proglotis,  que  és  cada  un  dels  segments   del  cos  llarg.     Tènia  solitària:  autofecundació   ...

Comprar Previsualizar