Organización administrativa y Empleados públicos (0)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fundamentos del Derecho Administrativo
Año del apunte 0
Páginas 15
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I EMPLEATS PÚBLICS Organització administrativa  la organització suposa, bàsicament, una ordenació de medis personals, reals i financers pel més eficaç compliment de les funcions que estan encomanades a una entitat. La organització administrativa té una dimensió fonamentalment jurídica podent establir que és el seu element fonamental. Alhora, la organització també té una dimensió purament tècnica, constituint, fins i tot, una disciplina científica independent i, per tractar-se d’una AP, també una dimensió política.
Principis constitucionals de la organització administrativa Mitjançant la CE, s’ha constitucionalitzat el model organitzatiu de les AP, que es fonamenta en una sèrie de principis informatius de la organització que es recullen a l’article 103.2 CE (que també inclou la estructura burocràtica) Són els principis de: - Eficàcia Jerarquia Descentralització Desconcentració Coordinació La eficàcia, jerarquia i coordinació són principis essencials de tota organització i també hauria d’incorporar-se a la llista de principis el principi de competència. Per això, els principis diferenciadors d’uns models organitzatius d’altres són els principis de descentralització i desconcentració, que són els que s’oposen a un model centralitzat que és precisament el model napoleònic adoptat per la Administració espanyola al segle XIX.
La jurisprudència del TC ha declarat que aquests principis són aplicables a totes les AP, i no només a la Administració de l’Estat.
S’ha d’incorporar com a principis essencials de tota organització administrativa els principis de: - Eficiència i economia fa referència a una adequada política de costos en relació al servei a prestar. Aquest principi anteriorment es deia principi d’economia i la LOFAGE l’ha retornat, posant aquest principi en relació amb la suficiència i adequació estricta dels medis als fins institucionals, i considerant aquest principi d’economia un principi de organització, mentre que el principi d’eficiència s’estableix com un principi de funcionament.
- Competència  la competència d’un òrgan són els conjunt de funcions que li venen atribuïdes per l’ordenament jurídic. La distribució de competències obeeix al principi de divisió del treball, que és essencial en tota organització.
Altres principis serien: - Principi de programació Principi de desenvolupament d’objectius - Principi de control de la gestió de resultats Principi de racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió Aquest règim comú derivat d’aquests principis es reafirma a l’article 149.1.18 CE quan s’atribueix a l’Estat la competència per aprovar la legislació bàsica del règim jurídic de les AP i dels seus funcionaris.
La CE remet a la llei la creació i regularització dels òrgans administratius, però no de forma absoluta, és a dir, sense imposar una reserva de llei en la matèria. Es disposa que els òrgans de l’Administració del Estat seran creats, regits i coordinats d’acord amb la llei. És a dir, hi ha una previsió constitucional que reafirma la primacia de la llei en la regulació d’aquesta matèria i es convida al legislador ordinari a deixar un marge substancial per la regulació mitjançant reglament.
Així, s’estableix una col·laboració normativa entre: - Legislador i Administració Llei i reglament Finalment, la llei contempla als òrgans més importants de l’Administració de l’Estat la reserva de llei orgànica per la seva regulació: Forces Armades, Forces i Cossos de seguretat de l’Estat, Consell d’Estat.
Òrgans administratius Poden ser de dos tipus: - Òrgans unipersonals  el titular de l’òrgan és un únic subjecte Òrgans col·legiats  els titulars són diversos subjectes S’ha de tenir  potestat i competència (és irrenunciable i serà exercida per l’òrgan que la tingui atribuïda com pròpia, establert això com a regla general)  hi ha una sèrie d’excepcions a aquesta regla general  TÈCNIQUES D’ALTERACIÓ EN L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES 1. Delegació de competències  és la resolució d’un òrgan en virtut del qual es transfereix a un altre òrgan de la mateixa entitat l’exercici d’una competència que en principi està atribuïda a l’òrgan delegant. La titularitat de la competència, en aquests casos, continua estan atribuïda a l’òrgan delegant i, per tant, la delegació únicament afecta a l’exercici de la competència delegada. En virtut d’això, els actes decidits en virtut de la delegació s’imputaran a l’òrgan delegant, fet que serveix en molts casos per determinar quin és el Tribunal competent per jutjar un recurs que es pugui interposar. En l’acord de delegació, l’òrgan delegant podrà modular l’abast de la delegació, on es pot reservar algunes facultats.
La delegació pot realitzar-se tan per òrgans unipersonals com per òrgans col·legiats de l’Administració activa, no a òrgans purament consultius. Finalment, la delegació haurà de ser publicada al Bolletí oficial que correspongui segons AP a la qual pertany l’òrgan delegant.
2. Avocació de competències  és la tècnica d’efectes inversos a la delegació, i només s’admet al sí d’una relació jeràrquica (igual que a la delegació). La avocació suposa la resolució per la qual un òrgan superior pot recabar per sí la decisió sobre un assumpte que li està atribuïda a un òrgan jeràrquicament dependent de ell. L’avocació ve condicionada per una concurrència de circumstàncies tècniques, econòmiques, socials, jurídiques i territorials que la facin convenient, fet que implica sempre la obligació de motivar l’avocació en tots els casos. També està la obligació de posar la avocació en coneixement de l’òrgan superior jeràrquic de l’òrgan avocant i de notificar aquest resolució als interessats amb anterioritat a la resolució del ulterior procediment. La decisió d’avocar ha d’estar motivada i no es por recórrer, sense perjudici de que es pugui presentar recurs contra la resolució final del procediment.
3. Encomana de gestió  només afecta a la realització d’activitats tècniques o materials a les quals obligui l’exercici de competències. La encomana no opera en l’àmbit de presa de decisions. Per consegüent, no produirà canvi de titularitat de la competència. La decisió serà sempre de l’òrgan que realitza la encomana, i també li correspon a l’òrgan encomanant la funció de dictar els actes jurídics que donin suport a la activitat material o executiva objecte de la encomana. La doctrina tradicional anomenava a aquesta figura auxili en l’exercici de competències pròpies d’un altre òrgan, tot i que aquest auxili tingui caràcter ocasional i no permanent. Si la encomana es produeix entre òrgans de diferents AP, és a dir, si té caràcter intersubjectiu, s’exigeix la formalització d’un conveni, excepte en allò que estableix la LLBRL sobre l’encomana de competències de les CCAA en Diputacions, Cabildos i Consells Consulars.
4. Delegació de signatura  s’atribueix exclusivament a un altre òrgan jeràrquicament dependent del delegant la facultat de firmar les decisions prèviament adoptades per l’òrgan delegant. Per tant, la delegació de firma no incideix en la titularitat de la competència.
Perquè l’òrgan inferior pugui firmar i aquesta firma es consideri vàlida, és necessari que l’òrgan superior delegant manifesti la seva voluntat i hagi decidit sobre el fons de l’assumpte. Per tant, la firma es limitarà a corroborar la manifestació de voluntat de l’òrgan delegant. Per aquest motiu, els actes en els quals s’ha operat mitjançant una delegació de firma són plenament imputables a l’òrgan delegant. No precisa de publicació tot i que ha fer-se constar en cas de que s’exerceixi.
5. Substitució i suplència  són casos molt excepcionals i és en supòsits de malalties del titular físic de l’òrgan. En el cas de la suplència, no ha una vertadera relació interorgànica.
Opera només com a substitució temporal dels titulars dels òrgans administratius. Els suplents poden estar expressament previstos i designats a les normes que els regulen o per l’òrgan competent per designar als titulars a substituir. En cas de que el suplent no vingui designat, la suplència s’exercirà per qui designi l’òrgan superior del qual depengui el nombrament del titular de l’òrgan en el qual s’ha de produir la suplència. No suposarà en cap cas alteració de la competència ja que l’òrgan que actua és qui la té atribuïda. La suplència ha d’estar motivada per trobar-se vacant el lloc del titular per malaltia o absència del mateix. En cas d’absència de membres de òrgans col·legiats, es regeixen per les normes específiques dels mateixos.
Tipologies d’entitats públiques Hi ha 4 tipologies d’entitats públiques pròpies del dret espanyol (més una cinquena pròpia del dret comunitari) ADMINISTRACIONS ACTIVES TERRITORIALS - Entitats territorials  AGE  Administració Central de l’Estat  Administració perifèrica de l’Estat  A autonòmica  A local INSTITUCIONALS - Organismes públics - Corporacions de dret públic - Entitats privades dins del sector públic  Societats mercantils de capital públic  Fundacions públiques - Entitat pública de dret administratiu europeu ADMINISTRACIONS ACTIVES (prenen decisions, a diferències de les Administracions consultives que són un tipus d’Administracions públiques amb regulació específica que tenen com a funció principal assessorar a les Administracions actives). Estan les Administracions Actives Territorials (entitats territorials) i les Administracions Actives Institucionals.
TERRITORIALS - Entitats territorials  s’encarreguen de gestionar interessos generals sobre un territori determinat  Administració General de l’Estat  Administració Central de l’Estat  Administració Perifèrica de l’Estat  Administració Autonòmica  Administració Local ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT  integrada per l’Administració Central de l’Estat i l’Administració perifèrica de l’Estat Administració Central de l’Estat - Òrgans col·legiats  Govern  Comissions Delegades + Comissió General de Secretaris d’Estat / Subsecretaris + Subsecretari del Govern (és un òrgan de suport del Consell de Ministre i de les anteriors Comissions) - Òrgans unipersonals  President del Govern  Vicepresident (s) del Govern  Ministres  Alts càrrecs  fonamentats en la INCOMPATIBILITAT 1. Òrgans superiors  Ministre  Secretari d’Estat  tenen potestat organitzadora i executen els objectius generals 2. Òrgans directius  Subsecretari  són nomenats i separats pel Consell de Ministres a proposta del Titular del Ministeri, per tant, estan sotmesos a decisió discrecional per confiança política. És necessari ser funcionari de carrera de l’Estat atenent a criteris de competència i experiència. Aquesta figura està equiparada a la de Secretari General.
 Secretari General  no són òrgans necessaris que no tenen perquè estar creats a tots els Ministeris. S’ocupa d’un sector específic del Ministeri si es considera que és molt rellevant  Director General  també han de ser funcionaris de carrera amb experiència i competència professional. Al mateix nivell es troba la figura del Secretari General tècnic, que és un assessor jurídic del Ministeri. Haurà d’intervenir mitjançant un informe en el procediment d’elaboració d’un reglament.
 Subdirector General 3. Autèntic cos burocràtic  Servei  Secció  Negociat Polèmica dels actes polítics o de govern  eren contraris a un Estat de dret. Sí és cert que hi ha actes que tenen un fort component polític, però en cap cas han de ser immunes al dret.
Administració perifèrica de l’Estat  la LOFAGE va eliminar els antics Governadors civils que integraven aquesta Administració perifèrica. Ara hi ha la figura de delegats del govern i subdelegats del govern.
1. Delegacions del Govern en el territori de les CCAA  Delegat del Govern  Comissió territorial d’assistència  Gabinet tècnic, Advocació de l’Estat i intervenció general de la Administració de l’Estat  Secretaria general  DAF (direcció d’àrea funcional) 2. Organització provincial  Subdelegat del Govern  Àrea funcional (AF)  Secretaria general 3. Serveis ministerials no integrats ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA La CE preveu que la denominació, organització i seu de les institucions autonòmiques són determinacions que han de contemplar els diferents Estatus d’Autonomia. No obstant, l’article 152 de la CE estableix amb caràcter imperatiu la organització institucional de les CCAA que van aprovar els seus estatus per la via de l’article 151, establint, per aquests casos, dos òrgans autonòmics fonamentals: Assemblea legislativa, Consell de govern (amb el seu President) i Tribunal Superior de Justícia (també es preveu però no és un òrgan autonòmic, sinó un òrgan estatal integrat en el poder judicial.
En definitiva, totes les CCAA han recollit en els seus EA un model d’organització idèntic al model previst en l’article 152 de la CE, és a dir, es tracta d’un model comú que respon al principi de divisió de poders.
- Assemblea legislativa  són els òrgans de representació política dels ciutadans que integren la població autonòmica. Els seus membres s’escullen fonamentats en un sistema electoral democràtic amb un vot igual, lliure, directe i secret dels ciutadans amb dret a vot i per un sistema proporcional que ha d’assegurar la representació de les diverses zones del territori de la CCAA. El sistema electoral és igual que el del CD (mètode d’Hont) i es basa en la idea de llistes tancades i bloquejades presentades pels partits polítics. El mandat dels membres és de 4 anys. Les funcions principals (regulades als respectius EA i als Reglaments de les Assemblees) són:  Iniciativa en la reforma dels EA  Aprovar lleis autonòmiques  Controlar als òrgans executius de la CCAA Cal destacar que l’Assemblea de les CCAA de Ceuta i Melilla no té reconegudes facultats legislatives, només podent exercir una potestat reglamentària en relació a matèries de la seva competència i en els temes que li permeti el seu EA. Si que té facultats de iniciativa legislativa. Per tant, en aquest cas no es considera acertada la posició del TC quan nega a aquestes ciutats la naturalesa de CCAA, ja que són CCAA en el sentit de l’article 137 de la CE i la pròpia CE no exclou un règim particular al de la resta d’autonomies.
- Consell de govern (amb el seu President)  compleix, dintre de les seves competències, la mateixa funció que el Govern de l’Estat, tenint atribuïdes funcions executives i administratives i, per tant, potestat reglamentària. El sistema adaptat per les CCAA és el sistema parlamentarista, per tant, correspon a l’Assemblea escollir, entre els seus membres, al President, que ha de comptar amb la confiança de la mateixa per romandre en el càrrec. El president serà nomenat pel rei, per Reial Decret refrendat pel president de la nació. De la mateixa manera, el President escollit designa i cessa lliurement a la resta de membres del Consell de Govern. El President de la CCAA té atribuïda una doble representació:  Representació de la CCAA  Representació ordinària de l’Estat a la CCAA - Tribunal de Justícia  s’integra dins del Poder Judicial i sempre tindrà caràcter estatal, per tant, no és un òrgan de la CCAA en la qual té la seva jurisdicció. Cal destacar, alhora, que en els respectius EA les CCAA tenen atribuïdes competències en matèria de l’Administració de Justícia, en aspectes que no guarden relació amb la funció jurisdiccional. Per exemple: participació en la proposta de nomenament del President del TSJ, determinació de la planta i capitalidad dels Jutjats o organització i gestió del personal administratiu.
ADMINISTRACIÓ LOCAL Es reconeix autonomia local, és a dir, es deixa un àmbit a les entitats locals per que desenvolupin polítiques públiques pròpies.
Els articles 140 +141+142 CE estableixen: - - Es garanteix l’autonomia dels Municipis i aquests gaudiran de personalitat jurídica plena. El seu Govern i la seva AP correspon als respectius Ajuntaments, que estaran integrats per Alcaldes i Consellers. Els Consellers seran escollits pels veïns dels municipis mitjançant un sufragi universal, igual, lliure, directe i secret en la forma que la llei estableix. Els Alcaldes, alhora, seran escollits pels Consellers i pels veïns.
La Província es reconeix com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i divisió territorial pel compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol límit provincial haurà de ser aprovat per les Corts Generals mitjançant una LO. El govern i AP de les províncies estarà encomanada a Diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu. Està permès crear agrupacions de municipis diferents a les províncies. Les Illes, a més a més, tindran la seva Administració pròpia en forma de Cabildos o Consells.
- Las Hisendes Locals hauran de imposar els medis suficients per desenvolupar les funcions que la llei atribueix a aquestes corporacions respectives i es s’alimentaran, fonamentalment, de tributs propis i de participació en els tributs estatals i en els de les CCAA.
INSTITUCIONALS - Organismes públics  tenen personalitat jurídica però, a diferència de les entitats territorials, serveixen a uns interessos generals molt específics i depenen de una de les Administracions territorials, ja que aquestes es poden considerar la matriu de les altres.
- Corporacions de dret públic  la seva base és una base associativa professional (com, per exemple, els Col·legis professionals). Tenen personalitat jurídica pròpia però no serveixen a una pluralitat de interessos generals, sinó a uns interessos específics i sectorials, i la base històrica d’aquestes corporacions és totalment diferent. Són sector privat, és a dir, no són AP, però es consideren Associacions de base privada associativa que s’agrupen, però, per llei, sí que tenen delegades funcions públiques i potestats administratives. És a dir, hi ha una delegació de potestats administratives per tant, s’aplica a aquestes corporacions de dret públic el dret administratiu i coneixerà la jurisdicció contenciosa - administrativa.
- Entitats privades dins del sector públic  Societats mercantils de capital públics  no són AP, però sí que formen part del sector públic per que hi ha capital i fons públics invertits en aquestes societats. No poden exercir potestats administratives. En el cas de que el capital social que té dipositat l’AP en la societat sigui més del 50%, el règim jurídic d’aquesta societat serà diferent.
 Fundacions públiques  tenen una regulació específica contemplada a la llei 50/2002 de fundacions en l’àmbit estatal. En aquests casos hi ha una aportació majoritària, ja sigui de forma directa com indirecta per part de AGE o més del 50% de fons públics.
Aquestes fundacions públiques no tenen potestat administrativa.
- Entitat pública en dret administratiu europeu  en tot allò referent a la contractació pública, mitjançant fons públics per part de AP, dret administratiu comunitari vol garantir a les empreses que aquestes puguin competir amb igual condició per aconseguir la adjudicació de contractes. Aquest dret és limitat però en tots casos molt efectiu. En cas de que hi hagi capital públic i, per consegüent, una vinculació amb el poder públic, s’aplicarà aquest dret. S’han de tenir en compte tres filtres diferents  si satisfà els tres filtres  es considerarà una entitat pública de dret europeu:  Aquell que contracta té personalitat jurídica?  Aquell que contracta satisfà necessitats de interès general?  Aquell que contracta el seu capital o control és públic? ALTRES - Entitats públiques independents  (cal destacar, realment, no són independents). Són, per exemple, el Banc d’Espanya, la Agència Espanyola de protecció de dades, etc. Se’ls hi anomena independents perquè estan protegits de nomenaments i cessaments fonamentats en confiança política, és a dir, no poden ser cessats fins que no finalitzi el seu manament i són nomenats pel Govern però sempre i en tot cas rendint comptes d’aquest nomenament al Parlament. Aquesta independència s’atorga perquè hi hagi estabilitat i garantia d’aquest dret amb total independència de qui passi per la política.
Relacions interadministratives Les AP es relacionen entre sí, de vegades, conflictivament (supòsits de conflicte de competències) però el més freqüent és que aquesta relació entre administracions es fonamenti en altres idees.
Els principis que regeixen en les relacions entre les Administracions públiques són els següents (venen establerts a l’article 4 de la llei 30/92) - - Respectar l’exercici legítim de competències per altres AP Ponderar, en l’exercici de les competències pròpies, la totalitat dels interessos públics implicats i, en concret, la gestió d’aquells que estigui encomanada a altres AP Facilitar a altres Administracions les informacions que necessitin sobre l’activitat que desenvolupin en l’exercici de les seves competències Prestar cooperació i assistència actives que puguin precisar altres AP per poder dur a terme un eficaç exercici de les seves competències Les AP podran sol·licitar les dades, documents i medis probatoris que es trobin en disposició de la entitat a la qual es dirigeixi la sol·licitud. També podran sol·licitar assistència per la execució de les seves competències Els únics supòsits en que l’assistència i cooperació requerida es podrà negar és: > Quan l’entitat a la qual es sol·liciti no estigui facultada per prestar aquesta assistència o cooperació > Quan no disposi de medis suficients per prestar-la > Quan, de prestar aquesta assistència o cooperació, es causés un perjudici greu als interessos la tutela dels quals té encomanada o al compliment de les seves funcions > Aquesta negativa a prestar assistència o cooperació s’ha de comunicar de forma totalment motivada a AP sol·licitant.
EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Les persones que treballen al servei del sector públic tenen un bloc normatiu específic ja que tenen tasques, responsabilitats i riscos diferents a persones que treballen en el sector privat. El marc constitucional que es té pel poder constituent és el següent: - - Article 23 CE  es té dret a accedir a càrrecs públics en condicions de igualtat sempre en base a criteris de mèrit i capacitat.
Article 103 CE  la llei regularà l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb principis de mèrit i capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret de sindicació, el sistema de incompatibilitats i la garantia de imparcialitat en l’exercici de les seves funcions Article 149.1.18 CE  idea d’Estat descentralitzat, és a dir, hi hauria funcionaris públics en l’àmbit estatal, autonòmic i local.
La llei 7/2007, de 12 d’abril, regula l’estatut bàsic de l’empleat públic  és a l’any 2007 quan, per primera vegada, s’intenta elaborar una norma moderna, una norma d’un Estat descentralitzat on es garanteixi el dret a una bona administratiu. A les CCAA se’ls hi permet crear normes de desenvolupament d’aquesta llei. Cal destacar que Catalunya no ha dut a terme aquest desenvolupament normatiu.
Àmbit d’aplicació  l’estatut serà d’aplicació al personal funcionari i al personal laboral al servei de les Administracions públiques: - Administració general de l’Estat Administració de les CCAA i de les ciutats de Ceuta i Melilla Administració de les entitats locals Organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les Administracions públiques Universitats públiques Excepció  el personal docent i el personal estatutari dels Serveis de Salut es regiran per una legislació específica dictada per l’Estat i per les CCAA Personal funcionari de les entitats locals el personal de les entitats locals es regirà per la legislació estatal que sigui d’aplicació, de la qual l’Estatut bàsic de l’empleat públic forma part, i per la legislació de les CCAA, sempre amb respecte de l’autonomia local d’aquestes entitats. Els Cossos de policia local també es regiran per aquest Estatut i per la legislació de les CCAA, excepte per allò establer per a ells en la llei orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat.
Personals amb legislació específica  en aquests casos l’Estatut s’aplicarà de forma subsidiària i només s’aplicarà en els casos que la llei específica que regula aquest cos d’empleats ho esmenti.
Són els següents: - Personal funcionari de les Corts Generals i de les Assemblees legislatives de les CCAA Personal funcionari d’altres òrgans constitucionals de l’Estat i dels òrgans estatutaris de les CCAA - Personal militar d les Forces Armades Personal de les Forces i Cossos de Seguretat Personal retribuït per aranzel Personal del Centre Nacional de Intel·ligència Personal del Banc d’Espanya i Fons de Garantia de Depòsits per entitats de crèdit L’empleat públic  tot i ser un concepte multiforme, la noció d’empleat públic es por definir com empleats públiques els que desenvolupen funcions retribuïdes en les Administracions públiques al servei dels interessos generals Hi ha 4 categories: - Funcionaris de carrera  són funcionaris de carrera els que, en virtut d’un nomenament legal, estan vinculats a una AP per una relació estatutària regulada pel dret administratiu pel desenvolupament de serveis professionals retribuïts amb caràcter permanent. En tot cas, l’exercici de les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en el exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les AP corresponen, exclusivament, als funcionaris públics, en els termes que la llei de desenvolupament de cada AP estableixi.
- Funcionaris interins  són funcionaris interins el que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats pel desenvolupament de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:  Existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera  Substitució transitòria dels titulars  Execució de programes de caràcter temporal  El excés o acumulació de tasques per un termini màxim de 6 mesos, dintre de un període de 12 mesos La selecció dels funcionaris interins s’haurà de realitzar mitjançant procediments àgils que sempre i en tot cas hauran de respectar els principis de igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
El cessament dels funcionaris interins es produirà quan finalitzi la causa que va donar lloc al seu nomenament. Se’ls hi aplicarà el règim general dels funcionaris de carrera.
- Personal laboral (ja sigui fixa, per temps indefinit o temporal)  és personal laboral el que en virtut d’un contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació personal previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts a les AP. En funció de la duració del contracte, aquest podrà ser fixa, per temps indefinit o temporal.
Aquest personal no pot exercir potestat administrativa (només podran els funcionaris).
Aquest personal laboral també haurà de passa un filtre de mèrit i capacitat.
- Personal eventual  serà personal eventual aquell que, en virtut d’un nomenament i amb caràcter no permanent, només realitza funcions expressament qualificades com funcions de confiança o assessorament especial, essent retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per aquesta finalitat. El nomenament i cessament d’aquest personal eventual serà lliure i, el cessament, en tot cas, tindrà lloc quan es produeixi el cessament de l’autoritat a la qual es presta la funció de confiança i assessorament. La condició de personal eventual no podrà constituir mèrit per l’accés a la Funció pública o per la promoció interna. Se’ls hi aplicarà el règim general dels funcionaris de carrera.
- Personal directiu professional és personal directiu aquell que desenvolupa funcions directives professionals en les AP, definides així per les normes específiques de cada AP. La seva designació sempre haurà d’atendre a principis de mèrit i capacitat i a criteris de idoneïtat, i es durà a terme mitjançant procediment que garanteixin la publicitat i la concurrència. Aquest personal estarà subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la gestió i control de resultats en relació amb els objectius que hagin estat fixats.
Funcionaris d’habilitació estatal  passen una oposició comuna a tot l’Estat i després passen a ser designats a diferent Municipis, és a dir, a l’àmbit local. En les grans capitals, es va modificar la legislació i es va instaurar un sistema de lliure designació i ja no un sistema de recurs, fet sorgit de pura voluntat política.
Al segle XIX es creen a Espanya els cossos de funcionaris, és a dir, grups d’alts funcionaris especialitzats, és un conjunt d’empleats públics altament qualificats. Per ordenar lloc de treball s’havia d’atendre: - Relació de lloc de treball Sistema de classificació dels funcionaris i personal Oferta d’empleat públic  les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostaria, hagin de realitzar-se mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés seran l’objecte de la oferta d’empleat públic, o mitjançant qualsevol altre sistema similar de gestió per provisió de necessitat de personal  fet que comportarà la obligació de realitzar els processos selectius per les places compromeses i fins un 10% addicional, fixant un termini màxim per la convocatòria dels mateixos. Aquesta oferta, sempre i en tot cas, haurà de realitzar-se en un termini no prorrogable de 3 anys. Aquesta oferta s’aprovarà anualment pels òrgans de governs de les AP i haurà de ser publicada al Diari Oficial corresponent. Aquesta oferta podrà contenir mesures derivades de la planificació de recursos humans.
Ordenació de llocs de treball  les AP estructuraran la seva organització a través de relacions de llocs de treball o altres instruments organitzatius similars que comprendran, com a mínim: - La denominació dels llocs de treball Els grups de classificació professional - Els cossos o escales als qual puguin estar adscrits Els sistemes de provisió Les retribucions complementàries Grups (depenent de la titulació, atenent a la idea que a la AP hi ha capacitat de carrera interna, és a dir, es pot anar ascendint internament) - Grup A  grau universitari Grup B  tècnic específic Grup C  Batxillerat FP2 Grup D  graduat FP1 Grup E  sense titulació Procediment d’avaluació del treball Les AP establiran sistemes que permetin l’avaluació del treball dels seus empleats. Aquesta avaluació del treball és el procediment mitjançant el qual es mesura i es valora la conducta professional, el rendiment i aconseguiment dels seus resultats. S’adequaran a criteris de: - Transparència Objectivitat Imparcialitat No discriminació La continuïtat en un lloc de treball aconseguit mitjançant concurs quedarà vinculada a la avaluació de desenvolupament d’acord a sistemes d’avaluació de cada AP, donant-se audiència al interessat mitjançant la corresponent resolució motivada.
Òrgans de selecció Seran sempre òrgans col·legiats i la seva composició haurà d’ajustar-se a principis de imparcialitat i professionalitat dels seus membres i es s’acostumarà a la paritat entre home i dona.
El personal d’elecció de designació política, els funcionaris interins o el personal eventual no podran formar part d’aquests òrgans de selecció. La pertinença a aquests òrgans serà sempre a títol individual, no podent ostentar aquest títol per representació de ningú.
Aquests Òrgans de selecció tenen àmbits de discrecionalitat tècnica, però en cap cas arbitrarietat.
La jurisprudència del TC i TS han establert que, en funció del lloc de treball, la llengua sí que pot ser un requisit d’accés, sempre que es respecti el principi de proporcionalitat. Només es podrà demanar una llengua cooficial sempre que sigui necessari aquest requisit. Tot i així, el TS i el TC estableixen que s’ha d’analitzar cas per cas.
Drets i deures DRETS - - A una retribució A una negociació col·lectiva, representació i participació institucional per la determinació de les condicions de treball  Per negociació col·lectiva s’entén el dret a negociar la determinació de les condicions de treball dels empleats de les AP  Per representació s’entén la facultat de escollir representants i constituir òrgans unitaris  Per participació institucional s’entén el dret a participar, a través d’organitzacions sindicals, en els òrgans de control i seguiment de les entitats o organismes que legalment es determinin Els funcionaris de carrera tenen dret a inamobilitat del seu lloc de treball, tot i no ser absolut A unes vacances (22 dies hàbils) A permisos (dies d’assumptes propis3 dies) Drets individuals d’exercici col·le3ctiu DEURES - Desenvolupar amb diligència els treballs que tinguin assignats Vetllar pels interessos generals amb subjecció a la CE i la resta de l’ordenament jurídic Actuar d’acord als principis de objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, promoció de l’entorn cultural i medio ambiental, respecte a la igualtat de homes i dones  tots aquests principis inspiren el Codi de Conducta dels empleats públics configurat per principis ètics i principis de conducta: PRINCIPIS ÈTICS  Respecte a CE i normes que integren l’ordenament jurídic  La seva actuació satisfarà els interessos generals i amb consideracions objectives orientades a la imparcialitat i el interès comú  La seva actuació s’ajustarà a principis de lleialtat i bona fe  La seva conducta es fonamentarà en el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, evitant totes les situacions que puguin produir una discriminació de qualsevol tipus  S’hauran d’abstenir d’aquells assumptes en els quals tinguin un interès personal  No establiran obligacions econòmiques ni tampoc intervindran en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan això pugui suposar un conflicte de interessos amb les obligacions que es deriven del seu lloc de treball  No hauran d’acceptar cap tracte de favor que impliqui un privilegi o avantatge  Actuaran d’acord amb principis d’eficàcia, economia i eficiència  No influiran en agilització resolució de tràmit o procediment administratiu sense una justa causa  Compliran amb diligencia el treball que els correspongui  Les seves atribucions seran d’acord al principi de dedicació al servei públic  Guardaran secret en matèries difusió de les quals estigui prohibit legalment PRINCIPIS DE CONDUCTA  Tractaran amb atenció i respecte als ciutadans, als superior i a la resta d’empleats públics  Es complirà la jornada i l’horari establert  Hauran d’obeir els ordres i instruccions de professionals superiors  Informaran als ciutadans sobre aquelles matèries o assumptes que tinguin dret a conèixer  Administraran els recursos i béns públics amb austeritat i no els utilitzaran en profit propi o de persones properes  Hauran de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions d’avantatge  Garantiran la constància i permanència  Mantindran actualitzada la seva formació i qualificació  Observaran les normes sobre seguretat i salut laboral  Posaran en coneixement dels superiors o òrgans competents aquelles propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions a la unitat on estiguin designats  Garantiran l’atenció ciutadana en la llengua que es sol·liciti sempre que aquesta sigui oficial en el territori RESPONSABILITAT A partir de dos mecanismes: - Sancions administratives tipificades les infraccions  es pot separar del servei públic de forma temporal o total Responsabilitat patrimonial del funcionari ...