Mètodes quantitatius 1r parcial (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Mètodes quantitatius
Profesor G.
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 04/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA PERSPECTIVA QUANTITATIVA Des de la perspectiva quantitativa ens acostem a la realitat social intentant conèixer com es distribueix i en quines quantitats, un determinat fet o característica social. Característiques: • Unitat social observada --> registrada sota la forma de matriu de dades. • Dinàmica d'investigació --> deductiva. • Informació extensiva. • Llenguatge permet tractar amb informació objectivable d'un ampli ventall de fenòmens i comportaments socials. • Màxima intervenció per part de la investigadora --> definició de la mostra, creació de la situació d'intervenció (ex: mitjançant una enquesta) i aplicació de models formals. • Baix grau d'implicació i interacció de la investigadora en el procés de recollida de dades. • Ampli nombre de tècniques d'investigació associades a aquest tipus de perspectiva. • El coneixement que intenta aconseguir es troba subjecte (en el seu procés de construcció) a criteris de validació externa. Intenta generalitzar, establir lleis o principis generals. MODELS D’ANÀLISI MODELS ATRIBUTIUS • Posició dominant en el camp de les CCSS. • Fenòmens socials --> estudiats a partir d'atributs socials dels individus. Atributs socials: característiques socio-demogràfiques com el sexe, l'edat, l'estat civil, el país de naixement o la nacionalitat, el nivell d'estudis, la relació amb el mercat de treball, el nivell d'ingressos, etc. • Capacitat explicativa i correlativa en relació amb altres variables. • Procés d'anàlisi deductiva. • Recollida d'informació: enquestes, cens, registres administratius. • Tècniques d'anàlisi d'informació: exploratòria, descriptiva, explicativa (models de dependència o interdependència -correlació entre variables-). MODELS RETICULARS • Fenòmens socials --> estudiats a partir de la interacció/relació entre agents. Ex: consells de direcció compartits per membres de diferents empreses de l'Ibex 35. • Unitat d'anàlisi és la mateixa interacció/relació, no els agents que la representen. • La posició diferencial i relativa de les actrius reflexa una apropiació diferencial de les interaccions que donen vida i mantenen la xarxa. • Tècnica d'anàlisi d'informació: anàlisi de xarxes, exploratòria, descriptiva, explicativa. PROCÉS D’INVESTIGACIÓ RUPTURA ETAPA 1 • Elecció del problema a investigar. • Definició d'una pregunta d'investigació --> clara, pertinent i factible. • Delimitació dels objectius i elaboració d'un marc teòric de referència. • Allò que s'ha d'investigar pot ser fruit de l'interès de la investigadora o pot ser un encàrrec per part de diferents agents socials (empreses, entitats governamentals o no governamentals). En el segon cas: reflexionar "per a qui" i amb "quina finalitat" s'investiga. • Dos tipus d'objectius: 1. Els que tendeixen a conèixer, de forma total o parcial, una realitat que s'ignora. 2. Els que amb el coneixement adquirit, orienten a un tipus d'acció (disseny de polítiques públiques, disseny d'estratègies comercials, etc.). ETAPA 2 • Exploració del problema --> conèixer i fonamentar la temàtica d'investigació. • Coneixement teòric --> revisió de la literatura científica (teòrica i empírica) existent. Elaboració d'un estat de la qüestió del tema a investigar i/o una xarxa documental a partir de les referències creuades entre els diferents documents. Entrevistes exploratòries amb experts en la temàtica, agents privilegiats o grups de la població que són objecte d'estudi. • Visites a llocs relacionats amb la investigació. Aquests coneixement permetrà l'elaboració d'un marc teòric per a la nostra investigació, reformular o precisar preguntes inicials i familiaritzar-nos amb l'operativització de conceptes i la seva plausible mesura realitzada per altres investigadores. ETAPA 3 • La definició de la problemàtica és un procés que es dóna en paral·lel i és inseparable de l'exploració de la problemàtica (etapa 2). • 3 aspectes fonamentals en la definició: 1. Distingir, contrastar i classificar la informació exploratòria. 2. Plantejament de la problemàtica --> elecció d'una perspectiva teòrica i formulació definitiva del problema a tractar. 3. Precisar la problemàtica --> precisar els conceptes, la relació entre ells i determinar els objectius específics de la investigació. • Cal tenir molt en compte les limitacions (pressupostàries, temporals i/o organitzatives) de la investigació. CONSTRUCCIÓ ETAPA 4 • Construcció del model d'anàlisi --> estructurar un marc teòric de referència. • Conceptualització. Concepte: relació entre la realitat que és definida i el procés d'elaboració/construcció. Han de: • Ser definits amb precisió • Ser pertinents • Tenir un referent empíric (algun element aprehensible i observable) Un cop estan definits --> passen a integrar-se en les hipòtesis • Hipòtesis: suposicions, proposicions provisionals, afirmacions o solucions possibles al problema plantejat i derivades dels enunciats teòrics en les qual s'afirma o és nega una determinada característica que està destinada a ésser verificada. Han de ser falsejades --> han de tenir elements que permetin corroborar-les o refusar-les. ETAPA 5 • Operativització --> procés de transformació dels conceptes en indicadors que puguin ser observables i mesurats. El seu procés --> complex, comporta una simplificació, una selecció de trets que identifiquen al concepte. • El coneixement sociològic sovint tracta conceptes dotats d'un alt nivell de complexitat, que estan formats per un elevat nombre d'aspectes o dimensions que els caracteritzen, i per tant, són difícilment observables de manera directa --> necessitat de mesura indirecta. • La cerca d'indicadors dels conceptes és la feina crucial de l'operativització. L'indicador és el terme intermedi entre el constructe, és a dir, el concepte construït teòricament i el món exterior. ETAPA 6 • Disseny d'investigació --> estratègia seguida tant en el procés de disseny de la investigació en general, com també en les seves particularitats. Alvira (1989) el defineix com el pla global d'investigació que integra de forma coherent i adequadament correcte tècniques de recollida de dades a utilitzar, anàlisis previstos i objectius. • • • En aquest context els objectius acostumen a ser reduïts a dos tipus principals: descriptius i explicatius. Els dissenys es concreten tenint en compte tres aspectes: el moment i el nombre d'observacions realitzades, l'existència de grups de control, i l'existència o no de variables independents o causals. Té quatre aspectes fonamentals: 1. Delimitació de les unitats d'anàlisi (ua) i dels àmbits temporal i espacial. Les ua poden ser persones, llars-famílies, empreses, institucions, etc. La determinació de les ua porta a més a més l'especificació de l'àmbit geogràfic o espacial així com la referència temporal. 2. Elecció i construcció de les tècniques de producció de dates --> va associada a la preparació d'un quadre de registre de la informació --> pot ser: qüestionari d'enquesta, test, guió d'una entrevista, esquema per la dinàmica d'un grup de discussió, plantilla per a l'observació directa. 3. Elecció de mètodes i tècniques d'anàlisi de dades. 4. Elaboració del projecte o de la memòria de la investigació que expliciti l'interès, la viabilitat i la forma prevista d'organització de la investigació. Mètode d'enquesta: 1. Delimitació de l'univers d'anàlisi i les unitats d'observació --> a qui enquestarem, on i quan? 2. Elecció i construcció de les tècniques d'observació i. Tipus d'enquesta: personal, telefònica, per correu electrònic o web. ii. Enquesta seccional o longitudinal 3. Construcció del qüestionari, realització d'un test i refinament del qüestionari 4. Planificació general del treball de camp 5. Elecció de les tècniques d'anàlisi i el software a utilitzar --> quin tipus d'informació estic recollint? Quin tipus d'anàlisi em deixar realitzar? AIXÒ PERTANY A L'ETAPA 7: RECOLLIDA DE DADES 6. Realització material de la recollida de dades 7. Control i verificació de la recollida de dades 8. Preparació de les dades per l'anàlisi: • Tancar preguntes obertes • Llibre de claus • Codificació del qüestionari • Transcripció a la fulla de codificació • Registre de les dades en suport informàtic • Identificació de dades • Verificació de dades • Generació de variables per l'anàlisi COMPROVACIÓ ETAPA 7 • Treball de camp --> conjunt de feines i accions destinades a obtenir les fonts primàries d'informació. • 4 moments i feines específiques: 1. Exercici destinat a la prova pilot o pretest de l'instrument de recollida d'informació. 2. Recopilació final de la informació aplicant aquest instrument. 3. Seguiment, control i verificació del procés de recopilació. 4. Preparació de les dades per l'anàlisi. ETAPA 8 i 9 • Anàlisi i interpretació de les dades --> verificar si empíricament es validen les hipòtesis, quins aspectes del model són revisables, quins aspectes difereixen a allò esperat segons la perspectiva teòrica amb la interpretació de les dades, quins nous elements i hipòtesis cal derivar dels anàlisis que reverteixen una millora en el model des d'un punt de vista teòric al generalitzar els resultats, i també des d'un punt de vista metodològic. • Conclusions --> 3 aspectes principals: 1. Resum: quins objectius s'havien plantejat, com s'ha procedit (model d'anàlisi i metodologia) i a quins resultats s'ha arribat en l'etapa de l'anàlisi. 2. Conclusions i limitacions que s'extreuen del procés d'investigació. 3. Nous interrogants i noves línies de treball. OPERATIVITZACIÓ DE CONCEPTES • • • Es refereix al procés de transformació dels conceptes en indicadors concrets que puguin ser observats i mesurats. Procés d'operativització d'un concepte complex comporta la simplificació, una selecció dels trets que identifiquen al concepte. És similar a una estructura d'arbre on el concepte es descompon en dimensions, subdimensions i indicadors empírics. INDICADORS Es poden definir com: • Dades observables relacionades amb l'estructura d'un concepte. • Instruments lligats a l'operativització d'un concepte. • Definicions operatives que responen a un esquema conceptual; les qual s'integren en un sistema coherent de mesures semblants. Dos tipus principals: • Indicadors únics o directament accessibles --> només existeix un indicadors que fa referència a la dimensió a la que intenta operativitzar. Ex: edat, sexe, situació laboral. • Indicadors multidimensionals o no directament accessibles --> es poden trobar dos o més indicadors que potencialment aportin informació sobre una determinada dimensió (operativització múltiple). Ex: segregació residencial. Exemple d'operativització: Què és la segregació residencial? • Grau en que dos o més grups viuen separats els uns dels altres en zones diferents d'un entorn urbà comú. • Quan l'espai urbà es configura al dictat de les desigualtats socials passa a ser, no només un reflex d'aquestes, sinó que contribueix a fixar-les i ampliar-les. • És un mètode per acomodar la diferència. Les raons per a la separació poden ser positives (voluntàries), negatives (fruit d'una imposició estructural) i/o una mescla opaca entre ambdues. • La segregació residencial és un fenomen multidimensional: Dimensions Indicador Igualtat Índex de disimilitud (D) Exposició Índex d'aïllament (P*) Concentració Classificació de l'espai residencial Centralització Agrupació Local Moran's I NDEX • Mesura obtinguda per l'adequada agrupació de diferents indicadors. • Fa referència a mesures quantitatives construïdes també com indicadors de conceptes o fenòmens. • Es composen a partir d'indicadors que són quantitatius o, com a mínim, ordinals de tipus escalar. ESCALA • Tipus particular d'índex destinat a situar als individus respecte d'un ítem --> forma senzilla: autoposicionament. • Construcció d'escales constitueix una forma d'operativitzar conceptes complexos d'una investigació. • La majoria d'escales en la sociologia es refereixen a processos intersubjectius. • Dins de les escales, importància --> escales de mesura d'actituds --> es poden considerar per posseir 3 components: • Cognoscitiu: coneixements i opinions davant d'un objecte • Afectiu: sentiments d'acceptació o rebuig en relació a un objecte • Conductual: disposició cap a l'acció davant d'una situació Aquestes actituds no són ni permanents ni estàtiques. Per a la construcció d'escales s'han de tenir en compte les següents condicions: • Objectes observats disposen d'una gradació, en un continu d'acord amb les seves qualitats. • S'ha de permetre discriminar o distingir la variabilitat actitudinal. • Ha de garantir la seva validesa, que mesuri el que pretengui mesurar, i ser fiable, que la repetició del seu us doni els mateixos resultats. • Ha de mesurar únicament una dimensió a partir d'una proposició o ítem unidimensional, una propietat o actitud. Escala Likert: • Escala psicomètrica utilitzada en qüestionaris --> més utilitzada en les enquestes d'investigació en CCSS. • L'enquestada declara el seu nivell d'acord o desacord amb una declaració. • Important --> que pugui acceptar que les persones tenen actituds favorables, desfavorables o neutrals respecte d'afirmacions i/o situacions. • Elaboració: 1. Preparació de les proposicions o ítems inicials --> s'elaboren enunciats afirmatius i negatius sobre el tema o actitud que es pretén mesurar. 2. Determinar les expressions valoratives i l'assignació de puntuació a les proposicions o ítems. Puntuació Expressió 0 1 +2 Molt en desacord / Totalment en desacord 1 2 +1 En desacord / Bastant en desacord 2 3 0 Indiferent / Ni d'acord ni en desacord 3 4 -1 D'acord / Bastant d'acord 4 5 -2 Molt d'acord / Totalment d'acord 3. Administració dels ítems a una mostra representativa de la població l'actitud de la qual volem mesurar. 4. Anàlisi unidimensional i selecció dels ítems: seleccionar els ítems que més discriminen i formaran part de l'escala definitiva. 5. Aplicació i anàlisi --> la puntuació de cada individu serà la mesura aritmètica de les seves puntuacions en els diferents ítems de l'escala. TIPOLOGIES • Construcció de tipus, de classes de col·lectius, que comparteixen certes característiques d'un o de diversos indicadors, d'una o de més d'una dimensió. • L'ús de les tipologies permet gestionar la complexitat dels fenòmens socials i simplificar l'estructura i les relacions entre ells. • Procés de creació de tipologies --> requisits: • Tots els casos han de poder ser classificats en una categoria. La classificació dels individus ha de ser exhaustiva i les categories mútuament excloents. • Les dimensions utilitzades han de ser explícitament enunciades. • Les dimensions han de ser rellevants per a la investigació. ESCALES DE MESURA La mesura implica considerar diferents regles o propietats formals que caracteritzaran un conjunt de nombres o resultats de l'assignació de valors numèrics o símbols. 4 tipus d'escales: 1. Nominal: assigna nombres o qualsevol símbol arbitrari a les diferents categories o valors per diferenciar-los entre si. Classificació exhaustiva, excloent i unitària de les unitats o individus. L'assignació només denota pertinença a una classe. Ex: gènere --> sexe --> home o dona --> assignació numèrica 1 o 2. 2. Ordinal: a més de classificar permet establir un ordre/jerarquia entre categories excloents i exhaustives de la resposta. Escales adequades per identificar qualitats dels conceptes/variables i no quantitats. Ex: classe social --> nivell d'estudis --> opcions de resposta: sense estudis, primària, secundària, terciaris, universitaris --> assignació numèrica ordinal: 1, 2, 3, 4, 5. 3. Interval: a més d'establir diferències entre les classes i fer-les ordenables, es pot definir una magnitud que les ordeni respecte un atribut. Té la propietat de l'origen relatiu que es defineix un valor d'inici, un valor zero de l'escala que és arbitrari. Ex: segmentació mercat laboral --> condicions laborals --> temperatura en un lloc de treball. 4. De raó: acumula totes les propietats anteriors (classificació, ordenació i distància) i respecte de la propietat de l'origen, aquest és un origen absolut. És a dir: el valor zero identifica la carència d'un atribut. En unitats agregades com municipis, províncies, països, empreses, associacions, llars, etc. és fàcil obtenir mesures quantitatives en una escala de raó a través del càlcul de percentatge de casos. Ex: integració social de la població estrangera --> concentració espacial --> percentatge de població estrangera per secció censal. La investigació empírica sociològica es nodreix bàsicament de conceptes que donen lloc als dos primers nivells de mesura i de propietats, nominal i ordinal. Les dues altres, és menys habitual obtenir-les a través de mesures directes, però s'obtenen per exemple a través d'un qüestionari d'una enquesta. Les escales nominal i ordinal es consideren mesures qualitatives i produeixen dades categòriques que mesuren a partir de classificar i ordenar. Les escales d'interval i de raó són quantitatives o numèriques, produeixen dades quantitatives que mesuren i quantifiquen establint una distància i una unitat de mesura. La variable estadística és una característica que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden mesurar-se o observar-se. VALIDESA I FIABILITAT • • • • • Quan es realitzen mesures és necessari que es compleixin ambdues característiques. Una mesura és vàlida si mesura allò que vol mesurar --> els indicadors empírics escollits han de proporcionar una representació adequada, el més exacte i autèntica possible, del concepte teòric que mesuren i que reflecteixin verdaderament el seu significat teòric. La validesa, en canvi, és una qüestió gradual. La validesa dels resultats s'han d'interpretar en el context en el que es desenvolupa el procediment de mesura i el propòsit de la investigació, per tant --> la mesura és vàlida amb respecte a allò que es pretén i no en l'abstracte. Tipus generals de validesa: • Interna: per establir que la mesura remet al concepte --> respon a: s'obtindran els mateixos resultats amb procediments diferents? • Externa: estableix si la mesura permet la generalització a altres contextos. Hi ha 3 modalitats bàsiques de validesa: 1. Validesa de contingut --> grau en que una mesura empírica cobreix la varietat de significats inclosos en un concepte. 2. Validesa conceptual --> grau en que els resultats es relacionen o corresponen amb el constructe sociològic elaborat en un model d'anàlisi. 3. Validesa de criteri --> es comprova comparant-la amb algun criteri o mesura que és generalment acceptar per a mesurar el mateix concepte: • Validesa concurrent --> comparació sincrònica. • Validesa predictiva --> comparació amb criteri de futur. La fiabilitat es refereix a la consistència de la mesura, a la seva estabilitat, constància i predictibilitat. Una mesura es considera fiable si la seva utilització reiterada en el temps produeix, sota les mateixes circumstàncies o similars, els mateixos resultats. La fiabilitat al·ludeix a la mesura i a l'obtenció de valors observats. Valor observat --> estimació del vertader valor que pretén ser mesurat, quan la mesura no és precisa es produeix una desviació respecte el vertader valor que es pot expressar com l'error comès. Valor observat = Valor vertader + Valor d'error Valor d'error --> comprèn tots els elements que fan que difereixin el valor observat i el valor vertader, 2 tipus: • Error de mètode --> degut al procediment de mesura. • Error de tret --> degut a factors relacionats amb els subjectes d'estudi. La fiabilitat augmentarà a mesura que es redueixi l'error --> minimitzar les fonts d'error que es puguin controlar, algunes formes de fer-ho: • Augmentar el nombre d'indicadors • Eliminar indicadors poc clars o confusos • Estandarditzar les condicions en que es realitza el procés de mesura • Estandarditzar les instruccions • Adequar la dificultat de les proves o preguntes en funció dels subjectes • Mantenir processos de classificació coherents • Minimitzar l'efecte de successos externs • Reiterar la mesura en el temps i per part de diferents investigadors Tenim diferents tipus de fiabilitat: • Fiabilitat com estabilitat --> mètode test retest. • Fiabilitat com equivalència --> variant l'instrument de mesura. • Fiabilitat com consistència interna --> establir la capacitat de cada indicador (Quant explica sobre el concepte que ens interessa?). Podem trobar-nos amb diferents escenaris: que l'indicador utilitzat sigui fiable però no vàlid, que no sigui ni fiable ni vàlid o que sigui fiable i vàlid. ENQUESTA Definició: conjunt de preguntes tipificades dirigides a una mostra representativa de grups socials, per descobrir estats d'opinió o conèixer altres qüestions que les afecten. Al s. XX l'enquesta es desenvolupa, no només com a tècnica, sinó com a mètode d'investigació de la realitat social. L'enquesta és una tècnica de recollida sistemàtica de dades que es realitza mitjançant l'ús d'un qüestionari que s'administra a una mostra representativa de la població sota estudi, i en la que és característica l'anonimat de la persona entrevistada. Ha esdevingut un mètode d'investigació social. Com a mètode, comprèn un conjunt de tècniques que inclouen: • El disseny de mostra --> A qui preguntem? • L'elaboració del qüestionari --> Què és el que preguntem? • La construcció d'índex i escales --> Com mesurarem les respostes? • La codificació del qüestionari • El camp de treball: entrevista o realització de l'enquesta per altres mitjans • • • • La preparació de dades per l'anàlisi L'elecció de software d'anàlisi L'anàlisi estadístic de la informació recollida La visualització i presentació dels resultats obtinguts L'enquesta és una tècnica dialògica en la mesura que la informació es recull a través de les manifestacions verbals de les persones enquestades. Implica un tipus de diàleg entre persones marcat per la màxima direccionalitat en la que es limita la llibertat de resposta de l'entrevistada i que implica un grau baix de profunditat. Característiques: • Capacitat per captar aspectes objectius (de fets) i subjectius, no directament observables. • Observació indirecta --> la informació s'obté de les respostes verbals dels enquestats. • Per garantir la comparabilitat segueix un procés estandarditzat tant per a la recollida com l'anàlisi de dades --> ajuda a restringir els errors de mesura. • Les respostes s'agrupen i es quantifiquen --> interessen les poblacions a les que pertanyen els individus, no les respostes individuals de cada enquestada. • Implica un conjunt de mesures sistemàtiques sobre una sèrie d'unitats que donen lloc a la matriu de dades que requereix l'anàlisi quantitatiu de les mateixes. L'enquesta ens permet: • Obtenir informació variada d'un conjunt ampli de persones ubicades en diferents àrees geogràfiques en un interval relativament curt de temps. • La comparació de dades obtingudes en enquestes realitzades en dates, països o àrees diferents --> possibilitat derivada del procés d'estandardització en la recollida de dades. • La generalització dels resultats. • L'avaluació de la qualitat dels resultats obtinguts --> criteris de fiabilitat i validesa. Obstacles: • No es recomana fer-se servir en poblacions amb dificultats per a la comunicació verbal. • La informació recollida depèn tant de com s'hagin formulat les preguntes, com de la veracitat de respostes que ens donen les enquestades. • Treball de camp complex i costós. Tres tipus d'enquesta segons el mode d'administració: • Personals • Per correu o web • Telefòniques Dos tipus segons la temporalitat: • Enquestes sincròniques --> referides a un moment concret en el temps, corresponen a estudis estàtics que busquen reflectir un fenomen en un moment donat, com una fotografia instantània. Ex: cens de població. • Enquestes longitudinals --> implica l'estudi d'un o varis fenòmens al llarg del temps, s'inclouen aquí els estudis de panell: enquestes realitzades a una mateixa mostra en diferents moments en el temps amb qüestionari igual o diferent. Ex: Panell de desigualtats socials a Catalunya (PaD). Dos tipus d'enquesta segons la mostra seleccionada: • Enquestes censals --> de vocació universal. • Enquestes per mostreig --> la població enquestada resulta del procediment probabilístic. L'Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya recull informació sobre la renta, la situació social i econòmica de les llars a Catalunya amb una periodicitat quinquenal. El Panell de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) recull informació sociodemogràfica sobre educació, treball (laboral, domèstic i familiar), salut, habitatge, ingressos, llengua i cultura política de les llars i individus entrevistats. Realitzada entre 2001 i 2012. L'Enquesta de Victimizació recull informació sobre seguretat en la ciutat de Barcelona. Se centra en dos grans àmbits: la dimensió objectiva de la seguretat (fenòmens delictius, característiques dels fets i de les víctimes) i la dimensió subjectiva (opinions de la ciutadania sobre aspectes bàsics com la percepció de seguretat en entorns quotidians o l'eficàcia de l'acció policial). QÜESTIONARI Constitueix l'instrument de recollida de les dades on apareixen enunciades les preguntes de forma sistemàtica i ordenada. Ha de traduir en constatació empírica els conceptes que estan en l'esquema generador que és el model d'anàlisi. De l'encert en el seu disseny depèn la qualitat de les dades que es recullen. Les preguntes constitueixen sentències que en forma interrogativa són l'expressió de les diferents dimensions i els indicadors que es treballen en la investigació. Una pregunta adequada, sense biaixos, és aquella en la que no s'exerceix influència en el sentit de la resposta i en la que no s'indueix a una resposta inexacta. Un mal qüestionari (ja sigui per una mala redacció de les preguntes, el seu ordre i/o disposició conjunta) és la font de la majoria dels errors. Decàleg general per l'elaboració d'un bon qüestionari: 1. Nombre de preguntes adequat (ni moltes ni poques) 2. Preferible l'ús de preguntes tancades 3. Enunciat senzill i expressat en un llenguatge pròxim 4. No usar termes ambigus 5. Evitar l'enunciació negativa i la doble negació 6. Evitar que la pregunta requereixi un esforç de memòria o càlcul 7. Contingut de la pregunta pertinent i les enquestades competents per respondre 8. Les preguntes no poden realitzar valoracions 9. Evitar preguntes indiscretes innecessàries 10. S'han de consignar les categories de resposta de forma exhaustiva i mútuament excloents, s'ha de preveure el cas dels "no contesta" o els "no sé" i "no pertinent". Tipus d'error: • Error d'especificació: la pregunta no s'adequa als objectius de l'enquesta/investigació. • Error de mesura: deguts a la interpretació en els termes de la pregunta, l'ús de termes ambigus o de diferent connotació pot suscitar a respostes dispars. Causes: • Ordre de la pregunta --> les preguntes precedents poden influir en les respostes a preguntes posteriors. • Tema de la pregunta --> preguntes compromeses, amenaçant, sensitives o ofensives; en aquest grup de preguntes tradicionalment s'inclouen les relatives a la renta, la conducta sexual, la ideologia política o religiosa, la salut física o mental o les referides a conductes desviades. • • Biaix d'aquiescència --> tendència a l'acord indistintament del significat de la pregunta, més freqüent en persones de menor nivell educatiu. Biaix de desitjabilitat social --> tendència a emetre respostes "políticament correctes", més freqüent entre persones de major nivell educatiu. Com disminuir aquest biaix? i.
Motivar a l'enquestada perquè respongui amb sinceritat --> transmetre garanties de confidencialitat i anonimat. ii.
Ocultar la intencionalitat de la pregunta. iii.
Preferir el format de pregunta oberta al tancat, les preguntes llargues a les curtes i l'ús d'un vocabulari familiar. iv.
Proporcionar respostes flexibles en preguntes tancades o atenuar la gravetat de la pregunta. v.
Donar privacitat a la resposta --> enquesta autoadministrada. vi.
Carregar deliberadament la pregunta. Tipus de preguntes: 1. Preguntes tancades: s'acoten a les possibles respostes a l'hora de dissenyar el qüestionari. Tenen major exigència de rigor i exhaustivitat en la seva formulació. Les categories de resposta han d'acomplir els requisits d'exhaustivitat i exclusivitat. Tipus: • Dicotòmiques --> permet l'afirmació o negació. • Categoritzades (politòmiques) --> ofereixen diferents possibilitats alternatives de resposta. • Preguntes d'escala --> s'estableix una gradació en la resposta d'acceptació o rebuig. • Preguntes on la resposta exigeix una ordenació --> de major a menor o a la inversa. • De resposta múltiple --> permeten escollir més d'una resposta. Avantatges: i.
Rapidesa i comoditat de registre. ii.
Estandardització de les respostes --> possibilitats de comparació. iii.
Possibilitat de centrar les respostes de les enquestades. iv.
Requereixen menys esforç per part de l'enquestada. Inconvenients: i.
Coarten les opcions de resposta. ii.
La resposta pot estar influïda per les alternatives ofertes. iii.
Disseny de preguntes és bastant més laboriós. iv.
No permeten a l'enquestada expressar el significat de la seva resposta. v.
Quan s'ofereixen vàries opcions de resposta pot ser que l'enquestada no mediti les diferents alternatives. vi.
L'estandardització de les paraules no implica necessàriament l'estandardització dels significats. vii.
El format de la pregunta pot augmentar "l'amenaça" de la pregunta. 2. Preguntes obertes: no estableixen prèviament ninguna possibilitat de resposta. Avantatges: i.
Més fàcils d'elaborar. ii.
Ocupen menys espai. iii.
Permeten a les enquestades respondre amb les seves pròpies paraules. iv.
Poden obtenir-se respostes no anticipades a quan es va dissenyar el qüestionari. v.
Permeten captar allò més rellevant per l'enquestada. Inconvenients: i.
Més cares --> més esforç de registre --> major dificultat a l'hora de realitzar la codificació de les respostes. ii.
iii.
iv.
v.
Major exposició a errors de registre. Més susceptibles a errors de mesura provocats per l'actuació de l'entrevistadora. Exigeixen més temps i esforç a l'enquestada. Possibles respostes irrellevants. La seqüència de preguntes en el qüestionari és important i ha de respondre a un ordre cronològic. Aspectes a tenir en compte: 1. Organitzar-les entorn a temàtiques comuns. 2. Introducció adequada --> col·locar estratègicament les preguntes delicades i les complexes. 3. Preveure transició entre temes i blocs --> ús de textos introductoris si cal. 4. Consideració de preguntes filtre i la seva ubicació adequada per orientar els temes i els col·lectius que han de respondre. El pretest o prova pilot serveix per provar i, si escau, confirmar o modificar l'organització del qüestionari i la formulació de preguntes i respostes. A l'aplicar un qüestionari cerquem conèixer els fenòmens socials de caràcter col·lectius --> poblacions No interessa el cas personal, sinó la seva relació amb els demés en termes de semblances o diferències, amb l'idea de la generalització de comportaments comuns i específics de la societat i dels grups socials. L'enquesta és un contracte comunicacional. L'inici d'aquest es basa en el principi de cooperació --> és convenient el contacte previ amb l'enquestada mostrant-li la importància de les seves respostes i la seva contribució a l'estudi. El contracte està regit per un conjunt de regles situacionals i discursives que determina els papers de l'enquestadora i l'enquestada. Obtenció d'informació de caràcter unidireccional i impositiu --> intentant eliminar o neutralitzar els efectes del context en que es realitza --> presentar el mateix món construït per el qüestionari a tots els subjectes. Les característiques de l'entrevistadora poden afectar als resultats d'una enquesta: • Sexe --> efectes de resposta en enquestes sobre pràctiques sexuals. • Ètnia --> categoria externa de l'entrevistadora que més condiciona la resposta de l'entrevistada en enquestes sobre qüestions racials. En ambdós casos (sexe, ètnia) es recomana la coincidència entre el sexe i l'ètnia de l'entrevistadora i l'entrevistada. • Status socioeconòmic --> distància social percebuda per l'enquestada. • Nivell educatiu --> quan l'enquestada té una formació que no supera la mitjana de la població. • Expectatives de les entrevistades --> profecia autocumplida. • Experiència de l'entrevistadora. L'entrevistadora pot introduir: • Errors de mostreig --> sinó entrevista a qui ha d'entrevistar. • Errors de cobertura --> fruit de reemplaçar les unitats de la mostra difícils de localitzar, per altres més accessibles però de característiques diferents. • Errors de no resposta total --> per no haver sabut contactar i/o motivar a les seleccionades per participar en l'enquesta. • Errors de no resposta d'ítem --> per haver-se saltat alguna pregunta, o no anotar-la bé. • Errors de mesura --> deguts a com s'administra el qüestionari, com llegeixen les preguntes, com registren les respostes i com segueixen l'ordre de les preguntes del qüestionari i si les realitzen totes. Les recomanacions per reduir la contribució de l'entrevistadora als errors de l'enquesta són: 1. Augmentar el nombre d'enquestadores, millorar la seva selecció i condicions de treball. 2. Ampliar la formació i l'entrenament de les enquestadores. 3. Estandarditzar la seva actuació com entrevistadora --> formulació exacta de les preguntes --> no influir en la resposta --> anotació exacta de les respostes --> intervenció ajustada als criteris establerts. 4. Intensificar la supervisió i el control del treball de camp: • Revisió dels qüestionaris --> orientada a la detecció d'omissions i corroborar que s'hagi seguit el correcte ordre del qüestionari. • Verificació de qüestionaris --> entre un 10 i un 20% del total del qüestionari i de diferents entrevistadors, està orientat a la detecció d'errors i falsificacions. • Observació del desenvolupament d'una entrevista --> orientada a detectar violacions deliberades de la guia del qüestionari. Mostra perfecta --> significació estadística --> falta de representativitat. Els dos components bàsics de l'error de no resposta són la taxa de no resposta i la diferència entre els que no contesten i els que si ho fan. TNR= NR/Mostra La no resposta d'ítem pot donar-se a causa del qüestionari, de l'enquestada o de l'entrevistadora: 1. Qüestionari massa llarg. 2. Rutes del qüestionari no han quedat ben especificades. 3. Enquestada no sap quina resposta donar. 4. Enquestada no vol donar resposta. 5. Entrevistadora no realitza la pregunta. 6. Entrevistadora no anota la resposta o l'anota de forma illegible o poc clara. A diferència de la no resposta total, la no resposta d'ítem s'informa en l'enquesta (no sap/no respon) en cada pregunta i es considera en la interpretació dels resultats. Actuacions destinades a reduir l'error de no resposta total: • Actuacions preventives per la reducció de la taxa de "no contacte" o per "rebuig": adequació del treball de camp a les peculiaritats de la població a enquestar, prenotificació de l'enquesta , seguiment de la mostra, incrementar la mida de la mostra, substitució per unitats equiparables. • Ajustament de la no resposta: ponderació de la mostra , imputació de la mostra. Actuacions destinades a reduir l'error de no resposta d'ítem: • Actuacions preventives: millorar el disseny del qüestionari, millor formació de les entrevistadors i supervisió. • Ajustament estadístic: imputació de casos, eliminació total o parcial de casos sense resposta. Entre els factors que incideixen en la participació d'una enquesta destaquen: • Context social: responsabilitat social o obligació cívica, legitimitat atribuïda a l'enquesta, saturació o excés d'enquestes, canvis socials. • Mètodes d'enquesta: (diferent resposta o no en funció del mètode escollit) el tema i interès que susciti en l'enquestada, garanties d'anonimat i confidencialitat, extensió i complexitat del qüestionari. • Característiques de la persona a enquestar: sexe, edat, estat civil, posició socioeconòmica, hàbitat. • Característiques de l'entrevistadora: experiència, expectatives, estat emocional, capacitat de persuasió, paciència. ...

Comprar Previsualizar