Glossari de vocabulari (entra examen) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura PROCESSOS EDUCATIUS
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 4
Subido por

Descripción

Glossari amb el vocabulari utilitzat a l'assignatura. De totes les preguntes que es fan a l'examen una part és la definició d'aquests termes.

Vista previa del texto

Glossari de conceptes clau Matèria: Processos i contextos educatius Prof. Maribel Cano Model Psicodinàmic o Psicoanàlisi · Inconscient, preconscient i conscient: Conscient: Percepcions Uiinternes i externes. Preconscient: Records, somnis, aprenentatges inconscients,... Inconscient: Desitjos i records reprimits.
· Transferència i contratransferència Definim com a transferència al peculiar fenomen mitjançant el qual un pacient projecta inconscientment sobre la seva analista sentiments, vivències i emocions infantils. El terapeuta ésser humà amb història i inconscient, al cap ia la fi - també projecta les seves vivències sobre el analitzant, a aquest fenomen l'anomenem contratransferència.
· Superjo, jo i id o “ello” L’”ello” és la teva part instintiva, la part que busca el plaer sense mesurar conseqüències.
El super jo són els valors de la teva família que t'han ensenyat.
I el jo, ets tu, qui escull entre algun dels dos, és a dir, a qui li fa cas.
· Conflicte psíquic Expressió d'exigències internes inconciliables: desitjos i representacions oposats, i més específicament, forces pulsionals antagonistes. (El conflicte psíquic pot ser manifest o latent).
· Mecanisme de defensa (i tipus) Són les tècniques de l'inconscient, encarregades de minimitzar les conseqüències d'esdeveniments massa intens, perquè l'individu pugui continuar amb les seves funcions. Tipus: Sublimació, repressió, projecció, negació, introjecció, regressió, formació reactiva, aïllament, desplaçament, condensació i racionalització.
· Estadis evolutius (i els diferents estadis) Etapa oral (0-2 anys), Etapa anal (2-3 anys) i Etapa fàl·lica (3-6 anys).
· Neurosi Es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, però no interfereix amb el pensament racional ni en l'habilitat de l'individu per a funcionar en la vida diària.
· Pulsió És l'energia psíquica profunda que dirigeix l'acció cap a un fi, descarregant al aconseguir-ho.
· Líbido Se refiere a la energía de la pulsión, o más propiamente, al afecto ligado a la transformación energética de las pulsiones, cuya meta original es siempre sexual.
· Catarsi Denominem mètode catàrtic a l'expressió o remembrança d'una emoció o record reprimit durant el tractament, el que generaria un "desbloqueig" sobtat d'aquesta emoció o record, però amb un impacte durador.
· Pulsió de la vida (Eros) Abasten no només les pulsions sexuals pròpiament dites, sinó també les pulsions d'autoconservació.
· Pulsió de la mort (Thanatos) Les pulsions de mort es dirigeixen primerament cap a l'interior i tendeixen a l'autodestrucció; secundàriament es dirigirien cap a l'exterior, manifestant llavors en forma de pulsió agressiva o destructiva.
Model Conductista · Condicionament operant: És que la conducta del subjecte determina el resultat que es deriva d'ella. La conseqüència és contingent respecte la resposta. Implica apendre una conducta que acompleix un fi, i per tant, és operativa (operant). La seva principal figura és el psicòleg.
· Condicionament clàssic És el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entreestímuls i canviar la seva conducta en conformitat amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
· Estímul Agent o condició capaç de provocar una resposta en un organisme determinat: condicional, incondicional i neutre.
· Reforç (i tipus) Estímul que s’aplica sobre una conducta o comportament amb l’objectiu d’aconseguir-ne la repetició i el perfeccionament.
● Reforç negatiu (càstigs) ● Reforç positiu (recompensa material o sentimental o evitar càstigs) · Llei de l’efecte La conducta recompensada tendeix a repetir-se. És a dir un habit per exemple, estirar l’anella per sortir de la gàbia, això s’anirà refermant si va seguit d’un reforç.
· Tipus de tècniques de modificació de la conducta ● ● ● ● Tècnica d’emmotlladurar la conducta.
Instaurar o mantenir conductes.
Disminuir o eliminar conductes.
Instaurar o mantenir conductes.
Model Humanista · Motivació És la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que és un procés intern, no és directament observable, sinó que s'ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions més profundes es relacionen amb l'inconscient.
· Piràmide de Maslow •És una de les figures més conegudes de la psicologia humanista, •Rebutja l'ús d’un mètode únic.
•Al 1943 estableix la teoria anomenada Jerarquia de necessitats de Maslow •Piràmide de Maslow: jerarquia de necessitats · Model · Empatia: És la capacitat que té el ser humà per conectar-se a una altre persona i respondre adequadament a les necesitats de l’eltre.
Model cognitiu · Atenció (i tipus) L’atenció és el procés d’alerta del subjecte per seleccionar la informació important i processarla en la memòria. Es tracta d’un filtre mòbil i adaptatiu que no sobrecarrega la memòria a curt plaç.
Atenció primària: la que no és voluntària Atenció secundària: ens permet centrar-nos en una tasca i desestimar la informació no relacionada a aquesta.
· Memòria (i tipus) És la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació del medi que ens envolta.
Sense ella no podríem percebre, aprendre o pensar, no podríem expressar les nostres idees ni tindríem una identitat pròpia.
Tipus: · Memòria sensorial: La memòria es reté durant períodes breus de temps. No hi ha evidència espotània.
· A curt termini: La memòria es reté en un màxim de 15 segons.
·Memòria de treball: Indica el procés a seguir per a emmagatzemar informació.
·Memòria a llarg termini. De capacitat i duració il·limitada.
· Percepció (i tipus) La percepció és la capacitat que té l’ésser humà de desviar l’atenció cap a un esdeveniment, i interioritzar aquell esdeveniment i entendre’l. Etimològicament parlant, podem definir la percepció com el procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes.
FASES: · Detecció · Transducció ·Transmissió · Processament d ela informació · Percecpció visual.
· Llenguatge i llengua El llenguatge és el coneixement d’un codi per a representar idees sobre el món i que da ús d’un sistema convencional de signes aribitraris. Serveix per a comunicar-nos.
· Pensament És una activitat mental associada a la comprensió, el processament i la comunicació de sabers.
És una capacitat que ens permet resoldre problemes, recordar fets i operar amb els elements de l’entorn.
· Representacions mentals Imatge o descripció que un sistema cognitiu fa d’una cosa o d’un estat de coses. Les representacions mentals poden ser primàries o secundàries.
· Esquemes cognitius Bàsiques: Atenció, percepció i memòria.
Superiors: Pensament i llenguatge · Estadis evolutius ( Piaget) Etapa sensoriomotriu: 0-2 anys Etapa preoperacional: 2-7 anys Etapa de les operacions concretes: 7-12 anys Etapa de les operacions formals: a partir dels 12 anys Model constructivista · Bastida: La metàfora de la bastida serveix per denominar el conjunt d’ajudes que el mestre ofereix a l’infant per a que aquest millori en la ZDP. Aquestes ajudes/eines, es van retirant a mesura que l’alumne adquireix capacitat d’autonomia en l’aprenentatge.
· NDR, NDP, ZDP: NIVELL DE DESENVOLUPAMENT REAL (NDR) Capacitats que l’infant ja ha adquirit i fa servir d’una manera individual i que pot controlar d’una manera autónoma.
NIVELL DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL (NDP) Capacitats que l’infant pot posar en joc mitjançant l’ajuda, la guia i la col.laboració d’altres subjectes, infants o adults.
ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM (ZDP) Distància que hi ha entre el nivell d’allò que l’individu és capaç de fer amb l’ajuda dels altres (NDP) i el nivell de les tasques que pot efectuar independentment-tot sol (NDR).
· Rutines Esquemes que es segueixen per memoritzar punts claus de la informació · Formats d’interacció ????el constructivisme considera que l’aprenentatge és un triangle entre professor, la informació i l’alumne.
· Mediador El mediador dóna les eines per pensar, ensenya mecanismes per establir el raonament.
· Llei de la doble funció: segons vigotski en l’aprenentatge hi intervenen dos factors: el factor social, la interacció amb els altres i el factor intrapersonal, l’element innat que duem dins que ens facilita l’aprenentage.
· Aprenentatge per descobriment: És l’aprenentage que s’origina de l’experiència pròpia, pot ser guiat o autònom.
· Aprenentatge significatiu: És l’aprenentatge en que s’estableixen relacions no arbitràries entre les xarxes de coneixements del subjecte i els nous aprenentatge. És l’aprenentage que s’interrelaciona amb el que ja sabem per mitjà de la comprensió, aquet aprenentatge és durader. El material que es presenta ha de ser coherent, l’alumne ha de tenir altres coneixements vinculats i ha d’estar predisposat a relacionar-los amb la nova informació.
· Aprenentatge memorístic: És l’aprenentatge fruit de l’esforç per memoritzar una serie de dades. La diferència amb l’aprenentage significatiu es relaciona entre el concepte que es presenta i la xarxa de de coneixements del subjecte.
· Construcció del coneixement i atribució de sentit: el coneixement es construeix a partir de la nova informació i les dades/ conceptes que l’individu ja té assimilats i l’atribució de sentit és quan la nova informació quadra dins l’estructura de raonaments mentals, quan s’aconsegueix un aprenentatge significatiu. (patillada perquè no l’he trobat enlloc) · Cessió progressiva del control de l’aprenentatge Deixar que l'alumne aprengui per si sol Autonomia.
Model sistèmic · Sistema (i tipus de sistemes): El sistema és un conjunt d’elements que interactuen entre si. Hi ha dos tipus de sistemes: - El sistema obert: és aquell en el qual poden entrar i sortir del sistema, participant i ajudant quan es vulgui. Per exemple, una aula.
- El sistema tancat: és aquell en que no es pot modificar, no requereix ajuda i no entren ni surten agents.
· Aliances o coalicions Aliances o coalicions és la interacció entre dos o més persones dins d’un sistema, això el pot dur en equilibri, que és el que es busca, o en desequilibri, disfunció del sistema.
Sistema triàdic: aliançes entre dues persones i és un sistema de tres, per tant, falta una persona i això produeix la disfunció del sistema.
· Propietats d’un sistema: totalitat, casualitat circular, equifinalitat.
- La totalitat (1+1=3) → tu + jo = tu + jo + interacció entre nosaltres.
- La casualitat circular: tot és circular (causa/efecte). Per exemple, un nen es comporta malament per tal que els seus pares es comuniquin explicant-se allò que el nen fa malament.
Estudi global: han de buscar problemes del sistema.
- L’Equifinitat: S’ha d’arribar a la felicitat de l’equitat dins del sistema. S’ha d’aconseguir buscar l’equilibri del sistema.
Model naturalista o ecocultural · Ambients (o espais d’aprenentatge) Actuació en entorns naturals i quotidians (casa, escola).
· Entorn És l’espai que rodeja l’escola o àmbits més propers, en els quals els pares són aquest i poden participar en les activitats de l’escola.
· Aprenentatge recíproc El desenvolupament personal del nen influirà en el mestre de manera bidireccional.
· Aprenentatge per experimentació Es considera que l'experimentació com aquelles activitats que el nen/a gaudeix amb el contacte dels diferents materials (farina, sorra...) i la seva manipulació dels objectes que té al seu abast (coladors, tubs...).
· Tallers Un dels tallers: Ús del "TALLER D'EXPRESSIÓ" on els nens fan servir les mans, la cara i el cos, a més de la paraula com a mitjà de relacionar-se i treballen amb materials diversos com pintures, paper, cartolines, fang, plastilina, pinzells, rodets...
· Microsistema Configuren de forma íntima el desenvolupament humà. Per exemple, quan ens referim als nens , els micrositsemes primaris es refereixen a la família, l’aula, els amics... és a dir, l’àmbit més pròxim d’aquest.
· Mesosistema Es refereixen a les interaccions entre els microsistemes, com per exemple, quan els pares coordinen els seus esforços amb els docents per educar al nen.
· Exosistema Inclouen totes aquelles parts externes majors que les anteriors, com per exemple, les estructures del barri, la localitat,etc.
· Macrosistema És configurat per tots aquells valors culturals i polítics d’una societat, els diversos models econòmics i condicions socials...entre d’altres.
· Cronosistema Fem referència a l’època històrica en la que viu l’individu.
· Globosistema Ens referim a la condició ambiental.
...