Apunts tema 5 TIC (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura (TIC) Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 12/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tecnologies de la Informació i la Comunicació 5. GESTIÓ DE L’ESPECTRE RADIOELÈCTRIC Pensar en l’espectre radioelèctric com un sòl urbanitzable.
Les ones electromagnètiques. Quan els enginyers mesuren les ones ho fan en funció de la longitud i de la freqüència.
L’ona la modifiquen en freqüència o en amplitud.
Cada ona implica pel seu ús unes despeses i un abast.
Freqüència Modulada (FM): Major freqüència, necessitem més energia, major nombre d’antenes. Menys capacitat de travessar obstacles.
Ona Mitja (OM)/AM: Menor freqüència. Major abast, major capacitat de travessar obstacles. Menor capacitat de dades En OM l’audiència que pots agafar amb una sola freqüència és molt gran. Quan va néixer la FM, oferia molta més qualitat de so, però no arriba tan lluny:  Ja està bé per controlar qui té quines freqüències i on (va néixer en temps de Franco)  Si vols muntar una cadena de ràdio necessites més freqüències El govern espanyol va deixar de donar OM l’any 78, si en vols una l’has de comprar. Però d’FM som una de les zones més poblades de freqüències.
Espectre electromagnètic  l’espectre sencer Espectre radioelèctric  part concreta de l’espectre electromagnètic que utilitzem per la comunicació social Els colors són la part visible de l’espectre. Són ones també. Les que no veiem ja són les infrarrojes, ultravioletes, etc.
Però són ones, fan energia i escalfen.
Aquestes ones es diuen hertzianes en honor a Heinrich Rudolf Hertz, que va demostrar que existien.
Si no hi ha un cable, estàs usant espectre radioelèctric. Ja sigui wifi o pla de dades.
Als anys 20 ja hi havia discussió sobre la forma de controlar l’espectre radioelèctric. Si no es regula es fan interferències.
L’espectre radioelèctric és propietat de l’estat. El que és diferent és com la gestionen.
En el model que coneixem de ràdio i televisió oberta, el model de telecomunicacions és de pagament. Que hi hagi una lluita entre dos models no vol dir que un desaparegui però sí que un pot estar en risc: el que permet veure ràdio i televisió fins i tot a qui no pot pagar impostos.
Gestió de l’espectre electromagnètic 1. Harmonització de freqüències (abast internacional)  els països es reuneixen i discuteixen sobre repartir-se les freqüències i per a quin servei seran usades (defensa, I+D, ràdio i tv, etc.).
Tecnologies de la Informació i la Comunicació  Estandardització internacional d’equips  Evita conflictes transfronterers 2.
Administració de l’espectre (abast nacional)  L’espectre és “propietat” dels estats  La gestió pot ser directa (sector públic) o indirecta (privat) Terminologia Procés / terme Distribució de freqüències entre Atribució Serveis Adjudicació Zones o països Assignació Emissores Els estats han de dir a qui cediran els serveis i quins serveis seran. És un poder molt gran que té l’estat.
Mecanismes d’assignació de l’espectre  Subhasta. Transparent i orientat al mercat.  De moment s’ha fet servir sobretot en telefonia, però alguns països volen aplicar-ho també a la ràdio i la televisió. És un sistema orientat al mercat, no pensa en termes social. S’està posant de moda perquè dóna molts diners. S’està pressionant perquè en ràdio i tele també funcioni la subhasta.
 Concurs. El més usat a Espanya. És molt eficient perquè fa que es presenti una gent que ha d’acreditar uns mèrits. El problema és que generalment es discuteixen els mèrits perquè solen ser molt subjectius.
 Sorteig. Es fa servir molt poc. Transparent però aleatori. Ineficient i especulatiu.
 Assignació directa (first-come, first-serve). S’assignen per ordre d’arribada. L’oferta supera la demanda.  Molt estrany de trobar. De vegades ha passat al principi dels temps dels satèl·lit, quan no hi havia competidors.
Les empreses paguen un cànon d’ocupació de l’espectre Un cop Espanya sap a quins serveis destinarà l’espectre (i quin a ràdio i tele) fa una planificació i reparteix entre CCAA. Tot això serveix per la FM, d’OM no se’n donen.
Els governs autonòmics convoquen un concurs i el resolen.
El procés és: Internacionalment  Ministeri Espanyol  CCAA L’única comunitat on qui atorga les llicències no és el govern és Catalunya, perquè les dóna el CAC. Se li suposa més independència que si les donés el govern català directament.
El concurs es fa per les privades.
Tecnologies de la Informació i la Comunicació ITU: és on es discuteix mundialment el tema de les freqüències. A la seva web acostumen a publicar informes de dades.
EBU: un dels lobbys més potents que existeix a Europa que defensa el sector públic audiovisual. Informes sobre continguts, explica què és la televisió d’alta definició, etc.
Concessió administrativa / Llicència Fins l’any 2010 totes les ràdios i teles a Espanya eren considerades serveis públics  Havien de complir uns mínims requisits. En la llei audiovisual de 2010 es va pressionar per perdre aquesta responsabilitat. El que donava el govern va deixar de dir-se concessió administrativa i va passar a dir-se llicència.
Actualment només es pot exigir servei públic a les televisions públiques.
Se suposa que aquestes freqüències tenen unes característiques de contingut que fa que els surti més barat. Per això interessa a les empreses. Tenen una capacitat de cobertura amb menys antenes que fa que s’estalviïn diners.
L’interès és econòmic. No perquè siguin les úniques vàlides sinó perquè són bones en cobertura i estalvi.
Recurs escàs / recurs limitat L’espectre és infinit. El radioelèctric, no. El que funciona millor per la comunicació no és il·limitat, i per això l’hem de gestionar.
Abans se l’anomenava “escàs”. Ara se l’anomena, en termes d’enginyer, “limitat”, i per això s’ha de gestionar eficaçment. Parlen sempre en termes d’eficàcia.
Tecnologia analògica  espectre escàs Tecnologia digital  espectre limitat Com fer la gestió de l’espectre Tres possibles aproximacions que ara estan més que mai en disputa de com fer la gestió de l’espectre: 1. Command & Control: els estats decideixen en tot moment qui té unes freqüències i per a què. Ha estat el més freqüent fins ara.
2. Perspectiva de mercat: parla de drets d’ús exclusiu (exclusive usage rights). Es demana que controli el mercat, perquè es demana la possibilitat que entre les empreses es venguin i es lloguin les freqüències. En els últims anys es demana aquesta perspectiva de mercat, que ja s’ha dit que és molt perillosa.
3. Commons approach: es refereix a no tenir drets exclusius. Un dels exemples més clars és el wifi. Un grup de gent que en unes determinades circumstàncies utilitza l’espectre sense haver de pagar.
Mercat secundari de l’espectre: el què pretén és aconseguir flexibilitat en la compra, venda i lloguer de freqüències entre empreses (perspectiva de mercat). A Espanya encara està bastant protegit.
Neutralitat tecnològica / Neutralitat de servei Tecnologies de la Informació i la Comunicació Dintre d’aquest procés de liberalització es demana neutralitat tecnològica (que no et diguin que s’ha d’usar un estàndard europeu per ser més competitius, en tot cas que tu decideixis quin és l’estàndard tecnològic que et va millor) i neutralitat de servei (que quan et concedeixen una freqüència no et diguin quin servei hi té associat, o que te’l deixin canviar).
De tot això se’n parla des dels anys 80.
Dividend digital: eren les freqüències que quedaven com un dividend (benefici) després de la digitalització de la televisió. la digitalització permet aquesta gestió eficaç, allibera unes freqüències que es poden posar a subhasta i obtenir una bona quantitat de diners. Són unes freqüències que ja existien, que estaven dedicades a un servei i ara se les quedarà un altre tipus d’empresa.
Banda UHF Broadcast + Telecom + TIC  Banda UHF Broadcast  tendència a demanar que desaparegui. A Europa no es pot demanar perquè està protegit, però als EUA és un sector molt residual Però les empreses de telefonia ara adquireixen un nou compromís i volen també aquesta mateixa banda  la tendència és que aquestes empreses vagin guanyant terreny.
Les empreses de telecomunicacions volen oferir altres serveis A partir del model de commons, hi ha qui vol que aquesta part de l’espectre pugui ser utilitzada per la gent. Que no es negui la possibilitat que hi hagi televisions comunitàries, per exemple. Que no es tanqui del tot l’espectre, que no es privatitzi  que hi hagi uns mínims serveis per a tothom.
Broadcast  Serveis emergents: HDTV, TV mòbil.
Telecom  Noves aplicacions de banda ampla: serveis mòbils multimèdia TIC  Nous dispositius mòbils a partir del model de commons ...