T.11 - Fonaments de la TC (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Tècniques de diagnòstic
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tècniques de diagnòstic TEMA 11. FONAMENTS DE LA TC 1895: es van descobrir els raigs X que es van adonar que atravessaven els objectes i els va semblar que podia tenir alguna reacció sobre les plaques fotografiques.
- TAC (1972): va suposar una millora increïble de cara a les radiografies. Si tenim una placa no podem fer un tall sinó que tenim una condensació de totes les estructures i queden superposades, no podem fer un tall simple.
El TAC permet fer un tall (tomografia), es diu axial perquè talla en forma axial no sagital ni coronal.
El TAC/Scanner és una tècnica que permet obtenir seccions axials del cos humà amb la visualització de moltes de les estructures anatòmiques incloses en una secció, des de la superfície a l'interior, sense superposició, amb gran detall, i amb bona discriminació entre les diferents densitats físiques.
Fonaments de la TC A mesura que la taula es mou va atravessant el arc on hi ha un emissor de radiació que atravessa el pacient i la radiació s'aplica sobre una fila de detectors que va girant a gran velocitat perquè es tingui prespectives de tots els llocs. Un cop la computadora ha recollit totes les dades, crea la imatge.
L'any 1989 es va fer el primer equip helicoidal en que tota la taula tenia un moviment continu i la informació s'obtenia de manera espiral al ovltant del pacient i no teniem així els artefactes que es tenia abans quan s'anava movement la taula i fent el tall consecutivament (tall seqüencial) i es podien produir moviments.
L'any 1999, incorporació d'equips multitall o multidetectors. Si en lloc de només una fila de detector posem més files, cada cop que es faci la rotació s'agafarà més amplitud en menys temps. Això permet amb poc temps agafar grans espais d'estudis.
Tac dual: no només tenim un emissor de radiació sinó que en tenim dos. Això fa que encara podem reduir més els temps. A més a més, aquests dos tubs tenen característiques diferents de kilovoltatge. Hi ha teixits i substàncies que reaccionen diferent segons els kilovoltatges Amb aquests TAC podem saber si una pedra és d'àcid úric o és càlcica, cosa que en els tractaments suposarà un canvi.
L'adquisició d'informació dependrà del gruix del tall. Tenim l'emissor i els colimadors que definiran el gruix de tall que estem aplicant, si en volem un més fi s'estreteix l'espai, si volem un més gruixut que serà més ràpid però amb menys qualitat s'augmenta l'espai entre colimadors. Els talls més gruixuts tenen el benefici de que serà menys radiació però ens dóna menor resolució.
75 Tècniques de diagnòstic Unitats Hounsfield El blanc més blanc és color de l'os. Els diferents grisos són densitats diferents. El color més negre és densitat aire.
Entre la pell i les costelles tenim la densitat del greix que és més dens que l'aire, menys que l'os i menys que el líquid que seria per exemple la vesícula biliar (imatge esquerra part més gris amb la rodona).
Això ens ajuda a diferenciar diferents tipus de tumors, si són malignes o benignes...
La densitat s'ajusta amb les unitats Hounsfield que és qui va descobrir el TAC. Si fem un valor de medicions de densitat, la mitjana de tots els punts ens donarà entre -80 i -100 en el greix. Si fem una mesura de densitat al pulmó, tenim -800 perquè l'aire té una densitat al voltant de -1000, una densitat molt baixa.
En la vesícula biliar tenim una densitat de 19, l'aigua és entre 0-20.
El fetge té una lesió de tipus líquida, això és un quiste i no passa res. Les nanses intestinals dilatades tenen una densitat líquida.
76 Tècniques de diagnòstic Finestra Les unitats de Hounsfield són fixes. Però podem manipular les eines de visió per centrar-nos en un teixit. Si utilitzem el sistema de visor W400 això és per veure la panxa, si mirem el pulmó ho veurem tot negre. Per això desplaem els valors mitjans que està agafant el monitor, a valors molt més negatius perquè puguem veure el pulmó.
Parlem d'una finestra de parts toves (visceres), finestra de pulmó i finestra d'os. Per anar enfocat a estudiar dfierents estructures, manipularem la finestra. En parts toves, el valor central és de 40, en el pulmó serà -400.
Una altra cosa és l'amplada. En les visceres una amplada de 400 vol dir que més a la dreta de 400 ho veurem tot blanc i més a l'esquerra ho veurem tot negre.
Contrasts Si fem un TAC basal sense contrats, la informació serà limitada. Hi ha dos tipus de contrasts, els endovenosos.
Portal maxim en vena (60 segons), la fase d'equilibri és als 3 minuts. Això es molta radiació. Per això seleccionem, si volem mirar si hi ha apendicitis farem fins a la portal. Si volem veure cirrosi que és molt hipervascular, farem les 4 fases.
77 Tècniques de diagnòstic Aquí veiem un estudi específic de ronyó, quatre fases. Fase basal, cortical, nefrografica i excretora. Així veiem la resposta dels teixits amb el contrast.
També hi ha els contrats oral. Per exemple en l'estómac ens pot permetre veure l'estómac blanc quan normalment el veiem tot negre. Aquí veiem una perforació de l'estómac, veiem aire fora de l'estómac. Això era una úlcera perforant.
Paràmetres tècnics d'adquisició - Voltatge del tub: el valor del voltatge ha de ser relativament alt (120-140) per adequar una adequada transmissió dels rajos X i que arriben suficients fotons als detectors.
- Intensitat del corrent del tub: els miliampers, en general estan limitats per temps perllongat. Varien segons els protocols, com més baixa és la dosi menys miliamperis hauran de tenir.
Com més els elevem, millor qualitat però més radiació. Es sacrifica una mica la qualitat de la imatge a favor de menys radiació.
- Temps de rotació: el temps que es requereix per a que el tub de rajos X descrigui una rotació de 360º.
Imatges Anem pujant i baixant, no hi han imatges estàtiques. Aquí veiem unes nanses intestinals dilatades i n'hi ha unes que tenen una menor captació de contrats, estan necrosades.
El pla axial és el que talla el TAC, però els monitors tenen eines de reconstrucció, monten totes les imatges del TAC i es fa un volum d'informació que podem tallar com volguem, coronalment per exemple.
Imatges TAC amb contrast en vena podem veure les angiografies, així han disminuit les arteriografies perquè el angioTAC ens dóna la mateixa informació.
Hi ha tres tipus bàsics de reconstruccions: - MIP (maximum intensity projections): Es reconstrueixen vasos sobretot, tota la resta s'atenua i es fa més fosc.
Si volem veure si un tumor està infiltarnt un vas no ens serveix gaire.
- MPR (multiplanar reconstructions): Veiem vasos però també tota la resta. Tot està millor definit i veiem tant el fons com el vas.
- VR (volum rendering): Reconstruccions molt visuals però són poc fines. No tenen la definició que tenen les altres.
Imatge virtual Engruiximents de la paret → càncer. Això ens permet veure la infomració en pacients que no podem fer una colonoscopia.
78 Tècniques de diagnòstic Soroll Al baixar la radiació, tenim més soroll. És una espècie de granulat. Això es una imatge amb una dosi mitjanaalta de radiació. Són imatges més lletges però continuen sent diagnòstiques.
Artefactes Sobretot produits per metalls com pròtesis que fan ratlles i no ens permet veure el que hi hal voltant o alguna agulla que també fa ratlles.
Dosi de radiació - CTDI (índex de dosi de TC): dosi que ha absorbit l'aire mentre s'ha fet el Tac. Ens dóna poca informació.
S’expressa en termes de dosis absorbida en aire.
- CTDIw (índex ponderat de dosi de TC): mitjana de dosis del TAC en cada un dels talls. L'índex ponderat s'ha de multiplicar pel factor de ponderació que dependrà de l'organ perquè no tots els organs són iguals de sensibles a la radiació. Dóna una indicació del promig de dosi en la secció axial completa. Al corregir-lo amb el «pitch» tenim el CTDIvol.
- DLP (producte dosi-longitud): s'obtè al multiplicar el CTDIvol per l'extensió de la exploració realitzada.
79 ...

Comprar Previsualizar