Tema 1 (C) - Glucocorticoides. (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i terapèutica I
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES TEMA 1 (C) – CORTICOIDES: - L’efecte glucocorticoide i mineralocorticoide no es separable, tot i que pot prevaldre un per sobre de l’altre.
BIOSÍNTESI DELS CORTICOIDES: - - - La síntesi depèn de l’eix hipotalàmic hipofisaic.
L’hipotàlem allibera CRF (Factor Alliberador de Corticotrofina).
L’estímul principal és l’estrès. Quan l’organisme detecta que hi ha un cert nivell de corticoides, produeix una inhibició en l’alliberació dels propis corticoides (retroalimentació negativa).
Aquesta alliberació esta sotmesa als ritmes circadiaris també. Unes hores abans de despertar-nos, es produeix el pic més elevat del dia. Durant el dia, els pics poden variar en funció de l’estrès patit per l’individu.
És una síntesi a demanda, no s’acumulen.
Glucocorticoides: hidrocortisona (cortisol) i corticosterona (cortisona).
Mineralcorticoides: aldosterona.
GLUCOCORTICOIDES: - - A partir del cortisol s’obtenen esteroides sintètics, ja que en els naturals no es poden separar l’efecte mineralcorticoide del glucocorticoide, donant lloc a molts efectes adversos.
L’efecte glucocorticoide és d’especial interès i per això se sintetitzen els glucocorticoides.
EFECTES GLUCOCORTICOIDES: - - Incrementen els efectes antiinflamatoris i redueix l’efecte metabòlic: o Doble enllaç entre C1 i C2 Prednisolona.
o Doble enllaç entre C1 i C2 i metil en C6  Metilprednisolona.
Efecte mineralcorticoide: o Halogen en C9  Fluorocortisol.
Efecte antiinflamatori > metabòlic > electròlits.
o Metil en C16  triamcinolona i dexametasona.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES CORTICOESTEROIDES I MECANISME D’ACCIÓ: S’uneixen a receptors nuclears: - A nivell citosòlic, s’uneix a un receptor de corticoesteroides. A partir d’aquí es poden observar tres possibles respostes: o Activació TRANS: s’uneix al DNA. Efecte antiinflamatori.
o Repressió CIS: s’uneix al DNA.
o Repressió TRANS: disminueix la inflamació degut a la disminució de citocines, molècules d’adhesió, enzims inflamatoris, receptors inflamatoris i proteïnes inflamatòries.
- Poden reprimir certs gens inflamatoris.
- Poden aparèixer efectes adversos  osteoporosis.
- Disminueixen la resposta inflamatòria.
- Actuen a través de receptors ionotròpics, els quals potencien l’efecte dels corticoides, és a dir, fa que tinguin un efecte immediat, en situacions d’emergència, ja que sinó l’individu trigaria dies en millorar.
EFECTES FISIOLÒGICS, UTILITAT I EFECTES ADVERSOS DELS GLUCOCORTICOIDES SISTÈMICS: Metabolisme de glúcids: acúmul de glucogen al fetge i gluconeogènesi.
- Augmenten la gluconeogènesi hepàtica i eviten la utilització de la glucosa perifèrica, que pot donar lloc a una insulinoresistència (baixa producció d’insulina hepàtica) donant lloc a una hiperglucèmia.
- Efectes adversos: hiperglucèmia. En casos de diabetis s’haurà de controlar. S’han de retirar els corticoides de forma paulatina i fer tractament amb insulina, Les persones que no han presentat diabetis anteriorment, poden necessitar insulina durant el tractament.
Metabolisme proteïnes: increment del catabolisme.
- Els corticoides actuen sobre les proteïnes, degradant-les i convertint-les en àcids lliures, degradant per tant el múscul.
- Efectes adversos: pèrdua de massa muscular i debilitat de la pell.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES Metabolisme lipídic: redistribució de greix a la cara i clatell, lipòlisi.
- Té lloc també una lipòlisi, redistribució de lípids a l’organisme.
- Efectes adversos: cara de “lluna plena” i “coll de búfal”.
Equilibri hidroelectrolític: - Tenen efecte mineralcorticoide, retenció de Na+ i aigua, increment de l’excreció de K+ i retenció de líquids.
- Efectes adversos: incrementen la PA (hipertensió) i serà necessari fer un control de la pressió arterial. Pot donar lloc a l’aparició també d’edemes. Al extretar-se més potassi, es produeix una hipopotassemia que pot ser greu en casos d’insuficiència cardíaca congestiva i pot produir rampes musculars.
Antiinflamatori: - Actuen en la fase aguda i tardana (nivell vasodilatació, exsudació i proliferació cel·lular, ho inhibeixen).
- Inhibeixen també la COX2.
- Activen la lipocortina, que inhibeix a la fosfolipasa2 i això reduirà els nivells d’àcid araquidònic, i per tant també reduirà els nivells de prostaglandines.
- Són bons antiinflamatoris i antial·lèrgics (disminueixen vasodilatació i exsudació).
- S’utilitzen també com antiasmàtics ja que disminueixen l’actuació dels icosanoics.
- Efecte advers: retarda la cicatrització i curació. Pot emmascarar noves lesions.
Resposta immunitària: - Inhibició de la maduració i migració de leucòcits (impedint l’entrada als teixits), de la infiltració a teixits, de l’activitat lisosomal i d’altres funcions.
- Produeixen immunosupressió i per tant són útils en malalties autoimmunes, també s’utilitzen com antial·lèrgics.
- Efectes adversos: immunodepressió (pèrdua de limfòcits i eosinòfils, augment d’hematies, plaquetes i neutròfils) i risc d’infecció, reaguditzacions. S’ha de vigilar amb la tuberculosi latent, ja que es pot reactivar. Un altre risc és l’Herpes Zoster.
Aparell digestiu: - Increment del HCl i pepsina, reducció de factors protectors (disminució de protagandines).
- Efectes adversos: gastritis, úlcera (si s’administra juntament amb altres fàrmacs, com els AINE). Per evitar-ho es prenen amb aliments o protectors gàstrics.
Sistema osteomuscular: - Reducció de l’absorció i increment en l’excreció de Ca2*.
- Modifiquen la remodelació òssia i inhibeixen la formació d’ós.
- Inhibició de la producció de factors de creixement.
- Efectes adversos: osteoporosi, que es presenta en la meitat dels pacients i en 1/3 dels pacients al cap de 5 anys hauran patit alguna fractura òssia. (atenció post menopausa i antecedents), osteonecrosi (cap fèmur), inhibició de reparació de fractures i retard de creixement en nens, tot i que no afecta a la talla final.
- Caldrà suplementar amb calci i vitD SNC: - Trastorns emocionals i dels ritmes normals.
- Efectes adversos: inestabilitat emocional, irritabilitat, ansietat, depressió, manca de concentració, insomni...
- L’efecte és més greu a dosis més altes.
Ulls: - Augment de la pressió intraocular, incrementant el risc de patir glaucoma, sobretot en persones amb antecedents familiars i si s’administren en forma de gotes oculars.
- Cristal·lització del cristall, donant lloc a cataractes, generalment bilaterals, s’ha d’anar en compte amb nens.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES Cardiovasculars: - Tromboembolisme, arítmies (agreujades per la hipopotassèmia), hipertensió arterial (retenció de líquids per l’efecte mineralcorticoide).
Dermatològiques: - Atròfia cutània, estries, hiperpigmentació, infeccions (hirsutisme, infeccions, eritema facial i també lipoatròfia al lloc d’injecció).
Hipersensibilitat: - Urticària, exantema, dermatitis, angioedema. A vegades es degut als parabens (excipients) dels injectables.
- Aquests efectes són estranys.
SÍNDROME DE CUSHING: - Quan s’acumulen tots els efectes adversos que poden donar els corticoides.
Pot ser també produïda per una superproducció de cortisol i també quan s’administren dosis molt elevades de corticoides.
Es deu a una exposició excessiva dels glucocorticoesteroides i pot derivar d’una malaltia.
Efectes: eufòria, depressió, gepa de búfal, cara de lluna, increment de la pressió arterial, aprimament de la pell (atròfia cutània), pèrdua de massa muscular, cicatrització deficient, osteoporosi, hiperglucèmia CORTICOSTEROIDES UTILITZATS EN CLÍNICA: - - Al cortisol se li adjudica activitat 1. Seguida ve la cortisona amb activitat 0.8. La prednisona i prednisolona tenen una potència intermitja, durada intermitja (18-36 h).
La dexametasona i betametasona tenen una acció potent com a antiinflamatori i la durada de l’efecte és molt més llarga.
La durada de l’acció es correspon amb l’acció antiinflamatòria.
Els d’acció intermitja s’utilitzen com antial·lèrgics. La dexametasona i betametasona s’utilitzen per al tractament de malalties autoimmunitàries i quan es requereixi una acció molt més elevada.
SALS I VIES D’ADMINISTRACIÓ DELS GLUCOCORTICOIDES: - S’administren per vies diferents i moltes vegades en forma de sals.
Hi ha un grup de fàrmacs que s’utilitzen exclusivament per via tòpica o inhalatòria, per exemple, la budesonida que té un elevat efecte de primer pas hepàtic, de manera que els efectes a nivell sistèmic disminueixen i aconseguim un efecte a nivell local.
CONTRAINDICACIONS GLUCOCORTICOIDES SISTÈMICS: - Úlcera pèptica: degut a que incrementen la secreció àcida i disminueixen els factors protectors. A més, dificulten la cicatrització.
Insuficiència cardíaca congestiva: degut a la disminució del potassi.
Hipertensió severa: si té una hipertensió severa no és adequat l’ús d’aquests fàrmacs.
Diabetis: degut a que es pot produir una hiperglucèmia.
Osteoporosi: s’ha de vigilar si la persona ja la pateix de base.
Herpes simple oftàlmic: s’afavoreix la infecció.
Tuberculosi.
Psicosis.
Prohibits en esport de competició (dòping).
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES INTERACCIONS GLUCOCORTICOIDES: Les més destacades: - Anticoagulants orals: poden incrementar o disminuir l’efecte. S’ha de controlar.
- Antidiabètics: ajustar la dosi per l’hiperglucèmia.
- AINEs i alcohol: incrementen el risc d’úlcera gastroduodenal.
- Ciclosporina: possible reducció del metabolisme hepàtic del GCS o viceversa. S’ha de controlar.
- Claritromicina, eritromicina: incrementa els nivells de metilprednisona.
- Diürètics eliminadors de potassi i glucòsids cardiotònics: risc d’hipocalèmia.
- Anticonceptius orals: potenciació del glucocorticoide per inhibició del metabolisme.
- Sal·licilats: disminució dels seus nivells per increment en l’eliminació.
- Toxoides i vacunes: inhibició de la resposta. Replicació de vacunes atenuades.
INHIBICIÓ DE L’EIX HFA: SÍNDROME DE RETIRADA.
- Els corticoides tenen un efecte inhibidor sobre la producció endògena de cortisol a través de la adenohipòfisi.
- Quan s’administra de forma exògena corticoides es produeix un excés de cortisol. Això provoca un feedback negatiu, és a dir, disminueix la producció endògena de cortisol.
- Si el tractament es retira de forma sobtada o inadequada, els nivells de cortisol al cos disminueixen de forma molt abrupta, ja que la adenohipòfisi necessita un temps per reactivar-se.
- Es pot produir una immunosuficiència suprarenal aguda, que és el síndrome de retirada. Aquest cursa amb miastènia, miàlgia, dispnea, anorèxia, hipoglucèmia, nàusees, vòmits, febre, hipotensió i en alguns casos fins i tot la mort.
- Si l’administració de glucocorticoides és molt prolongada pot arribar a tenir lloc una atròfia de la glàndula suprarenal.
- Els corticoides d’acció intermitja (prednisona, prednisolona i metilprednisolona) produeixen menys inhibició HFA.
Prevenció/Minimització dels efectes adversos: - Utilitzar derivats amb activitat mineralocorticoide menor (Exp. Prednisolona) o negligible (exp. Dexametasona).
- Aplicació local si és possible (possibilitat d’efectes adversos locals). No es pot descartar certa absorció sistèmica.
- Prevenció de la supressió adrenal: o Administració circadiana: administració de fàrmac quan tenim el pic màxim de cortisol, ja que es produeix menys inhibició.
o Terapèutica a dies alterns: un dia sí i l’altre no. Terapèutica amb glucocorticoides d’acció intermitja que té un menor risc d’inhibició de l’eix HFA.
Un cop la malaltia s’hagi controlar amb dosis diàries estables es proporcionaran dosis dobles a les diàries en dies alters. Hi ha possibilitat de reagudització dels símptomes a tractar durant el temps lliure de fàrmacs. No totes les malalties permeten aquest tipus de terapèutica.
- Retirada progressiva i pautada del tractament.
Tractament i situacions especials: - Proves diagnòstiques: o Falsos negatius en prova de blau de tetrazoil (bacteris).
o Inhibició de reaccions cutànies: tuberculina, al·lèrgies...
o Disminució de Ca2+ i K+ en sèrum.
o Augment colesterol i glucèmia.
o Alteracions de la fórmula sanguínia.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES - - - - Embaràs: o Relació amb malformacions en animals  paladar obert.
o Ús només si no hi ha alternatives més segures i si és indispensable (Teràpia substitutiva...) o Possibilitat d’hipoadrenalisme en fetus.
Lactància: o Passen a la llet materna (metilprednisolona, deflazacort), aquests s’han d’evitar.
o Utilitzar els que menys s’excretin per llet: prednisolona, prednisona.
Nens: o Precaució via sistèmica.
o Risc supressió adrenal i retard del creixement.
o Utilitzar els d’acció intermijta i dies alterns si és possible.
o Efectes adversos a dosis altes: pancreatitis, increment de la pressió intracranial...Més rics de necrosi de fèmur i cataractes.
Ancians: o Major risc d’osteoporosi.
o Més incidència d’hipertensió, diabetis, insuficiència cardíaca congestiva, hipopotasèmia i alteracions mentals.
o Es pot considerar utilitzar dosis menors.
APLICACIONS TERAPÈUTIQUES EN MALALTIES NO ENDOCRINES: Glucocorticoides utilitzats per via sistèmica (oral, parenteral): - Metilprednisolona: utilitzat en brot, reacció al·lèrgica gran d’urgències.
- Dexametasona i betametasona: de potència elevada.
- Deflazacort: presenta menys efectes ossis, molt important en nens.
Aplicacions: - Reaccions anafilàctiques: al·lèrgies, edema angioneuròtic (casos greus associar adrenalina). Dosis altes i.v o i.m (80-100 mg metilprednisolona).
- Malalties pulmonars: reaguditzacions asma i MPOC, tractament antiinflamatori (d’acció intermitja).
- Afectacions dermatològiques: dermatitis atòpica, prednisolona o anàleg. Tractament tòpic si és possible.
Glucocorticoides utilitzats per via local: - Si és possible l’aplicació local ja que disminueix el risc o incidència d’efectes adversos sistèmics.
- Utilització preferent de fàrmacs que s’absorbeixen poc i/o presenten un metabolisme de primer pas elevat.
- Poden produir-se efectes adversos locals a la zona de l’aplicació.
- En determinats casos i durada de tractament, poden assolir-se concentracions plasmàtiques que indueixin efectes sistèmics.
- Utilitzar temps limitat.
Glucocorticoides utilitzats per via nasal: - Possibilitat d’absorció sistèmica a través de la mucosa nasal.
- Tractament de rinitis al·lèrgiques.
- Fàrmacs: o Dexametasona  Rino Dexa pediàtric.
o Prednisolona  Rinobadenif pomada.
o Triamcinolona  Nasacort.
o Beclometasona dipropionat  Beconase nasal.
o Budesonida  Rhinocort.
o Fluocinolona acetònid  Synalar nasal.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES o Fluticasona  Flixonase, Nasofan, Rinosone.
o Mometasona  Nasonex.
Glucocorticoides utilitzats per via dèrmica: - Hi ha ,oltes preparacions dèrmiques disponibles (cremes, pomades, ungüents, gels...). - Es podem trobar sols o associats a altres fàrmacs: antibiòtics, antifúngics...
- Fàrmacs: hidrocortisona, betametasona, dexametasona, prednisolona, triamcinolona, budesomida, clobetasol...
RINITIS AL·LÈRGICA. Tractament farmacològic: Sistèmic: - Antihistamínics: de 2ª generació o 1ª generació. Exp. Dexclorfeniramina, poc sedant.
- Ketotifèn: tractament preventiu.
Tòpic (via nasal): - Cromoglicat: preventiu. Cromoglicat nasal Zyma, Cusicrom nasal, Renocil, Rinilin.
- Antihistamínics: o Azelastina  Afluon nasal, Corifina nasal.
o Levocabastina  Bilina, Livocab.
- Corticoesteroides: o Dexametasona  Rino Dexa pediàtric.
o Budenosida  Rhinocort.
o Flutinasona  Flixonase.
o Mometasona  Nasonex.
DESCONGESTIONANTS ADRENÈRGICS: Contenen agonistes totals (fenilefrina) o parcials (oximetazolina) que activen els receptors adrenèrgics α-1 dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal, provocant: vasoconstricció, disminució de la permeabilitat i disminució de la secreció aquosa que acompanya la rinitis.
- Tractament simptomàtic de les rinitis.
- No utilitzar més de 3 dies seguit o més de 4 aplicacions al dia. Hi ha risc de rebot.
- Administració tòpica preferible (menys efectes sistèmics).
- Contraindicats en: o Rinitis vasomotora.
o Nens < 2 anys. S’utilitza oximetazolina, metoxamina, xilomeazolina.
o Nens < 6 anys. S’utilitza fenilefrina, nafazolina, tramazolina.
o Hipertensió (sistèmics) i glaucoma.
o Retenció urinària, diabetis.
- En nens, millor gotes que aerosols.
URTICÀRIES – DERMATITIS AL·LÈRGIQUES. Tractament farmacològic.
- Antihistamínics per via oral.
Antihistamínics de via tòpica: de primera generació. Acompanyats d’un efecte anestèsic i antipruriginós.
Corticostereoides per via tòpica: acetònid de fluocinolona  Synalar crema.
AL·LÈRGIES A PICADES DE VESPA I ABELLA. Tractament farmacològic: - D’entrada, s’ha d’extreure el fibló amb compte.
Casos lleus: dues dosis d’antihistamínics orals (Exp. Dexclorfeniramina).
Reaccions generalitzades: antihistamínic intramuscular (exp. Clorfeniramina 10 mg), inhalació salbutamol (ventolin) i prednisolona oral.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES - Reacció anafilàctica: adrenalina intramuscular, antihistamínic intramuscular i hidrocortisona intramuscular.
És útil que els al·lèrgics portin a sobre un autoinjector d’adrenalina.
La immunoteràpia és útil en personal exposat (apicultors, jardiners, pagesos...).
DERMATITIS DE CONTACTE. Tractament farmacològic: - Evitar l’al·lergogen i mantenir unes normes higièniques.
S’utilitzen corticosteroides tòpics i antihistamínics orals (per la picor).
AL·LÈRGIES A ALIMENTS. Tractament farmacològic: - Evitar l’al·lergogen.
Cromoglicat en càpsules. No s’absorbeix i per tant si s’administra per via oral té només efecte local.
Caldrà avaluar l’angioedema, ja que pot dificultar la respiració.
S’utilitzen corticosteroides sistèmics i antihistamínics. En cas de reacció anafilàctica s’ha de tractar.
XOC ANAFILACTIC. Tractament: - Adrenalina per via subcutània o intra muscular, ja que és un antagonista funcional.
- Si no es recupera la tensió al cap de 5 minuts es repeteix l’administració.
Tractament complementari: - Administrar grans quantitats de sèrum fisiològic per restaurar la volèmia i recuperar la pressió arterial.
- Antihistamínics H1 (difenhidramina) + antihistamínics H2 (ranitidina) per via parenteral.
- Alhora corticoides d’acció intermitja (prednisolona) per via parenteral o oral.
- En cas de dificultat respiratòria administrar un broncodilatador adrenèrgic.
- Si hi ha tractament de base amb β-blocadors, l’adrenalina no farà efecte, i s’ha d’administrar glucagó, ja que els seus receptors són diferents als β.
CONSELLS PER ALS VIATGERS AL·LÈRGICS: - Portar tota la medicació a sobre, tant la de manteniment com la de rescat.
Informar-se dels al·lèrgens ambientals de la zona de destinació.
Portar adrenalina autoinjectable en casos anafilactoides.
Compte amb els menjars.
Habitacions d’hotel seques i assoleiades. Portar fundes antiàcars.
En el camp, evitar els insectes (picades vespes i abelles).
Aspirar tapisseria del cotxe.
Els al·lèrgics al pol·len, tancar les finestres del cotxe.
Portar informes sobre les al·lèrgies que es pateixen per si es requereix assistència sanitària.
...

Comprar Previsualizar