Tema 1. Europa / Europes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

REGIONS D’EUROPA 1. Grans regions geogràfiques a. Europa Mediterrània: Europa del Sud + Europa Meridional b. Europa Atlàntica o de l’Oest: països que no van estar sota domini geogràfic c. Europa Central: més difícil de determinar.
d. Europa de l’Est / Oriental: podrien ser països diferents. De vegades inclou Rússia i/o els Balcans, d’altres no. Hi ha moltes variables e. Europa del Nord (països nòrdics, escandinaus): també pot o no incloure segons quins països. Els nòrdics tenen tots la mateixa creu a la bandera, però d’altres vegades inclouen els països bàltics.
f. Europa caucàsica: Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan. És una zona d’altíssim conflicte: hi ha molta multiplicitat de grups ètnics i hi ha les muntanyes més altes d’Europa. Hi ha moltes implicacions i connotacions geogràfiques per darrere.
2. Regions geopolítiques a. Els Balcans: Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, etc. També té geometries variables b. Països bàltics c. Països de l’antiga Iugoslàvia: hi estan barrejats musulmans, llatins, etc. Tenim països de component eslau amb religió musulmana, d’altres en religió cristiana i d’altres ortodoxa. Hi ha diversitat d’alfabets, per la qual cosa hi ha una barreja de grups interessant.
d. Països europeus de l’antiga Unió Soviètica: països bàltics, Rússia, Ucraïna, Bielorússia i Moldàvia.
e. Antics països satèl·lits de la Unió Soviètica: Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Romania, Bulgària, RDA.
f. Microestats Europeus: Malta, Andorra, Mònaco, Vaticà, San Marino, Liechtenstein i potser Luxemburg (massa gran per ser microestat, massa petit per ser estat).
g. La OTAN: països fundadors, o països actuals, o en un moment determinat.
3. Regions geo-econòmiques a. El Benelux: Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Una de les unions supraestatals més antigues d’Europa.
b. L’Europa dels 6: la comunitat econòmica Europea no és el mateix que la Unió Europea, que té un component polític molt més important. Els fundadors de la CEE són França, Alemanya (costat occidental), Itàlia, Bèlgica, Holanda i ?.
1 c. Europa de l’EURO d. Europa de Schengen: països que han signat un tractat de col·laboració en control fronterer. Si s’entra a un d’aquests estats, no has d’acreditar la documentació normalment. Hi ha països que són de la UE i d’altres que no.
e. Unió Europea f. La EFTA: països que no són de la Unió Europea (Islàndia, Noruega, Suïssa).
4. Regions culturals a. Europa Catòlica: països eminentment catòlics i països “híbrids” b. Europa Protestant c. Europa Ortodoxa d. Europa Musulmana: sobretot el Caucas i algunes parts dels Balcans i la part europea de 5. Regions culturals (llengua) a. Europa llatina b. Europa germànica c. Europa ? d. Europa celta 6. Regions geogràfiques a. Europa alpina b. Europa dels Carpats: Romania, Ucraïna, Polònia, Txèquia i Eslovàquia c. Europa del Rin: països que travessa aquest riu.
d. Europa del Danubi: és un tros bastant gran del continent Europeu.
EUROPA, EUROPES Multiplicitat d’idees sobre Europa. Quan parlem només d’Europa, no sabem de què estem parlant, sempre en parlem amb un adjectiu afegit: Europa Occidental, Europa del Nord, etc.
Es consideren 49 els estats d’Europa (saber quins són aquests països i on són). Depèn de quin llistat mirem, trobarem que alguns països apareixen i no apareixen com a parts d’Europa, com els GAAz i Xipre.
Es presenten les divisions físiques del continent europeu i es parla de grans conques i divisions bioclimàtiques. Tenim: 2 - Mar Bàltic - Oceà Mediterrani. Països de clima atlàntic u oceànic - Mar Mediterrani - Mar del Nord - Mar Negre. Conca hidrogràfica del Danubi, bàsicament.
- Mar Caspi A nivell històric, la màxima expansió de l’Imperi Romà correspon bàsicament al Mediterrani i fins al Rin i Danubi, Anglaterra fins a arribar a les terres d’Escòcia (murada d’Adrià). Segles després, tenim la baixa Edat Mitjana. A l’Europa de les religions de 1560, trobem una divisió entre catòlics, protestants, ortodoxos i l’Islam. Tot això provoca centenars de guerres, de conflictes i moviments polítics.
També trobem grans grups lingüístics: el llatí, germànic, eslau i turc. Tenim altres llengües, com l’irlandès, les llengües bàltiques o el basc.
Alfabets europeus contemporanis: llatí, ciríl·lic, grec i aràbic Europa, 1812. A partir d’aquí, apareixen els grans imperis: Napoleònic, Rus i Otomà.
1871. S’ha dut a terme la gran unificació italiana i l’alemanya en estats moderns, amb variacions a les fronteres. L’Europa dels Imperis inclou: Imperi Rus, etc. Croàcia és el país de l’antiga Iugoslàvia que fa servir el llatí i és catòlic, ja que havia format part de l’Imperi Austro-Hongarès.
Europa 1939-1945. Màxima Expansió del Tercer Reich. Països col·laboradors, formadors del III Reich.
L’Europa de la Guerra Freda. Un dels grans moments polítics. Grans blocs polítics i ideològics: la URSS, l’Europa Occidental amb el suport dels aliats (es crea la CEE per defensar l’economia d’aquella zona), i la Comecon o el cordó sanitari per no estar en contacte tots dos. Àustria i Finlàndia eren com un cordó sanitari de països neutrals, no a favor de la URSS.
Europa 1997: Unió Europea. Entren Suècia, Finlàndia i Àustria quan ja han caigut els blocs. Es planteja a Europa per primera vegada la unificació real de tots els territoris. Entren de cop 10 països.
3 Acords Militars. Es crea la OTAN amb les diferents expansions.
Minories que es consideren poc representades i reclamen moviments d’independentisme, regionals, etc. En el cas espanyol, serien els bascos. També trobem Irlanda del Nord, el Cacuas, etc. Si posem els pacífics (aquí hi ha els violents) la llista és llarguíssima.
Règim de visats. Qui demana visats per què? En blau són països que per entrar a la UE requereix visat, i a la inversa.
Si mirem un planisferi del món ben proporcionat, el continent europeu és un apèndix d’Àsia. És menys d’una quarta part de continents com l’africà. Les dimensions del continent Europeu sencer és la mateixa superfície que el sol país de la Xina.
El gran altiplà d’Europa seria la meseta Europea. Les mesetes molt altes no són molt propícies per la vida humana, ja que els climes són molt més rígids (la meseta espanyola és baixa). Per tant, no hi ha grans elevacions a Europa ni grans accidents geogràfics, ni grans deserts, etc. Per tant, és un lloc molt apte per la vida humana, d’aquí la seva importància des de l’Antiguitat. Les dimensions són relativament reduïdes. Les distàncies màximes des del continent a la costa es trobarien a Polònia i a Rússia, però són distàncies relativament petites, a 600 km de la costa: la influència marítima és molt més gran. Si es viu a Kansas o al centre de Brasil, les distàncies serien molt més grans.
La circulació atmosfèrica sempre ve de l’oest cap a l’est. Si tinguéssim una barrera muntanyosa en el costat occidental, els vents humits no arribarien al territori europeu. Al continent d’Àsia, com que els vents van d’Est a Oest, en direcció contrària, sí que hi ha una certa frontera per la costa, i a Amèrica passa el mateix a l’Oest per les muntanyes.
Corrents d’aigua Mapa físic: Europa és un continent ple de penínsules: balcànica, itàlica, ibèrica, Jutlàndia, Escandinàvia, etc. A més, també està ple d’illes.
4 Part política És un continent tremendament fragmentat, més que cap altre continent del món. De totes maneres, hi ha problemes: per a Espanya, són 48, ja que Kosovo no està reconegut com a país independent.
Europa és el tercer gran centre de concentració de la població mundial (primers, Xina i Índia). Hi ha un gran problema: Europa, fins el segle XIX, havia crescut molt i avançat molt, però no hi cabia més gent, i tenien “dret” a conquerir altres països per a poblar-los perquè eren més avançats.
És la població del món més estabilitzada i que s’envelleix ràpidament. Té una taxa molt baixa de natalitat. Ja no som el gran centre polític mundial ni el centre demogràfic mundial. Tampoc no som el gran centre econòmic o un pol econòmic. Som el continent amb més gent amb major poder adquisitiu: és una zona de rendes més altes de tot el món. 500 o 700 milions amb nivells de capacitat de compra més altes. Els europeus encara ara continuem marcant les modes. Les nostres modes marquen les tendències a nivell mundial. Els americans són d’herència europea, és una reformulació d’allò europeu, i si l’americana marca les tendències en diferents aspectes també es considera que és Europa per aquesta herència.
Així, hem perdut pes demogràfic, econòmic, polític, però encara tenim una enorme capacitat de consum: som els grans consumidors del món i continuem marcant els gustos i modes a nivell internacional.
5 ...