Tema 5. La medul·la espinal (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Anatomia: Tema 4. Divisions i parts del SN 1. Termes de referència  Eix longitudinal: en un extrem es troba la part rostral (rostre) i en l’altre la part caudal (cua)  Eix transversal: en un extrem es troba la part ventral (ventre) i en l’altre a part dorsal L’eix longitudinal divideix el cos en dues meitats simètriques. En la línia mitja d’aquest eix hi ha la regió medial. A cada costat trobem les regions laterals. En les persones ens trobem que l’eix longitudinal es flexiona a nivell del cap. Això es deu a l’adopció de la postura bípeda.
En aquest cas, veiem que l’eix longitudinal es gira i el rostral també. Això afecta a l’orientació del SNC.
A nivell de la medul·la espinal, a la part de dalt: rostral/superior. Caudal/inferior: cap a les cames.
Respecte el transversal, dorsal i ventral queda igual.
A nivell de l’encèfal, com l’eix s’ha corbat, rostral és cap al front. Com que el transversal és perpendicular al longitudinal, aquell també ha canviat d’orientació.
Ara la part dorsal correspon a la part superior del cap mentre que la ventral està orientada cap a la mandíbula.
En les persones també trobem la divisió simètrica a partir de l’eix longitudinal.
 Ipsilateral: significa mateix costat del cos  Contralateral: costats contraris del cos Podem fer diferents divisions:  Secció sagital: divisió de manera que talles una part esquerra d’una dreta:  o Medial: per la meitat o Lateral: no meitat Tall coronal: divisió de l’encèfal en una part anterior i una part posterior  Tall horitzontal: divideix en part inferior i superior  (a nivell medul·lar) Tall transversal: part caudal i part dorsal = correspon a la secció dorsal 2. Principals divisions del SN: SNC: part del SN protegida per un embolcall ossi. Encèfal (crani) + medul·la (canal vertebral)  Encèfal: o o  Tronc de l’encèfal i cerebel  Mesencèfal  Protuberància - met  Bulb raquidi (mielencèfal)  Cerebel - met Cervell (prosencèfal).
 Diencèfal  Hemisferis cerebrals: telencèfal Medul·la espinal SNP: no protegit. Permet comunicar el SNC amb la resta de l’organisme. Format per ganglis perifèrics i per nervis. Els nervis són paquets d’axons en el SNP. El ganglis són agrupacions de somes (cossos neuronals). Divisions del SNP:  Autònom (vegetatiu): part del SN que controla les funcions viscerals, vegetatives, com el ritme cardíac, pressió arterial, aparell digestiu, etc. Són les funcions inconscients i automàtiques.
Controla el sistema cardíac, els músculs llisos, algunes glàndules que alliberen diferents substàncies, com les sudorípares o les llagrimals.
o Neurones sensorials (aferents): de vísceres al SNC. Sensibilitat. Interoceptiva de la part més interna del cos o Neurones eferents (de SNC a vísceres)  Divisió simpàtica. Preparació per l’acció  despesa d’E  Divisió parasimpàtica. Estalvi d’energia o recuperació de l’E Hi ha una primera neurona: preganglionar, després està el gangli, i la N postganglionar, que tenen connexions amb la víscera.
 Somàtic: part del SN que s’encarrega de controlar altres òrgans (no viscerals). Està format tan per neurones sensorials com per neurones motores. Les neurones sensorials de SN somàtic condueixen informació dels receptors sensorials al SNC (1 sola neurona de receptor al snc). Aquesta neurona té el seu soma en ganglis perifèrics (fora del SNC). Així, la informació arribarà mitjançant PA.
o Les neurones sensorials són:  Les de la pell (exteroceptives) – tacte, temperatura, etc.
 Músculs i articulacions (sensibilitat propioceptiva) – permet saber si un múscul està relaxat o concret i també la posició d’una determinada part del cos.
 o Òrgans sensorials especialitzats, ex: ull.
Les neurones motores: són les que condueixen informació des dels músculs esquelètics fins al SNC. Controlen, per exemple, les respostes reflexes, la contracció de músculs per saltar, córrer, aixecar un pes, etc.
3. Meninges, S ventricular i líquid cefaloraquidi: Sistemes de protecció del SNC:  Mecànica: o Embolcall ossi o Meninges: sistema de 3 membranes que envolten el SNC (inclosa medul·la espinal). Les meninges, de la part més externa a la més interna és:  duramàter: la més dura. Envolta el SNC seguint el contorn general. Unida al crani i a l’aracnoides.
 Aracnoides: Tova. Envolta el SNC seguint el contorn general. Unida a la piamàter mitjançant filaments de teixit connectiu.
Entre aracnoides i piamàter: espai subaracnoïdal: ple de líquid cefaloraquidi.
 Piamàter: tova. Adherida al teixit nerviós de manera que ressegueix totes les formes del teixit nerviós. Inclús acompanya els vasos sanguinis, de tal manera que no entren en contacte amb el teixit nerviós.
o líquid cefaloraquidi o Sistema ventricular: ventricles laterals – al cervell, 3r – al diencèfal, entre protuberància i cerebel: 4t ventricle, en el canal central, un altre.
El 3r comunica amb el 4t pel aqüeducte de Silvio. Cada ventricle lateral connecta amb el 3r pel forat de Monro.  tot el sistema ventricular està comunicat. El sistema ventricular està ple de líquid cefaloraquidi.  aquest líquid està al voltant del SNC i dins dels ventricles. Això fa que disminueixi molt el pes del SN, està flotant en el medi líquid. Proporciona protecció contra desgarraments pel propi pes. També proporciona una extraordinària protecció contra els cops. El líquid CR es forma a partir d’un filtratge de la sang. Es fa en unes estructures anomenades plexes coroïdals. Els plexes esta situats en els ventricles. Com els laterals són els més grans, el líquid CR es formi aquí. Un cop format, està en continua circulació, de manera que el líquid CR dels VL passa al Monro, al 3r,per L’aqüeducte de Silvio al 4t, aquí hi ha uns forats que comuniquen el 4t ventricle amb l’espai subaracnoïdal bla bla bla........ un cop acaba el circuit, el Líquid CR va als sinus venosos dural i es renova.
 Química. Mecanisme de barreres: hematoencefàlica i sang líquid cefaloraquidi (sang-LCR) o Barrera hematoencefàlica: barrera que s’estableix entre la sang i el teixit nerviós.
Les parets dels vasos sanguinis estan formades per unes cèl·lules anomenades cèl endotelials. Fora del SNC, els vasos estan formats per cèl endotelials unides de forma imperfecta entre elles. Per les escletxes poden passar substàncies lliurement. En canvi, dins del SNC les cèl endotelials estan unides perfectament entre sí i ho estan mitjançant “unions estretes”, que segellen l’espai entre cèl·lules. Per tal que es pugui produir l’intercanvi de substàncies, es farà mitjançant proteïnes transportadores (les molècules) i directament les substàncies liposolubles. Les substàncies que passen són macronutrients.
o Barrera sang-LCR: a nivell dels plexes coroïdals (a nivell d’on es filtra la sang per donar lloc al LCR).
Epiteli coroïdal. El plexe coroïdal està format per 3 capes de cèl·lules: Vas sanguini – piamàter – epiteli coroïdal. Aquí es forma el LCR a partir de la sang. Per tant, no passaran totes les substàncies que arriben a la sang. Aquesta barrera s’estableix a nivell de les cèl·lules que formen l’epiteli coroïdal. Quan les substàncies de la sang arriben a l’epiteli coroïdal no podran passar entre les cèl·lules sinó que hauran de passar per dins de les cèl·lules de l’epiteli coroïdal. Per aquesta barrera passen substàncies liposolubles, alguns ions i vitamines. Aquestes substàncies (micronutrients) traspassaran la barrera mitjançant transport actiu, mitjançant proteïnes transportadores.
La facilitat que tindrà una substància per travessar barreres depèn de: o Liposolubilitat o Ionització: les molècules ionitzades tindran més dificultats o Mida molecular: més petites, més fàcil.
o Altres: mitjançant mecanismes de transport específics per aquestes substàncies.
 Entre sang i teixit nerviós: predomina la difusió facilitada. Es transporten macronutrients (substàncies necessàries en grans quantitats)  Sang – LCR: transport actiu de micronutrients ...