TEMA 7-TURMELL I PEU (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació clínica fisioteràpia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TURMELL I PEU: 1 PALEONTOLOGIA: Esquerra i dreta tenen relació. Les de l'esquerre tenen 3,5 milions d'anys. Estan sobre cendres degut a la activitat sísmica i volcànica. Van quedar fosilitzades i es van trobar al sXX. Hi ha una de gran i de petites i a la dreta estan representades en un podograma. Els dits grossos deixen una petjada molt semblant a la dreta i a l'esquerra. El peu"modern" ens presenta unes característiques diferents per a poder estar en bipedestació.
Les petjades son dels australopithecus apharenssi i a l'esquerra tenim un esquelet de Lucy. A partir d'alla fan totes les deduccións que poden. Van veure que era d'un esquelet preparat per la vida bípeda: forma del fèmur, com està el crani a la mandíbula, peus...
Els equelets entre els primats i els humans actuals madurs és molt diferent sobretot en el crani, ja que amb el bipidisme podem mirar cap a dalt i cap a endavant.
ANTONI VILADOT: Un pioner en la traumatologia del peu. Va evolucionar molt amb els parmàetres de la normalitat.
Astragal: talus però està a sobre el calcani. S'aricula amb el escafoides i el alcani amb el cuboides. l'astràgal conecta el peu amb les extremitats. Medalment el pont està molt més marcat. A sota de la base del cap del primer metatarsia trobem els sesamoideus que n'hi ha dos.
El peu és una estructura tridimensional variable, essencial per a la posició bípeda humana, base del servomecanisme antigravitatori, peça fonamental per a la marxa humana.
2 ANATOMIA: PEU ESTÀTIC: S'adapta menys a la diambulació i a les demandes del peu de les nostres activitats dinàmiques.
Calcani-cuboides-metatarsians 4 I 5. Arc plantar longitudinal lateral. També anomenat calcani.
PEU DINÀMIC: Mes facilitat per adaptar-se a les demandes del nostre cos i a la diambulació. Astragal-escafoidesmetatarsians 1,2 i3. Arc plantar longitudinal medial.
Es fa una línia que els divideix. HI ha una capacitat adaptativa que és el peu dinàmic.
1 L'arc plantar longitudinal medial és el peu dinàmic ja que és la part que més s'adaptarà al igual que la part dinàmica.
FORMA DEL PEUS: depenent de la longitud del primer i segon dit. el peu egipci és el que acostuma a fer els hallux valus i rigidus.
“1) Index plus, cuando el primer metatarsiano es mayor que el segundo y este mayor que el tercero. Se presenta con una frecuencia del 16% de la población.122) Index plus-minus, cuando el primero es igual al segundo y éste último mayor que el tercero y así sucesivamente. Se observa en el 28% de la población.3) Index minus, cuyo primer meta es más corto que el segundo y luego el resto van en disminución progresiva. Es el tipo más frecuente (56%).” FORMULA METATARSIAL: Divisio radiologica que mesurem la llargada dels metatarsians.
Normalment la gent te el primer metatarsià més curt que els altres (minus) i plus minus que el primer i el segon és igual.
PODOMETRIA ELECTRÒNICA: reflecteix les zones calentes en vermell (les que mes apoya) i les altres en blau.
BAROPODOGRAFIA: La presió dels peus.
ARTICULACIÓNS: El peu té moltes més articulacións que altres parts del cos i de molts tipus diferents.
SINARTROSIS DIARTROSIS Art. Astargalescafoidea (enartrosi) Art. Metatarsofalàngiques (Condiliartrosis) Art. Calcanicuboidea (encaix recíproc) Art. Interfalangiques i tibioastragalina (trocleartrosis) Art. Subastragaliana posterior (trocoide) Art. Intermetatarsianes (artròdia) AMFIARTROSIS Tars-anterior SINONIMIA: FLEXIÓ: equi RI: Addució Pron: valg+planta enfora EXTENSIÓ: talus RE: Abducció Supi: var+planta endins Inversió: amb el peu cap a endins i el moviment més comú de esquinz de turmell.
2 Inversio: flex+supi+adducció Eversio: ext+prono+abd LISFRANC I CHOPART van anomenar les articulacións del peu. son la tarsometatarsiana i la migtarsiana chopart.
BÒVEDA PLANTAR: És una estructura triangular tridimensional. Te un arc intern, un arc extern i uns arcs transversals . EL posteror a nivell del mig tars i el anterior a nivell dels caps dels metatarsians.
El centre a nivell de l’articulació astràgal-escafoidea, aprox.
Entre 15 i 18 mm de la horitzontal.
ARC INTERN - de la tuberositat posterior del calcani al cap del M1.Dinàmic ARC EXTERN - de la tuberositat posterior del calcani al cap del M5. Estàtic ARCS TRANVERSALS - posterior  a nivell del migtars. Arc Estàtic - anterior  a nivell dels caps dels Mtts. Arc Dinàmic MOVILITAT DEL PEU: ARTICULACIÓ TIBIO-PERONEA: Sindesmosis-sinartrosis. Mobilitat 0 ARTICULACIÓ TIBIOASTRAGALINA: Tròclea diartrodial. Flexió dorsal (0-30) i plantar (0-50) ARTICULACIÓ SUBASTRAGALINA (astragalocalcànea): Bicondília diartrodial. Inversió (0-60) i Eversió (0-30) ARTICULACIÓ DE CHOPART. TRANSVERSA DEL TARS: Astragaloescafoidea és una bicondilia i art. Calcaneocuboidea és en cadira de muntar (sellar). Supinació 0-35 i pronació 0-15.
ARTICULACIÓ DE LISFRANK: tarsmetatarsiana: Diartròdia-flexió extensió i abducció-adducció.
ARTICULACIÓ METATARSOFALÀNGIQUES: Condília diartrodial: flexió 0-45, extensió 0-70 i abducció 0-10 ARTICULACIÓNS INTERFALÀNGIQUES: trocleartrosis diartrodial: IF primer dit flex plantar 0-80/IPF resta de dits: flexió plantar 0-35 flex dorsal 0-60/IFD resta dits: flexió plantar 0-60 flexió dorsal 0-30.
ASTRÀGAL: Esta recobert de tendons. Esta col·locada dins dels tendons unida als altres ossos per lligaments però no te cap lligadura en tendons ni músculs i si fem un moviment específic l'astràgal pot sortir. Enucleació de l'atràgal.
3 SISTEMÀTICA D’EXPLOARCIÓ: Quan arriba un pacient amb una patologia a turmell o de peu, hem de fer tot el procediment però adaptat al peu.
Així doncs comencem per la anamnesis.
ANAMENSIS: Edat i professió. La professió és important per exemple, la metal·lúrgia: porten unes botes amb punta metàl·lica per evitar que els caigui una peça al peu i li pugui tallar el peu. Hi ha professions específiques que comprometen al peu. També preguntem per els antecedents familiars en recerca de malalties congènites. El part també és important ja que si el pacient ha nascut de peus pot néixer amb els peus equino cavo varo=peu bot. En un futur solen tenir peus mes petits i que no s'han desenvolupat bé a la planta. El pes i patologia prèvia en relació amb els peus, traumàtica i ortopèdica, ja que la gent més pesada te problemes als peus i genolls. El calçat també és important, la nostra naturalesa és caminar descalç però per l'evolució camienm sobre supericies més dues i hem de utilitzar sabates.
OBJECTIU DE LA VISITA: Dolor, deformitat, hiperqueratiosi, coixesa, edema modificació de la temperatura o color.
MALALTIA ACTUAL: Data d’inici i mòduls d’inici, evolució, característiques del dolor: tipus, intensitat, durada, localització...
RELACIÓ DELS SÍMPTOMES AMB L’HORARI: Matutins, vespertins, nocturns 3 RELACIÓ AMB LES ACTIVITATS: Caminant, fent activitats esportives, en repòs, amb sabates o sense, de puntetes o talons i relació amb la activitat professional.
FACTORS AGREUJANTS I MITIGANTS.
INSPECCIÓ: PEU DESCALÇ: Valorar ambdós peus i definir les simetries i asimetries. També es fa una inspecció amb carrega en la qual el pacient està de peus i l’altre sense carrega on esta sobre la camillla. També fem una inspecció monopodalica i bipodalica així com una de puntetes.
Més globalment, es valora la relació dels peus amb les cames i pelvis, així com totes les deformitats. S’observa possible presència de tumoracions i de atrofies a la musculatura (sobretot a la part posterior de la cama). També s’observa el color i la temperatura dels peus i la presència d’alteracións tròfiques i edemes. Finalment, s’evalua la formula digital.
PEU CALÇAT: La sabata és molt important alhora de evaluar patologies del turmell i peu.
El tipus de calçat és molt important si és obert, tancat, amb talo, sense, reforçat amb metall a la punta, sabata flexible o diura, presència de contraforts o plantilles internes....
S’ha de valoar le desgast i deformitat de la sabata i la seva localització: - Desgast de la punta en pacient amb peu equi Desgast de la vora lateral del peu: peu var Deformitat medial en peus plans: prominència astragalina Deformitats dorsals de la punta: dits martell Deformitats medials en hallux valgus Desgast en vores laterals de la sabata amb peus supinats Plecs oblicus a la part anterior: hallux rigidus al donar la passa s’evita el recolzament medial i s’obliqua el peu PALPACIÓ OSSIA: Turmell: mal·lèols i fíbula (peroné) Peu: CARA MEDIAL Dits i primer metatarsià, tuberositat escafoidea i sustentaculum tali CARA LATERAL Dits i 5 metatarsià (+ estiolides), cuboides i tubèrcul peroneal del calcani.
CARA DORSAL Dits i metatarsians 2-3cuneiformes PALPACIÓ PLANTAR Caps dels metatarsians PEU CAVO PEU PLA VAR VALG TALO EQUI HALLUX VALGUS HALLUX VARUS TERMINOLOGIA PEU: 4 HALLUX RIGIDUS DITS EN MARTELL HIPERQUERATOSI BUNION TIPUS DE PETJADES: 4 EXPLORACIÓ: ARCS DE MOVILITAT: Mobilitat passiva Mobilitat activa Mobilitat contraresistència EXPLORACIÓ BÀSICA GENERAL.
turmell- dorsiflexió i flexió plantar Subastragalina: inversió i eversió Migtarsiana: adducció o abducció segment anterior del peu Dits: flexió i extensió PROVES RÀPIDES PER E XPLORAR EL TURMELL: - Fer caminar de puntetes Fer caminar de talons Fer caminar sobre la vora externa Fer caminar sobre la vora interna ARCS PASSIUS DE MOVILITAT: Turmell: flexió dorsal (0-30º) i flexió plantar (0-50º) Subastargalina: Inversió (0-60º) Eversió (0-30º) Chopart: Supinació (0-35º) i pronació (0-15º) 5 ESQUINÇ DE TURMELL: Depèn de la gravetat de la fractura tindrà més repercussió sobre els peroneo astragalins.
Els hallux varus són normalment seqüeles de hallux valgus. s'han d’operar sempre.
Fractura de turmell bimaleolar que s'arregla amb placa i cargols.
EL 1r: extensor largo del primer dedo. la L5 és la arrel que s'encarrega d'aquets.
Múscul plantar prim: molt útil ja que serveix per cosir el tendó de aquiles encara que es rompi. és inconstant i a vegades no està.
BALANÇ MUSCULAR DEL PEU: FLEXIÓ PLANTAR: Tríceps sural i plantar prim FLEXIÓ DORSAL: tibial anterior (També fa inversió) i el extensor del primer dit INVERSIÓ: tibial posterior EVERSIÓ: Peroneus curt i llarg FLEXIÓ METATARSOFALANGICA: lumbricals i flexor curt del primer dit FLEXIÓ INTERFALANGICA: Flexor llarg comú EXTENSIO METATARSOFALANGICA: Extensor comu dels dits i pedi 6 ...