Temas 1-2 D.Processal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura Derecho Procesal I
Profesor S.
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

DRET PROCESSAL LABORAL I TEMA 1: LA JURISDICCIÓ SOCIAL ÍNDEX 1.
2.
3.
4.
La solució dels conflictes a l’àmbit del Dret del Treball i la Seguretat Social.
Concepte de Jurisdicció Social Orígens i evolució de la Jurisdicció Social Extensió i límits de l’ordre jurisdiccional social.
1- LA SOLUCIÓ DELS CONFLICTES A L’ÀMBIT DEL DRET DEL TREBALL I DE LA SEGURETAT SOCIAL.
Es parla de solució ja que, davant d’un conflicte, aquest no pot quedar a l’arbitratge d’una de les parts. Una de les parts no pot imposar “justícia” a l’altra part. En aquest sentit, els forts prevaldrien sobre els febles (les empreses sobre els treballadors) i per això existeixen una sèrie de mecanismes per resoldre aquests conflictes.
Els tipus de conflicte poden ser de caràcter individual (acomiadament) o col·lectiu (acomiadament col·lectiu, CC caduca, concurs de creditors) Davant de qualsevol tipus de conflicte, l’últim recurs serà la jurisdicció, però hem de tenir en compte si hi podem accedir o no.
MECANISMES PER SOLUCIONAR ELS CONFLICTES DE TREBALL: Els mecanismes s’utilitzaran per conflictes ja existents, no se’n crearan de nous; i no només comptem amb els jutjats, sinó que la llei en posa al nostre abast més.
Trobem dos tipus de mecanismes - Autònoms: Només les parts es doten per resoldre el conflicte. Les mateixes parts del contracte de treball resolen el conflicte A l’àmbit del treball es prioritzen els mecanismes autònoms, ja que les parts coneixen el problema i coneixen els marges de solució.
Si no s’arribés a una solució, es procedirà a demanda judicial. D’aquesta manera no es concilia a les part, sinó que amb la llei davant es donarà o no.
Ex: Conflicte de conciliació vida familiar. El treballador demana entrar i sortir una hora abans.
L’acord al que arribaran (o no) entre treballador i empresari és un mecanisme autònom.
Un segon tipus de mecanisme autònom és quan és necessita l’ajuda d’un tercer: mediació o conciliació, que son mecanismes extrajudicials.
- Heterònoms: No son les parts les que prenen la decisió sobre el problema. Son mecanismes extrajudicials com l’arbitratge (3r al que et sotmets) o els jutjats, si el conflicte continua.
2. CONCEPTE DE JURISDICCIÓ SOCIAL Conjunt d’òrgans jurisdiccionals (judicials) encarregats de resoldre plets o litigis, tan de Dret del treball com de Dret de la Seguretat Social.
És una jurisdicció (només òrgans judicials) però diferents jutjats (per diferents àmbits es requereixen tribunals especialitzats: mercantil, civil, laboral.
És una instància – jutge o tribunal – que té un poder públic que consisteix en la capacitat o facultat de resoldre un conflicte jurídic.
Forma part del Poder Judicial.
[CE, art 117.] La justícia emana del poble i s’administra en nom del rei per jutges i magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
En què consisteix la funció judicial? Consisteix en adoptar una decisió sobre una qüestió que alguna de les parts del contracte de treball planteja i fer-ho sobre la base d’interpretar i aplicar un dret i/o un deure de caràcter legal, convencional o contractual, i fer complir allò que decideixen (execució sentències). Per a la execució de sentències es necessita la facultat i els jutjats la tenen. Totes les decisions que es prenguin es farà en funció de les fonts del dret: contracte, conveni i llei.
Des del punt de vista dels ciutadans, els jutjats formen part d’un dret fonamental. Un dret vinculat és el de la tutela judicial efectiva (art. 24 CE). És el dret que té un ciutadà a que resolguin el seu conflicte, dret a una defensa jurídica i dret a al·legar i demostrar per fer valer el seu dret.
[CE, art 24] Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió.
Pel fet d’haver posat una demanda judicial el ciutadà no és objecte de represàlies. L’exercici d’un dret fonamenta no pot comportar penalitzacions o represàlies.
El teu dret d’anar a un jutjat implica obligacions per al jutge. Aquest dret no es, per tant, contrari a que abans d’anar-hi s’hagi d’intentar una solució autònoma extrajudicial, son mecanismes successius i acumulatius. La llei pot obligar a conciliar abans, però això no és contrari al dret de la tutela judicial efectiva. El que s’ha de tenir en compte en aquest sentit son els terminis.
En el cas de que la llei obligui a intentar conciliar abans de procedir a la via judicial el temps que s’està per conciliar no computa com a termini per acudir als jutjats. Per tant, la tutela no és vulnerada.
Caràcter dels conflictes laborals que es poden portar a la jurisdicció social: Conflictes jurídics, els jutjats no resolen conflictes d’interessos. Conflicte jurídic es dona quan un ciutadà considera que té un dret legal i l’altra part no. Son aquells que han de ser resolts amb la llei. Els jutges només prenen decisions aplicant el dret.
Han de ser conflictes jurídics reals i actuals. La resolució judicial ha de tenir efectivitat concreta.
No poden ser ni consultes ni possibilitats de futur. (Decisió + efectivitat) Jurisdicció única.
Ordre jurisdiccional social: especialització.
Altres ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós-administratiu Atribució legal de la competència per poder decidir sobre els conflictes jurídics de l’àmbit del Dret del treball i la Seguretat Social.
3. ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA JURISDICCIÓ SOCIAL.
Antecedents · Els tribunals a la primera part del s.XX Jutges que resolen AT 1908 tribunals mixtes Tribunals mig autònoms i mig judicials (fins 1939) · Llei d’accidents de treball 1900, atribueix la matèria a jutges de 1ª instància, tribunals o jurats especials i judici verbal (model que ha perdurat fins avui).
· Llei de Tribunals Industrials de 19 de maig 1908, primera jurisdicció social, compost per un jutge com a president i un jurat paritari (empresaris i obrers) Principis del procés laboral: no s’exigeix intervenció d’advocat o procurador. Conciliació prèvia i les proves es proposen i practiquen a l’acte del judici.
Comença a formar-se una regulació com la actual.
Llei 22 Juliol 1912: - Competència: Incompliment o rescissió del contracte d’arrendament serveis, de treball i d’aprenentatge. Llei d’accidents de treball. Presumpció contracte de treball (novetat).
- Major delimitació dels principis del procés laboral: Declaració de gratuïtat del procés, representació processal i consideració d’urgents.
Organització corporativa nacional 1926 - Comissions mixtes i comitès paritaris - Funcions no jurisdiccionals (conflictes industrials, diferencies individuals o col·lectives entre patrons i obrers) - Funcions jurisdiccionals (Incompliment o rescissió del contracte d’arrendament serveis de treball individual o col·lectiu i d’aprenentatge) Llei Jurats mixtes 27/11/1931 - Assumeix i amplia competències de comissions mixtes i comitès paritaris: sobre pagament d’hores extraordinàries, diferències de jornals i altres anàlogues, derivades de la interpretació i compliment de les obligacions contractuals, acomiadament. Procediments especials.
Es mantenen els tribunals industrials només per accidents de treball -També s’amplia a conflictes col·lectius segons Llei 1932 associacions professionals.
Decret 13/5/1938 Magistratura de Treball - Suprimeix tots els jurats mixtes i Tribunals industrials. S’acaba amb la justícia laboral paritària.
- Crea les magistratures de treball (jutges professionalitzats) Llei orgànica de la Magistratura de Treball 1940 - Única institució contenciosa en la branca social del dret.
Situació actual - Constitució espanyola 1978 - Llei orgànica poder judicial 1985: Magistratura del Treball s’integra en Poder Judicial. Es creen els jutjats socials, Sales socials, Tribunals Superiors de justícia CCAA, Sala social Audiència Nacional, Sala social Tribunal Suprem.
EXTENSIÓ I LÍMITS DE L’ORDRE JURISDICCIONAL SOCIAL Per llei (LRJS) s’atribueix la competència (facultat de conèixer i decidir, en exclusiva) Competència material - Referència genèrica: art 1 LRJS Els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social coneixeran de les pretensions que es promoguin dins de la branca social del dret, tant en la seva vessant individual com col·lectiva, incloent aquelles que versen sobre matèries laborals i de Seguretat Social, així com de les impugnacions de les actuacions de les Administracions públiques realitzades en l’exercici de les seves potestats i funcions sobre les anteriors matèries.
- Referències específiques: Matèries incloses, art 2 LRJS Matèries excloses, art 3 LRJS Dins de competència material trobem: Relacions laborals individuals, col·lectives, Seguretat Social i altres.
INDIVIDUALS: Contracte de treball i les derivades del contracte de posta a disposició: abans del contracte, per determinar si hi ha contracte de treball, durant el contracte, a la finalització del contracte.
Relacions d’intermediació: relació treballador amb SEPE i agències privades i relació SEPE i agències privades.
Cooperatives de treball i societats laborals, la relació de treball dels socis treballadors amb la cooperativa o la SAL.
Responsabilitat per danys d’AT i ET Règim professional de TRADEs Compliment de normes de PRL: empresa i altres subjectes obligats, i també administracions públiques (quan fan d’empresaris).
Drets Fonamentals de treballador: Individual i col·lectivament i drets fonamentals específics i inespecífics.
COLECTIVES I EN MATERIA SINDICAL Constitució i règim jurídic i responsabilitat de sindicats i constitució i responsabilitat associacions empresarial.
Eleccions de comitès d’empresa i òrgans de representació del personal al servei de les AAPP Conflictes col·lectius, també acords col·lectius, laudes arbitrals.
Impugnació de convenis col·lectius.
SEGURETAT SOCIAL Reclamacions de prestacions econòmiques Règim de prestacions de SS Sistemes de millora de l’acció protectora de la Seguretat Social (plans de pensions i complements empresarials a prestacions) ACTES ADMINISTRATIUS SUBJECTES A DRET ADMINISTRATIU EN MATÈRIA LABORAL Potestat sancionadora de l’Administració laboral EN MATERIA DE RESPONSABILITAT DE L’ESTAT - FOGASA: indemnitzacions i salaris en cas d’insolvència empresarial.
- ESTAT: salaris de tramitació EXCLUSIONS rellevants de la competència de l’ordre jurisdiccional social - Relacions empresa usuària i ETT - Relacions entre empresaris i altres obligats en matèria de PRL - Règim jurídic dels funcionaris públics - Actes d’enquadrament a la SS - Fixament de serveis mínims en cas de vaga - Reclamacions en matèria de valoració de discapacitat - Prestacions derivades de la LAPAD (llei de dependència) - Pactes o acords col·lectius que afectin a funcionaris i estatutaris - Tutela llibertat sindical, dret de vaga de funcionaris i estatutaris - Matèria concursal COMPETÈNCIA INTERNACIONAL La jurisdicció s’extén a totes les persones a totes les matèries i a tot el territori espanyol, en la forma establerta en la Constitució i en les lleis.
A L’ORDRE SOCIAL (art.25 LOPJ) - En matèria de drets i obligacions derivats del contracte de treball, els jutjats i tribunals socials espanyols seran competents quan els serveis s’hagin prestat a Espanya o el contracte s’hagi celebrat en territori espanyol.
També quan el demandat tingui el domicili en territori espanyol o una agencia, sucursal, delegació o qualsevol altra representació a Espanya.
També quan el treballador i l’empresari tinguin nacionalitat espanyola, qualsevol que sigui el lloc de prestació dels serveis o de celebració del contracte.
I, a més, en el cas del contracte d’embarcament, si el contracte va ser precedit d’oferta rebuda a Espanya per treballador espanyol.
- En matèria de control de legalitat dels convenis col·lectius de treball celebrats a Espanya i de pretensions derivades de conflictes col·lectius de treball promoguts en territori espanyol.
- En matèria de pretensions de Seguretat Social davant d’entitats espanyoles o que tinguin domicili, agencia o delegació o qualsevol altra representació a Espanya.
TEMA 2: LA COMPETENCIA DELS ORGANS JURISDICCIONALS SOCIALS ÍNDEX 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Òrgans de la jurisdicció social Regles de competència objectiva Regles de competència funcional Regles de competència territorial Conflictes de jurisdicció, conflictes de competència i qüestions de competència Abstenció i recusació de jutges i magistrats.
1. ÒRGANS DE LA JURISDICCIÓ SOCIAL · Òrgans de l’ordre jurisdiccional social Jutjats socials Òrgan unipersonal. En trobem a cada província, amb seu a la capital, amb jurisdicció en tota ella.
Hi ha un o més d’un Jutjat Social.
Però, pot haver-hi un jutja social amb competència en un sol partit judicial o varis. (El partit judicial és la unitat territorial integrada per un o més municipis limítrofes, d’una mateixa província.
Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia És un òrgan col·legiat. Els Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA culminen l’organització judicial a l’àmbit autonòmic, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem.
El TSJ adopta el nom de la CCAA i té jurisdicció al seu àmbit territorial.
Composició TSJ Catalunya: Presidencia Sala de lo Civil y de lo Penal Presidente del TSJ 4 magistrados Sala de lo ContenciosoAdministrativo 1 Presidente de Sala 25 magistrados Sala de lo Social 1 Presidente de Sala + 25 magistrados Sala Social de l’Audiència Nacional És un òrgan col·legiat amb seu a Madrid i jurisdicció a tota Espanya. Ens adrecem a l’Audiència Nacional quan una qüestió afecta a més d’una comunitat autònoma.
L’Audiència té funcions a nivell penal que son radicalment diferents que a nivell laboral. A nivell penal, la llei pot atribuir l’exclusivitat de competència de diferents delictes a l’Audiència Nacional. D’altra manera la llei li atribueix competència per determinats assumptes de dret laboral: L’Audiència Nacional és una mena de “tribunal especial” que només tindrà competència quan el conflicte laboral tingui un abast superior al de una comunitat autònoma.
Composició Audiència Nacional: Presidencia Sala de lo Penal Sala de lo ContenciosoAdministrativo 4 Secciones 8 Secciones 1 Presidente de Sala 1 Presidente de Sala 3 Presidentes de Sección 13 Magistrados 7 Presidentes de Sección 32 Magistrados Sala de lo Social 1 Presidente de Sala 2 Magistrados Sala Social del Tribunal Suprem És un òrgan col·legiat i un òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, sense perjudici de les garanties constitucionals. Té jurisdicció a tota Espanya.
Resol recursos realitzats per demandants contra sentències dictades per tots els òrgans inferiors, es quasi en exclusiva el que fa.
Composició Tribunal Suprem: Presidencia Vicepresidencia Sala de lo Civil Sala de lo Penal 1 Presidente 1 Presidente 9 Magistrados 14 Magistrados Sala de lo ContenciosoAdministrativo Sala de lo Social Sala de lo Militar 1 Presidente 1 Presidente 1 Presidente 12 Magistrados 7 Magistrados 32 Magistrados Tribunal Constitucional: En sentit estricte no és un òrgan judicial perquè no s’hi realitzen judicis, només té constitucionalment atribuïda la competència d’aquells conflictes en els que es planteja la adequació a la Constitució d’una determinada decisió o norma jurídica. La única funció és analitzar l’adequació a la Constitució d’una conducta o norma.
Pot el TC, per tan, revisar sentències de l’estructura judicial? Si, en el cas de que el demandant perdi i consideri que el Tribunal que ha dictat la sentència ha vulnerat un dret fonamental.
· Demarcació de l’ordre jurisdiccional social Circumscripció territorial dels òrgans judicials.
(LDPJ) Llei que estableix l’existència d’un partit judicial. Establirà que en l’àmbit social judicial, a Badalona hi haurà un jutjat social i a Mataró no.
S’ha de conèixer per saber per saber on posar la demanda. Hi ha jutjats socials a diferents punts de les províncies.
· Planta de l’ordre jurisdiccional social Nombre de places de cada òrgan col·legiat i dels òrgans unipersonals per cada circumscripció Aquests òrgans judicials tenen per llei un determinat nombre de jutges (al jutjat social n’hi ha un i a TSJ hi ha un nombre que vindrà definits per la llei) COMPETÈNCIES: - Competència material: conjunt de matèries i qüestions que han de ser resoltes per la jurisdicció social (art. 2 i 3 LRJS) - Competència objectiva: a quin òrgan de la jurisdicció social li correspon resoldre una determinada qüestió en primera instància (art. 6, 7 i 8 LRJS). Quin òrgan té legalment atribuïda la facultat de conèixer.
- Competència funcional: a quin òrgan judicial social li correspon resoldre en cadascuna de les fases del procés judicial laboral (art. 6, 7, 8 i 9 LRJS). Quin nivell de l’estructura judicial actua en cada fase del procés judicial (demanda, execució i recurs) - Competència territorial: a quin òrgan judicial social li correspon resoldre una determinada qüestió per raó del territori (art. 10 i 11 LRJS). On s’ha de presentar la demanda.
2. REGLES DE COMPETÈNCIA OBJETIVA Competència objectiva: Defineix a quin òrgan jurisdiccional de l’ordre social li correspon conèixer de l’assumpte en primera i única instància, en atenció al seu objecte.
Regles: - General: El coneixement i decisió a la instància de tots els assumptes atribuïts a l’ordre social de la jurisdicció li correspon als jutjats socials (art 6 LRJS). Sempre s’han de presentar les demandes al jutjat social, sempre en primera instància, excepte quan la LRJS atribueixi la competència a algun òrgan superior (excepcionalment) - Especial: Determinats processos col·lectius i sindicals d’abast territorial autonòmic o supraautonòmic els han de conèixer i resoldre la sala social d’un TSJ o a la Sala social de l’Audiència Nacional, respectivament. Quan l’abast territorial del conflicte jurídic superi al de un partit judicial s’anirà al Tribunal Superior.
Ex: Corte Inglés. Si es produeix un acomiadament al de Barcelona, s’anirà al jutjat social de Barcelona, en canvi si l’empresa deixa de pagar salaris o negocia un CC i es produeix un conflicte que afecta a treballadors de Barcelona, Girona i Tarragona s’anirà al TSJC per evitar que davant d’un mateix conflicte es facin pronunciaments o es dicti resolució judicial diferents. La solució està en aixecar el nivell de l’òrgan judicial que ho haurà de resoldre, així ens trobem amb només una sentència.
Competència objectiva del Jutjat Social: És la única instància de tots els litigis propis de l’ordre social i del seu àmbit de jurisdicció, excepte els atribuïts expressament a les Sales Socials dels TSJ, l’AN o el TS.
Processos d’impugnació d’actes administratius en matèria laboral i sindical que posin fi a la via administrativa dictats per òrgans administratius de Administracions Públiques inferiors al Consell de Govern d’una Comunitat Autònoma o Ministre o Secretari d’Estat.
Competència objectiva de les Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia: - Processos en matèria de relacions col·lectives, sindicals i d’associacions empresarials, així com de processos de tutela de Drets Fonamentals amb projecció col·lectiva, quan els efectes s’estenguin a un àmbit territorial superior al de la circumscripció d’un jutjat social però sense rebassar el de la Comunitat Autònoma.
- Processos d’acomiadament col·lectiu impugnats pels representants dels treballadors quan els seus efectes no s’estenguin a més d’una Comunitat Autònoma.
- Processos d’impugnació d’actes administratius en matèria laboral i sindical que posin fi a la via administrativa dictats pel Govern d’una Comunitat Autònoma.
- Processos d’impugnació d’actes administratius en matèria de Seguretat Social que posin fi a la via administrativa dictats per un Ministre o un Secretari d’Estat, confirmant, en via de recurs o en procediment de fiscalització o tutela, els actes dictats per òrgans o ens diferents amb competència a tot el territori nacional.
Si es produeix una vulneració d’un Dret Fonamental, l’òrgan competent dependrà de l’àmbit on es produeixi la vulneració o l’àmbit d’afectació. Si tots els centres de treball es troben a BCN, s’anirà al jutjat social. No es mesurarà segons el grau de vulneració, sinó l’àmbit territorial on s’ha produït la vulneració.
La competència objectiva més recent atribuïda és l’acomiadament col·lectiu.
Si una empresa acomiada col·lectivament i els representants dels treballadors presenten una demanda, sempre s’anirà al TSJ, encara que sigui un únic centre a Barcelona ciutat. Per què? Arrel de la reforma laboral del 2012 el legislatiu va considerar que els acomiadaments col·lectius eren més importants i van considerar que era oportú donar la competència a magistrats superiors que no a jutjats d’instància. Tot això sempre i quan la impugnació de la decisió empresarial la facin els representants dels treballadors; si la demanda la posa un treballador només (m’han acomiadat però ha sigut col·lectiva) i vol posar-la individualment l’haurà de presentar al jutjat social.
Si es fa un acomiadament col·lectiu que afecta a treballadors de Barcelona i Madrid, la demanda per part dels representants es farà a l’audiència nacional, perquè l’organització judicial està estructurada en funció de les CCAA i en funció de que poden haver empreses que tinguin centres de treball en més d’una CCAA.
Competència objectiva Sala Social de l’Audiència Nacional - Mateixos litigis i matèries atribuïdes a instància als Tribunals Superiors de Justícia quan els seus efectes s’estenguin a un àmbit territorial superior a una CCAA.
- Processos d’acomiadament col·lectiu impugnat pels representants dels treballadors amb efectes a un àmbit territorial superior al d’una CCAA.
- Processos d’impugnació d’actes administratius en matèria laboral i sindical que posin fi a la via administrativa dictats per Ministre o Secretari d’Estat: · Actes administratius de caràcter originari · Actes administratius que rectifiquin per via de recurs o en procediment de fiscalització o tutela els actes dictats per òrgans o ens diferents amb competència a tot el territori nacional.
Competència objectiva de la Sala Social del Tribunal Suprem - Processos d’impugnació d’actes administratius atribuïts a l’ordre social dictats pel Consell de Ministres.
Només és competent en l’àmbit laboral per una cosa: només quan lo que impugnem de l’àmbit laboral sigui una impugnació del Consell de Ministres. Com a primera instància ningú acudeix al Tribunal Suprem.
3. LES REGLES DE LA COMPETÈNCIA FUNCIONAL Competència funcional: Òrgan jurisdiccional competent per conèixer del procés en cadascuna de les fases del procés judicial laboral.
A quin òrgan li toca actuar en cada part del procés. Les fases d’aquest procés son decisió (demanda, judici i sentència), execució i recurs. Pràcticament totes les decisions judicials han de poder ser recorregudes, la llei ha de preveure la possibilitat de que es pugui recórrer. A la competència funcional la LRJS regula: - Els jutjats socials seran competents per resoldre pleits i executar-los - Els TSJ serà competent per resoldre pleits, executar-los i resoldre recursos.
Graus: 1r grau: Jutjats Socials, sales socials dels TSJ i la Sala Social de l’Audiència Nacional quan son 1r instància, segons competència objectiva. Indica on presentar la demanda de primeres.
Quan es presenta demanda a l’Audiència Nacional, aquesta té competència per resoldre acomiadaments col·lectius amb més abast que el d’una CCAA. En aquest cas l’Audiència serà la primera instància. En altres casos la primera instància és el jutjat social.
2n grau: En via de recurs de suplicació als Tribunals Superiors de Justícia i al Tribunal Suprem en el recurs de cassació ordinari. On presentar recursos contra sentències dictades per òrgans de nivell inferior. Quan es fan recursos contra qui sigui es passa a un segon nivell, un òrgan judicial que ha de resoldre’ls. El problema dels recursos es qui ha de resoldre un recurs que es realitza contra una sentència.
Els recursos contra sentències del Jutjat Social els han de resoldre el Tribunal Superior de Justícia.
Recursos de TSJ els resoldrà el Tribunal Suprem.
En aquest sentit l’Audiència Nacional no serveix per resoldre recursos. Si s’ha de presenta una demanda per acomiadament col·lectiu a l’Audiència Nacional, quan aquesta dicti una sentència el recurs va al Suprem.
Segons on s’ha de presentar la demanda: 1r Nivell Segons on s’ha de presentar el recurs contra la sentència: 2n Nivell 3r grau: En el recurs extraordinari de cassació per unificació de la doctrina correspon a la Sala Social del Tribunal Suprem. Formulem una demanda d’acomiadament que individualment es presenta al jutjat social. Perdem el cas i formulem un recurs al TSJ i seguim perdent. En determinades circumstàncies podem presentar un recurs al Suprem. Una persona individualment presenta una demanda on toca; si li toca al jutjat social l’ordre lògic seria demanda, recurs TSJ i en determinades ocasions Suprem amb un recurs de cassació.
Competència funcional del Jutjat Social - Competència de 1r grau: competència objectiva - Competents per execució dels assumptes que coneixen en instància - Recursos de reposició i recursos directes de revisió El jutjat social ha de resoldre demandes atribuïdes per competència objectiva (tenint en compte la regla general i específica que hem vist abans).
Competència funcional de les Sales dels TSJ - Competència de 1r grau: competència objectiva - Recurs de suplicació i queixa contra sentències i autos dels jutjats socials i dels jutjats de lo mercantil de la seva circumscripció en matèria laboral.
- Qüestions de competència que se suscitin entre jutjats socials de la seva circumscripció.
- Recusacions dels Jutges Socials de la seva circumscripció i de les d’un o dos magistrats de la pròpia Sala - Execució d’assumptes coneguts en instància - Recursos de reposició i recursos directes de revisió.
Competència funcional Sala Social de l’Audiència Nacional - Competència de 1r grau: competència objectiva - Execució dels assumptes coneguts en instància - Recusacions interposades contra un o dos dels seus Magistrats - Recursos de reposició i recursos directes de revisió Competència funcional de la Sala Social del Tribunal Suprem: - Recurs de queixa contra autos de les Sales Socials dels TSJ - Recursos de cassació ordinària (2n grau) front a sentències dictades en única instància per les Sales Socials de TSJ i de l’AN - Recursos per unificació de doctrina (3r grau) front a sentències dictades en suplicació per les Sales Socials dels TSJ contradictòries entre sí, amb les d’altres Sales Socials d’altres TSJ, o de la Sala Social del TS.
- Qüestions de competència suscitades entre òrgans que no tinguin altre superior jeràrquic comú.
4. LES REGLES DE LA COMPETÈNCIA TERRITORIAL Competència territorial del Jutjat Social Com a regla general, qui presenta la demanda sempre tria al jutjat on presentar-la ( si treballes només a un lloc), però en funció de dos opcions. Territorialment és el jutjat Social competent: - El del lloc de prestació de serveis - El del domicili del demandat, i si hi ha més d’un demandat, en el de qualsevol d’ells.
Si els serveis es presten a diferents circumscripcions territorials (diferents centres de treball, empleat itinerant) és competent, a elecció del treballador, el Jutjat Social: - El del seu domicili - El de celebració del contracte, si hi pot ser citat el demandat - El del domicili del demandat La demanda es podria posar a tants llocs (per cada centre de treball), per això la llei dóna la comoditat de triar. La jurisdicció intenta afavorir a qui posa la demanda.
Com a regla específica: - Prestacions SS i conflictes d’intermediació: lloc on s’ha dictat resolució o domicili del demandant, a elecció del demandant.
Ex. Procediment SS com denegació de prestacions. Competència territorial: jutjat social del domicili de l’òrgan d’administració de la SS o l’INS que dicti la resolució. Persona que viu a Barcelona però ha vingut quan li han declarat x, però totes les cotitzacions les ha realitzat a Girona. Es dictarà la resolució per part de l’INS de Girona. Competència territorial jutjat de Girona.
- Matèria col·lectiva: jutjat social del domicili on té la seu l’organització social o sindical. UGT Catalunya, àmbit territorial Catalunya. Es vol fer una modificació d’Estatuts i es vol recórrer. El sindicat té abast a tota Catalunya, però la seu central està a BCN, per tant s’anirà al jutjat social de BCN, on té la vida interna.
- Sistemes de millors prestacions SS i entre associats i Mutualitats: domicili demandant o demandat, a elecció del primer.
- Reclamació salaris tramitació a l’Estat: jutjat que va dictar sentència d’acomiadament - Constitució i reconeixement personalitat sindicats i associacions empresarials: el seu domicili social - Règim jurídic intern sindicats i responsabilitat sindicals i associacions empresarials: lloc on es produeixin efectes - Tutela dret llibertat sindical, dret de vaga i altres drets fonamentals: lloc on es produeixin efectes - Matèria electoral representants unitaris: el del lloc on es facin les eleccions - Impugnació convenis col·lectius: lloc on es produeixin efectes - Drets d’informació i consulta treballadors: lloc on es produeixin efectes - Actes de les administracions públiques: el d’on tingui el domicili l’AAPP Competència funcional de les Sales dels TSJ quan coneguin un assumpte en instància: - En els processos de conflicte col·lectiu i impugnació de conveni col·lectiu o laudes substitutius dels anteriors: el TSJ del lloc dels seus efectes o del seu àmbit d’aplicació, respectivament.
- En els processos que tractin sobre la constitució i reconeixement dels sindicats i associacions empresarials: el TSJ de la seu del sindicat o associacions empresarial.
- En els processos que tractin sobre règim jurídic i funcionament intern dels sindicats: el TSJ del lloc en el que es produeixin els efectes de l’acte sobre el que tracti la controvèrsia.
- En els processos de tutela de la llibertat sindical: el TSJ del lloc on estengui efectes la lesió, les decisions o actuacions respecte de les que es demana la tutela.
5. CONFLICTES DE JURISDICCIÓ, CONFLICTES DE COMPETÈNCIA I QÜESTIONS DE COMPETÈNCIA Conflicte de jurisdicció (art.38-41 LOPJ) Quan el coneixement d’un assumpte es debati entre un òrgan jurisdiccional i una Administració Pública o entre òrgans jurisdiccionals ordinaris i militars.
Es produeix entre una administració i un òrgan judicial (jutjat). Es debat qui és competent per resoldre què.
Conflictes de competència: Dins dels òrgans judicials hi ha discussió entre jurisdicció civil, social o laboral.
Quan es discuteix l’atribució d’un determinat assumpte entre òrgans judicials que pertanyen a diferents ordres jurisdiccionals, però integrats a la jurisdicció ordinària. Resol la Sala de conflictes del Tribunal Suprem. L’ordre jurisdiccional penal és sempre preferent. Promoguts d’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal, sempre que el procés no hagi finalitzat per sentència ferma o que el conflicte tingui a veure amb l’execució del fallo (part dispositiva de la sentència).
Tramitació diferent si es tracta de conflictes positius o negatius: -Positius: Quan dos òrgans reclamen per sí la competència d’un mateix assumpte. Un procediment judicial es tramita per un òrgan judicial, i un altre òrgan judicial d’un altre ordre jurisdiccional d’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal, diu que ell és el competent.
- Negatius: Quan dos òrgans rebutgen la competència sobre un mateix assumpte. L’òrgan judicial que tramita un procediment diu que no és competent i diu que l’òrgan judicial competent és d’un altre ordre jurisdiccional que a la vegada, també es declara incompetent.
Qüestions de competència: El conflicte entre dos òrgans judicials del mateix ordre jurisdiccional.
- No podran produir-se qüestions de competència entre jutges i tribunals de diferent nivell. El Jutge o Tribunal Superior fixarà, en tot cas i sense recurs, la seva pròpia competència, escoltades les parts i el Ministeri Fiscal en el termini comú de 10 dies. Decidit el que sigui procedent, demanaran les actuacions del Jutge o Tribunal Inferior o li enviaran les que s’estiguin coneixent.
- Resoldrà l’òrgan jurisdiccional superior: el TSJ o el TS.
Tramitació: segons arts 63-65 LEC, amb matisacions: - Les declinatòries es proposaran com excepcions i seran resoltes a la sentència.
- Si s’estima, el demandant podrà presentar la seva demanda al òrgan territorialment competent. Si l’acció estigues sotmesa a termini de caducitat, s’entendrà suspesa des de la presentació de la demanda fins que la sentència que estimi la declinatòria sigui ferma.
Tots aquests conflictes estan regulats a la LRJS.
6.ABSTENCIÓ I RECUSACIÓ DE JUTGES I MAGISTRATS.
CE, art 24.2 [Todos tienen derecho a un juez imparcial] Per garantir el caràcter imparcial del jutge, la llei regula un seguit de causes: - Vincle matrimonial o situació de fet assimilable i parentiu per consanguinitat o afinitat amb les parts o Ministeri Fiscal, fins 4t grau, i lletrat o procurador fins 2n grau.
- Haver estat sancionat disciplinàriament en virtut d’expedient incoat per denúncia o a iniciativa d’alguna de les parts.
- Tenir pleit pendent amb alguna de les parts - Tenir interès directe o indirecte en el plet - Haver ocupat càrrec públic o administratiu en funció del qual hagués tingut coneixement de la qüestió objecte del plet Interposada una demanda arriba al jutjat i el jutge d’aquell Jutjat Social tenim coneixement que és algú conegut.
Tenir en compte art. 24.2 CE, que incorpora el dret a un jutge imparcial. Abans de sotmetre’ns s’ha de solucionar aquest conflicte i s’ha de garantir la imparcialitat del jutge i per això la llei orgànica del poder judicial estableix causes que determinen que el jutge no son imparcials. No es poden inventar causes de parcialitat. Ens podem acollir a les causes de 219 LOPJ.
Abstenció: En mesura que les causes de parcialitat o imparcialitat, al jutge que li toqui un plet, ja pot ser coneixedor de que l’incorre una causa d’imparcialitat i té la possibilitat d’abstenir-se.
Si no ho fa ha de recusar.
En funció de la LOPJ t’incorre certa causa i, ja que no t’abstens, el Tribunal Superior ha de tenir en compte si s’incorre la causa, per tant s’haurà de passar a un altre jutge.
Recusació: El jutge que no es separa voluntàriament pot ser separat.
...

Tags:
Comprar Previsualizar