TEMA 12 - Drets de contingut social i econòmic (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic TEMA 12 - DRETS DE CONTINGUT SOCIAL I ECONÒMIC 12.1 Dret a l’educació i llibertat d’ensenyament Article 27 CE 1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.
2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.
3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.
4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.
6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales.
7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la ley establezca.
8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo para garantizar el cumplimiento de las leyes.
9. Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan los requisitos que la ley establezca.
10. Se reconoce la autonomía de las Universidades, en los términos que la ley establezca.
Un sistema democràtic no pot funcionar sense una població instruïda. Per això els estats reconeixen uns drets i presten serveis públics d’educació. Gràcies a l’educació la societat s’ha civilitzat i la convivència ha millorat. L’educació és l’instrument de transmissió de valors, és el que permet una certa igualtat dels individus, o dóna l’oportunitat pels coneixements i instruments necessaris perquè puguem perseguir els nostres objectius amb unes certes condicions d’igualtat en aquesta societat, a ser reconeguts en aquesta societat gràcies a l’educació que podem obtenir.
Comentaris sobre els diferents punts d’aquest article 27: 1. Tots tenen el dret a l’educació: tots tenim dret a rebre una educació. Parlem del dret a accedir als diferents nivells d’educació en condicions d’igualtat. Del dret a triar quin tipus d’educació volem, des d’una perspectiva ideològica, o pel que fa el grau d’especialització de l’ensenyament. Aquests Són els drets inherents al dret a l’educació. Correspondència amb l’apartat 3.
  1 Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic 3. Dret a triar el tipus d’educació que volem, dret a què els pares triïn quan som petits.
4. Ensenyament bàsic, obligatori i gratuït: és la definició del contingut del dret a l’educació.
L’educació és un dret i una obligació en aquest nivell bàsic.
5. Els poders públics tenen deure de garantir el dret de tots a l’educació mitjançant una programació general de l’ensenyament, de definició de continguts i etapes, definint els procediments a través dels quals es dóna l’educació. Parlem aquí també del dret de participació en la programació general de l’ensenyament. És un reflex del caràcter de l’estat democràtic, que promou la participació de tots en l’exercici del poder, en les prestacions dels diferents serveis públics. Per tant, parlem de la participació de pares, alumnes, professors on es fa la programació i s’imparteix l’ensenyament.
També comporta un altre mandant als poders públics: han de crear centres docents, hi ha d’haver un sistema públic d’ensenyament necessàriament per garantir aquest dret a l’educació. I aquest sistema no es defineix com un monopoli. Relació amb apartat 8.
8. Els poders públics han d’inspeccionar i homologar tot el sistema educatiu, no només han de controlar els centres que han creat, sinó que definiran els continguts i paràmetres del funcionament del sistema educatiu en el qual s’haurà d’adaptar tot l’ensenyament.
9. El sistema de centres concertats: reben finançament públic per fer una educació homologada amb l’oficial.
Aquests apartats tenen més relació amb el dret a l’educació.
Ara veurem els que tenen a veure més amb la llibertat d’ensenyament. Aquesta no és un dret a demanar i rebre educació, sinó que és una llibertat: un àmbit immune a l’actuació dels poders públics.
6. Tenim el dret de triar: l’educació no és un sistema de monopoli de l’estat, hi ha d’haver iniciativa privada. Per això aquest apartat 6 ens parla de llibertat de crear el centre. Quan la iniciativa privada crea un centre educatiu, pot triar opcions pedagògiques, orientacions religioses, mètodes pedagògics propis. Relació amb el punt 9.
9. Els poders públics ajuden als centre concertats. Per tant, són centres creats per iniciativa privada en exercici d’aquesta llibertat, però que tenen dret a rebre aquests ajuts públics.
2. aquesta llibertat no és il·limitada: l’apartat 2 és el primer límit. Dóna la definició constitucional de l’objecte que ha de tenir l’educació.
Aquesta llibertat té altres vessants: l’article 20.1 c) reconeix la llibertat de càtedra, és llibertat d’expressió dins de l’ensenyament.
10. Reconeix l’autonomia de les universitats en els termes que la llei estableixi. Per tant, en els termes que la llei estableixi, les universitats es podran organitzar, podran funcionar tal com decideixin elles mateixes, tindran una certa autonomia, capacitat d’autogovern.
L’educació té una gran transcendència política, perquè és una eina poderosíssima de transmissió de valors, ha estat realment reconeguda en les constitucions i cartes de drets fonamentals amb bastanta amplitud.
  2 Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic Va ser dels articles més debatuts quan es redactava la CE. Els posicionaments dels diferents grups polítics es van enfrontar amb molta actitud i duresa, perquè tots eren conscients del poder de l’educació.
Article 26 DUDH 1. Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental. La instrucción elemental será obligatoria. La instrucción técnica y profesional habrá de ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para todos, en función de los méritos respectivos.
2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos y a las libertades fundamentales; favorecerá la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y todos los grupos étnicos o religiosos, y promoverá el desarrollo de las actividades de las Naciones Unidas para el mantenimiento de la paz.
3. Los padres tendrán derecho preferente a escoger el tipo de educación que habrá de darse a sus hijos.
Aquest article reconeix amb extensió del dret a l’educació, que ha de ser obligatòria i gratuïta almenys en el nivell d’instrucció elemental. A més a més, l’ensenyament tècnic i professional ha de ser accessible a tothom. També, es reconeix el dret d’accedir a l’ensenyament superior en condicions d’igualtat i d’acord amb els mèrits respectius. L’educació ha de tenir per finalitat el ple desenvolupament de la personalitat humana, amb respectes els drets fonamentals, ha de promoure la comprensió, la tolerància, fomentar les activitats pel manteniment de la pau, etc. També, és un dret preferent dels pares a escollir el tipus d’educació. Dins la DUDH és un dels drets que es reconeix amb més extensió.
Article 2 protocol addicional CEDH A nadie se le puede negar el derecho a la instrucción. El Estado, en el ejercicio de las funciones que asuma en el campo de la educación y de la enseñanza, respetará el derecho de los padres a asegurar esta educación y esta enseñanza conforme a sus convicciones religiosas y filosóficas.
El CEDH és bastant més curt amb el tema de l’educació. Es va afegir al protocol addicional número 2. Parla del dret de tots a la instrucció i drets als pares a escollir a l’educació conforme les seves conviccions ideològiques i filosòfiques.
Article 14 CDFUE 1. Toda persona tiene derecho a la educación y al acceso a la formación profesional y permanente.
2. Este derecho incluye la facultad de recibir gratuitamente la enseñanza obligatoria.
  3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic 3. Se respetan, de acuerdo con las leyes nacionales que regulen su ejercicio, la libertad de creación de centros docentes dentro del respeto de los principios democráticos, así como el derecho de los padres a garantizar la educación y la enseñanza de sus hijos conforme a sus convicciones religiosas, filosóficas y pedagógicas.
La CDFUE afegeix el dret a la gratuïtat a l’ensenyament obligatori i a la llibertat de creació de centres docents.
Hi ha hagut diverses lleis, els canvis de majoria política han determinat canvis considerables amb la regulació amb rang de llei d’aquests drets, amb el desplegament de lleis orgàniques.
Actualment estan vigents: • LO 8/1985 reguladora del dret a l’educació • LO /2006, d’Educació • LO 6/2001, d’universitats Però s’estan preveient modificacions. Decret 14/2012 de mesures per racionalitzar la despesa.
Problemàtica entre pujada de taxes i reducció de beques.
El contingut constitucional del dret a l’educació Dret d’accedir a tots els nivells del sistema educatiu El dret d’accés a tots els nivells del sistema educatiu, sobretot als superiors, pot ser limitat en funció de l’interès general, perquè els recursos públics no són il·limitats. Però el que no es pot fer és discriminar, les condicions, les limitacions no poden ser discriminatòries, s’ha de garantir la igualtat.
I si s’ha de fer aquesta limitació, ha de garantir que hi hagi un respecte a la igualtat, en funció d’aquelles rentes disponibles per les persones que accedeixin a l’ensenyament superior i el seu aprofitament, el seu rendiment en l’ensenyament. Amb altres paraules: qui treu bones notes té més dret a obtenir ajuts.
Parlem també del dret a rebre la instrucció efectivament, a què es doni el títol que acredita que has obtingut la capacitació, els coneixements. I això comporta uns drets acadèmics, com el dret a l’avaluació objectiva del rendiment escolar.
Remarcar també el dret i deure en la primera etapa de l’ensenyament, el bàsic és obligatori.
El cas del homeschooling Homeschooling: quan els nens no van a l’escola, sinó que reben educació a casa.
En el sistema d’ensenyament, entre els valors que es volen transmetre hi ha el de la sociabilitat. I a casa els nens estan aïllats. Només si aprenem junts, aprendrem a conviure.
Només si estem junts tots, aprenent a l’escola, aprendrem a conviure nosaltres.
  4 Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic Aquesta pràctica és característica de les sectes, aïllant els nenes de contaminacions ideològiques. El TC no accepta el homeschooling.
El dret d’accedir és el dret de tenir una plaça en el sistema públic i, si vol, en el privat. Però no és una plaça necessàriament al centre on un vol anar.
Centres privats: disposen del dret a tenir un ideari propi, i poden seleccionar en certa mesura els seus alumnes. Però si reben ajuts públics aquesta llibertat queda restringida i han de seguir els mateixos criteris que el sistema públic. En els centres públics no hi ha ideari propi del centre amb una orientació ideològica. Hi ha un deure de neutralitat ideològica, no poden adoctrinar als estudiants. Cada professor, en exercici la llibertat de càtedra té les seves pròpies idees i les transmet, però ho ha de fer amb respecte a les opcions dels estudiants, i no imposant una determinada visió.
Hi ha centres amb orientació religiosa que practiquen l’educació separada de nois i de noies. En els privats s’accepta però fins i tot n’hi ha de concertats, i això està en discussió: el fet de practicar aquest tipus d’educació si es rep ajudes públiques. La separació no es podria fer per raó de raça i, per tant, per raó de sexe tampoc. El sexe no és un paràmetre que permet discriminar.
Un cas: Auto 40/1999 – el TC es resol un recurs que denunciava que en el sistema educatiu els qui no feien religió estaven en situació avantatjosa amb els que sí que en feien, perquè podien estudiar més i treure més bones notes (perquè no cursaven la matèria). Però el TC va desestimar el recurs perquè sobrepassava ja tots els límits.
Dret dels pares a escollir el tipus d’educació i la formació religiosa i moral dels fills Dret de participació en la programació de l’ensenyament i en el control i la gestió dels centres Articles 27.5 i .7 CE 5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.
7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la ley establezca.
Articles del 27 al 58 LODE Articles 118 i 119 LOE   5 Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic Artículo 118. Principios generales.
1. La participación es un valor básico para la formación de ciudadanos autónomos, libres, responsables y comprometidos con los principios y valores de la Constitución.
2. La participación, autonomía y gobierno de los centros que ofrezcan enseñanzas reguladas en esta Ley se ajustarán a lo dispuesto en ella y en la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educación, y en las normas que se dicten en desarrollo de las mismas.
3. Las Administraciones educativas fomentarán, en el ámbito de su competencia, el ejercicio efectivo de la participación de alumnado, profesorado, familias y personal de administración y servicios en los centros educativos.
4. A fin de hacer efectiva la corresponsabilidad entre el profesorado y las familias en la educación de sus hijos, las Administraciones educativas adoptarán medidas que promuevan e incentiven la colaboración efectiva entre la familia y la escuela.
5. En relación con los centros integrados y de referencia nacional de formación profesional se estará a lo dispuesto en la Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de las Cualificaciones y de la Formación Profesional y en las normas que la desarrollen.
6. Corresponde a las Administraciones educativas regular la participación en los centros que impartan enseñanzas artísticas superiores de acuerdo con la normativa básica que establezca el Gobierno.
7. Corresponde a las Administraciones educativas adaptar lo establecido en este Título a las características de los centros que imparten únicamente el primer ciclo de educación infantil. Esta adaptación deberá respetar, en todo caso, los principios de autonomía y participación de la comunidad educativa recogidos en el mismo.
Artículo 119. Participación en el funcionamiento y el gobierno de los centros públicos y privados concertados.
1. Las Administraciones educativas garantizarán la participación de la comunidad educativa en la organización, el gobierno, el funcionamiento y la evaluación de los centros.
2. La comunidad educativa participará en el gobierno de los centros a través del Consejo Escolar.
3. Los profesores participarán también en la toma de decisiones pedagógicas que corresponden al Claustro, a los órganos de coordinación docente y a los equipos de profesores que impartan clase en el mismo curso.
4. Corresponde a las Administraciones educativas favorecer la participación del alumnado en el funcionamiento de los centros a través de sus delegados de grupo y curso, así como de sus representantes en el Consejo Escolar.
  6 Drets i llibertats fonamentals TEMA 12 – Drets de contingut social i econòmic 5. Los padres y los alumnos podrán participar también en el funcionamiento de los centros a través de sus asociaciones. Las Administraciones educativas favorecerán la información y la formación dirigida a ellos.
6. Los centros tendrán al menos los siguientes órganos colegiados de gobierno: Consejo Escolar y Claustro de profesores.
La llibertat d’ensenyament i els principis constitucionals El dret de crear centre educatius [27.6 CE] Es pot crear un centre educatiu amb una orientació, amb un ideari del centre propi. Dret a rebre ajuts econòmics condicionats a què s’ajusti als paràmetres de la programació pública.
El dret a la llibertat de càtedra [20.1 c) CE] Professorat: llibertat de càtedra reconeguda a l’article 20, en l’educació. En centres privats amb ideari propi: el professorat pot manifestar les seves opcions però no pot anar en contra de l’ideari del centre.
L’autonomia universitària Reconeguda al 27.1 CE i la LO 6/2001, d’universitats.
Autonomia universitària, universitat entesa com a centre de doble funció: de recerca i d’ impartir ensenyament. Tenen autonomia d’acord amb la llei: • Autonomia de govern • Autonomia acadèmica • Autonomia financera • Autonomia de carrera N’hi ha que opinen que és aberració qualificar l’autonomia universitària com a dret fonamental, malgrat estigui reconeguda en el dret fonamental a l’educació. És més aviat una garantia institucional. Qui és titular de l’autonomia universitària? “La comunitat universitària”. Igual que els municipis tenen autonomia, i a les CCAA, les universitats també tenen una certa autonomia d’autogovern per decidir l’organització.
  7 ...