FI - RESUM BLOC DE COMPUTACIÓ (HW) (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ingeniería Informática - 1º curso
Asignatura Fonaments Informàtica
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 02/08/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Resum teòric del segon bloc de Fonaments d'Informàtica: Computació (HW).

Vista previa del texto

FONAMENTS D’INFORMÀTICA – RESUM COMPUTACIÓ 1. Representació de la informació B10 B2 B8 (3 BITS) B16 (4 BITS) 0 0 0 0 • 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 1 10 11 100 101 110 111 1000 1001 1010 1011 1100 1101 1110 1111 1 2 3 4 5 6 7 10 11 12 13 14 15 16 17 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F Conversió B10 a B’ Divisions amb divisor B’ fins que sigui indivisible. S’obtenen els residus en ordre invers.
• Conversió B’ a B10 Sumatori dels productes de cada dígit del nombre per una potència amb la base B’ i exponent n-1 respecte la posició del dígit. 𝑁 = 𝑥𝑛−1 𝑏 𝑛−1 + ⋯ + 𝑥0 𝑏 0 • Conversió nombre fraccionari B10 a B’ S’agafa la part fraccionària del nombre i es multiplica per B’ fins obtenir un enter o n decimals. Es van multiplicant les parts fraccionàries i agafem la part entera en l’ordre d’obtenció.
• Conversió nombre fraccionari B’ a B10 Sumatori dels productes de cada dígit de la part fraccionària per una potència amb la base B’ i exponent negatiu a partir del -1 que decrementa a mida que sumem cap a la dreta.
E) 32102,032 (B4) 0,032 = 0 * 4-1 + 3 * 4-2 + 2 * 4-3 = 0 + 3/16 + 2/64 = 14/64 = 0.21785... (B10) • Magnitud i signe - Signe (1r Bit): + = 𝟎 ; − = 𝟏 E) 128 = 𝟏0 000 000 = −0 // 129 = 𝟏0 000 001 = −1 - Magnitud (resta de bits): E) +3 = 0 | 𝟎𝟏𝟏 // −3 = 1 | 𝟎𝟏𝟏 = 1 | 𝟎𝟎𝟎𝟎𝟎𝟎𝟎𝟎𝟎𝟎𝟏𝟏 • C1 NOT de tots els dígits d’un nombre. −𝑋 = 2𝑛 − 1 = −|𝑋| Rang: −(2𝑛 − 1) < 𝑋 ≤ 2𝑛−1 − 1 E) +3 = | − 3| = 0011 // −3 = (𝐶1) 1100 • C2 𝑪𝟐 = 𝑪𝟏 + 𝟏 // Fixem tots els valors per la dreta del primer 1 (inclòs), i a la resta NOT.
−𝑋 = 2𝑛 − |𝑋| // |𝑋| ← (𝐶2) → −𝑋 // Rang: −2𝑛−1 < 𝑋 ≤ 2𝑛−1 − 1 E) −5 → |−5| = 00101 → 1101𝟏 (𝐶2) * Els nombre positius no tenen C2, és a dir, s’expressen igual en magnitud i signe que en C2: # 1315 -1315 Magnitud i Signe 0000 0101 0010 0011 1000 0101 0010 0011 C2 0000 0101 0010 0011 1111 1010 1101 1101 *Carry: 1 + 1 = 10 ≅ 0 (𝐶𝑎𝑟𝑟𝑦 = 1) Overflow: Depreciem el carry en cas que ens quedi a l’esquerra del tot.
Extensió de signe: p.ex. −5 = 11011 = 1111011 no afecta el valor dle nombre i serveix per evitar overflow.
• Extra Si et donen un nombre en C2 per passar a B10: El passem al format de bits demanat i el 1r dígit determina el signe --- + = 0 ; − = 1.
Si és positiu (0), el passem a B10 i si es negatiu (1) tenim dues opcions: Opció 1: Passem a B10 amb la primera potència negativa.
Opció 2: Fem e C2 i passem a B10, posem el signe del nombre d’on procedim en el resultat directament.
E) 1100 1010 1011 1000 Veiem que es negatiu (1).
Opció 1: −215 + 214 + 211 + 29 + 27 + 25 + 24 + 23 = −13640 (𝐵10) Opció 2: 𝐶2 → 0011 0101 0100 1000 213 + 212 + 210 + 28 + 26 + 23 = −13640 (𝐵10) - Nombres reals: E) 324,25 · 10−30 = 0,32425 · 10−27 // 𝑀𝑎𝑛𝑡𝑖𝑠𝑠𝑎 = 0,32425 ; 𝐸𝑥𝑝𝑜𝑛𝑒𝑛𝑡: −27 2. Estructura del computador • Unitat central de procés o processador (CPU) - ALU (Unitat Aritmètica-Lògica) 1. Conjunts de circuits electrònics capaços de realitzar operacions aritmeticològiques.
2. Component central de la Unitat d’Execució de la CPU.
- CU (Unitat de Control o Màquina d’Estats) 1. Conjunt de circuits electrònics encarregats de dirigir els elements de la Unitat d’Execució segons l’estat actual de la CPU i la instrucció en procés.
2. Genera senyals de control i inclou un rellotge (generador de polsos) per sincronitzar les operacions de la CPU.
3. Produeix les senyals del Bus de Control.
• MM (Memòria Principal o Interna) 1.
2.
3.
4.
Conté les dades i instruccions de programes en execució.
Dividida en posicions, denominades paraules memòria, de n-bits.
A cada paraula li correspon una adreça de memòria.
RAM i ROM.
• Perifèrics • o Conjunt de dispositius E/S i emmagatzematge extern connectats a la CPU a través de controladores E/S, que permeten l’intercanvi de dades.
Busos 1. Conjunt de conductors que transmeten la informació entre unitats.
2. Caracteritzats pels n-bits que transmeten simultàniament (amplada).
• Registres - PC o IP: Comptador de Programa o Punter a Instrucció. Conté l’adreça de la propera instrucció a executar.
IR: Registre d’Instruccions. Conté la instrucció que s’està executant actualment a la CPU.
SP: Punter a la Pila. Conté la direcció de la part de dalt de la pila.
SR: Registre d’Estat. Conté informació sobre la última operació realitzada a la ALU.
MAR: Registre d’Adreces de Memòria. Conté l’adreça de memòria sobre la que la CPU realitzarà la operació. El seu contingut es presenta en les línies del Bus de Direccions.
MDR o MBR: Registre de Dades de Memòria. Conté la dada a escriure a la memòria (que es presenta al Bus de Dades) o captura la dada que llegeix (que ha estat col·locada al Bus de Dades per la MM o Controladora E/S).
RPG: Registres de Propòsits Generals. Conjunt de registres visibles al programador que s’utilitzen per gestionar les dades associades a la instrucció que s’està executant actualment. Aquestes dades seran tractades a la ALU.
- - - • Instruccions El seu format es divideix en: - Operation Code: S’encarrega d’analitzar el Decoding.
Operands: 1r – Destí // 2n – Origen/Font. Un dels dos ha d’estar en un registre o ser una constant (no s’admeten operacions memòria a memòria).
Cicle d’instrucció: 1.
2.
3.
4.
5.
Cerca de la instrucció Decoding Cerca dels operands Execució/Operació Increment PC ̅ =0 * 𝑅 = 1 // 𝑊 - Tipus d’instruccions: De transferència d’informació (MOV ,...) Aritmetico-lògiques (ADD, SUB, ...) De control de flux (JMP, CALL, RET, ...) De pila (PUSH, POP) 𝑀𝐴𝑅 ← < 𝑃𝐶 > 𝐿𝑒𝑐𝑡𝑢𝑟𝑎 𝐼𝑛𝑠𝑡𝑟𝑢𝑐𝑐𝑖ó 𝐼𝑅 ← < 𝑀𝐷𝑅 > −− 𝐷𝑒𝑐𝑜𝑑𝑖𝑛𝑔 −− 𝑀𝐴𝑅 ← < 𝐼𝑅 >𝑑𝑎𝑡𝑎 𝐿𝑒𝑐𝑡𝑢𝑟𝑎 𝑂𝑝𝑒𝑟𝑎𝑛𝑑 −− 𝑅𝑃𝐺 ← < 𝑀𝐷𝑅 > −− 𝑃𝐶 ← < 𝑃𝐶 > + 1 • Unitat de Control (UC) Monitoritza el funcionament de tota la computadora dirigint la informació a les unitats o elements precisos en el moment oportú i donant les ordres adients per tal que es realitzin les accions pertinents. Pot ser cablejada (màquines senzilles) o microprogramada (màquines complexes).
• Jerarquia de Memòria La CPU capta instruccions a la MM i emmagatzema en aquesta els resultats. Tot i així, la diferència de velocitats de transmissió d’informació entre unitats sempre va marcada per la unitat més lenta i això faria que el rendiment fos molt baix. Per això es va crear la: - Memòria Caché És una petita memòria més ràpida que es col·loca entre la MM i la CPU, així la CPU sempre va a la Caché i mai a la MM directament. La Caché està construïda per circuits CMOS estàtics. Automàticament es mantenen les dades/instruccions més utilitzades per no haver-les de buscar a la MM (+rendiment).
Així doncs les prestacions d’una computadora depenen, en gran part, de la seva memòria: - Capacitat d’emmagatzematge suficient Temps d’accés (el menor possible) Amplada de banda (alta) Cost per bit (reduït) A més cost, més velocitat i menys capacitat.
- Memòria RAM Memòria d’Accés Aleatori.
Una memòria RAM amb 2n paraules de m entrades de dades x0 ,..., xm-1 , n entrades d’adreces y0 ,..., yn-1, m sortides de dades z0 ,..., zm-1, i 2n · m cel·les d’emmagatzematge amb possibilitat de R/W.
• Processador - Flags (Indicadors) -CF (Carry): 1 if carry -OF (Overflow): 1 if overflow -ZF (Zero): 1 if resultat=0 -NF (Negative): 1 if negative -IF (Interrupt): 1 if interrupt - ...
• Assemblador Salts: incondicionals (JMP), condicionals (1: JMP/ 0: PC <- <PC> + 1), a subrutina (JSR, jump to subrutine) - - ADD/ADC: Sumar/ “ amb carry CALL: Crida a subrutina (PUSH PC) CMP: Comparar Operands (Destí – Font) DEC: Decrementar DIV: Dividir sense signe IN: Entrada INC: Incrementar JMP: Saltar a una instrucció LEA: Carregar adreça efectiva LOOP: Ciclar • Modes d’Adreçament - Immediat // #n L’operand font és un valor. Ex) #3: – Valor 3 Directe // n L’operand font és una direcció de memòria. Ex) 3: Memòria 3 – Contingut (Op.) Indirecte // (n) L’operand es troba en una direcció de memòria apuntada per un registre (contingut del contingut). Ex) (2): Mem. 2 – Contingut (p.ex. 3) – Mem. 3 – Op.
Indexat // n[X] L’operand es troba a la direcció especificada més un desplaçament indicat en un registre índex X. Ex) 1[X]: 1 + <X> -- Memòria 2 – Contingut (Operand) - - - - MOV: Transferir dades MUL: Multiplicar sense signe NEG: Negar OUT: Sortida POP/PULL: Extreure contingut de la pila PUSH: Introduir contingut a la pila RET: Retornar de una subrutina (POP PC) SUB: Restar 3. Entrada i Sortida • Perifèrics o Característiques Principals - Diversitat: teclat, ratolí, pantalla, DD, CD, impressora, pen drive....tots amb un funcionament mecànic/elèctric diferent.
Molt més lents que la CPU: Transf. Dades << Velocitat CPU Formats de dades diferents.
o Funció - Comunicar i emmagatzemar informació: Als DD s’emmagatzemen les fonts i els codis executables dels programes, fitxers de bases de dades, imatges, jocs, música, etc.
• Controlador (o mòdul) E/S És el responsable del control d’un o més perifèrics i de l’intercanvi de dades entre aquests i la MM o els registres de la CPU a través del bus del sistema.
o Característiques - Interfície funcional: amaga particularitats de funcionament del perifèric amb un conjunt de registres (I/O Ports).
Interfície elèctrica: amaga detalls de connexió elèctrica amb el perifèric.
o Registres del controlador (I/O Ports) La CPU veu els perifèrics com un conjunt de registres especials amb una adreça de memòria assignada per tal de poder realitzar operacions amb ells (R/W).
- Port d’Estat: indiquen l’estat del perifèric (segons si té o no la dada sol·licitada per la CPU; disponible, en execució, ocupat).
Port de Control: per enviar ordres als perifèrics (R/W, inicialitzacions, ...) Port de Dades: per realitzar les transferències de dades - o Tipus d’accés a memòria i als registres Segons on es trobin les direccions de memòria dels ports del controlador E/S, tindrem dos tipus d’accés: - Memory Mapped: Les adreces formen part de l’espai d’adreces de la MM, i per tant no existeixen instruccions màquina específiques per l’accés als registres d’E/S. S’utilitzen les mateixes que per la memòria (MOV).
E/S Específica: Existeix un espai independent d’adreces per E/S i per tant existeixen instruccions específiques per l’accés als registres d’E/S (IN/OUT).
- • Tècniques d’E/S Degut a la diferència de velocitats perifèrics-CPU (103-106 vegades) cal una sincronització que enviï una dada només si el perifèric està llest per acceptar-la, i llegirne només quan hi hagi una nova disponible. Existeixen diferents mètodes: o E/S Programa amb esperes 1. La CPU ordena E/S (modificant el Pt. de Control).
2. La CPU espera en un bucle S/W (llegit el Pt. d’Estat) fins que el perifèric estigui llest (ho indicarà també el Pt.
d’Estat).
3. La CPU surt del bucle i executa un conjunt d’instruccions que mouen la dada entre el Pt. de Dades del controlador d’E/S i Memòria.
*La CPU es dedica completament a la transferència.
1. Connectar el perifèric (OUT) 2. Conèixer l’estat (IN) 3. Transferència (CMP) 4. Final? (BNZ) ---------do {IN Pt. Estat } while (perifèric no llest); Transferència; OUT $Port Control, #Valor Inicial RR: IN RPG, $Port Estat CMP RPG, #%11000101 BNZ RR *%: binari o E/S Programada amb interrupcions El perifèric avisa al processador quan està preparat activant el senyal “Intreq”. Al detectar el senyal, la CPU salta a la rutina de servei d’interrupció (RSI o RI), que realitzarà la transferència. Aquest salt no apareix al programa i per tant no és suficient guardar la direcció del RET a SP. És necessari que l’estat del programa no s’alteri al executar RSI, així doncs, en aquest cas, caldrà a SP el registre d’estat (SR).
El procés planteja el problema de reconèixer qui ha demanat la interrupció: - A través de l’execució d’un programa (mètode d’enquesta) amb el qual el processador revisa els Pts. d’Estat dels controladors fins trobar la font RI.
- A través d ela línia “Intrack” amb l’activació de la qual la CPU indica que executarà la RI. La controladora que rep aquesta senyal (i que prèviament ha activat “Intreq”) respon col·locant al bus de dades la adreça (o part d’aquesta) de la RSI que li correspon (vector d’interrupció).
1. La CPU ordena la transferència.
2. La CPU fa altres tasques mentre espera que el controlador E/S indiqui que està llest.
3. Quan el perifèric està llest, el controlador interromp a la CPU (l’avisa) i la tasca en execució salta a la RSI, les instruccions de la qual són les que executen la transferència.
*La CPU només es dedica a la transferència quan executa la RSI.
Salt: Captura Intreq Espera final instrucció Guardar SP <- SR // PC <- SP PC <- <Vector Int.> Connexió (RI) RR: Esp. Estat Transferència Final? (BNZ RR) Desconnexió (RTI) o DMA (Direct Memory Access) Per evitar que la CPU faci de pont entre un perifèric i la MM en transferències de blocs de dades (operacions en disc, p.ex.) s’afegeix una nova controladora (de DMA) que pot ser programada per la CPU per fer aquest tipus de transferències.
Controlador de DMA: element actiu (de propòsit exclusiu) que duu a terme transferències de dades directament entre MM i controlador d’E/S de forma automàtica (sense participació de la CPU). *La CPU es lliura de la transferència (exceptuant el temps de programació de la DMA).
4. Sistemes Operatius (S.O) • Introducció - Byte de Sistema: No són accessibles per l’usuari.
Són utilitzats per la CPU pel control de les operacions. Són utilitzats per les rutines del SO per controlar l’execució dels programes.
Byte d’Usuari: Conjunt de bits activats (Flags) pel hardware del processador com a resultat de determinades operacions.
- • Cicle Bàsic d’Instrucció 2. Carregar a IR la instrucció apunta per PC 3. Incrementar PC 1. Executar la instrucció emmagatzemada a IR.
Que pot ser dels tipus: - CPU-MM: dades entre unitats - CPU-E/S: dades entre unitats - Tractament de dades: operativa - Control: altera el flux d’execució • Interrupcions - Es tracta d’una interrupció de l’execució normal del processador; i pot finalitzar la execució del programa en execució, invocar codi especial del SO invisible a l’usuari, o invocar codi de SO a petició de l’usuari (crida al sistema). Les interrupcions permeten als SO moderns, que es regeixen per esdeveniments, determinar quins esdeveniments ocorren segons les interrupcions demanades.
Permet a la CPU executar altres instruccions mentre una operació d’E/S està en procés.
És una interrupció d’un procés degut a un factor extern a aquest i que s’atén de tal manera que la execució del mateix es pot reprendre.
- o Tipus d’interrupcions - Excepcions (causades pel software): overflow, divisió per zero, intent d’instrucció il·legal, referència a un accés no permès...
Instruccions de TRAP (o de software) Interrupcions HW: de rellotge, de E/S...
Per falla de HW o Cicle Bàsic d’Instrucció + Cicle Interrupció - La CPU comprova si hi ha cap interrupció.
- Si no hi ha interrupcions pendents, la CPU porta la següent instrucció del programa en curs.
- Si hi ha una interrupció pendent, la CPU suspèn la execució del programa en curs i executa la RI.
o Rutina d’Interrupció (RI) * * Pertany al SO.
*1: Canvi a mode supervisor: Identificar la font “Intreq”, seleccionar RI -> Taula de vectors interrupció.
*2: Canvi a mode usuari.
• Conceptes de SO - H. Deitel: “SO és un programa que actua com interfície entre un usuari d’un PC i el HW del PC, oferint l’entorn necessari per tal que l’usuari executi programes.” Katzan: “Conjunt de programes i dades que ajuden a crear altres programes i a controlar-ne la seva execució.” Madnik i Donovan: “Conjunt de programes que gestionen els recursos del sistema, optimitzen el seu ús i resolen conflictes.
- SO es tot el que hi ha al sistema que no és ni aplicacions/utilitats ni HW, és software.
• Funcions d’un SO - Donar una visió còmoda del SO (màquina virtual) i actuar com interfície entre les apps. d’usuari i el HW.
Administrador de Recursos.
- o Funció: Interfície Avantatges: permet que dispositius diferents semblin iguals i dóna un nivell alt d’abstracció.
A nivell usuari: Comandaments Intèrpret de A nivell programador: Eines del sistema. Llibreries.
- 1. Login 2. Intèrpret de Comandaments - Mode text/alfanumèric - Basat en finestres/gràfiques 3. Logout - Llibreries de llenguatge: procediments d’ús comú que es poden afegir a les apps. per simple referència al procediment en qüestió (s’afegeixen en temps de compilació).
Crides al sistema: no afegeixen nou codi al nostre programa, sinó que en temps d’execució es transfereix el control a un codi que pertany al nucli.
o Funció: Administrador de Recursos Recurs és tot allò important al PC: CPU, DD, MM,... L’administrador ens dóna avantatges: - Visualitza els recursos de tal manera que múltiples usuaris/apps puguin compartir-los.
Protegeix les apps. entre elles.
Proporciona un accés eficient i segur als recursos • Multiprogramació - Problema: CPU Inactiva Objectiu: aprofitar els temps d’espera d’una tasca a la CPU per executar instruccions d’una altra tasca.
Mètode: mantenir les tasques simultàniament en memòria i escollir la tasca a commutar.
Conseqüències: gestió de memòria, planificació de dispositius, gestió de deadlocks, control de la concurrència, protecció - o Petició d’un servei al SO (SYS_CALL --- TRAP) 1.
2.
3.
4.
5.
Salvar PC, SR Canvi a mode supervisor Salvar estat Esbrinar el servei demanat Executar rutina del SO que executa aquell servei 6. Segons l’estat actual: - Esperar: escollir altra tasca - No esperar 7. Recuperar treball 8. Recuperar PC, SR Llibreria: conjunt de rutines d’ús freqüent.
- - Del sistema: fan crides al sistema des de llenguatge d’alt nivell, i fan més portables els programes.
De llenguatge: rutines d’ús general (amigables), no sempre fan SYS_CALL’s.
o Temps Compartit - Objectiu: permetre la interacció entre l’usuari i la tasca en execució. Els sistemes batch no tenen aquesta interactivitat.
Mètode: utilitzar les tècniques de multiprogramació i planificació de la CPU per proporcionar a cada usuari una petita proporció del temps de la CPU.
Conseqüències: protecció, gestió de disc, mecanisme per la execució concurrent.
o Sistemes Distribuïts - • Funciona com un centralitzat, però s’executa en múltiples processadors independents.
És distribuït si està format per diversos elements que cooperen per donar un servei únic.
Un SOD no és un sistema simplement replicat. Hi ha una partició, una cooperació, cap component sobreviu sol, hi ha una mentalitat de grup.
El SW el determina si el sistema és o no distribuït.
Si pots dir quines màquines estàs utilitzant, on corren els programes, on estan els arxius, llavors no és SOD.
Processos Fitxers font // Objecte i llibreries // Executables - Compilació: traducció de llenguatge d’alt nivell a codi objecte.
- Muntatge: creació d’un fitxer executable a partir de diversos fitxers objecte i llibreries.
- Programa: entitat estàtica, codi emmagatzemat en disc.
Al executar un programa, el SO va al disc i li assigna una posició de memòria (càrrega). Després la primera instrucció va al PC i es comença a executar (execució).
Procés: un programa en execució juntament amb tots els recursos que requereix la seva execució.
Estats d’un procés t=3: - t=3 a t=6: A executa una petició que suposa espera.
SO assigna la CPU a B.
C espera que se li assigni la CPU.
- B està en execució C està en estat llest A està en espera i no li cal la CPU (està bloquejat) • Diagrama d’Estats • Bloc de Control del Procés (BCP) - Informació d’identificació: - PID del procés, PID del pare - ID de usuari real (UID real) - ID de grup real (GID real) - ID de usuari efectiu (UID efectiu) - ID de grup efectiu (GID efectiu) Estat del processador (CPU) Informació de control del procés - Informació de planificació i estat - Descripció dels segments de memòria del procés - Recursos assignats (fitxers oberts, ...) - Comunicació entre processos - Punters per estructurar els processos en llistes o cues - • Informació d’un procés - Estat de la CPU: contingut dels registres del model de programació.
Imatge en memòria: contingut dels segments de memòria en els quals es troba el codi i les dades del procés.
Contingut del BCP - • Canvi de context vs. Canvi de procés • Tipus de planificador - Planificador: gestió de les cues que minimitzi la espera i optimitzi el rendiment del sistema.
• Planificador a curt termini Consisteix en assignar CPU als processos llestos per ser executats, de tal manera que es compleixin els objectius del sistema: Criteris per l’usuari: Criteris pel sistema: Temps de resposta (Tr) Temps de retorn (Tq) Temps d’espera (Tw) Temps de retorn normalitzat (Tqn) Terminis Previsibilitat Productivitat: Processos Complerts/Temps Utilització de la CPU %usr, %sys, %idle Equitat Equilibri de recursos ...
• Definició de les polítiques de planificació Funció de selecció (procés a executar?): - Prioritats Necessitats de recursos Característiques dels processos Mode de selecció (quan?): - No apropiatiu Apropiatiu • - - No apropiatives o First Come First Served (FCFS) o Shortest Process Next (SPN) Apropiatives o Shortest Remaining Time (SRT) o Round Robin (RR) o Prioritats • - Polítiques de planificació a curt termini Exemple per l’anàlisi de les polítiques de planificació a curt termini Temps d’Espera (𝑇𝑤 ) 𝑻𝒘 = 𝑻𝒊𝒏𝒊𝒄𝒊 𝒑𝒓𝒐𝒄é𝒔 − 𝑻𝒂𝒓𝒓𝒊𝒃𝒂𝒅𝒂 - Temps de retorn (𝑇𝑞 ) 𝑻𝒒 = 𝑻𝒇𝒊𝒏𝒂𝒍 𝒑𝒓𝒐𝒄é𝒔 − 𝑻𝒂𝒓𝒓𝒊𝒃𝒂𝒅𝒂 - Temps de retorn normalitzat (𝑇𝑞𝑛 ) 𝑻𝒒𝒏 = - Temps mitjà 𝑻 ̅ = (∑𝑻)/(#𝑷) 𝑻𝒒 𝑻𝒔 • First Come First Served (FCFS) Atenem per ordre d’arribada i quan un procés acaba, s’inicia el següent.
• Shortest Process Next (SPN) Atenem per ordre d’arribada fins que trobem un procés que ha arribat més curt que un altre que també ja ha arribat. Quan un procés acaba, s’inicia el següent.
• Shortest Remaining Time (SRT) A mida que van arribant els processos, s’interrompen els que estan en execució i es pregunta si el procés nou és mes petit que l’actual. Si ho és, s’executa el nou; i si no ho és continua l’actual.
El SRT es basa en que es va executant un procés, per exemple P1, fins que entra P2 a t=2 i s’interromp P1, al qual li falta 1. Preguntem si P2<P1 (6<1), com la resposta és NO acaba d’executar-se P1; si fos SÍ entraria P2 fins la següent interrupció. Al executar-se P1 del tot, després entra P2 fins t=4 que arriba P3 i diem si P3<P2 (4<5), com és SÍ entra P3 fins t=6 que arriba P4 i com P4<P3 (5<2) NO es compleix, P3 acaba. Però quan P3 acaba ja ha entrat P5 en t=8, i com P5<P2 i P5<P4 (2<5), primer passa P5 fins a acabar. Ara queden P2 i P4. P2<P4 (5<5) veiem que són iguals i per tant s’executen per l’ordre en el que han arribat fins exhaurir-se els dos processos.
• Round Robin (RR) Executem per ordre els processos, mentre no exhaureixin el quàntum.
A mida que van arribant, els afegim a la cua i si gasten el Q van al darrere de l’últim que ha arribat durant la seva execució.
• Q=4 Prioritats Funciona com un SRT, però amb prioritats. Quan s’està executant un procés i entra un nou mirem si el nou té més prioritat, si la té s’executa i si la té igual o menor ens pixem si el temps del nou procés és més curt que el de l’actual, com fèiem amb el SRT. Quan ja arribem a l’últim procés acabem els que falten seguint les prioritats.
...

Tags:
Comprar Previsualizar