TEMA 7, LES DADES MACROECONÒMIQUES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia política
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7. LES DADES MACROECONÒMIQUES 7.1 La renda i la despesa en l’economia 7.2 El càlcul i els components del PIB 7.3 PIB real i PIB nominal. El deflactor del PIB 7.4 El càlcul del cost de la vida 7.5 La correcció de les variables econòmiques per l’efecte de la inflació 7.6 La inflació i els seus costos Bibliografia: Mankiw, capítols 22 i 23 (cap. 23 i 24, en la 5a ed.) La microeconomia analitza el comportament econòmic dels agents econòmics individuals (llars i empreses).
- Estudia la manera com prenen les decisions les llars i les empreses i com interactuen en els mercats.
La macroeconomia analitza els fenòmens que afecten el conjunt de l’economia (creixement dels nivells de vida, inflació, desocupació).
- Estudia els aspectes econòmics que afecten moltes llars, empreses i mercats conjuntament.
- EX: quan pugem a la muntanya i veiem el conjunt. Suma, agrega. No singularitza.
La MACROECONOMIA intenta donar respostes a preguntes com ara:  Per què la renda mitjana és alta en uns països i baixa en uns altres?  renda d’un país.
 Per què els preus pugen ràpidament durant uns períodes de temps i es mantenen estables durant uns altres?  preus economia, inflació.
 Per què la producció i l’ocupació augmenten durant uns anys i baixen durant uns altres?  producció i ocupació.
7.1 LA RENDA I LA DESPESA EN L’ECONOMIA Per tal de jutjar si una economia va bé o malament, resulta lògic observar la renda total que guanyen tots els seus membres.
Per a l’economia en el seu conjunt, RENDA és igual a DESPESA, ja que: • Tota transacció té un comprador i un venedor • Cada euro de despesa d’un comprador és un euro de renda per a un venedor Quan comprem un bé o un servei, té un comprador i un venedor. Per tant aquest euro de despesa que fa el comprador i que entrega al venedor, serà renda del venedor i tota la gent que tingui al darrera, com per exemple els seus proveïdors.
En què es gasta una economia la seva despesa? En tot allò que s’ha produït a l’economia: el PIB. Si agafem tots els euros que es guanyen, es gasten en producció. En aquesta producció total de l’economia en diem PIB.
Producte interior brut (PIB): valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un període de temps determinat.
Economia en el seu conjunt  diagrama del flux circular  “Circuit que recorre un euro al llarg de l’economia” Mercat de bens i serveis  suma de tots els mercats de productes que hi ha en l’economia. Nosaltres com a individus comprem. Les llars (suma de tots els individus) compren. I les empreses venen els seus productes.
Mercats de factors de producció  suma de tots els factors de producció.
Els individus venen els seus factors de producció. Nosaltres per ex, som els propietaris de la nostre força de treball.
Les empreses venen béns i serveis a les llars. Seguidament, els béns i serveis venuts són comprats pels individus. Les llars venen els factors de producció (treball, terra, capital) en el mercat dels factors de producció que són comprats per les empreses.
Corrent monetària. Les empreses a canvi d’allò que produeixen reben un ingrés, que ho fan servir per remunerar els factors de producció (pagar als factors de producció). L’ingés total de l’economia (salaris, lloguers i beneficis) = renda (=despesa) total.
Per tant, el PIB es pot calcular de tres formes alternatives: 1. Sumant la despesa total de les llars (dels individus) 2. Sumant l’ingrés total de les empreses 3. Sumant la renda total (salaris, lloguers i beneficis) pagada per les empreses No tota la producció d’un país la compren les llars, sinó també l’Estat o les mateixes empreses.
7.2 EL CÀLCUL I ELS COMPONENTS DEL PIB Producte interior brut: valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un determinat període de temps.
“…valor de mercat…”  Es valoren els béns utilitzant els preus de mercat.
- El PIB serà el valor de mercat d’aquets béns i serveis. No mesurem la producció en termes físics, sinó usant els diners. Agafem les unitats que produïm i les multipliquen pel preu de mercat. D’aquesta manera tenim el valor de mercat de la producció total.
“…de tots els béns i serveis…”  el PIB intenta ser exhaustiu i inclou:  Tant béns tangibles (aliments, vestits, automòbils…) com béns intangibles o serveis (talls de cabell, visites al metge o a l’advocat…).
 Els serveis de la llar  també té en compte els serveis que la llar li proporciona al seu propietari. Ex  si som propietaris d’un pis, ja no paguem per ell, però des de l’òptica de la producció encara ens continua proporcionant algun servei com l’allotjament (perquè dormim), o cuinar… Doncs els PIB té en compte fins i tot això. Com si el propietari s’estigués llogant el pis.
Sempre que la producció i la venda es produeixi de forma legal en els mercats. Per tant, exclou articles produïts i venuts il·legalment (economia submergida) i els béns i serveis que es produeixen i consumeixen a la llar (autoconsum, com cuidar un fill).
“…finals…”  no s’hi inclouen béns intermedis (tots els bens inclosos en els productes finals), per tal d’evitar la doble comptabilització.
- - Ex: per fer pa els productes intermedis serien: farina, aigua, sal…  això li ha venut algú, altres empreses. Són productes intermedis inclosos al bé final. Si els tinguéssim en compte, els estaríem contant dues vegades.
Ex 2: fabricar un cotxe.
Excepció: Béns intermedis que passen a formar part de les existències d’una empresa.
En aquest cas es consideren com a béns finals (en concret, inversió) i sí que s’inclouen en el PIB del període corresponent.
“…produïts…”  no s’hi inclouen béns no produïts durant el període de referència.
- Ex.: no s’hi inclouen béns i serveis de segona mà. Si jo em venc un cotxe que fa 5 anys que m’he comprat, ja es va comptabilitzar en el seu temps, no ara.
“…en un país…”  és producte INTERIOR, amb independència de la nacionalitat de l’empresa productora.
“…en un determinat període de temps…”  producció que es realitza en un determinat període de temps (és una variable FLUX  com ha incrementat o disminuït en un període).
PIB  Y = C + I + G + XN - Aquesta equació és una identitat: una equació que ha de ser verdadera per la forma en què se’n defineixen els components.
- C: consum  despesa de les llars en béns i serveis, amb l’excepció de la compra d’habitatges nous.
I: inversió  (compra de béns que s’utilitzaran en el futur per produir més béns i serveis): despesa en equips de capital (estructures, màquines i existències), incloent les compres d’habitatges nous per part de les unitats familiars.
El tractament de l’acumulació d’existències  béns produïts que no s’han venut. Però com que aquesta producció s’ha fet dins de l’any, l’hem de tenir en compte. Aquets productes que no s’han venut es considera com si l’empresa se les haguessin comprat a elles mateixes.
G: despesa pública (compres de les AAPP)  despesa en béns i serveis de l’administració central i de les administracions regionals i locals.
- Les transferències (despesa que fa el govern a canvi de la qual no rep res) no es consideren part d’aquestes compres. Com les pensions, les subvencions… XN: exportacions netes  despesa dels estrangers en béns i serveis produïts al nostre país (exportacions, produït dins el país i que se’n va a l’estranger) menys la despesa dels residents al nostre país en béns i serveis estrangers (importacions, quan nosaltres comprem x que s’ha produïts dins les fronteres d’un altre país). Exportacions – importacions.
- Les importacions es resten perquè ja s’inclouen en els altres components del PIB.
PIB Porcentaje del total (en millones de euros) PIB (Y) 1.051.342 100 Consumo (C) 606.911 57,7 Inversión (I) 244.987 23,3 Gasto público (G) 221.715 21,1 Exportaciones netas (XN) -22.271 -2,1 Fuente: Instituto Nacional de Estadística.
7.3 PIB REAL I NOMINAL. EL DEFLACTOR DEL PIB Si el PIB és la valoració d’allò produït, aleshores pot augmentar d’un període a un altre per dues raons: 1) perquè augmenta la producció 2) perquè augmenta la valoració: preus Com que els preus canvien, és difícil, si volem comparar, saber si els preus realment han augmentat o a augmentat la producció. Per poder saber si varia la producció hem de fer servir una variable nova, el PIB real (correcció en el PIB per eliminar l’efecte dels preus).
Per tal d’analitzar l’evolució de l’economia, interessa distingir entre aquests dos efectes. És a dir, interessa distingir entre:  PIB nominal: producció valorada a preus vigents. És el PIB com l’hem definit abans.
 PIB real: producció valorada a preus constants. Valorar la producció de tots els anys futurs, en els mateixos preus d’un any. Les diferents unitats produïdes, tenint en compte uns sols preus.
Càlcul del PIB real Es tracta d’aconseguir una mesura de la producció de béns i serveis que no estigui afectada per les variacions de preus.
Es calcula escollint un període o any de referència, és a dir, un any base, i els preus d’aquest any base s’utilitzen per valorar la producció, sigui quin sigui el període en què s’ha produït (a aquests preus se’ls anomena preus constants de l’any base).
500 El PIB nominal utilitza els preus actuals per assignar un valor a la producció de béns i serveis de l’economia.
El PIB real utilitza els preus constants de l’any base per assignar un valor a la producció.
El deflector del PIB deflactor del PIB     PIB nominal x 100 PIB real És un indicador del nivell de preus (com varien els preus). Mesura el nivell actual de preus relatiu al nivell de preus de l’any base.
Per a l’any base sempre és 100.
En els anys posteriors mesura el canvi en el PIB nominal registrat des de l’any base que no es pot atribuir al canvi en el PIB real.
Inflació: situació en la qual el nivell general de preus de l’economia està pujant.
Taxa d’inflació: canvi percentual en alguna de les mesures del nivell de preus d’un període al següent.
Taxa d'inflació al 2009 = Deflactor del PIB al 2009 - Deflactor del PIB al 2008 100 Deflactor del PIB al 2008 La taxa d’inflació al 2009 és del 71 %.
La taxa d’inflació al 2010 (respecte al 2009) és del 40,4 %.
El PIB és una bona mesura de benestar econòmic? Aquest, no té en compte:  L’oci.
 El valor de tot allò que es realitza fora del mercat.
 La qualitat del medi ambient.
 La distribució de la renda.
Tot i així, no hi ha dubte que el PIB (per persona) està fortament relacionat amb l’estàndard de vida dels ciutadans.
7.4 EL CÀLCUL DEL COST DE LA VIDA Ens interessa conèixer un mètode per seguir l’evolució que experimenta el cost de la vida en el temps.
Per aconseguir-ho, estudiarem l’IPC: l’índex de preus al consum.
Índex de preus al consum (IPC): indicador del cost total dels béns i serveis comprats per un consumidor representatiu. Quan li costa a l’individu comprar tot allò que normalment compra.
Per calcular-lo, 4 passos: Otros 1. Es determina la cistella: el conjunt de béns i serveis que bienes y servicios representen el consum del consumidor representatiu. Es 9% Alimentos, bebidas y tabaco dóna un pes a cada bé/servei.
21% Ocio y cultura 2. Es miren els preus de cada bé/servei.
20% Vestido y calzado 3. Es calcula el cost de la mateixa cistella en diferents moments 9% del temps, utilitzant els preus de cada moment.
Transporte y Vivienda y menaje 4. S’escull un any base i es calcula l’index.
comunicaciones 18% 18% Càlcul de l’índex de preus al consum i de la taxa d’inflació: exemple IPC (any t) = Medicina y enseñanza 5% Cost de la cistella de béns i serveis a l'any t 100 Cost de la cistella de béns i serveis a l'any base Taxa d'inflació (any t)  IPC (any t) - IPC (any t -1) x 100 IPC (any t -1) Problemes per mesurar el cost de la vida: 1. Biaix de substitució: quan canvien els preus d’alguns béns, els consumidors opten pels béns que són relativament menys cars.
2. L’IPC no té en compte l’aparició de nous béns que poden suposar un canvi en el poder adquisitiu del diner i, per tant, en el nivell de vida.
3. És difícil mesurar els canvis en la qualitat dels béns.
El deflector del PIB vs l’IPC Tots dos són indicadors del nivell general de preus de l’economia.
Dues diferències importants: 1. El deflactor del PIB reflecteix el preu dels béns i serveis produïts al país, mentre que l’IPC reflecteix els preus dels béns i serveis comprats pels consumidors.
Nota: penseu què passa si varia el preu del petroli i dels seus derivats.
2. Els béns inclosos en el deflactor varien (automàticament) d’any en any; no passa el mateix amb la cistella de béns considerada en l’IPC, que es manté fixa. Per aquesta raó el deflactor està menys exposat als tres problemes explicats en la diapositiva anterior.
7.5 LA CORRELACCIÓ DE LES VARIABLES ECONÒMIQUES PER L’EFECTE DE LA INFLACIÓ El nivell general de preus de l’economia es mesura per poder comparar les xifres econòmiques de diferents moments del temps.
Exemple: quina seria l’equivalència avui del salari de Babe Ruth al 1931? - Suposem que IPC (1931) = 15,2 i IPC (2007) = 207 Salari al 1931 = 80.000 $ salari en $ d'avui  salari en $ d'ahir  nivell de preus avui nivell de preus ahir - Salari en $ de 2007 = 80.000 (207 / 15,2) = 1.089.474 $ La INDEXACIÓ: quan la quantitat monetària es corregeix automàticament, per llei o per contracte, per tenir en compte la inflació, es diu que la quantitat està indexada respecte a la inflació.
- Exemple: las clàusules de revisió salarial, o l’ajust de les pensions.
Importància de la indexació en el cas dels tipus d’interès Els interessos són un pagament que s’efectua en el futur per una transferència de diner realitzada en el passat.
Distingim entre: - TIPUS D’INTERÈS NOMINAL: tipus d’interès tal com s’anuncia, sense corregir-lo per tenir en compte la inflació; - TIPUS D’INTERÈS REAL: tipus d’interès corregit per tenir en compte la inflació.
tipus d’interès real = tipus d’interès nominal – taxa d’inflació ...

Comprar Previsualizar