HISTORIA REUNÓN MIQUEL TRESERRAS posibles preguntas examen (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura historia
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 6

Vista previa del texto

Què et sembla Marx? Marx diu que el motor de la vida es la economia. Durant la peli el tio es planteja, junt amb el seu colega, si es queda amb la Scarlett (passió) o l'altra (diners). I fins i tot, al final es tira pels diners   -­‐  Años  de  los  libros  LYOTARD     -­‐   Saber   las   fechas!   REVOLUCIÓN   FRANCESA   ES   DESPUES   DE   LA   IND.   ESTADOS   UNIDOS   (No  es  del  segle  XIX  sino  finales  de  sXX)   SHCLAIERMAHER   no   fue   a   luchar   1r   guerra   mundial!   sinó   que   nació   a   principio   del   siglo   XIX  (No  contemporáneo  de  Hitler)     Hem  après  la  hermenèutica  (com  interpretar  les  coses)   El  problema  es  saber  interpretar  la  informació     Aquets  pensadors  comencen  amb  la  modernitat/5  característiques   TOTS  TRACTEN  DEL  LLENGUATGE  (AMPLE)   -­‐ Schlaiermager:  diu  que  sempre  hi  han  molts  mals  entesos   -­‐ Heideger   -­‐ Wittgenstain   Intenten  establir  unes  regles  d’interpretació  generals  sobre  el  llenguatge     -­‐ presenten  un  sistema  per  interpretar   Freud              Marx     Analitzen:     psicoanàlisis              marxisme   símbols  (inconscient)              fets       L’inconscient  es  revela  als  somnis,  a  l’art,  als  lapsus...     Hi  han  una  gent  que  uneixen  Freud  i  Marx  que  busquen  unir/interpretar-­‐los  als  dos,  ELS   MEMBRES  DE  FRANKFURT,  tenen  de  comú  que   son  jueus,  son  marxistes  (esquerres),  no   pertanyen  a  cap  partit  polític,  son  independents,  no  es  lliguen  a  cap  universitat.     Diferencia  entre  postmodernitat  i  hipermodernitat:   Entorn  als  anys  60,  el  món  ha  canviat,  la  gent  te  diners,  es  pensa  que  cada  generació  serà   millor,  ha  triomfat  el  progres.  I  LYOTARD  Y  VATIMO,  diuen  que:     LYOTARD  “la  condició  postmoderna”   VATIMO  “  “   Han   mort   els   metarelats   (grans   relats;   marxisme,   Freud,   estructuralisme,   psicoanàlisis!   MORT),  Nomes  es  legítim  aquell  coneixement  que  pot  passar  per  l’ordinador..     Estem  en  una  època  POSTmoderna  (1970-­‐2014)   -­‐postmodernitat:   -­‐hipermodernitat:     POSTMODERNITAT:  VATIMO  diu  que  el  pensament  es  feble,  no  estem  segur  de  res.  Pero   de   tant   en   tant   tinc   una   il·luminació   però   sempre   vaig   amb   la   inseguretat,   per   tant   estic   obert   a   tot.   No   tinc   cap   obligació   de   pensar   res,   però   alhora   comporta   NO   SER   CRITIC   (mort  del  pensament  crític  de  l’època  postmoderna)     HIPERMODERNITAT:   HIPER-­‐vol   dir   MOLT.   El   progres   s’accelera,   per   lo   tant   ja   no   som   moderns   sinó   que   som   immensament   modern,   molt!   I   ens   passa   una   cosa,   que   tenim   consciencia   dels   problemes   de   la   modernitat.   (La   gent   continua   pensant   en   qüestions   metafísiques,   tenim   problemes   de   creativitat,   la   ciutat   sense   muralles   comporta   solitud...pero  necessitem  tenir  amics  relacionar  nos)     !tot   s’ha   fet   ja,   per   a   ells   significa   que   la   modernitat   ha   mort,   no   es   pot   fer   res   nou.   Lyotard   afegeix,  la  mort  de  la  filosofia  y  tot  allò  que  pot  pasar  per  l’ordinador.  Y  Vatimo,  diu  que  no   som  crítics.   Anys   70   tot   se   havia   creat,   sensació   de   que   no   es   pot   fer   res   nou.   L’arquitecte   que   inova   es   elitista  (DOBLE  CODI).  ANTE  ESTO  DESAPARECE  LA  MODERNIDAD.     Com  no  sabem  com  dirli  li  diem  POSTmodernidad.  Lyotard  teoriza,  y  dice  muerte   de   los   grandes  relatos,  por  lo  tanto  solo  cuenta  el  saber  a  través  de  la  informàtica  (el  saber  pasa   a  ser  externo,  y  pasa  a  ser  vendible,  se  puede  compar).     Vatimo  diu  PENSAMIENTO  DEBIL.     PERO   OTROS   DICEN!   Que   estamos   en   la   Hipermodernidad,   es   decir   que   esta   imposibilidad  de  no  crear,  ya  se  tuvo  hace  tiempo..  por  lo  tanto  seguimos  estando  en   la  modernidad.         LES  VEGES!  LERNING  FROM  LAS  VEGAS     Wittgenstein   Tractatus  test  PREGUNTARA     TRACTATUS!   Nomes   podem   parlar   per   entendrens   de   coses   materials   i   de   coses   que   no   son   tangibles  si  en  parlem  construim  un  llenguatge  insensat,  D’ALLO  QUE  NO  ES  POT   PARLAR  PER  TANT  CAL  GUARDARNE  SILENCI  (ultima  frase  tractatus).     Quan   tots   els   problemas   s’han   resolt,   els   problemas   vitals   no   s’han   resolt   (metafísica,   valors,   l’amor,   esta   relacionat   amb   el   sentit)   pero   no   podem   parlar   d’aquets.  COM  PODEM  PARLAR  D’AQUETS?  No  es  pot  parlar  amb  PARAULES  sino   que  es  MOSTRA(gest/l’expresió/obsequi/detalls).     1W:   Si   resol   el   problema   vital,   no   pot   parlarne   be.   SI   QUE   ES   RESOLT   EL   PROBLEMA  VITAL;  per  exemple  quan  tens  un  fill  (et  sents  realitzat)!  pero  no  pots   parlarne,  perque  no  tindra  sentit.   PERO  2W,  SI  QUE  DIU  QUE  ES  POT  PARLAR  PERO  ET  FARAS  BONYS.     El  segon  W,  diu  no  puc  fer  una  teoría  general  del  llenguatge,  sino  que  només  puc   analitzar   casos   concrets,   converses,   precises,   D’aquestes   converses   diu   LLOCS   DE   LLENGUATGE,  les  paraules  tenen  el  sentit  que  li  donen  les  persones  que  li  donen  a   en  aquest  joc.       Tambe   diu   que   quan   parlem   de   l’etica,   l’estetica,   dels   sentiments,   (coses   intimes…no   quedem   tranquils)   ens   fem   COM   BONYS/PIQUEM.   Aixo   mostra   l’interior  de  les  persones,  aixo  es  interesant.   QUAN  ALGU  ES  MALEXPRESA,  S’EXPRESA.   Ell  parla  sobre  les  paraules  com  a  fotografíes  desenfocades   ...

Tags: