Tema 9. Els Judicis (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Procesal I
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9: ELS JUDICIS Posa en relació la infraestructura i els usuaris 1. Què és un judici? Successió temporal de l’activitat dels subjectes processals, segons unes normes de procediment, en ordre al judici jurisdiccional la finalitat d’aquesta successió temporal d’actes és arribar a una sentència (judici jurisdiccional=sentència).
2. Per què es va a judici? 2.1. El judici com a creació de dret Relacions procés/dret -Monistes: Altres diuen el contrari, que el jutge crea dret, que no existeix el dret fins que el jutge no l’ha aplicat al cas. El que importa és la resolució dictada en el cas concret, tot el que hi ha abans són normes, papers, res. Només té sentit quan s’aplica al cas concret i sabem com ho interpreta el jutge.
-Dualistes: Alguns creuen que el dret es anterior al judici, és a dir que el jutge no crea dret, només l’aplica.
2.2. La cosa jutjada Concepte: la cosa objecte del litigi ha estat jutjada. Vol dir q aquella successió d’actes ha de finalitzar, la cosa objecte del litigi ha estat jutjada.
Vessants de la cosa jutjada: TIPICA PREGUNTA D’EXAMEN • Cosa jutjada formal: efectes “ad intra” efectes que té allò dins del procediment. Significa invariabilitat de la sentència, no es pot recorre mai més, ni ordinaris ni extraordinaris, mai més. No admet més impugnacions, la sentència és ferma. Això es pot donar perquè s’hagin esgotat, perquè la llei no preveu un recurs o perquè hem deixat passar el plaç de termini • Cosa jutjada material: efectes “ad extra” efectes que tindrà aquella sentència no dins el procés sinó en altres procediments. Pressuposa la cosa jutjada formal, no totes tenen força de cosa jutjada material.
-efecte negatiu: non bis in idem no hi poden haver més impugnacions i més procediments amb aquell mateix objecte. Per fer valdre la cosa jutjada negativa s’ha de fer mitjançant una excepció de cosa jutjada, es a dir, jutge això ja ha estat jutjat no t’ho has de tornar a mirar. Si al cap de 10 anys apareix una nova prova incriminatòria el declarat innocent continua innocent, perquè a Espanya regeix el non bis idem, no es pot tornar a obrir el cas.
-efecte positiu: una primera sentència vincula a la resolució que s’hagi de dictar d’un altre procediment. Ex: el cordobés demana paternitat del seu pare i la sentència diu que sí que ho son. Després demana judicialment la pensió d’aliments i se li concedeix ja que es pressuposa, es té en conte la sentència del primer judici.
*Efecte prejudicial *Efecte preclusiu 3. En quin ordre es succeeixen les actuacions? • Les actuacions processals són reglades • Les lleis processals contenen les regles del joc • Principi de legalitat processal • Les lleis processals regulen • • • – L’estructura interna dels actes – La forma d’exterioritzar l’acte Estructura interna dels actes: – Element subjectiu – Element objectiu – Element causal Forma d’exterioritzar l’acte – Oral /escrit – Lloc de realització – Moment de realització Quod non est in actis non est in mundo -Les actuacions processals són reglades. La llei processal els diu com i quan s’han de realitzar, i si no es fan quan i com s’han de fer aquella actuació es té com a no feta, es com si no existissin.
-Quod non est in actis non est in mundo el que no estigui als autos (i perqe estigui als autos s’ha de fer tal i com la llei diu que s’ha de fer) el jutge no ho té en compte. Al jutge li es igual la veritat material, només la veritat formal.
Oralitat/Escriptura Les actuacions es poden fer orals o escrites Les orals són més ràpides, permeten major immediació del jutge (pot veure i escoltar directament) el problema que tenen és que les orals s’han de documentar (gravar) i no tots els jutjats tenen sales especials per a la gravació. Tot i això en la primera instància es millor que el màxim possible sigui oral.
Els judicis no són tot escrit o tot oral, tenen part de cada cosa.
Quina llengua es fa servir a judici? (3 CE) Podem fer servir a judici qualsevol de les dues llengües: castellà i català. El criteri serà que es pugui canviar si causa indefensió a algunes de les parts. Els jutges han de saber les llengües oficials d’allà on van destinats. Però no sempre és així. També s’ha de canviar al castellà si té a veure amb alguna altra part del país on no s’entengui el català.
Necessitat d’intèrpret en cas que no tinguin cap llengua en comú que no els causi indefensió.
Traducció de documents: si s’han de presentar en un altre lloc d’Espanya Documentació: Actuacions orals: si es pot es grava, però si no hi ha possibilitat el secretari aixeca acta i escriu tot el que passa i es diu Actuacions escrites: estan en paper oficial (segellat, etc) en canvi a les parts se’ls donen fotocopies ordinàries.
4. Quant dura un judici? 1. Existeix un calendari judicial? • L’any judicial va des de l´1 de setembre al 31 de juliol • excepcions: actuacions urgents 2. Són laborables tots els dies i hores? • Dies inhàbils Dissabtes, diumenges, 24 i 31 de desembre, dies de festa nacional, festius a efectes laborals a la CA o localitat ex: Catalunya el 26 de desembre es festa.
Tots els dies del mes d’agost excepte per actuacions urgents • Hores hàbils de les 8 a les 20, a destinar a Audiència pública i al treball de l’oficina judicial Presentació d’escrits al Jutjat de Guàrdia (art. 135 LEC) però en l’àmbit civil no es poden presentar els escrits en els jutjats de guarida, però a canvi, pot presentar l’escrit fins a les 15h de el dia següent a l’últim hàbil 3. Terminis (plazo) i termes (término) El termini es tot el temps durant el que ho puc fer, i el terme és el momento final en què ho puc fer.
A) Concepte B) Còmput - art. 133 LEC i 185 LOPJ - quan comencen a córrer i quan expiren? El termini comença a computar a partir del dia següent al de la notificació.
- terminis assenyalats per dies: s’exclouen els inhàbils i si l’últim dia del termini és inhàbil el termini acaba el dia següent.
- terminis assenyalats per mesos o anys: “de fecha a fecha” de 24 a 24 d mes xex. Si el més en què ha de finalitzar no té un equivalent, el termini acaba l’últim dia del mes. 29 novembre, ens arriba la notificació 3 mesos x fer una acció processal, comença a computar des del 30 i s’acaba el 29 de febrer (perquè no té 30).
- instrucció de causes penals C) Caràcter improrrogable - regla general - excepcions (arts. 134.2 i 135.1 LEC) 135àels casos civils no es pot presentar fora de termini, i es deixa fins l’endemà a les 15h 134àper causes de força major d’ofici o a instància de les parts es poden prorrogar els terminis.
4. Què succeeix si no es respecta un termini? - en principi, preclusió - conseqüències de d’incompliment (art. 136 i 132 LEC): - per les parts: preclusió rígida no hi ha una restitució del termini - pels òrgans judicials: correcció disciplinària i responsabilitat per danys (pels jutges no es tan estricte si es salten els terminis) Civilàquantia Penalàpena Laboralàordinari casi per tot/especial: vaga Què passa si no es respecten les regles del joc? A què se li denomina nul·litat d’actuacions? • Es dona quan els actes processals infringeixen les regles del joc infringir una norma processal • • Ho detectem quan l’afectat planteja la seva queixa Tota infracció de les regles del joc provoca nul·litat? Causarà nul·litat si vulnera garanties i constitucionals, si no vulnera cap garantia no causarà nul·litat Com s’ha explicat la nul·litat en el passat? • Adaptació de categories substantives s’han adaptat les categories civils al processat (muy mal!) • Inexistència, nul·litat absoluta, nul·litat relativa, anul·labilitat, irregularitat, il·licitud • Concepte processal de nul·litat el que s’hauria de fer i actualment es fa, es prendre el propi punt de vista processal deixant a part els civilistes. Per tant, proposta: • Acte defectuós situació de fet, es aquell que ha infringit les normes de procediment però això no vol dir que sigui nul, dependrà de en quines circumstàncies s’ha produït aquella vulneració. Tot acte nul sí que es defectuós però no tot acte defectuós és nul • Acte nul situació de dret La conservació d’actuacions processals és rentable • Per economia processal, els actes s’han d’intentar conservar: si només hi ha una part nul·la, les altres parts del procés es conserven. Si són tres actes i un és nul, els altres es conserven.
• Manifestacions: • Art. 243 LOPJ • Art. 242 LOPJ Es poden subsanar les actuacions processals defectuoses? • Si un acte defectuós permet la subsanació, aquesta opera sempre abans de desestimar la petició (xex) primer el jutge ha de permetre la substancio d’errors formals que es poden arreglar.
• Manifestacions: • Art. 11.3 LOPJ • Art. 243.4 LOPJ • Art. 166 LEC • (Art. 138 LJCA) Quan s’han de repetir les actuacions processals mal fetes? • • Si no és possible conservar o subsanar Afectació a garanties constitucionals (criteri) no serà possible subsanar si afecten garanties processals, si s’afecta al dret de defensa (xex) tampoc es pot subsanar o conservar, per més economia processal que es vulgui fer.
• Art. 241.2 i 238.3 LOPJ; 228 LEC Quant dura la nul·litat com a màxim? • • En Dret civil, sense limitació temporal el que és nul es nul sempre Art. 241 LOPJ i 228 LEC: en Dret processal, cinc anys des que es notifica o publica la sentència (definitiva) ferma • Relació amb la revisió la revisió serveix per atacar sentències injustes, si ja no et queden més recursos. Es pot tardar a fer fins a 5 anys Què es pot al·legar com a motiu de nul·litat? • art. 238 LOPJ • Falta de jurisdicció o competència objectiva o funcional • Violència o intimidació • Prescindir de normes essencials de procediment, sempre que s’hagués pogut causar indefensió • • Falta d’intervenció de l’advocat, si és preceptiva • Falta d’intervenció del secretari judicial, si és preceptiva • Altres previstos per la llei (art. 137 LEC) Art. 241 LOPJ • Defectes de forma que hagin causat indefensió i incongruència del fallo Modificació de la LOPJ: aquests dos motius desapareixen com a motius d’incident de nul·litat, l’incident de nul·litat d’actuacions s’ha ampliat i no serveix només per a vulneracions processals, sinó per totes. Per tots els drets fonamentals.
La pertorbadora doctrina del TC de la indefensió material • fonament de la nul·litat: garanties • és el TC qui ha de definir què és la indefensió • resposta del TC: indefensió formal /indefensió material • Causes excloents de la indefensió material • • Negligència del recurrent • Absència de perjudici real i efectiu • Coneixement extraprocessal del judici Problemes de la doctrina = confusió Qui pot prendre la iniciativa per denunciar la nul·litat? • • iniciativa de part si se n’adona, pot denunciar o declara la nul·litat es pot demanar d’ofici? • Art. 240.2 LOPJ • Generalitzada abans que recaigui sentència • Limitada en els recursos el jutge quan rep una apel·lació (es recorre una sentència) el jutge, d’ofici, es a dir sense que ningú li digui, pot dir que hi ha un motiu de nul·litat en la primera instància? Sí, només si son les dues primeres causes de nul·litat: falta de jurisdicció i competència, violència i intimidació. Les altres causes haurien de ser iniciades per les parts, no pel jutge d’ofici.
A través de quins mitjans es pot denunciar la nul·litat? • Clàusula residual: resta de mitjans previstos per la llei (art. 240 LOPJ) • Recursos ordinaris i extraordinaris • Denúncia ad hoc queixa que es planteja al jutge sense que hi hagi cap instrument processal previst a la llei. Demanar entrevista amb el jutge i explicar-li que se m’ha causat una causa de nul·litat.
• Anul·lació d’ofici en la seva instancia el jutge pot fer-ho sempre, en qualsevol causa de nul·litat, però si està en segona instància només podrà en les dues primeres causes de nul·litat (explicat anteriorment) • Mitjà específic: incident de nul·litat d’actuacions (art 241 LOPJ i 228 LEC) es planteja en sentència ferma (termini màxim de 5 anys des de que es dicta la sentència) • Emparament constitucional aquí se’m va causar indefensió i ningú va fer res, “recurso de amparo” Respon algú de les actuacions defectuoses? • Si, per les conseqüències de la nul·litat: • Pel sistema que ha perdut hores de jutges, sales ocupades etc • Pels particulars afectats han perdut temps i diners • Problema: sistema general de responsabilitat per danys • S’exigeix la prova del dany Com acredites tu el dany que t’ha causat que el procés s’hagi fet malament? Hem d’acreditar què ens ha suposat que no hi hagués el secretari quan hi hauria d’haver estat, com ho fem? Es molt difícil. Per això la majoria d’actuacions no prosperen perquè és molt difícil acreditar el dany.
Pot abusar-se de les regles del joc en els judicis? • No, les normes processals es fan servir per determinar el dret • Respecte a les regles de la bona fe (arts. 11 LOPJ i 247 LEC) • Refusen peticions de les parts amb mala fe o abús de dret el jutge no les acceptarà.
• Multes de 180 a 6.000 i mai superar una tercera part de la quantia del litigi • Intentar subsanar els defectes de forma les punyetetes processals no les portis a l’extrem per atacar a l’altra part. Ex: l’altra part no ha entregat la demanda amb procurador, se l’ha d’anular! No fer això perquè es utilitzar les regles del joc de mala fe. A més el jutge no ho inadmetrà sinó que donarà la possibilitat de que ho subsanin.
...