Sistema reproductor - Gestació (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA Gestació REPRODUCTOR (V) – FECUNDACIÓ La fecundació és la fusió d’un gàmeta masculí i un de femení donant lloc a una cèl·lula ou o zigot amb una dotació cromosòmica diploide. Implica un transport dels espermatozoides al punt de fecundació, la capacitació dels espermatozoides i la fusió amb l’òvul. Recordem que la zona de fecundació és el punt mig de l’oviducte (zona de l’istme oviductal).
La capacitació dels espermatozoides és l’adquisició de capacitat fecundant i es produeix durant el procés de transport.
La fusió amb l’òvul implica: - Una reactivació de la meiosi – partíem d’un oòcit secundari 2c, n. En fusionarse, es reparteixen les cromàtides (divisió completa del material genètic) i s’obté una cèl·lula n-c. Aquestes cèl·lules (oòcits) en dividir-se per meiosi el repartiment del citoplasma és desigual – el que no té el citoplasma esdevindrà el corpuscle polar.
- L’inici de mecanismes de bloqueig de la polispèrmia – canvis en la membrana per evitar l’entrada de més espermatozoides.
- Fusió de pronuclis masculins i femenins - Inici dels processos de mitosi i migració cap a l’úter – implantem una mòrula GESTACIÓ – Reconeixement La gestació és el període entre la fecundació i el part. La seva duració ve determinada genèticament. Depèn d’un suport endocrí adequat – progestàgens (imprescindibles) tot i que també estan implicats els estrògens.
El factor més important és el reconeixement i inici de la gestació, que depèn de la persistència del cos luti.
El factor luteotròpic bàsic és el pic de LH preovulatori, és l’estímul que fa que el cos luti es desenvolupi i produeixi progesterona.
A mesura que avança la gestació, és necessària una altra manera de proporcionar la gestació – el dia 28, el cos luti hauria de degenerar espontàniament. És per això que aproximadament el dia 21, el fetus en desenvolupament (concretament les cèl·lules del sincititrofoblast de la placenta) comença a produir la hCK (gonadotropina coriònica humana). Aquesta hormona és una glucoproteïna que actua sobre receptors de LH – té efectes biològics semblants a la LH. Aquest efecte allarga el cos luti, que passa a ser cos luti de gestació i durarà uns tres mesos durant els quals seguirà produint progesterona (principal suport endocrí) però també produirà estrògens.
SUPORT ENDOCRÍ La gestació necessita d’un suport endocrí continu per arribar fins al final.
Es dóna un equilibri entre vàries hormones – alts nivells de progestàgens i nivells suficients d’estrogens. L’aportament endocrí ve donat pel cos luti i per la placenta. A part també tenim accions hormonals exteriors – majoritàriament són locals (úter) però poden ser visibles en tots els òrgans (efectes extrauterins), sobretot en els ossos (per evitar una osteoporosi) i en les glàndules mamàries.
COS LUTI – és actiu durant el primer terç de la gestació (unes 2 setmanes). El manté la hCG i es veu implicat en el suport total de la gestació aportant progesterona i estrògens.
PLACENTA – contribueix al suport durant el primer terç.
Quan degenera el cos luti, proporciona tot el suport endocrí.
Tenim uns límits en el metabolisme placentari; és a dir, la placenta té capacitat estereidogèniques (capacitat de generar hormones esteroides) limitades– no té la capacitat de sintetitzar estrògens a partir de progesterona. És per això que necessita la col·laboració endocrina amb l’adrenal fetal (unitat fetoplacentària) ja que d’aquesta manera es proporcionen els andrògens necessaris a la placenta.
A les etapes finals de la gestació apareix el lactogen placentari – es tracta d’una hormona polipeptídica produïda per la placenta, l’estructura de la qual és similar a la somatropina humana. La seva funció consisteix en modificar el metabolisme de les dones durant l'embaràs per facilitar l'aportació energètica al fetus.
Els seus efectes biològics són la regulació del metabolisme matern (assegura l’aportament de nutrients al fetus) i el desenvolupament de la glàndula mamària.
PART El part és el procés de terminació fisiològica de la gestació mitjançant el qual l’úter gestant expulsa al fetus i la placenta de l’organisme matern.
És un mecanisme iniciat per interaccions neuroendocrines entre fetus i mare. Els factors determinants són: - Desenvolupament fetal – maduresa de l’eix hipofisiari-adrenal - Canvis en les concentracions plasmàtiques d’esteroides – descens de progestàgens i elevació d’estrògens - Fase de domini estrogènic L’òrgan més afectat és l’úter.
FASES DEL PART – Canvis uterins MIOMETRI Durant la gestació – hipertrofia de les fibres musculars, inhibició de la motilitat i un efecte conjunt de progesterona i estrògens.
Durant el part – gran excitació de les fibres musculars. Els canvis són dependents de prostaglandines i oxitocina.
CÈRVIX Durant la gestació – es tanca per complet i augmenta el contingut en col·lagen (teixit rígid).
Durant el part – es redueix el col·lagen per augmentar l’elasticitat – dilatació. És un efecte dependent les prostaglandines.
FASES DEL PART 1. DILATACIÓ – Relaxació del cèrvix (canal del part) 2. EXPULSIÓ DEL FETUS – Des que entra el fetus en contacte amb el cèrvix fins que surt a l’exterior. El mecanisme bàsic es basa en: o Contraccions uterines sostingudes o Sense relaxació entre contraccions consecutives o Contribueixen les contraccions abdominals maternes 3. EXPULSIÓ DE LA PLACENTA ...