Seminari 4 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 2º curso
Asignatura Economia de l'Educació
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 27/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

La evidència número 4 tracta sobre una lectura de l’autor Josep F. Mària i Serrano, on es desenvolupa el tema de la globalització. Tal com podem observar es poden veure tres tipus de globalització i finalment un recull de la globalització amb el punt “la globalització i el seu govern”, que el substituiré tractant les opcions de globalització alternatives de les que podem disposar actualment.
Primerament començarem citant una cita extreta del primer tipus de globalització, la globalització tecnoeconòmica.
“La desmaterialització dels productes significa que el seu valor afegit ha passat a dependre més dels elements immaterials que porten incorporats (disseny del producte, imatge de marca, patents...) que no pas de la manipulació física deis elements materials de que es composen. Per dir-ho amb exemples: en el preu d'una Coca-Cola avui pesa més la publicitat i la patent de l'invent que hi ha incorporades, que no pas els components materials de la beguda. “ Aquesta cita ens mostra com un dels processos més importants de la globalització ha estat la desmaterialització, que representa una desvirtualització del producte en si, a donar-li més importància a la seva fama, a la seva publicitat o bé per l’estètica del producte(quins elements innovadors tenen, si crida l’atenció...). En el cas que ens ofereix el llibre es tracta de la coca-cola, on a través de la seva publicitat constant, a través del prestigi que ha obtingut aquests anys a través de la innovació publicitària o de la patent en si del producte ha obtingut un valor i una rellevància més important dintre del mercat i del sistema econòmic empresarial. Dintre d’aquestes noves formes de producció com es la desmaterialització o la desnacionalització, té molt a veure les TIC, ja que gracies a això, el món de la publicitat i de l’estètica dels productes a avançat considerablement obrint una nova revolució tecnològica i a dia d’avui fent-la totalment necessària per tenir una gran influencia dintre del mon empresarial i econòmic. Això si, dintre del món de la economia i de la publicitat, es necessari potenciar la creativitat i la innovació, ja que només els productes que destaquin es podran convertir en una font de riquesa i una fomentació de la globalització important i a tenir en compte.
“La desnacionalització[...] s'està donant en proporcions creixents una desnacionalització deis productes. Això vol dir dues coses: que cada cop consumim més productes estrangers; però també que cada cop podem creure menys allò del "Made in...".
Cada cop consumim més productes estrangers perquè el comerç internacional ha crescut.” La desnacionalització està provocant que els productes nacionals s’estiguin venent menys per el gran augment que està suposant l’entrada d’un mercat internacional i tots els productes que ofereix. Aquest concepte podria està lligat a altres conceptes com la internacionalització i la transnacionalització, ja que totes dues tenen molt a veure amb els mercats nacionals i les seves empreses amb els mercats internacionals. De fet, en el primer cas, en el de la internacionalització, provoca un augment de interrelació entre les economies nacionals i l’augment i expansió del mercat internacional. Si el mercat internacional s’expandeix pot provocar que hi hagi una desnacionalització, ja que hi ha una major competitivitat entre les diferents economies, per el mateix sector de consumidors que hi havia anteriorment, per tant la població comprarà probablement un producte internacional que no un nacional per la oferta que hi ha. Cal destacar que davant d’aquest augment de desnacionalització afecten molt factors, com podrien ser els del preu, la qualitat, la reputació que té aquella marca, la patent o bé la publicitat que faci l’empresa entre d’altres factors influents dintre de la promoció i el màrketing que realitza una empresa a la hora d’ampliar fronteres per comercialitzar el seu producte.
Pel que fa a la transnacionalització es l’augment de la producció de les empreses transnacionals que s’han obert pas ampliant i extenent el seu producte a altres mercats internacionals.
Si hi ha una transnacionalització i una internacionalització, una oberta a altres mercats, la producció haurà d’augmentar conseqüentment davant d’aquesta nova realitat econòmica que passa l’empresa, per tant la seva producció haurà de ser major per a satisfer a la seva nova demanda.
Davant d’aquests processos, considero que es important fortificar els productes nacionals, ja que sinó no hi hauria una economia interna, nacional dintre del mateix país, i això seria una dada bastant preocupant, ja que podríem dir, que les empreses internacionals són les úniques que estan comercialitzant dintre del país deixant de banda tots els recursos que aquell país té dintre del seu territori, d’altre banda també es important que hi hagi un consum moderat i responsable dels productes internacionals, aj que fa augmentar la transferència i el flux de diners, sempre i quan, els productes tinguin un control i uns requisits adequats per a la consumició del client, si s’escau al que s’està demandant.
Passant ja al segon tipus de globalització, ens trobem a la globalització sociopolítica, on destacarem el següent fragment del text: “El deficient funcionament de les democràcies liberals i el xoc que la cultura occidental de mercat ha significat per a les formes de vida d' aquests països hi ha originat conflictes seriosos: la globalització política no sempre els ha portat un augment del benestar. De vegades, aquests conflictes han estat culturalment compresos a partir d’ideologies anti-occidentals.
Són els fonamentalismes, que reaccionen a I'exclusió dels beneficis de la globalitat tot "excloent els exclusors". I així, utilitzant les ideologies o religions tradicionals que tenen a mà, en fan lectures que converteixen Occident en I'enemic a combatre. La fragilitat que confereix a les societats desenvolupades Ilur organització complexa, especialment a les grans ciutats, és una ocasió perquè grups terroristes d’arrel fonamentalista posin seriosos problemes a la seguretat d’aquestes societats. Per exemple, grups islàmics furiosos amb la política russa al Caucas han posat bombes a Moscú, causant desenes de morts.” Primerament hem de definir que són els fonamentalismes per comentar aquest fragment de text. Tal com ens mostra “Diccionaris de l’enciclopèdia” podem definir fonamentalisme com a un “Moviment o actitud que ataca qualsevol desviació de les doctrines i pràctiques considerades essencials en un sistema religiós, polític, educatiu, etc.”. Per tant podem veure definit, i podem comprendre com el xoc entre les diferents cultures del món poden tenir conflictes. Tractant el tems econòmic, la creixent cultura occidental, i la seva expansió està provocant que hi hagin conflictes amb països en que la seva cultura té ideologies en certs aspectes antagòniques. Al expandir-se la cultura occidental per altres territoris, donen a veure que la cultura occidental es un enemic, al qual tenen que fer front i no deixar que la seva cultura ens transmeti per les seves terres malmetent els seus principis i la seva cultura pròpia.
Aquest xoc de cultures, pot fer que els Estats de Benestar puguin canviar o modificar-se degut a la influència d’una cultura externa i que degut a la seva “inculcació” o transmissió, pot fer que adopti alguna de les característiques pròpies fent que el sistema canviï. Les formes de fer són internes dintre de cada regió, i normalment són estructures rígides i inamovibles, a no ser que vingui imposat.
La tercera globalització existent es la globalització cultural on ens trobem el següent fragment que ens explica el tema de la publicitat i com pot crear i arrelar-se com una característica més dintre de la cultura d’una societat.
“La cultura del consumisme global indueix, per mitjà de la publicitat, canvis de valors i fins i tot comportaments addictius. Els productes de la industria de la diversió transmeten valors massa simples d’acord amb les exigències dels productes destinats a les masses.” Tal com hem comentat anteriorment, en la primera globalització, la publicitat influeix dintre de les ments del consumidor, i pot manipular provocant canvis de comportament, de valors o bé generar desitjos nous, generar necessitats que anteriorment no s’havien tingut, necessitats totalment innecessàries. Aquesta nova publicitat es fonamenta a través de els tecnologies, les TIC. Actualment, tothom, tota la població pràcticament té possibilitat d’accedir a internet, o de veure la televisió a casa seva, o bé de posseir un mòvil amb unes tecnologies bastant avançades. Aquesta inducció de els tecnologies són ja de per si, totalment innecesàries, però, al tenir-les i consumir-les habitualment, fa que aparegui publicitat, en forma d’anuncis televisius, o de finestres emergents en el cas d’internet, publicitant-nos productes o serveis que no necessitem, però, que ens inciten a obtenir-los a costa del que faci falta. Ens creen unes necessitats totalment inútils, i fins i tot afecten al comportament influint-nos i recriminantnos fins i tot, que si no tenim el producte X no som ningú o som menys que els altres, indirectament, però ho diuen. Llavors la societat obtè el producte X per tal de estar en les mateixes condicions, cosa totalment il·lògica, ja que deixem que ens manipulin, altres persones, a través d’uns anuncis, però clar, com que a les persones que apareixen als anuncis se’ls veuen tant feliços, o tenen X característiques, ens fan creure que is obtenim el producte serem igual que ells, cosa que realment no serà d’aquesta manera.
Per últim m’agradaria destacar les opcions de globalitzacions alternatives que tenim actualment, comentant un projecte anomenat gratiferia. La gratiferia consisteix a donar una nova vida a tot tipus d’objectes que es puguin reutilitzar, ja sigui roba, joguines, objectes de decoració, o fins i tot aliments.
Aquest projecte també anomenat “tenda gratis” té com a lema la representativa cita de Mahatma Gandhi “Hay suficiente para las necesidades de todos, pero no para la avaricia de cada uno”. Darrera d’aquesta iniciativa hi ha un grup de persones, les quals creuen en el canvi, en la remodelació del consumisme, i en la unió de la població, la ajuda mútua. Cal destacar que aquesta iniciativa es regalen les coses, per tant es gratis, i la persona que porta objecte per donar-los ha d’estar predisposat a fer-ho. Qualsevol persona, hagi portat o no objectes pot endur-se alguna cosa, sempre i quan sigui necessària. Davant d’aquesta iniciativa per fomentar el no-consumisme, la qual està extesa per més països del món, de fet, aquesta iniciativa va començar a l’Argentina, i actualment es fa en altres països, com són Uruguay, Xile, Brasil, Perú, França, Itàlia, Espanya, entre altres.
Aquesta iniciativa pot estar englobada amb el decreixement, que es : “El decrecimiento es una gestión individual y colectiva basada en la reducción del consumo total de materias primas, energías y espacios naturales”. Es basa a través de la llei de les vuit R: Revaluar, Reconceptualitzar, Reestructurar, Relocalitzar, Redistribuir, Reduir, Reutilitzar y Reciclar. D’aquesta forma ens fa reflexionar i reduir l’excessiu consumisme que hi ha actualment al país i dintre de la societat, utilitzant eines i recursos dels quals podem disposar, provocant, que no s’erradiqui el consumisme, ja que necessitem consumir productes, però fent que decreixi el consum i el nivell de vida que actualment portem Xavier Soler Martos Grupo M2 Economia de l’Educació: Seminario 4 Globalització ...