Drets fonamentals i constitucionals, classe 1 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció Dret Constitucional
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 48

Descripción

Apunts 1ra classe de dret constitucional.

Vista previa del texto

DRETS FONAMENTALS I CONSTITUCIONALS, Classe 1    TÍTOL PRIMER DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA  ­ Capítol I: Dels Espanyols i els estrangers.  ­ Capítol II:  ∙ Secció I: Drets fonamentals. Han d’estar reconeguts per tal que sigui un estat  de dret democràtic.   ∙ Secció II: Drets constitucionals.  ­ Capítol III: Són principis, és a dir, guies d’actuació dels poders polítics.  ­ Capítol IV: Garanties dels drets.  ­ Capítol V: Suspensió temporal només dels articles reconeguts a l’article 55.  Aquesta suspensió ha de ser col∙lectiva, per suspendre’ls a un individu cal que  sigui per motius terroristes.     “ELS DRETS I LES LLIBERTATS EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA”    1789, Europa: Apareix la declaració de drets de l’home i dels ciutadans.  A partir d’aquesta declaració, que marca el canvi d’Antic Règim a Estat Modern, es  comença a estendre aquesta tendència. Cal remarcar que les dones no estaven  incloses a la Declaració de drets de 1789.    Segons evoluciona un Estat evoluciona el dret. Els drets de les persones delimiten el  poder de les institucions i de l’Estat. Representen les llibertats dels ciutadans.    ● Drets fonamentals: Instrument que relaciona la ciutadania amb els poders públis.  Quan hi ha canvi el canvi de règim a Espanya, els primers drets fonamentals que es  canvien són els de llibertat. Que volen mantenir un espai lliure de la ingerència de  l’Estat, com el dret a la intimitat o el dret d’associació.    La Carta Magna conté el dret d’Habeas Corpus, que menciona la necessitat d’una  causa legal per la detenció d’una persona i cal detenir correctament, amb la lectura  adequada dels drets.    Amb el pas del temps es va passar del sufragi censatari al universal. El dret femení no  es va afegir fins 1933, amb l’actuació de Clara Campoamor. Això va ser possible  perquè a les Corts Constituents es podia votar a les dones (tot i que elles no pugessin  votar), les dos que van ser escollides van ser Clara Campoamor i Victoria Kent.  Les  primeres eleccions es van dur a terme a la Segona República però el Cop d’Estat de  Franco va finalitzar amb el vot tant de les dones com el de les dones.    A partir del segle XIX, arriba l’Estat Social, on intervé l’Estat a la vida de les persones.  Trobem diferents tipus de drets, com els individuals, els civils, els polítics, els socials,  culturals i econòmics.  ...