Història Político Social Contemporania I (2013)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Història Político Social Contemporània I
Año del apunte 2013
Páginas 45
Fecha de subida 12/06/2014
Descargas 22
Subido por

Descripción

Apuntes del bloque general de Historia del PRIMER SEMESTRE de Segundo Curso. Historia global, desde la primera Guerra Mundial hasta el 11S. Con el profesor Xavier Casals

Vista previa del texto

HISTÒRIA POLITICOSOCIAL CONTEMPORÀNIA I TEMA 1: El llegat de la Guerra 1945 com a punt de partida -L'existència de nacions unides- es creen a 1945 per evitar una altra Guerra Mundial -El fet que Alemanya no tingui poder de betu i sí que el pugui tenir a Rússia o Xina i a banda tinguis EEUU, França i Regne Unit nomes s'explica si tu entens quin es l'equilibri mundial després 2a guerra munial -A la 2a Guerra Mundial lluita: Estats Units, França, Regne Unit, Xina, Rússia (els bons) (Nacions Unides) es situen a un dels bandos. A laltre tenim: Alemanya, Itàlia i Japó (dolents) - El món arriba a la 2a GM a causa del crack del 29 (crisi), feixisme, però realment succeeix - En el món entre 1914 i 1928= GM1 La segona Guerra Mundial -De caràcter Mundial - pràcticament amb tots els continents en Guerra -Possessions colonials al Nord d'Àfrica, una part de l'escenari de la 2aGM passi al Nord d'Àfrica -A partir del 1941 té un escenari al Pacífic (llunyà a Europa) - entra al Japó i Xina - agressió del Japó als EEUU - l'EEUU entra a la 2a GM -L'entrada dels EEUU : l'atac de Pearl Harbour (2000 persones mortes - "poca" gent) - a la zona de Hawaii atac clarament clau en el desenovlupament, magnificat pel cinema. A l'atac, mort molta menys gent que a l'atac de les torres besones.
-Té un component que no té la 1aGM: la 1a va ser una guerra contra exercits, una guerra de trinxeres i de cos a cos, granades de mà..propis d'Europa de principis de sXX. Una de les primeres ocasions on s'utilitza armes químiques -Diferència de la 1aGM: A la 2aGM, per vencer l'altra, molts dels contendents no només lluiten contra un exercit enemic, sinó volen aniquilar la població civil de l'enemic, per minar la moral del país (no era atacar soldats, sinó població civil que atacava Londres) -Es descobreix el poder de la ràdio. La població civil es va "salvar" per Churchill, qui els parlava per la ràdio cada nit -Bombardeig Dresden: part de la ciutat reconstruïda. Per acabar de bomberdejar als Alemanys bombardeig. Intenció: Component greu de la 2aGM -Anihilament i extermini de la població Xifres: 60 milions de morts EN TOTAL (en tots els atacs) - (36 a Europa) -Després de tants morts, els paísos són els mateixos. El que provoca és la desaparició de colectius i el moviment de perones entre les fornteres. La 2a GM - el mapa de la 1a i 2a, europa practcicament no ha canviat, les nacions que existien abans ionctinuen exisitn despres.
Per què? Fins a la 2aGM, Europa era: 1. hegemònica,m tenia un paperimportat al món i tenia un gran poder coloonial (Europa domina el món) 2. Les conseqüències: viuen conflictes que abans no existien: revolució industrial (conflictes socials i ideològics) 3. Les tensions territorials a eirpa alsacia llroena, balansm poblaio dalmeaya a l'est d'europa 4. Tractat de Versailles: Tractat que posa fi a la 1a GM La 1a GM també enforntagran betanya, frança (la intente) contra els imperis (l'imoperi Almenay i austro.hungr) - la derrota d'autria i hungria determina una molt mala digestoió per Alemnaya que dóna lloc: nacisme, tercer reich i acaben donant lloc a la 2aGM.
-Final 1gm: Canvi: Europa estava dominada per dos grans imperis, o tres. Alemany/rus (cubreix i arriba fins a les republiques bàltiques cobrint Polònia). 2. Imperi Austro.hungrec - Àustria, Hungria, països de l'est - Només queden Espanya, Suissa, França i petita Republica de Serbia. Bosnia, Esovenia formava part de limperi austrohungarès - havien format part de l'Imperi Turc. Sarajevo (Bosnia) té una part que tens la sensació que et passejes per carrers de Turquia i una altra on sembla que estiguis a Vienna -El que dóna lloc a la 1aGM és l'assassinat de l’hereu de la corona austro.hungra a Sarajevo per un nacionalista- Carpilo Princi de la mà negre - s'acaba descobrint que són els serbis darrera l'assassinat -Després de la derrota dels imperis centrals (Alemnay i Austrohúngar) veiem com queda Europa: imperi austrohúnger desapareix - es converteix en una sèrie de repúbliques, austria hungria.
Apareix pe primera vegada Yugoslavia d'insiració Sèrbia. Alemnaya perd per totes bandes (perd polonia, frança es menja territori seu) Tractat de Versailles imposaa alemanya pagar = garantir l'empobriment de la societat alemana 2aGM=mapa Europa molt semblant alq ue tenim ara (amb la expeció de Yugoslavia que es disgrega per exemple) - Aparex FInlàndia que abans de la 1aGM formava part de Rússia -El tractat de Versalles incombeix a Alemanya. El càstig va ser tan important que les indemnitzacions de guerra alemanyes es van acabar de pagar a l'octubre de 2010.
-Es va declarar Alemanya com a única culpable de la guerra i per tant havia d'assumir totes les reparacions.
-Es van diluir les tropes, només podia tenir un exèrcit de 5000 soldats.
-No va poder intervenir en la negociació al ser un país vençut. Això es va considerar una imposició segons els alemanys: "Dikatat".
-Dins de sectors amplis del poble alemany es pensava que el seu exèrcit no havia perfut la guerra, és més, es creia que havia estat traït: "DolchstoBlegende", punyalada per l'esquena. A la societat alemanya s'estava incubant una forta reacció nacionalista (el partit nazi), i el país més interessat i amb més ganes de revenja era França.
-Territorialment, alemanya va perdre un 10% de les terres i les colònies. Es va penalitzar a l'imperiaustrohongarès, la URSS i Alemanya. Les colònies van passar formar paart de la societat de nacions (l'antecedent de la ONU).
-Alemanya es va veure obligat a desmilitzaitza el territori d'Alsàcia-Lorena i li va ser prohibida la unió amb l'imperi-austrohongarès. La URSS es va penalitzar perquè formaven part d'un règim comunista. Era un perill revolucionari i per això els van retallar territoris.
-Turquia també va perdre, el seu gran imperi va quedar dissolt.
Aquesta pau era una pau que castigava a Alemanya i Rússia, però sense aquess països no podia haver-hi una Europa estable. Es van convertir en Estats pària.
5. La revolució d'Octubre de 1917 (entre 1a i 2aGM). La victòria de Lenin i del comunisme. Rússia dominada per un Zar, per població sotmesa del món agrari, no industrial. Es produeix una revolució inspirada amb els ideals marxistes i liderada per la figura de Lenin (líder polític que agafa el marxisme i se l'emporta a Rússia per donar lloc a aquesta revolució d'Octubre 1917. Aquest succès suposa l'assassinat en conjunt de la família del Zar i la creació d'un nou regio: la URRS Marx s'equivoca pensant que aquesta revolució passa realment triomfa on no hji ha industria i no encaixava Entre la 1a i 2a GM - arribada del comunisme a Rússia, creacio del a unio sovietica (urrs) Front al que es l'occident de uropa capitalista tenim una peça de terreny enorme que des de l'est es proclama comunista- abraça la ideologia marxista També 1929 6. La societat de nacions La societat de nacions va ser el primer intent d'aconseguir una societat internacional, el seu principal impulsor va ser el president d'EEUU Woodrow Wilson. Va fer el dret d'autodeterminació dels pobles i el principi de les nacionalitats.
Havia de servir perquè els conflictes es resolvessin amb el diàleg i conservar la pau evitant una altra guerra traumàtica.
Problemes: - No formaven part ni EEUU (que va adoptar una política aïllacionista), ni URSS ni Alemanya, només 32 països.
- No tenia forces armades pròpies, només podia fer condemnes morals i exigir que es castigués als països que no complissin les normes.
- Les decisions s'havien de prendre per unanimitat.
- Tothom tenia ambicions territorials.
La societat de nacions en el seu millor moment va tenir 50 països membres, va arribar a admetre en diferents moments a Alemanya i la URSS, tot i que no de forma simultània.
Es dissol al 1945 amb la creació de la ONU.
7 La gran depressió - 1929 - esfonsament sense precedents de la economia nord americana i mundial. La caiguda en picat sense cap mena de control del valor de les empreses provoca que molta gent perdi tot el qe té (part significativa del apoblacio: fer cua per aocnseguir menjar en un lloc de beneficiència) : equivalet a la depessió que comença al 2008 però corretgida i més marcada, més potent.
President més important del sXX: Franklin Roosevelt - NO CONFONDRE amb Théodor Roosevelt.
Arriba al poder F.R als anys 30. davant la crisi econòmia, fa una cosa que ningú mai havia fet en economia: l'estat posa en marxa la maquina de fer diners i comença a invertir. A través de l'estat impolsarà l'activitat econòmica: regular econòmica, fer carreteres (aixi dóna treball a gent per a que la construeixi), prestar serveis socials.
Es diu que Roosevelt va fer que un grup de persones fessin la carretera, uns altes la desfessi, and so on: per alim,entar a gent i fer que treballin. Carretera construida: impulsa eocnomia: NEW DEAL(estat inverteix en la economia/nou pacte amb Amèrica) Europa ho fa més tard.
Roosevelt salva la ciutadania americana - agafar diners públics (posar impostos al més rics, pujar-los) entreels anys 30 i 40, economia americana es reucpera i dóna un slat que cap altra economia ha fet.
Roosevelt aixeca la gran depressió. Això a costa de regular sectors que no ho han estat mai.
A la 2aGM, Roosevelt a més de tot el que fa, és pacifista i no creu en la implicació dels Estats Units en Guerres. Churchill es torna boig en intentar conveèncer a Roosevelt per entrar en la Guerra. Roosevelt no volia enviar tropes americanes a la guerra. Roosevelt no podria ser mai president a l'actualitat perqupe era una persona amb el poblema que de petit havia patit una malaltia i no podia caminar 1936-1939 Espanya té lloc la Guerra Civil: enfontament entre Govern legitim i exèrcit faixista - EF contribuiran a la declaració de la 2a GM "Els feliços anys 20", té 3 etapes: - Fins a l'any 23-24: es paguen les conseqüències de la guerra.
- A partir del 23-24: comença una etapa de propsperitat, "la era de la societat de masses". És el moment en el que les dones assoleixen el protagonisme social, comencen a sortir de l'ambient familiar (durant la guerra havien de fer la feina dels homes) i finalment se'ls ofereix el dret de vot. Comencen a participar en converses polítiques, hi ha un alliberalement de la sexualitat femenina (durant la guerra a Europa va augmentar la proporció de fills il·legitims).Als cartells dels anys 20 predomina una visió masculina en les dones: la línia plana, porten el cabell curt, s'exalta la dona esportiva, decidida,... Hi ha un canvi de mentalitat.
Els partits comencen a tenir seccions juvenils.
Apareixen els grans medis de comunicació de masses: ràdio i premsa.
- Crack del 29: aquesta etapa de bonança econòmica acaba amb una gran crisi. Aquesta és una crisi de sobreproducció perquè s'han introduit noves tècniques de fabricació com el fordisme, això provoca que es produeixi molt i que obrers sense qualificació treballin. EEUU aleshores té el problema que s'han de trobar nous mercats, i Europa al sortir de la cirsi també comença a produir. Això provoca un descens en els preus i que els inversors inverteixin en borsa, és a dir, facin una inversió especulativa. Aleshores si volies comprar accions només n'havies de pagar el 30%, moltes persones en van comprar al nohaver de pagar el preu real.
En aquest context, les cotitzaccions de borsa van conèixer un creixement irreal perquè no es recolzava en una realitat econòmica i es van disparar. Aquest creixement acaba quan es produeix un "pànic", cau la borsa i s'enfonsa tot. La particularitat és que la crisi no va afectar només EEUU, sinó també Europa perquè ja hi havia molts intercanvis. Es comença a produir una pèrdua de confiança en les democràcies. La crisi del 29 es supera amb la guerra, que fa que les indústries produeixin al màxim.
8. Mussolini i el feixisme -El feixisme sorgeix a Itàlia l'any 1918, a l'immediata postguerra.
-El seu promotor es Benito Mussolini que havia estat periodista socialista i crea un moviment el març de 1919 anomenat "Fasci italiani di combatimento" que té una ideologia confusa. Tindrà molta importància al nord, on els feixites assataran els diaris i els grups comunistes i així aconsegueixen entrar al Parlament.
-L'octubre del 1922 fa una gran escenificació de poder: "la marxa sobre Roma". -Mussolini va decidir conquerir la capital amb diferents columnes feixistes i així, Mussolini acconsegueix que el rei li otorgui el poder fins que al gener del 1925 instaura una dictadura ultranacionalista que reivindica un imperi mediterrani.
-A més va conquerir diferents territoris a Àfrica Els trets propis del feixisme són: - Totalitarisme: Estat dictatorial. L'Estat intervé en tots els aspectes de la societat. Està en contra de la democràcia.
- Nacionalisme radical.
- Militarisme: agafa la tradició dels homes que han lluitat a les trinxeres: cabell molt curt, uniforme. Agafa aquest esperit combatiu i agressiu.
- És anticapitalista i anticomunista. Es presenta com una tercera via.
- Té un líder oracle, que agafa l'expressió del sentir popular.
- És Anticomunista Apunts de la lectura "Mussolini, la doctrina del fascismo" - Duce - és el nom que dóna al capdavant de l'Estat - No hi ha partits polítics ni sindicats - Mussolini és racista -Ultranacionalista 08.10.13 9. Hitler i el nacisme El Nacisme en relació al racisme: -El mateix més: Antisemitisme.
-La teoria de Hitler En l'àmbit cultural, l'era de Weimar fou una etapa de les més creatives i innovadores.
* Expresionissme artístic: Otto Dix, George Grosz * e fílmic: Metrópolis, de Fritz Lang; El gabinete del DoExpressionismctor Caligari, de Robert Wiene; Nosferatu, de F. W. Murnau.
* Literatura: Bertolt Brecht, Alfred Döblin, Thomas Mann Stefan Zweig.
* Escola d'art, disseny i arquitectura de la Bauhaus.
Durant la guerra es va emetre moneda sense suport d’or i el 21 de noviembre de 1923 un marc valía 4.210.500.000.000 dòlars Amb la crisi de 1929 la hiperinflacció generada a Alemanya disparà els preus i elevà l’atur al 38% el febrer de 1930. La recessió donà audiencia al radicalisme de nazis i comunistes (KPD i NSDAP) i laminà el suport de la “coalició de Weimar”.
Itàlia A la gran Guerra, Itàlia va ser dels guanyadors, però no li van donar els territoris qwue li va prometre si lluitava a la Guerra. Es va sentir estafada. tàlia va tenir una victòria mutilada (la van enganyar els aliats).
Tenia la mateixa sensació que a Alemaya Alemanya El nacisme irrumpeix a la república de Weimar - té una de les ocnsttucions més avançades de la època, hi ha grans manifestacions d'Avantguardes 2 grans crisis: Es va inflar una Durant la Guerra, es va emetre moneda sense suport d'or i el 21 novembre de 1923 un dolar valia 4.210.500.000.000 marcs Amb la crisi de 1929 la hiperinflacció generada a Alemanya disparà els preus i elevà l'atur al 38% el febrer de 1930. La recessió dóna audiència al radicalisme de nazis i comuniustes (comunistes=KPD i nacis=NSDAP) i laminà el suport de la "coalició de Weimar) -Es va produir perquè no hi havia informaci Banderes La 1era - segon Reic 2a - Alemanya 3a- Nazis Quan acaba la Guerra adaptan 3er Reich (tercer imperi) Agafen tots els elements de anticapitalisme, anticomunisme i conformen un nou partit. Un partit que té una conmovisió racista Hitler defensa: 1.
2.
3.
4.
5.
Eleccions i cop d'estat (1933) "L'espai vital" ("Lebensraum") El racisme: "la superioritat racial alemanya" L'antisemitisme: els "culpables" jueus L'imperialisme i militarisme (antiliberal i en contra del comunisme) ***La mateixa dreta posa a Hitler al poder, pensant que el podrà controlar, però una vegada Hitler arriba al poder aboleix tot l'Estat de dret Les grans promeses de Hitler - Vídeo Youtube 2 focus: La gran Guerra - els traidors de Novembre són els politics que van garantir la pau reure a al apatria dendavant dels problemes Els aturats Lila: Tenen democràciers La resta tenen règims totalitaris o 10. La conversió de la URSS de Stalin en gran potència La lluita pel poder (gener 1924- desembre 1927): Stalin VS Trotski (Stalin el va demanar assassinar a Trotski - un es va fer amic d'ell i qua el va anar a visitar el va matar amb un piolet) - La pugna entre Trotski i Stalin no era només pel poder, sinó que tenien visions diferents sobre com hauria de ser la revolució.
Trotski: deia que per a que la revolució soviètica pogués perdurar havia d'exportar-se. Ser una revolució que s'anés expandint per tots els països Stalin: com el comuinisme només ha triomfat i sobreviscut a la Unió Soviètica, el que cal es reforçar la Unió Soviètica consolidant el comunisme en un sol país. El que s'havia de fer era encarar totes les polítiques comunistes per reforçar el socialisme en aquest únic país.
Stalin serà líder indiscutible, s'envoltarà d'un gran culte a la personalitat i seran famoses per les seves purgues (eliminacions aleatories que feia Stalin de gent). Es va basar en un imperi de terror, però es va equivocar al fer eliminar els generals més destacats de la revolució soviètica al no refiar-se perquè al arribar una altre guerra es troba que l'exercit no té dirigents prou capacitats.
Un dels elements més importants que farà Stalin per concentrar el socialisme en un sol país serà plans quinquinneals: plans de 5 anys que faran que la URSS s'industrialitzi ràpidament.
La era dels plans quinquennals i la ràpida industrialització (1928-1942): Ho farà en 3 plans: 1. Primer Pla (1928-1932) 2. Segon Pla (1933-1937) 3. Tercer Pla (1938-1942) Alekséi Stajánov (1935) va donar lloc al stajanovisme- un mecanisme per superar-se La Russia de Stailn a conseguir grans rogressos -De 26 millions 26 a 55 milions de persones vivint a ciutat -Va quadruplicar la produccio de ferro i acer -Va ser el ricnipal productor del món de tractors i locomotores -Als anys 30= Rússia una gran potència 11. La Guerra Civil espanyola (1936-1939), banc de proves de la futura guerra França i Gran Bretanya acorden que no intervendran a la Guerra espanyola La URSS intervé però no ho fa desinteresadament.
Or de Moscú A Franco el van ajudar Hitler i Mussolini - feixisme? comunisme? republica? A Stalin el va ajudar a la republica, -L'URSS intervé per ajudar a la República a lluitar contra el feixisme -Franco va rebre l'auda de Hitler i de Mussolini La GC espanyola va ser molt important perquè es van enfrentar feixisme i comunisme i esw van experimentar noves tècniques militars en tots els sentitts (tant d'atac com de defensa.
Es va bombardejar sobre objectius civils, els anomenats "bombardeigs de Guernica" 12 Una nova potència imperial: Japo Comença una nova, Era Meiji : industrialitzacio i expansió inferial Setembre de 1931: invasió japonesa de Manxúria -Japó s'ha modernitzat - 1868 -Cristalitza un oderimperial molt fort ultranacionalista i expoansiu -Japó s'expandeix cap a Korea i després Xina -S'expandeix cap a Xina (Manxouku), entra en conflicte amb la zona d'infgluència -----d'Estats Units i amb la influpecia de la Unió Sovètica -El Japó era un factor d'inestabilitat Similitud entre règim japonés i el de Hitler • La voluntat de crear un imperi propi (espai vital per Japó per treure primeres matèries) -Japó decideix atacar els Estats Units (Pearl Harbour una base naval) perquè és un gran obstacle en el seu camal atacar-la vol destruir la flota dels Estats Units per a que necessitin temps per recuperar-se i no tingun temps de recuperació 13. La Guerra (1939-1945) 1. Moviments previs: "sudetes", Àustria 2. Hitler envaiex Polònia l'1 de setembre de 1939 i comença la Guerra. França i Gran Bretanya entren en guerra. Pacte previ Molotov-Von Ribbertroon (agost 1939) - prèviament Hitler s'ha zampat mitja Europa. La comunitat internacional els dei 3. Avenç alemany imparable (1939-1941), excepte en la conquesta de Gran Bretanya Al 33 Hitler arriba al poder i comená a anoxeriarse de territoris de parla Alemana Hitler va anar annexionant tots els territoris amb minories alemanes. La comunitat internacional deixa a Hitler avançar perquèe: • • • França i Gran Bretanya no volen tornar a una guerra on han perdut A Anglaterra li preocupa més l'expansionisme soviètic que ni pas Hitler - veu que Hitler pot ser un obstacle cap al expansionisme Falta Quan ja només li faltava a Hitler fer el gran salt cap a Polònia, fa un acord amb la URSS que descol·loca a tothom. Aquest pacte entre Stalin i Hitler diiu que es repartiran les terrres de Polònia Política d'apavaigament: política de tolerància per tal de no desencadenar una guerra. L'inici de la Guerra es considera el fracàs de la PolDApgvmt El problema ve quan Hitler envaieix Polònia i es pensa que Franç´a i Gran Bretanya no entraran a la guerra Hitler fa un tipus de guerra que es diu Blitzkireg (guerra rampeg - guerra relámpago) - la clau de l'èxit de Hitler és aquest tipus d'actuació ràpida França i Gran Bretanya firmen per a que Hitler es pugui apoderar de "sudetes"- territoris que pertanyine a Alemanya però que quan es va constituir Czechoslovaquia, s'ho van quedar ells. Van firmar perquè Hitler va dir que quan tingués aquest territori, no tindria més ambicions en aconseguir altres territoris.
Els Alemans només triguen un mes en entrar a França - França cau Juny 1940 França queda dividida en dos trossos - una sota la dependència alemana i la França De Vichy que la lidera un mariscal. Queda sota el control Nazi. A Àfica hi ha un militar que fa bandera pelr una França lliure Philippe Petain Charles de Gaulle Polònia cau amb 36 dies Territoris que queden sota el poder d'Alemanya 1941 Hitler ataca Rússia - si no hagués atacat, tot el territori hagués estat seu, i si no hagué envaït Polònia hauria tingut un imperi espectacular L'any 41 com la expansió japonesa com alemana fan una expansió cap endavant. A la URSS Stalin que havia firmat un pacte de pau 15.10.13 Anàlisi text del Japó -Seria una lluita imperialista - No hi ha rencunyua - Hi ha una voluntat de crear un imperi -Ens oblidem que al Japó hi ha un porocés paralel : fa modernització i s'expandirà, volen crear un gran imperi - processos paralels que coincideixen en la segona guerra - Voluntat - hia ha unproblema amb Rússia - poden intervenir els aillats - Hi ha emplaçaments que poden ser estratègics i poden desencadenar una Guerra més gran - L'emperador japonés no volia annexonar-se tant i els militars volien més territori - per això negocien amb Rússia II. LA GESTACIÓ DEL NOU ORDRE MUNDIAL La guerra esdesvé global (1941-1945): 1. Els salts endavant 1941: Invasió alemanya de la URSS (Operació Barbarroja, 22/06/1941) i atac japonès a Pearl Harbour (Operació Hawaii, 7/XII/1941). Originà la "síndrome de 1941) Es conforma un gran bloc d'aliances: EE.UU-URSS-GB davant l'Eix (Alemanya, Itàlia i Japó). Ara tenen dos fronts Japó (Xina des de 1937 i EEUU), i Alemanya (Hitler) fracassa a la conquesta de Gran Bretanya.
Churchill, qui porta GB, una vegada comença la Guerra, esdesvé el símbol de la resistència.
2. Les Nacions Unides contra L'Eix L'emperador de Japó Hiro- Hito quan acabi la guerra, continuaràcom emperador, però el que fa Estats Units es treure-li atributs per a que perdi força.
3. La inflexió (1942-1943) -Desembarcament aliat a Sicília ("Operació Husky") juliol-agost 1943 -Cau Mussolini i Itàliafirma un armnistici el setembre. Mussolini resisteix a la República de Saló o República Social Italiana, darrer reducte feixisti -Mussolini és executat Mussolini l'assassinan dia 28 setembre, i Hitler decideix suicidar-se als 2 dies per evitar una humiliació com aquesta • • Batalla de Stalingard (agost 1942-febrer 1943), suposa un retrocés alemany. Els alemanys van perdre un exèrcit de 100.000 homes.
Al Japó hi ha dues batalles: Batalles de Midway (juny 1942), i la de Guadalcanal (agost 1942novembre 1943) 4. La desfeta - Desembarcament de Normandia rendició (juny 1944); rendició alemana (maig 1945) i reindició japonesa (agost 1945) -La bomba atòmica: Hiroshima i Nagasaki: 6 de juliol bomba sobre Hiroshima (40.000 morts) i 9 sobre Nagaski (70.000 morts) Quan els americans es van a atacaral territori japonés, la resistència és brutal. S'han d'enfrontar a 1500 atacs de kamikazes - de pilots suicides. Perden 330 vaixells, 120.000soldats van resistir fins que van quedar ferits i part de la població civil es va suicidar. Els Estats Units per conquerir 1200km2 van necessitar mig milió de soldats. Van calcular que l'atac final al Japó si e smatneia la mateixa resistència, podria tenir 1milió de baixes. Dins de tots aquests càlculs es decideix tirar la bomba.
És una demostració de força davant els Russos.
La de Hiroshima causa 40.000 morts i Nagasaki 70.000 - cal teir compte que amb aquells morts, durant els 5 anys seguents, les persones afectades per la radiació més d'un quart de milió de persones quedarà afectada per la radioactivitat 5. El llegat de la guerra • L'Holocaust: Himmler: la solució finall: les conferències de Wannsee (gener 1942) Suposà 6 milions.
L'holocaust - L'estat d'Israel te la força per legitimar-se ja que van morir molts jueus.
Els arguments per negar que va existir el negoci es que no h ha cap docuent de Hitler que digui que s'exeutrin als jueus, i que part dels camps d'extermini pertanyien a la URSS. El cert es que van morir 6 milions de persones i això encara cau com a culpa per sobre la societat alemanya.
Tros de película) Es mostra un Getto - la vida de les persones pocs dies abans que es destrueixi. No se sap per què ho van gravar • **Culpes de Guerra (l'holocaust japonès) Els japonesos van matar a moltes persones, sobretot quan va ocupar la capital de Xina en aquell moment, Nanking. Al Japó no va haver-hi un procés de desnazificació • -Els problemes: Desnazificació a Itàlia entre 1944 i 1948, elo 90% del personal feixista tornà a exercir les seves funcions.
Hi ha dos problemes importants per fer una desnazificació: l'ha de fer un país estranger (eeuu) Els Estats Units i Gran Bretanya, el gran enemic que tenen és Rússia.
President de la ONU: Kurt Waldheim : quan va ser president del seu país es va descorir que va fer de traductor a la Segona Guerra Mundial entre la gent que portava a jueus.
La Unió Soviètica progresa: A partir d'aquí hi ha moltes conferències. A Churchill el preocupava era que els alits no poguessin intervennir en la zona soviètica. Stalin es va fer el sort.Aquestes ocnferències es es van fer per rpeparar la marxa de la guerra A mesura que s'acaba la guerra han de discutir. Què volen els aliats? Els aliats ocidentarls (euu i gb) nop voeln k la urss avanci i es quedi amb el control stalin (n vol k es aliats es posin en els territoris k ell contola) el gran problema k tenen es k al ensorrarse alemanya no hi ha res al mig d'europa, no hi ha res ni cap potencia intermiga i han de prendre soloucions de com cren un equilibri a euorpa. prenen la decisio de dividir alemnaya i austria 3 grans cimeres: • • • La conferència de Teheran (Iran, novembre 1943) - a part de pactar le desembarcament a Normandia es va fer plans per dividir Alemanya a després de la guerra Conferència de Jalta (URSS, febrer 1945) - a aquesta va ser important: Stalin i Roosevelt es van posar d'acord e acabar amb els grna imperios euroeus (no liu va agradar a Churchull) Conferència de Postdam (Alemanya, julil 1945) - volen dividir alemanya i austria ES VA DECIDIR diferents aspectes de com havia de ser europa,. per exemple a la conferencia de teheran **a diferència de la primera guerra mundial, la segons no es fa una conferència de pau.
A través de diferents reunions entre els líders aliats es van prenent decisions de com ha de ser la nova Europa. Estan marcades per suspicacies - Stalin no està disposat a fer cas del que fa GB i EEUU, i al revés Es va extenent al final de la guerra un clima de recel i malfiança entre els que havien estat els aliats *El nou clima al 1945: la guerra freda La Guerra Freda (1945-1949); el declivi d'Europa Suposa un canvi en com estava el món previament organitzat.
Abans de la 2a Guerra Mundial, el món era un món egocentric?", on hi havia gfrnas potencies europees colonials que controlaven a la resta de potencies en canvi a partir de 1945, s'isntaura un mon anomenat com a Món Bipolar - girara entorn de Moscu i Wahington .eeu ui unio sovietica i marcara el declive dueropa com a gran potencia passem d'un mon egoncentric on eleruopa controlava el mon a un mon on europa no te protagonisme, esta diviidda en benefci de dos grnas gengants, eeuu i unio sovietica L'inici de la Guerra Freda 1. -La Guerra Civil Grega (1946-1949) i la "doctrina Truman" (del president Harry S. Truman) A Grècia, quan acaba la Segona Guerra Mundial, esclata una Guerra Civil entre guerrilles comunistes i guerrilles monàrquics. De fet, la reina Sofia va viure aquesta Guerra Civil a Grècia.
Durant la 2aGM, Grècia ha hagut una lluita, i al acabar, GB ajudarà als monàrquics, EEU després acuidrà a l'auxili de les guerrilles monàrquiques i aconseguira que Grècia quedi dins de l'esfera occidental És unb lloc estraègic que fa forentera entre st i oest, El presindet Truman fa un discurs cridant a lluitar contre el comunisme i la seva expansió i aquesta doctrina de Truman, doctrina de contensió o doctrina Truman (una peça de la Guerra Freda). En aquest marc, Gran Bretanya i sorbetot eeuu i frança ,europa s'enrna a un rpopblema gran. Lal luita nazis els comunistes a franá ariben a tenir 5 milions de vot. per EEU Aixo es l'enemic interior. Europa està destruïda i cal refer-la, l'am,enaça comnsita és evident des de la unió soviètica.
entre la unio sovietica i la restadeuropa no i ha una berra natural el limit on podien arribar els tancs socieics van ser els pirineus. Bunmkets fets per separar p`latges per si es produia una invasio sovietica sobre europa, les tropes aillads es podguesis anar als prinieus i des d'alla rebre ajuda.
1. El pla Marshall o European Recovery program, ERP (1948-1951) tingué 15 països beneficiaris.
Generà la primera organització de cooperació europea (OECE) L'amenaça soviètica= els EUU decideixen impulsar un pla per reocnstrir Europa que té Pla Marshall - reb el nom del General Marshall i tambéocnegu com EP programa reconstrucció Europea i va ajudar a 15 paisos beneficiaris Van veure afluir capital a baix cost per tal de poder reconstruir les seves infraestructures i reactivar la seva eoncomia. Espanya va quedar esclosa del programa per castigar el franquisme.
Efecte sobre economia i estabilització, el pla tmb va ser important per tal de coordinar la ajuda americana, es va crear un organisme que sera la OEPE organització econòmica de cooperació Europea. Per què és important aquesta organització? Fundamentalment perquè va ser pel primer embrio del que seria la comunitat Europea Pla Marshall - video yoube tv2 - España de Franco no pudo sumarse Gran parte infrasestrucutes destruides Davant aquesta situació, molts paísos es veuen incapacitats de fer una reconstrucció per 5 Juny 1947 secretari estat jogeorge amrshal fa un discurs a universitat marshall, on anuncia un pla dels estats units per la reconstrucico d'europa. eurocpa occidental, basats en credits blancs. el pla necessita coorinacio previa entre paisos europpeus afectats, juliol 1947 conferencia a partis on son convidats tots el apasisos menys espanya, lichtenstein, san marino, andorra una condiciones obliga a sovieticos a que les ocnotrle laeocnomiadesde fuera. la urss se retira y obliga a sus paises aliados que se retiren tmb pese a la campañad elos paises comunsitas, 16 naciones aceptan la ayuf abril 1948 presnente tru,man recitifca el plan amrshall y se crea la ofe organizacion europea para concretaqr la ayuda se calcula k entre 1947-1952 la aplicaicon total del plan marshall supondra una ayuda integrados paises de alrededor de 13000millones de dolares Elements que marquen al 1949 una gran divisió i suposen la divisòria de la Guerra Freda -Crisi de Berlín amb el bloqueig sovièc de berlin occidental (juny 1948-maig 1949). Arribaren 2400 tones diàries de subministres a Berlín occidental Deixà dividit Berlín fins 1989 i generà la creació de l'OTAN l'abril de 1949 4 zones contrlades - 1 per francesos 2 britanic 3 estats units 4 sovietics ACORD QUE els 4 xons estarine controlade,s pero pla marshall 3 zones controlades ocdientalment sunifiquessin i sisnatures una sola moneda la respostra de la urss va ser el bloqueig sovietics van bloquejar berloin per terre. no es podien enviar suminsitres a berlin - la gran aopriemra batalla de la gueraa freda cataluna y polonia tenen fases emblants Món bipolar: EEUU i URSS Europa té un paper secundari els urss volie k els aliats cedissin akesta demostraico def orá va ser motl imprtat, pont aeri molt iportant 1948, cada 3 minuts denlairava o aterava un avio a berloin 3. bloqueig berlin_ recordar que va ser la primera demostracio de forá de la guerra freda i va tenir consequenia improtant: creacio OTAN abril 1949 en ple bvloqueig .- organitzacio del tracta d el'altanctic nord, alianá militar, cubria tots e4ls paisos dambit occidental, no sols europa ,sextedia per asia tmb bloqueig acbaria fent una diivsio fixa amb la construcció del mur. es coimença aconstri al 1961 perk hi ha immigracio massiva de berlin oest a l'est o al reves Altre grna fet 4. victoria de les tropes comunsits a xina sobre les tropes nacionalistes Acensal poder de Mao Ze DSong i proclamaciio de la republica poplular xina 1 octbre 1949 lexpansio del comunisme sem,la imparable 5. consolida el l+èxic de la guerra freda: TERMES QUE TROBEM A PARTIR D'ARA • • • • • Teló d'acer (Winston Churchull, marc 1946) cortina de ferro - la fa servir churhcill en un discurs.
metafora molot dimpacte i marcara la guerra freda. un telo dacer ha caigut sobre europa i la metafora tindra altrs qeuivalents. a asia on kora'ea del nord i kopdereakl de surd ividida,, i vietnamn tmb - cortina de babmu, una altra metaofra, separaico entre comunsites i anti comunistes Doctrina Truman o Doctrina de Contenció (harry s. truman març 1957) Walter Lippmann difongue 'expresiso Guerra Frda en un llibre el 1947 i el pensadorfrances Raymon Aaron la defini com "!la pua impossible i la guerra improbable" Efecte dominó - si cau grecia en poder de la uniosovietica,m poden caure tots els balcans. si cau chle pot expandirse el contagi cap a argenitna. sha dimpedir que el comunisme sexpandeixi, perk com sexpandeii en un pais anira a un altre, els anira enderrocant dun a alkatre.
Terme de Disuasió - utilktzar i produi una gran nomrbe darmament no per atacar sino desuadir a lenemic que ataci - rearmament preventiu 1949: el món diviid i començem nova etapa III EL BLOC OCCIDENTAL DE LA GUERA DE COREA A LA CRISI DE PETROLI: CAPITALISME I ESTA DEL BENESTAR (1950-1973) es lalvros 1973 qun ocmensa crisi del petroli 1.La Guerra Freda, un món dividit 1.1. La Guerra de Corea (1950-1953) - la unica guerra on realment simplicaran exercits de dos bandols.
Corea havia kedat dividida ente nord i sud i ls tropes del nord, que era comunsita la tropoa, van deicidr ocupar korea del sur.
Aixo trencavalestatus quo, lequilibre k estvaa al pararlle 38 el que dividia les dues zones de korea. els comunsites van envair la zona sur de korea i el confluicte es va complicar. Quan van pensar k els comunsites van ocupar korea del ud, EEUU va intervenir i el n va semblar entrar a la vora dun holocaust mundial – si haguessin recorregut al armament nuclear es podria haver produit un -- al entrar als EEUU, xina de mao va dionar soport a - van interrvenir per primera vegada les tropues d ela ONU i el reusltat dea guerra de korea va ser que al cap de 3 anys, mes d emig mili odem orts es va tornar el punt de partida: la resistencia de dues koreas, nord i sud separades pel paralel 38. akesta sera la unica guerra en la que realment van enforntarse potencies ocmunsites amb els estats units. urss intervendra de manera lateral aixo crear una ghran hstuieria anitcomunista i una altre elemtn que reflectara el la hstieia antimcomunsta sera MCCARTHYSIEME 1.2 La "cacera de bruixes" o mccarthysme. La fa alusio al senador Joseph McCarthy -- 1950 va sortir al congres dietn sneyor president, aki tinc el nom de 205 comunsites k stan en el departament desta. hi ha un complotcomunsita per acabar am els estats units. es va crear lalvores una por antioimunsita, van cmensa r asorti veus anuncian lexistencia de ocmunsites infiltrat s la adminsitracio. mccarthy va agafar molot de poder. Va dirigir el comité d'activitats anit-ordamericanes - tribunal k anava covocant gent pautnat coma comunsta el mon del cinema tmb conegut, molts aotrs van ser humhrey bogan - perseguits - io guionites conerits en llista negre i van haver de signar la peli en un nom diferent. qui a ocntribuir en la campanya de mccarhty: Richard Nixomn. denuncair els seus cpmpanys acotsrs Ronald Rinals .- el mccarhtysme crea una gran onada anticomunista. cacaba cquan mccarhty vol anar molt luny i comensa a cusar al exercit de gent anticomunsita "infiltrada" Plei Buenas noche sy buena surte: lluita de un puteti grup de periodistes per desenmascarar maccarthy ptot i per tenir tanta presio el mccarthysime altres elements que torem, una vegada hi ha una amenaça comunista important, el k fara eeuu es transofrmar. euu no toca a hiro hito, emperador k havia impulsat pero li reduiex les svee satribucions 1.3. Japoó, el gran experiment Entre 1945 i 1951 EEUU transformarà Japó Instaurà una democr`pacia, sindicalitzà als treballadors depureà militaristees La gran base de la recuperacio japonesa fo la seva aliança i importancia logiscitca amb els eeuu El general MacArethur i Hiro Hito Hiro Hitoemperador al capdavant expansio militar del japo 1.4 la urss va estenre la seva potencia a europa 1.5 un mon bipolar: l’assimetri estrucutres davant la creacio de la OTAN, la unio sovietica crea la svea propia orgnaitzacio de cooperacio defensivaa,= El pacte de Varsòvia a la vegada es crearan els podereosos serveis dinformacio de cada potencia: CIA i KGB policia sovietica al 1954 Finalment, mentre Europa es fa el pla marshall per ajuda r ala recuperacio economica, la UNio sovietica al 1955 crea el Comecon o Came (Consell d'ajuda Mútua Econòmica) - es van creant estrucutesw simetriques en els dos blocs, auest mon bipolar cada vegada es va fent mes marcat en to ts els s4entits 2. El Capitalisme i Estat del Benestar: lliure mercat, regulació i drets socials: elements que definiran el mon ocidental despres la postguerra 2.1 un nou ordre internacional: conferencia internaiconal de bretton woods (eeuu juliol 19044) en la que aprticiparan 45 paisis Creà el Fons Monetari Internacional (fmi) i BIRD (banc internacional per ala reocnstruccio i ds'esenvolupament) / inernational ban for reconstruction and dvelopmetn IBRD El seon plar eocnomic foui ol'organització internacional del cmerc, OIC, constituïda el 1948 2.2. un capitalimse internecvionista : John M. JKeynes • • • Lliure mercat i intervenció dels poders públics Plena ocupacio i estumular la demanda endeutament de l'estat no creu en la regulacio lliure del mercat isno creu que cal una intervencvio de l'estat i akesta intervenco ha danar a buscar la plena ocuipacio, endeutarse i fer grans plans docupacio. no e sun capiltasmea on actua liurement oferta i demanda, isno on lestat te un aper intervencionalista.
no es pas per l’atzar k per la crisi a espanaaya sa parlat de politiques keyjnesianes: akestes serien endeutarse l'estat per crear llocs de treball- keynbes diira k lestat sa dendeutar iq an es mobilitzi lestat de trbelal, leconomia es dinamitza. es una poltiic atotlament contraria a la que tenim ara. lestat no pot intervenirm no fa obres publiques, la eocnomia cau cada vegfada mes.
keynes es el gran visioari k diu k no pot haver capiltaisme salvatge, 2.3 Una ràpida recuperació de la població: el baby boom poblacio arribara- 1945 eeuu hi ha 20% mes de neixaments, pero entre 1960 i 80 els deuropa mutlipliquen per 4 la poblacio espanya i italia la mltipliquen per 7. la poblacio aleuropa de la postgerra que es comensa arecuperar va crexent is k asl 60 es dispara k la poblacio es reucperi es per la recontruccio material, rapid creixeiemnt economic, els avenços mèdics i irrupcio de l'estat del benestar estat benestar: invent jove. teogine a grna breatanya en els laboriste,s partit laborista. te paper capfdalt - fa un informe un estat intervencionista cuidi i asseguri el benestar d ela gent 2.4 Welfare State o L'estat de benestar: una cobminacio atractiva: democràcia i benestar davant el comunismee • • • • • • • • Garantir un mínim pels ciutadans (necessitats). L'informe no es va plasmar en realitat fins que el partit laborista, 1945 no va guanyar les eleccions a Gran Bretanya i paradoxalment va perdre les eleccions l'home de la victòria, Churchil Aquest és el punt de partida de l'Estat de Benestar del qual actualment assistim al seu desmantell Altres elements que afavoreixen a aquesta Europa de la postguerra que culminarà davant del comunsime democràcia i estat del benestar 2 grans partits de l'època (democràcia cristiana (fomentarà aquestes polítiques) i a la vegada socialdemòcrates (deixaran de ser radicals, reunciaran al marxisme, acceptaran l'estato quo (situació) Democràcia Cristiana: liberalisme social Socialdemocràcia que renuncia al marxisme (Bad Godesberg, SPD 1959) Estat del benestar: informe Beveridge (1942) Creació CEE: primer serà la CECA (1951) i després el Tractat de Roma (1957) 29.10.13 Pograma partit socialdemoòcrata alemany renuncia al marcxisme: Bad Godesberf, SPD 1959 - punt d'inflaxió que fan un canvi i accepten la democràcia liberal i renuncien al marxisme Altraelement que destaca a la Europa postguerra: CECA - la Comunitat Europea del Carbó i Acer- la formen els 6 paísos: França, Holanda, Itàlia, Lichtenstein, Bèlgica, Nederlands 1. 1er OECE lpla marshall 2. 2 CECA 3. 3er Tractat de Roma Konrad Adenauer - el president d'Alemania - el de la post-guerra d'Alemanya i reconstructors d'Alemanya Robert Shuman i Alide de Gasperi: granl der de la democxracia italiana Creixement economic sense precedents especialment a eropa. Creixement europeu: 1960, la eocnomia europea representava el 58% del comerç mundial Tambe representava dos terços del producte internacional brut - mes de 2 terços de la riquesa es produeixen a Europa 2.5 Classes mitjanes i urbanes: canvi cultural Succeixen: avenços mèdics, ràid creiexement econòmic, expansió de l'estat de benestar • • • • Emergència de les classes mitjanes Accés a l'educació i cultura Boomers (baby boom) aico produeix una nova generació que n oconeixres d ela postguerra i que a més crea una masificació a ls universitats. Aixo sera important perque qui rotestarna mes al planeta als ays 60 seran els oves, concertament els estudiants 8Massa destudiants). A la vegad,a aquest benestar també suposa un canvi de vcalors dels anys 60: any de revolucio sexual . pau i amor . utlitzacio de lap indula aticonceptiva: l'amor lliure.
Són els anys que es qüestiona els valors autoritaris i sobretot el tipus de societat patriarcal (autoritat basada en la masculina) - feminisme , pacifisme, contestació de l'autoritat. un atre element als anys 60 present en l'ambit musical i artistic: Andy Warhol i Beatles: cultura psicodelia, drogues, amfetamines (cançó dels Beatles) - és una gran immersió del món cultural idels valors socials.
• • • • Sociòleg Ronald Inglehart i The Silent Revolution: canvis en els valors culturals dels ciutadans ( de la segureetat i l'ordre de la qualidtat de vida)( - canvis, enconomia eropea s'ha recuperat - una gneració que no ha conegut cap problema de la generacio anterior, cap guerra, fam de la psotguerra, generacio de la - ja no es sobreviure a la postugerra, sin oara son valors que bsuque el benesta ri la milllora de vida. daqui que faci eclosió a aquest tipus de valors (Antiautortisme, feminime) perquè es vol canviar la societat iestà canviant el seu món de valors heredat de la postguerra. Obviament aquest canvi social i cutlural son els Beatles Els beatles una icona de cani i cultural Maig del 68: l'esclat de les classes mitjanes i urbanes oo un fgeonmen internacioal (Mèxic, Praga, Parios)? maig 68 és inciialment una protesta d'estudiants a paris, afores i aleshores aquesta protesta que té lloc al casc anti de paris,. La educacio a molt be pero h ha desordres on ecncara pesa molt els valors de la famíklia etc. Els joves volen caniarho fer una societat mes oberta. la protesta va guanuyant força de manera inesperada i importacia 68: hi ha un moment en que els obrers es sumen a la protesta, i es produeix una vagfa inmensa mai vista afrança. er un moment sembla que maig 68 te un potencial revolucionari pero la protesta rapidament s'acabara, no tindra continuitat i el que quedarà serà sobretot na cutlura antiautoritaria, ingeniosa i que reflectira aquest canvis de valors. frases maig 68: carrer d eles esocles: escoles del carer "sigueu realistes dmaneu l'impossible" - anar mes enllpa dels limits. "sota les llambordes la platja" - llambordes adoquin, oaviment dels carrers = el que fan els esudiants es desfer el terre i amb les llmabordes fan barricades - metafdora, si treieu les llamboed i feu barricades ia cabareu amb la societat, aareixera una platja - ha desaparegut de les ciutats. Sempr es mira des d'un altre punt de vista. Hi ha una contestació en altres ciutats, Praga o Mèxic Mèxic: gran massacre d'estudiants que protesten com a París que van a la plaza de las 3 culturas, els tanca la policia i els disparen a matar - moren entre 300 i 400 - vídeo youube: metralletas, lideres detinguts i enviat s ala presó. - és undels casos meys coneguts Canvi de societat: joventut que ha crescut 4 vegades més, president França havia nascut a 1890 portava 70 anys governant És a dir, la gent que està governant aquest món, són gent literalment del segle 19, que han viscut 1era i 2na Guerra Mundial i Tractat de Versalles.
Són gent que no h ohan viscut i volen canviar el ordre establert. la importancia dun prsident com Kennedy als EEUU la revolució generacional, per primera vegada hi ha un tio jove 3 El bloc occidental sota el lideratge dels Estats Units d’Europa 3.1 Països europeus Les grans potències en aquell moment • • • • La República Federal Alemanya i el miracle econòmic: Alemanya (sortida de la guerra i s'estpa reocnstruint rapidament: reconstrució ràpida: El miracle Alemany - l'economia alemana és la que creix més ràpid a tota Europa. Alemanya de Konrad Adenauer-. Alemanya es recupera i junt al costa dle miracle alemany, França: França sota Charles de Gaulle (1944-1946/1959-1969 ) CDG és quan alemanya està ocupada, el que crea l'exèrcit de França lliure. Al acabar la guerra, serà president de França en diferents períodes.
En un context bipolar, on el món està dividit entre Washington i Moscou, CDG apostara per la idnependencia d'Estats Units i per enfortir Europa, crearà una incidècia a Europea del que é´s el seguiment dels EEUU i voldà fer una política pròpia. Voldrà reconciliar-se amb Alemanya (enten que França i Alemanya han de ser els dos motors grans d'europa) i a part de fer aquest apropament, es mostrarà distant de la política defensiva dels Estats Units i arribar a a retirar a França de l'estructura militar de l'OTAN al 1966 - CDG representara un ntent de fer una poltiica sobirana francesa i europea davant del domini nord-americà - davant del que diu Washington, CDG tindrà una política propia. Busquem reconciliació amb Berlin, no formem part de l’estructura militar de l’OTAN Gran Bretanya: declivi de l'Imperi - esta perdent pes com a potència, està exhaurida pels costos de ls dues guerres mundials i el seu imperio s'està desintegrant i en aquest marc, la menarea en que Gran Bretanya mantindrà el seu protagonisme serà buscant una aliança privilegiada amb Estats Units, la via oposada a França. GB es converteix en soi preferent dels EEUU Itàlia, l'omnipresència de la Democrpàcia Cristiana: fenomen. partiti comunista més important d'europa. A Itàlia hi haurà d0haver una comb inacio mab tots els partits possiles menys elparit comunista que no podra governar a italia - era el 2on parti titalia opero no podia governar a l'estar nel epoca de la guerra freda. hi ha un govern intereumput d ela governança cristinaa.
**Tenim una EUorpa diviidadi amb politiques divideds diernetsentre GB i franá. i una italia k fa de frontera per tal que el seu parti comunista no arribi al poder 3.2 Els estats units damerica Ja hem vist Europa, nem a veure què passa als EEUU 1. El president que guanya les eleccions després de la guerra de Korea és un militar, Eisenhower (19531961)- és lluitar contra l'expansió del comunisme. El que fa es una forta inversió en armament . Al 1960 defensa consumia més d ela meitat dl pressupost d'estats Units - aixo suposava que el 10% del PIB anava directe també a l'exèrcit - s'acaba el mon bipolar, inversio tan forta que acba sent insostenivle. resident d ela guera freda que va desnevolpuamnt una estat de bnestar al'americana i manté un clima deregant amb el comunismo 2. John F. Kennedy (1961-1963) drets civilsi i crisi dels imissi,s el telefon roig. Fou assassinat - la gran esperança de canvi dels Estats Units, davant del que era Eisenhower, el representa la joventut. te un programa "la nova frontera" = milllores socials pel conjunt de la societtat i població,més ajudes per l'educació,a cbaar amb la segregació racial importancia dels debats a la tele- kennedy quan agunay es fan 4 debats electoralsa la ele que tenen 115 mliod'esctadors. eleeccions molt apretades, - 1era vegada eleccions passe per la tele. Kenneydu concentra els vots eles minories (jueus, negres, el vo catòlic i té una política progressista ien planol intenr (aliar desigualtats), i en poltiica exterior evitar l'enfrontament i arova un pla Aliança pe Amèrica" que vol fer inversions paisos america llatina per evitar el ocmunisme - APA mena de pla marshall ensat per america llatina. Kennedy en aquell moent, lider mes caristmatic, representauna nova generació, primer president telegènic, amb gran domini de la imatge i s'ha d'enfornat malgrat aquesta poltiica de desgrencio, una deles grans crisi la guerra freda als anys 60: crisi missils de cuba.
Crisi dels Míssil de Cuba Octubre 1962: va semblar que el món que va estar a put d'entrart en una guerra nuclear. perimer guerra korea que es van pensar en tira rla bomba atomica. en aksta crisi, els avions nrodamericans que estaven fent vols per cuba, cuba estava sota la dictadura de Fidel Castro des de 1959 i els avons noramericans que feine vols rutinaris, van descobrir que enun extrem de la illa s'estava excavant i construint rampes per llençar missils= amenaça per EEUU arribaven alanta, miami, washington, detroit, bsotn. en aquest context kennedy es va trobar presisonat per una banda pel halcons, sectors mes forts que li deien que fes servir la força i obtes per la bomba i els soviètics no volien cedir. la solucio que va fer klennedy: va orgnaitzar un bloqueig de Cuba , vampedir arribarhi i finalmentdesres de mantenir aet lboqueig, va aconseguir que els soviètics retiressin els míssils.
Un des ets que es va instaurar: telefon vermell: simbol guerra freda - telefon que conectava casablanca amb el Kremlin .- es va crear per evitar algun disvarat - el mandat de kenned va ser efímer perque va ser assassinat al 1963 novembre - teories que van ser els sectors mes durs que cvan vonsiderar que la seva poltiica envers els comunistes havia estat tova-- qui el mata i per qui peli JFK TEORIA: culpables: enre coverns anitcastristes, sectors mes durs de fensa, i fins i tot sapunta auna tesi de qui beneficia i que v apoder estar implicar el seu vicepresident per arrbar al poder Johnosn Aquest novembre: alau de pybkicacns del assassinat de kennedy Lluta drets civils: acbaar amb la segrecaio racial que existeixespeicalment a estats del su rque no apiquen la llei Drets civils: Rose Parks (1955); durant mesos els negres van deixar d'anar en bsu despres que una dona s'assagues en el ssentes dels blancsMartin Luther King va lluitar contra aico. Va fer al cèlebre discrus del Lincoln Memorial el 28/VIII/1953 "I have a dream" téuna carencai similar a la musica del jazz, a rpetint i have a dream diverses vegades); swalutavció ed "Black Power, Mèxic, 1968" - al moment que van guanyar i van pujar al podiu es altreles, van aoxecar el braç (imatge de protesta) 3. Lyndon B. Johnson (1963-1969) Vietnam - havia conegut una primera Guerra al nord en la que els comunistes es van afotnar al govern frances - units pel paralel 17 - al nord va haver un govern,lluia llarga liderada per aquest ome Ho Chi Minh (tio Ho) - el primer que lluitarà contra frança i quana cabi al guera de vietnman del nord amb frança comenárà una lluita entre Vietnam del nord i Vietnam del sur que EEUU s’anirà implicant cada vegada més fins que al final será insostenible en tots els sentits (economics, termes d'elits i sobretot el que mata johnson, en termes mediatics) .- la guerra de vietnam es els periodists tenien barra lliure per informar - pujaven als helicpoters, tancs - quan els periodistas ho aconsegueixen tot i et troves imatges com aquelles (ex. Cap de poli que treu la pistola i dispara al mig del carrer a un Vietnamita) El símbol d’arma per exelència la guerra: l’helicop`ter. La guerrilla es fa servir el Napal, combustible incendiari, agent taronja que és el que porta, un component que deixa secueles importants en termes físics al 1965 té 180’000 homes – aturar el comunisme – el sud de Vietnam esta entrant en el règim de Ho Chi Mingh – està influit, ultra corrupte - el regim corrupte és com un sorral, quan mes hi tires, ms sen passa .EEUU comença a enviar assessors - es van arribar 1967 tiara 226'000 tones de bomba - si sumessim to aixo i diviidissm la durada de la guerra, cada 30 segons, una bomba es tiraba de molts kilos- aixo va ser insostenible eprk a mes el reclutament podia afectar a tots els jove encara que fossin universitaris i per tant la combinadico de feracas miliar de malestar ne l ESTADOS UNIDOS APOYAND VIUENAM DEL SUR - va fer que Johnson perdes eleccions i es produis la retirada dels EEUU - el fracàs del EEUU a vietnam va enfortir a Ho CHing Mih i el comunsime - finalment EEUU al abril 1975 va donar per perduda la guerra -. els comunsites agafen Saigón - 1000'000 de morts vietnamites i 58'000 soldats nordamericans morts i 300'000 ferit -conflicte vietnam sempatana -: vietnamització - intervencio a eeuu Les causes del fracàs Nord Americà: hi ha una cobertura mediàtica, tothom veu la massacre que és, hi ha un recrutament potencialment obligatori. Això costarà l'elecció a Johnson successor del president previ de USA i guanyarà Nixon les eleccions.
Kissinger, copnseller de seguretat nacional (1969-1975) 05.11.13 **vietnanmització d'un conflicte: un intent de frenar alguna cosa, un conflicte s'empantana (no progressa, s'estanca), un conflicte - Intervenció armada d'un país a un altre amb uns objectius inicials que no només no es poden analitzar sinó que s'empantanen, s'enquista. Això implica utilitzar més recursos: econòmics, materials, humans 4. Richard Nixon (1969-1974) Dimití per l'afer Watergate (1) -Intenta manetenir un estatoquo - un vietnam del sud i del nord- finalment no podrà i es evurà obligat a acceptar la unificació de vietnam amb un Vietnam comunista.
-L'acabarà tumbant un affer d'espionatge: Watergate (això suposa la dimissió de Nixon ) = es descobreix que ha fet espiar als demòcrates i ho troben dos periodistes gràcies a una font interna que els hi va donant informació. Fins fa dos anys no es va saber qui era qui els havia facilitat aquesta informació.
-Es descobreix que Nixon es dedica a espiar totes les trucades telefòniques. És un cas sense precedents en tota la història dels EEUU.
- Finalment va lliurar totes les cintes espiades - Similitud amb un cas actual espanyol: Cas Bárcenas: s'acusa a Rajoy que ha rebut sobresous i comissions i Rajoy ho ha negat - Vídeo Youtube: molt semblant el discurs de Nixon que el de Rajoy - al final deixa caure que és probable que Rajoy acabi dimitint de la mateixa manera que ho va fer Nixon El fet que posa fi a aquesta època daurada dels anys 60: 4.La crisi del petroli i la fi dels anys "daurats" La Guerra del Yom Kippur Egipte i Síria ataquen Israel i són vençuts (6-22/X/1973) El petroli esdesvé una arma política La crisi del petoli posa fi al període d'expansió i posa damunt l'agenda internacional amb tota la intensitat el conflicte àrab-israelià L'any 1973 durant una festivitat jueva, Egipte i Síria fan un atac combinat contra Israel (Octubre). Aquests dos paísos confien que un atac ràpid agafant a la població per sorpresa ja que estan durant de celebracions, els garantirà una victòria. Tanmateix, el resultat contra tot prognòstic dels àrabs és que Israel consegueix derrotar-los Durant aquest conflicte, els paísos àrabs utilitzen l'embragament de petroli com a armai tot i que ja hi havia unes tendències a la alça, en aquest moment el preu es dispara per les potències occidentals.
Es dispara literalment el preu del petroli fins a quotes - increment es dispara exponencialment i el creixement expansiu té a partir de la Guerra om Kippur té una inflacció.
Punt d'inflexió: Un altre tema que posa damunt la taula el conflicte: disputa territorial i a més posa en amnifest la vinculació entre EEUU i Israel a la zona.
Origen del conflicte: Théodorz Herze (fundador del moviment Sionisme) el nom de Sionisme ve d'un turor de Jerusalem - turó de Sió de Jerusalem.
El 1895 publica L'Estat Jueu - Herz proposa crear un estat jueu, es comencen a fer congressos per valorar les possibilitats de crear quest Estat. En aquells moments durant la Gran Guerra, el govern britànic fa una promesa ambigua que és que el deixaran que els jueus facin una Llar Nacional (1917) a Palestina Això provocarà que hi hagi una immigració continuada de jueus cap a aquest territori que van prometre els birtànics, el que és l'actual Israel. Israel reb una gran immigrgació perquè a més està esclatant/ha esclatat la 2a GM. Tot el problema esclara quan el 1948 es descolonitza el territori, la ONU havia proposat fer dos Estats: un jueu i un palestí, però els jueus després d'una lluita ràpida aconsegueixen proclamar l'Estat d'Israel. A partir d'aquí hi haurà un conflicte continuat entre jueus i palestins.
IV EL BLOC SOVIÈTIC - El bloc comunista: de la postguerra a la invasió d'Afganistàn (1945-1979) Tornem a la postguerra, 1945.
Stalin al acabar la 2a GM és un dirignt poderós, respectaqt a nivell planetari- Ha aconseguit que la URSS hagi sobreviscut a la 2a GM i ha aconseguit expandir els seus dominis. Ell mor al 1953 4 mostres propaganda Stalinista: la caracterització de Stalin: 1.
2.
3.
4.
en la 1era surt ell portant el timó del país, en la segona com a pare del poble en la 3era surt amb Marx, Lennin, i dos més dient que és el successor dels pares comunistes en el 4t quadre, transmet una imatge de Stalin com a monarca: està vestit de blanc i està assumint és una tradició imperial soviètica: el Zar Roig (la Unió Soviètica 1. L’enduriment ideològic: l’stalinisme de postguerra (1945-1953) -1946-1950: IV pla quinquennal, dedicat a la reconstrucció. D'aquesta darrera època de Stalin, continua amb els ràpids plans de reconstrucció (pla quinquennal), per tal de renforçar el creixement de la Unió Soviètica - Culte a la personalitat sense precedent. Nacionalisme i russificació. Durant aquesta última etapa Stalin accentuarà u component és el nacionalisme rus. Quan els bolxevics fan la revolució rusa creen la unió de repúbliques russes- disminueixen les minories culturals. Es reconeix el dret a utilitzar altres idiomes, etc.
Però Stalin comença a canviar aquest discurs durant la postguerra perquè veu en els nacionalismes minoritaris com a col·laboradors dels nazis i com a petits burgesos o capitalistes. A partir d'aquell moment començarà a imposar el rus. El rus esdevé un element d'identitat soviètica i el nacionalisme rus esdesvé un element d'unificació.
-1945-1953: Purgues ideològiques en les quals la russificació va acompanyada d'antisemitisme. no hi ha explicació lògica si no es posa en manifest el poder omnívor i arbitrari de Stalin. Un dia trucava la policia política, KJB a la teva porta i se t'emportava, acusan-te de traició soviètica (erats llavors executat o portat a Sibèria). Le Una purga: la eliminació de sectors complets com escritors - Són acusats, jutjats i castigats. L'habitual és confessar. És un càstig arbitrari.
A qui li passa sap que al familiar a qui han detingut és innocent, però un té por perquè sap que li pot tocar a qualsevol.
El lloc on eren acusats de purgues, crims: Arxipièlag Gulag (Siberia) on anaven els acusats d'estar en contra del sistema El problema que té Stalin: des de l'immediata postguerra té un país discident: Yugoslavia Per què Yugoslavia no queda sota el domini de Stalin? Perquè durant la 2aGM, la resistència contra el eix la dirigeix Josip Broz (Tito) 1945-1980.
**El titisme i la via iugoslava al socialisme: Josip Broz, Tito (1945-1980) A Yugoslàvia el comunisme té un gran suport de masses, per això, en acabar la guerra, Tito té un gran capital polític i no té cap deute amb Moscú.
El comunisme iugoslau serà singular: serà autònom de la URSS, buscarà vincular-se al moviment dels paísos no alienats (que no prnen partit ni pel comunisme ni pel capitalisme i que tenen una alternativa pròpia).
Intenten alienar-se tant amb la URSS com amb els EEUU i conseguirà l'objectiu d'alienar-se amb les dues potències. EEUU l'ajudarà.
Tito és l'artífex de Iugoslàvia. Aconsegueix implantar un sistema d'equilibris de govern entre les diferents ètnies i cultures de Iugoslàvia. El país es trenca amb grans guerres civils als anys 90.
Aconsegueix donar-lis cohesió amb equilibri de nivell de govern i dfe territori. Quan ell acabi amb bona mesura s'esfonsa aquest sistema d'equilibris.
Tito és qui va configurar Iugoslàvia i qui va fer que funcionés -Quan Stalin mor, tenim un nou líder al Kremlin: Nikita Khrushchev - intenta fer un canvi en la gestió del poder -"Desestalinització L'any 1956: Khrushchev farà públic en el 20è congrès comunbista rus i critica el terror de Stalin - és un discurs llarg Khrushchev 4h a porta tancada incialment per`po representa una ruptura amb el passat molot important. Passem del terror i purgues de Stalin a una crítica de l'stalinisme.
-Khrushchev ha de lluitar pel poder amb Lavrenti Beria - personatge conegut que controlava la policia. Ell era el terror i Khrushchev ha de lluitar contra ell. Vol donar una millor imatge i s'acostarà a occident i millorar les relacions amb EEUU. Distenció: baixar la tensió entre les dues potències -"Coexistència pacífica" - retirada de les tropes d'Àustria el 1955 -Apropament als paísos no alineats - La URSS creix un 8.3% anual -La liberalització del règim topa amb la crisis internes del bloc soviètic, la més important de les quals serà la d'0Hongria, que acaba amb una invasió del país. Khrushchev intentarà fer una política però tindrà problemes amb Hongria - allà haurà un ampli moviment que buscarà una liberalització del règim. Serà practicament una sortida del bloc soviètic. Llavors en aquest context, Khrushchev es veurà obligat a intervenir i la Unió Soviètica invairà Hongria.
Malgrat que Khrushchev volia mantenir aquesta mena de conciliació es veu obligat a entrar amb mà dura a l'estat Hongarès. Hongria posa clar que Occident no intervindrà al bloc soviètic. Els revoltats hongaresos estaven armats, els hongaresos creien que Occidfent (EEUU + potències) els enviarien reforços per lluitar contra els soviètics, i realment això no és així. En aquest sentit, Hongria deixa clar que les fronteres que hi ha entre blocs es mantindran.
L'altre gran problema que tindrà Khrushchev que marxarà l'evoluci´del comunisme i és important és la ruptura de la Unió Soviètica amb la Xina de Mao 2. L'era Khrushchev (1953-1964): la distensió limitada Nikita Khrushchev (o Kruschov) succeí a Stalin en morir aquest el març de 1953.
•“Desestalinització” (1956): Informe secret •“Coexistència pacífica”: retirada de les tropes d’Àustria el 1955.
• Apropament als països no alineats.
Les raons de la ruptura entre xinesos i soviètics: alguns factors són culturals, la prepotència soviètica (la unió soviètica tracta igual a Xina 600milions d'habitants que a un país satèlit qualsevol).
En aquest context, Mao, esdesvé la veu més radical, la que denuncia el capitalisme. Fa un discurts més radical que la unió soviètica El libro rojo de Mao: llibre petit vermell amb pensaments de Mao -Khrushchev mostrarà la debilitat de la "coexistència pacífica" amb la crisi de missils -A la vegada, sota el seu mandat es produeic la ruptura xineso-soviètica, que marcarà l'evolució del bloc de l'Est dividit entre Moscou i Pekin. Aquesta divbisió tindrà el punt culminant a l'any 1960 quan la Unió Soviètica reitra a tots els assessors que tenia a Xina ajudant a fer ponts, pantans, projectes agrícols. Es consuma la ruptura entre xinesos i russos. El país que es vol afirmar és Xina. La URSS vol potenciar la industrialització i a Xina l'agricultura Això als EEUU els hi vindrà molt bé perquè podrà acostar-se a la Xina per poder pressionar a la URSS. Des dels anys 60 el maonisme esdevindrà un nou escenari polític.
•La URSS creix un 8.3% anual.
•La liberalització del règim topa amb crisis internes del bloc soviètic, la més important de les quals serà la d’Hongria, que acaba amb una invasió del país (juny de 1956).
12.11.13 A la China de Mao mentrestant configura unb règm comunsita diferent al de la Unió Soviètica 3 grnans etapes: • • • • La instauració de l'Estat comiunista (1949-1957) - la republica popoulkar de xina 1949 i al 1957 es fa plkans quinquenna ls amb tal de refer el pais - ràpidaindsustrailizaazcvimø. Després d'intentar aquesta ràpida industrialització: es prima la indústria, la marxa de la gent a la ciutat. 1era filosofia PRIMAR LA INDÚSTRIA El gran salt endavant (1958-1965) totes les campanyes fetes a la Xina de Maotenen noms semipoètics - plan econòmic per és un intent d'impulsar l'agricultura amb una política de grans colectivitzacions. Té 600 milions d'habitants en aquell moment Xina i es fan comunes populars que tenien objectius agrícoles, però ara són objectius més amplis (comercialitzaxció, administració, qüestions militars). Amb el Grran Salt Endavant serà un facàs, caòtic, no hi ha publicades estadístiqes així que no se sap quin va ser l'impacte. Es diu que va morir sobre 40 milions de persones i finalment va acabar apartant a Mao del poder. El seu oponent es fa càrrec del país. El problema que tenia Xina quan volia imposar això era que no contava mab l'ajut de la Unió Soviètica i ho ha de resoldre ab les sves pròpies forçes. Anys després Mao intentarà tornar al poder amb campanyes contra les autoritats i que recolzarà a la joventut per a que es mobilltizin contra la direcció del país. Aleshores la revolució cultural serà una gran purga /eliminació de les autoritats que son fins de Mao. Segons Mao,. el règim s'està occidentalitzant. La revolució cultural suposa una gran repressió i destrossament de quadres. Visionat: 2a filosofia: PRIMAR L'AGRICULTURA La revolució Cultural (1966-1976) gran purga massiva que està inclosa al llibr vermell de Mao (Inclou les seves cites): Hi ha una serie de màximes de les quaqls se suposa que són la seva essència, ex "toddo revolconario parece tigre de papel...".
-A Cuba es plasmà en l'acció guerrillera d'Ernesto - Che-Guevara La ruptura va afectar a tot el bloc comunista. Es va produir un sisme (quan una esglesia escull un altre papa i hi ha dos papes). Això afecta al món comunista de diferents maneres; d'una banda al haver-hi dos intercomunicadors comunistes estats units té més llibertat de expansió.
Una mostra del que va supossar aquesta ruptura la tenim en la parella de fidel castro i carnesto cheguevara.
cisme: una església escull a un altre papa, hi ha dos papes Ruptura - Va afectar a tot el bloc comunista FALTAAAPer presisonar a Pekin, EEUU La ruptura: Fidel Castro + Ernesto Che Guevara - Che va ser. Triomafa un moviment a Cuba modelat per Fidel Castro con Che es l número dos (és argentino-cubà) i a partir d'aquí comença la instauració d'un règim derivat del marxisme, i amb l'arriba de Kruschev al pdoer, el Che Guevara fa un discurs molt radical.
Finalment pacten una sortida Fidel i el Che: sortia= que le Che anirà liderar guerrilles internacionals.
Primer va al Congo (és un fracàs total) - tot i que els cubans continuaran anant a Àfrica sobretot també pel color de la pell. La segona serà a Bolívia.
La idea és que el règm està aïllat, té la tutela Moscou, Moscou deana que no hagi agressió verbal i Che va a crear ua guerrilla a Bolviia des de la qual espera crear diferents guerrilles per tot el conitnent americà.
LEMA: "crear un dos tres molts vietnams" - això pot voler dir que vol fer moltes guerrilles per derrotar l'imperialisme Per un Marcista, EEUU és l'enemic i imperialista A Bolívia té un aÏllament total, no té cap mena de suport, i al final acaba totalment aïllat, assetjat pels rangers, tropes bolivianes que el detenen. Una vegada detingut, l'executen i llavors hi ha una polèmica perquè li tallen les mans. La mort del Che impacta molt El Che impacta molt sobretot per la seva característica excpecional ell no tenia por de morir. L'intent de fer guerrilles per tota Amèrica Llatina (guevarismo) - de Che Guevara L'era Breznev (1964-1982): de la distensió a la segona guerra freda Breznev: (1964-1982) succeií a Kruschev Nomenklatura: important= era la llista de càrrecs del rpegim. Aleshores Krsuchev havia volgu fer un lideratge molt personalista i s'havia anat distanciant del partit, de la seva rigidesa. Dins del partit no li perdonaven la seva fervesa amb la crisi dels missils de Cuba. (Durant la creisi dels missilsm, Krsuchev va renunciar a enfoenratar-se amb els EEU.UU) És apartat a l'any 1964 per tenir n liderage carismatic i personal Breznev el succeeix i representa un retorn al lleratisme soviètic (personatges poc comunicatius) l partit comunista i no evita la confrontació.
Durant el seu mandat hi haurà acords - la relació Est-Oest evolucionà de la distenció a la tensió que es plasmà en l'Inici de la Seona Guerra Freda, que s'inicià el 1979 amb la invasió soviètica d'Afganistan •Relació Est-Oest evoluciona de la distensió a la tensió. Inici de la Segona Guerra Freda el 1979 en envair l’Afganistà.
• La crisi interna més gran és la “primavera de Praga”: l’intent liderat per Alexander Dubcek d’un“socialisme de rostre humà”. Acabà amb l’ocupació soviètica l’agost de 1968.
El gran conflicte intern de la etapa Bremnev al bloc soviètic fou l'anomenada "primavera de Praga" el gener de 1968, que liderà Alexander Dubcek i lanomenat "socialisme del rostre humà" Primavera de Praga: un proces que s'inicia a Checoslovaquia al any 68 pel líder Alexander Dubcek del partit. Dubcek inicia un canvi profund: Programa reformista dels comunistes txecs: Anar cap a la federalització de Txèquia i Eslovàquia Rehabilitació de les v´citime dfe la repressió Democratització decara a unes futures eleccions Distàncies respecte de Moscou Gestió autònoma del país =socialisme de rostre humà La temptativa acabà amb l'ocupació soviètica del país a l'agost 1968 L'experiència de Praga: com Moscou no pot tolerar aquesta disidència, l'agost de 1968, els tancs soviètics entren a Praga i acaben amb aquest canvi polític i tornen a l'immobilisme. Aquesta intervencio sociètiica demostra que passi el que passi occident (estats units, europoa) no intervendrà - si intevé Moscou, els altres no - hi ha respecte estato quo Malgrat aquesta protesta, no es canviarà res i Praga continuarà sota Les dades més importants del mandat de Breznev • • • • 1963: EEUU i la URSS aproven la prohibició parcial de proves nuclears a l'atmosfera: només podien fer-se proves nuclears sota terra 1967: Converses de limitació d'armes nuclears de llarg abast (Strategic Arms Limitation Talks, SALT) que conclouen en la firma dels tractats a SALT a Moscou el 1972 - els estats es troben cada vegada més immersos enuna cursa d'armaments que cada vegada tenen uns costos més grans. Una de le scauses de la desintegració dela URSS és que ecnonòmicament n pod`pa sostenir aquesta cursa de aramaments. Al marge d'auq 1970: Willy Brandt i el vicdepresident rús Alekséi Kosygin en 1970 signen un tractat regulador de reloacions Est-Oest e el marc de l'Osstpolitik (vol dir una política d'apertura a l'est). Alemanla a l'anu 70 estava diviidida i la capital d'Alemanya també, aleshores Willy signa uns acords que reconeixen l'existència formal de l'Alemanya comunista i pe tant accepta que alemaya estarà divididad en dos paísos. A partir d'aqio inicia converses èr crear una apertura politica entre els dos blocs, una millor relació. La ost po.íticv fa que alemanya sigui el país millor posiionat amb les relacions amb occident 1975: Acords de Helsinki (1975) que culminen la distensió i desemboquen en la creaci{ø de l'Organitzavció per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. -Els occidentals intente que els russos assoleixin compromisos en matèria de llibertats i drets humans. Aquest fet no té grans conseqüències, excepte en Polònia.
Elements que faciliten aquests acords entre EEUU i URSS: -els russos estan mes febles perk estan abrallats amb Xina, (la ruptura xineso-soviètica) -El cost de la cursa d'armament -la por a un holocaust nuclear (el temor que la MAD (Destrucció Mútua Assegurada) fos real Aquest cursa d'armaments és coneguda per l'expressió següetn: MAD (Mutual Assured Destruction Destrucció Mútua Assegurada Això podria voler dir només hi haurà temps per fer un atac i un contratac: destrucció dels dos territoris Peli teléfono rojo, volamos hacia Moscú- un militar boig america activa una tac nuvlear imprevist a la URSS i a partir d'aquío es desencadena una gran hecatombe nuclear Després dels missls, es cera una connexió entre Moscou i Washington: si hi ha una emergència poder avisar a l'altre president de si ha hagut un error actuivar el mecanime de repsosta automàtica nuclear Aquesta etapa de Breznev de trobar eqiuilibri entre blocs acaba amb: 1) El trencament de la détente o distensió fou causat per la crisi al Tercer Món (especialment a l'Àfria) i, sobretot, per la invasió de l'Afganistan, el 1979 - no calculen bé els riscos de la invasió : estan pensant que serà un passeig militar com quan van invair Praga '(anem amb els tancs i invadem Afganistan) - es pensen que serà una intervenció més però la guerra es complicarà.
2) L'ocupació durarà fins l'any 92 i la guerra d'Afganistan esdevindrà el Vietnam soviètic. S'inicia la Segona Guerra Freda, que durà fins a la dissolució de la URSS.
El problema que té la URSS a l'Afganistan és: el territori (dividit en clans) es difícil controlar.-lo i a més reben ajut d'Occident El que vincula el cnflicte d'Afganistan amb tot el fenomen terrorista de Al Qaeda: Els EEUU recluten un exèrcit e soldarts internacionals per comabtre contra els soviètics: van a fer una guerra santa contra l'inversor. EEEUU per comabtre la URSS potencien l'islamisme radical i bona part estan influits per la experiència d'Afganistan.
Bin Laden és fill d'una família molt poderosa d'Arabia Saudí i s'encarrega del reclutament d'aquests soldats pels EEUU - la guerra santa d'afganistan, el que fa EEUU és crear una gran amenaça islamista contra la URSS pero quan el conflicte Afganistà acabi, el que haurà fet és crear un Islam radical fonamentalista i a més amb experipencia de combat - Bin Laden fa una gran agenda de contactes per crear després Al Qaeda - el suport que fa Occident de la resistència islàmica RESUM FINS ARA Institucions defensives més importants entre el bloc comunista i bloc capitalista: Serveis d'inteligència: KGB + CIA instuticions defensives: OTAN + PACTE DE VARSÒVIA institució econòmiques: COMECON + PLA MARSHALL va ajudar a recuperar-se i va obligar crear un organisme que seria l'embrió de la futura Unió Europea 3 paísos durant la guerra freda que creen conflictes internacionals VIETNAM - la guerra de Vietnam en termes de paísos dividits ALEMANYA - el conflicte d'Alemanya comença amb un bloqueig que té lloc a Berlin l'any 1948 - genera la guerra freda, el mur i construit perquè hi ha una fugida massiva de perssones. Al 68 també afecten a la guerra freda COREA - A Àsiagenera la guerra de Corea entre el nord i sud (entre el 50 i 1953) acaba amb un estatuo quo, és a dir, tal i com estava. La frontera que divideix les Coreas del paralel 38 Com s'anomenen les divisions de territoris Divisió entre Est Oest: la cortina de Acerto A Àsia: la cortina de Bambú La gran crisi que portarà a EEUU i la URSS a un enfrontament La crisi de missils de Cuba a l'any 1962 - situarà al món a l'abisme Cronologia de la guerra freda 1era GF: Comença l'any 45 fins 1953 amb la guerra de Corea, que marca el territori dels dos blocs i és la que indica que no hi haurà un moviemnt del mapa. que cau el mur de berlín 2a GF: comença a la invasió de l'Afganistan, 1979 fins a la fi de la divisió Alemanya, 1989/1991 Qüestió de lèxic important Què és la Guerra Freda: efecte dominó (een un món dividit en blocs, quanes produís en un lloc l'ascensc delcomunisme, aquest tendiria a expandirse com si fos un efecte dominó), doctrina Truman o doctrina de Contensió, distensió (els diferents acord per rebaixar la tensió entre els dos blocs, espeiclament pel que fa a Armament), telèfon vermell (línia directe entre Moscou i Washington creada a partir de la guerra dels míssils, MAD (Destrucció Mútua Assegurada - garantiria la destrucci´odels contundents.) V. La descolonització i el naixement del Tercer Món 19.11.13 Procées que comença ala postguerra any 1945 Cronologies IMAGEN POWERPOINT SLIDE 2 Àfrica: anys 60 Àsia: postguerra fins anys 50 mitjans **Es considera que h iha dos gfrans onades descolonitzacions: postguerra que afecta a Àsia i Orient mitjà que acaba al 56 i segon procés que acaba als anys 60 que té el gran epicentre - Àfrica 1 .La primera descolinització Independencia de estados en África Finales siglo XX separaría riqueza norte a la pobreza del sur -Voluntat de la URSS i EE.UU d'afaorir la fi dels imperis per motius iferents La coincidència de britanics i nord-americans en els principis de la Carta Atlàntica (terranova 1941) Multifactorial: intervenen elements diversos: voluntat EEUU i URSS d'acabar amb grans impertis PRIMER ELEMENT IMPORTANT: Per què? Oficialment perquè tots dos han lluitat pel dret de l'autodeterminació dels pobles: consigna Wilson, de la Unió Soviètica però hi ha interessos més pragmàtics.
Els EE.UU durant al 2aGM ha creat una ind{ustria molt potent, vol mantenir la capacitat productiva i ara que ha acabat el conflicte que els vells imperis creen barreres proteccionistes la comerç (França, GB mantenen barreres que dificulten la penetracio de l'economia estadounidense) A la vegada, la Unió Soviètica tot i que és aniti imeprialista, en realitat actua de fet com un nou imperi. En un món bipolar marcat pels interessos de Moscou i Washignton, els impreris europeus no tenen sentint Altres questions que coincdiexen La coincidència de britànics i nord-americans en els principis de la Carta Atlàntica (Terranova, 1941).
El dret dels pobles a les seves llibertats i durant la 2a GM GB i EEUU van firmar aquest principi - Declaració de principis signada per Churchill i Roosevlt que reconeix el dret dels pobles a la seva sobirania Vells imperis: GB i França estan exhausts Exharuiment de recursos vells imperis per conflictes: les velles potències es troben en situació fallida Han deixat als paísos descapitalitzats, sotmensos a una reconstrucció i per tant els imperis ara comencen a generar conflictes, són costosos, han d 'enviar tropes , han de mantenir funcionaris i per tant, comença a platnejar-se el fet que no tot és necessàriament conservar Difusió del dret d'autoderrertmnacio d'ençà la Gran Guerra i durant la Segona Guerra Mundial Dret autodeterminacio: la consigna dels japonesos era Asia pels Asiàtics Els japonesos van utilitzar akesta consigna per instrumentalitzar elsm ovbimetns ancionalistes aketsmviments una vegada van quedar allibertas el domini japones, no van voler cap altre a la vegada els alemanys van alimentar el nacionalisme contra els nbritanics i oper durant toa la 2a GM elnaiconalisme fa una ideologia Al acabar la guerra RESULTAT: la 2gm arreu dels imperis hi havia un sostrent favorable a la independencia.
L'impacte de les desfetes de les potencies colonials diurant la 2AGM França va triar un mes en caur ea la boa de hitler - si eres un territori de frances, vies que la teva metropoli en un mes només havia estat vençuda. El mateix passa amb territoris d'altres metròpolis.
L'existencia delits ilustratdes i procesoss d'urbanització Finalment: imperis no són un món estàtic - finals SXIX i princpisi sXX canvien la societat: es creen èlits il·ustrades: gent que estudiava, canvis economics: petits sectors industrials sobretot durant la 2a GM Urbanitzacio: es creen noves ciutats - grans - són paísos on imperen dinamiques trivals,ètniques. Al haver-hi moviment, aquewstes fornteres es dilueixen i és més fàcil que penetrin les ideologfies nacionalistes 2 imperis: britanics i francès - què fer? LA VIA BRITÀNICA -La dissolució s’havia iniciat a l’era de entreguerres amb Egipte (1922), i Irak (1930). Via pragmàtica, realista. Això vol dir GB a la postguerra guanyen els laboristes 1945 i comencen a instaurar un estat del benestar. Això implica crear una seguretat social, nacionaltizar sectors econòmics importants per tal de poder aguantar aquestes càrregues i aquestes polítiques de protecció social i nacionalitzacions són les que concentren els esforços del govern i en canvi el imperi començá a ser complicat de gestionar. Quan fas un esoforç econòmic en crear l'estat et trobes que tens conflictes a Palestina, a la Índia - aixo implica mobilitzar grans quantitats de tropes i finançar una gran quantitat de funcionaris Imperi birtànic suposava mes de mig miluio de soldats i liders de funcionaris Britànic decidex desprendres de les colònies quan pot conservar ja que impliquen una inversio massa elevada. El govern britanic s’adreça per igual a tots els subdits de la cornona,l'unic que fan es jurar lleilatat a la reina i a canvi continuen tenint el domini efectiu del territori.
Els britànics es retiren, hi ha institucions de govern creades que poden funcionar en major o menor èxit però no depen directament de la metropoli i despres hi ha un altre instrument: Comunitat de nacions que permet mantenir els vincles amb els antics paisos del imperi: si les antigues colonies es volen emancipar pero volen romandres a GB s'uneixen a la corona per la lliure bondat d'associacio: fa que el imperi britanic pugui continuar mantenint aquesta xarxa de vincles amb antics territoris En general, la descolonització fou poc traumàtica per la metrópoli * El règim d’administració indirecta, amb institucions locals de govern.
* L’actitud pragmàtica dels governs britànics, (el 1948 ja s’havia desfet de la Índia, Birmània i Palestina).
* L’existència de la Commonwealth of Nations, que substituí a l’imperi per una comunitat de nacions unides per la Corona i la lliure voluntat d’associació.
* L’ingrès de la India independent el 1949 en marcà l’èxit, però fou una descolonizació precipitada i sagnant que precipità la del conjunt d’Àsia Conflictes importants: Àrab- Israelià - quan els britànics abandonen Palestina que la controlaven com un mandat i els Israelians no respecten la divisió territorial que delimitava un estat palestí i s'inicia un llarg conflicte.
**La desoclionitzacio de palestina serà truamàtica Altra desoclonitzacio fallida: Índia Per què? Hi havia una sola colònia. Es veurà sotmesa en les tensions o divisions entre hindus i musulmans. Aleshores la marxa dels britànics es produirà enmig d'enforntaments entre hindús i musulmans.
Els enfontaments entre musulmans i hinduistes deixaran a prop d'un milió de morts - no hi ha dades. Es diu que va ser la major matança ètnica que s’ha fet sense estar premeditada al sXX que va passar: efrontaments hindus i musulmans va fer que els musulmans marxessin al Pakistan i Bangladesh. 71% del tros de Pakista va independitzar-se i es va originar Bangladesh. La desoclonització de la Índia va ser un episodi traumàtic, sangrient i de grans enfrontaments.
Vídeo de YouTube – independencia de la India y de Pakistan Tras las 2a GM la independencia de la India - descolonización: la matanza acribilló a balazos - comienzo del poceso independencia de India, colonia mas grande del mundo. Mahad Mahambi lider del movimiento: estrategia: lucha no violenta. En 1947 reconoció la independeinca de la India, primer gobernante, hinduista.
Todos los musulmanes en Pakistan y los hinduistas a la india. Mahad Magambi que siempre había hecho discursos de paz, moría asesinado por un hunduista fanático. Motivo: que intentara poner paz entre musulmanes e hinduistas.
Fragments de la biografia de Ghandi La independència de la Índia va se rmolt important. Per una banda es va produir la independència de territoris d'Àsia: efecte dominó - també va ser important perquè al 49 la Índia va entar a la Comecon - va marcar cami per a altres colònies britàniques LA VIA FRANCESA Les grans potències no seguiren la via britànica, sinó que optaren per mantenir les colònies No havíen estructures internes La descolonització francesa fou traumática per la concepció d’imperi Originà dos grans conflictes: la guerra d’indoxina (1945-1954), que acabà amb el desastre de Dien Bien Phu, i la d’Algèria (1954-1962).
Diferent a la britànica - no van ser fragmatics, volien conservar l'imperi i d'atra banda, la descolonitazio era mes complicada perquè els francesos, a diferencia dels britànics havien creat un imperi uniformitzat en el qual tots els ciutadans depenien de la metropoli. No havia institucions de Govern propis. Si s'anava el govern francès no quedava cap estructura de Govern i els vincles eren més directes.Tots els memberes de la colònia formaven part del exèrcit francès, tots rebien el mateix ensenyament i per tant aquesta uniformització era molt menys flexible que la que tenien els britànics en la seva estructura.
La descolonització francesa va tenir dos episodis traumàtics: 1. Indoxina - la guerra Indoxina fonamentalment es va produir: al marxar els japonesos. Els francesos volen recuperar el domini del territori però Ho Chi Mingh ha proclamat la República del Vietnam del Nord i començà una guerra per reucuperar el territori. En el conflicte hi ha la por de la guerra freda: l'efecte domino. Si no s'aguanta l’expansió del Vietnam, tota la zona caurà en mans comunsites. Els francesos van mobilitzar grans recursos materials militars per prevenir la independència Indoxina. Aquest fet va crear moltes tensions en el sentit que el govern es va negar a posar soldats de ieba i va fer servir unitats pofessionals que van perdre molts efectius i a més es va descobrir durant aquest conflicte el poder de la guerrilla. Fins aleshores, la guerrilla durant la 2ª GM era una força irregular que ajudava als exèrcits in o se la consideraba capaç de derrotar als exèrcits.
Els francesos van confiar en poder-los guanyar al 1954 - la batalla de Diem Biem Phgu - la batalla consistia en que els francesos per recuperar territori van posar base al Vietnam del Nord pensant qe els vietnamites no la podien assatjar. En canvi els vietnamites, la van encerclar de tal manera que la derrota va ser espectacular . Van caputarar més d'11000 soldats francesos. Diem Biem Phu es el personatge de la derrota. El balanç de la derrota de Bien Biem Phu, s van fer presoners 2300 van morir i van mroir 7200 vietnamites i 15000 van quedar ferits. Va dividir el nord vietnam comunista i el sud del Vietnam com a no comunista. França a partir d’aquí va perdre la seva presencia a Àsia.
2. Argelia - La colònia més propera a França. Hi ha una resistència important entre els francesos que viuen allà i els de la metròpoli. Es va generar un conflicte que va pujar en intensitat. Des de la bana del smilitars i pie noirs es va crear una unio terrorista OAS (organización del ejército Secreto / Organisation de l'Armée Secrete) - org terrorista contra la independència d'Argelia. Conflicte de naturalesa diferent al de Vietnam perquè Argelia era una colònia molt més propera a frança i hi havia un milió d'europeus davant de 8 milions i mig d'àrabs. Hi havia molta més proximitat en tots els sentits, era més fàcil viatar i els francesos no es volien despendres per molts vincles de tota mena. La lluita dels combatents argelians van pensar que França els tindria en compte i els donaria contrapartida però no va ser així. Al acabar 2AGM durant una celebració, els arabs van matar europeus i els europeus com a resposta a a matança de Setif van fer assassinats indiscriminats. Tot plegat va crear una gran frustració a la població. Peli Days of Glory explica la història d'aquells soldats argelians que van anar a llutiar per França i al acabar esperaven tenir algun tipus de reconeixement Els autors d'aquesta independència: els francesos d'allà se'ls hi diu pied noires. A la part dels francesos, sorgeix una guerrilla que es la FLN per alliberar al país - els que estan a favor de la independència. França no està disposada a cedir .
A més França acaba de perdre Indoxina. Hi ha un sentiment de defensa i enquestellament per part de l'exèrcit de no abandonar Argèlia.
Els conflictes pujen en intensistat i els francesos denominen lo d'argelia "guerra que no va existir). França considera que Argèlia és un territori naciona - no existia el conflicte perquè França no podia dir que tenia una guerra amb ella mateixa.
OAS :contra abandonament Argèlia FLN els argelians independentistes PIED NOIRS: els colons que es resisteixen a abandonar Argèlia - una part d'ells funda OAS - FNL fa atentats al mig del país El problema d'Argèlia arriba a ser tan greu que hi hi ha una probabilitat que hi hagi un Cop d'Estat a França els pied noirs els amenaçen França tenia 200'000 soldats allà i arriba a enviar 400'000 Com acaba? a França hih a molta tensió i es demana a CDG que torni al poder. Ho fa i fa una frase "je vous ai compris (no abandonaré Argèlia) i França finalment l'ha d'abandonar perquè a Argèlia l'ajuden els paísos del voltant comMarroc, URSS França ha d'ajudar Els pied noirs van a viure a la costa de valència i a la costa de Perpignan El tema que tanca la primera descolonització: La crisi de Suez La crisi del Canal de Suez (Guerra del Sinaí, Campanya de Suez, Guerra de Suez o Operació Kadesh) fou una guerra que esclatà l’octubre de 1956.
El desencadenà la nacionalització del Canal de Suez per Gamal Abdel Nasser que acabà amb el seu triomf a inicis de 1957.
Canal a Egipte controlada per una companyia franco-britànica a Egipte La crisi del Canal de Suez (Guerra del Sinaí, Campanya de Suez, Guerra de Suez o operació Kadesh) fou una guerra que esclatrà l'octubre de 1956 El desencadenà la naconalitzacio del Canal de Suex per Gamal Abdel Nasser que acaba amb el seu triomf a incis del 1957 Va arribar a poder un règim militar nacionalista al 1952 a Egipte- El líder d'aquest oficials nacionalistes, és Gamal Abdel Nasser - hi ha una ideologia : nasseriseme Ell opta per una tercera via: règim nacioanlista i socialista i sobretot panarebista: unió de tot el món del mateix àmbit- unió dels paísos àrabs. Nasser destacarà com un líder emergent dels paísos àrabs i instaurarà una pol´tiica socialista d'uin estat molt intervencionista i a la vegada es convertira en un líder del món àrab.
Així donarà suport a moviments anti colonials com el d'Algèria i altres, i a part de donar suport als moviments àrabs, en el conflicte d'orient mitjà donarà suport als Palestins Optarà per una política semblant a la de Tito: no alienat (l idonarà això més amrge de maniobra).
Aleshores Nasser s'abarca a fer una obra gegantina (la presa de Assuan): Vol canalitzar les aigues del Nil i controlar-les. Per fer això demana crèdits a tohtom (EEUU, URSS, i tothom li dóna per no perdre una potència de la zona) Quan estan fent la presa de Assuan, EEUU decideix retirar-li els crèdits - Nasser lalvors es va trobar empantenat. Estava fent la super obra i es torba sense fiançament. Llabvors decideix fer una jugada totalment arriscada i que desperta l'admiració de tots els paísos colonitzats: nacionalitzar el canal de Suez (a partir d'ara serà el govern egipci qui controlarà). El fet que es tanqui això fa que els vaixells hagin de fer una volta increíble, Nacionalitza el canal per jsutificarle pretext de la presa d'Assuan i anula el dret de navegació. L'enemic principal del món àrab és Israel. A partir d'aquí Londres i París es queden sorpresos i preparen una intervenció militar per recuperar el control del canal i a més s'asocia França i GB amb Israel Envien una força de paracaidistes, i quan sembla que creuen que tenen el domini, EEUU ho troba intolerale, i convoca a l'assamblea general de l'ONU i obliga a França, GB i Israel fer marxa enrera - que marxin. Veuen a Nasser com un líder perquè ancionaliza el canal i els guanya - és lúnic lider que ha fet un órdago i l'ha guanyat Es considera que la crisi del canal de Suez marca una cita en el sentit que les gra spotències delimiten zones d'influència: noe s peremtrà als francesos i britànics no recuperar el eu territori i la revoluució d'Hongria: els americans amb els ghongaresos no els ajuda: el món es queda tal i com estava.
La crisi del canal marca una cita en la descolonització La descolonització alimentarà un moviment: el moviment dels paísos no alienats (qualsevol país que arriba la independència li interessa tenir diàleg amb les dues potències perqupe tens més marge de negociació) Exemple de líders emergents en els anys 50-principis 60 Conferència de Bandung - PRINCIPIS que demana la independència L'Abirl de 1955 es reuneixen mandataris asiatics i africas Hi participen 29 paísos de la iniciativa en sorgí el moviment dels paisos no alienats Acordà un seguit de principis que influïren en la segona descolonització, centrada a Àfrica als anys cinquanta i sobretot seixanta.
potencia la indfependència i fa emergir una sèrie de líders Aliança defensiva d'occident: OTAN URSS: el pacte de varsovia s'acorden rpicnipis per la idnependència del que encara són colònies Gamal Abdel Nasser (1918-1970) Ho Chi Min (1890-1969) **el del barret: Sukarmo president Indonèsia - líder habiliós - durant la ocupació japonesa ha sabu oclaborar amb ells i quana rriba la independèncaia ***el negret: Seon ghor el president del senegal *nous líders dels paísos emergents La pirmea onada dindependencia acaba amb la crisi de Suez 2. La segona onada d'independència/ de descolonització El gran any de les independències de les colònies africanes: els anys 60 Tingué lloc especialmente a l’Àfrica subsahariana Seguirà l'exemple dels paísos del nod que ja eren independents (Marroc, 1956) Estarà influida per la conferència de Bangund, pel moviment dels paísos no aieats..
La onada de descolonització d'Àfrica tinr`pa com a estímuls externs: • • els exemples dels paísos del nord (Marroc, Magreb) – la descolonització del Nord d’Àfrica l'exemple dels paísos no alientas que reclamen el dret de tots esl estat s ala llibertat Els nous Estats foren inestables i caigueren sota un domini neocolonial. El cas de la independència del Congo fou el més escandalós.
• Intervenen la URSS, els EEUU i als anys 60 i 70 ho fa Xina.
Els estímuls interiors és que: • Durant la 2aGM s'havíen mantingut distants de la metròpolis, havien experimentat procesos de la urbanització (important en el tercer món sobretot en aquestas paísos anar a les ciutats peque a diferència del que passa a Àsia no havien estats anteriors, i els pocs que havien els europeus els van destrossar. Quan no hi ha estats, hi ha tribus, ètnies... això és abstracte, no estan en un terrioti concret - se febleixen - els processos d'urbanització dilueixen aquests vincles clànics i a la vegad a a les grans ciutats surten èlits autòctones A Àfrica les independències no generaran conflictes es pensen, però aviat es veu que això no serà això: les independències africanes tene problemes: 1. Les fronteres - no hi havíe hagut entitats estatals/monarquies prèvies. Les fronteres que hi ha en aquest país són arbitràries no repsnen a realitat ètique sni geogràfiques - es van repartir a l'atzar) problema de definició de fronteres 2. La manca de classes mitjanes autòctones - no hi ha classes mitjanes i per exmple n oh iha forts sentiments ancionalistes perquè no hi ha hagut traicio estat propia, perqu`pe les fronteres són volàtils/arbitràries 3. No hi ha tècnics- no hi ha mà d'obra qualificada Anys 60: Sembla que tindran un procés no traumàtic i acaben convertint-se en paísos ins'esales on URSS i EEUU intervenen A partir dels anys 70 i 80 intervenen els Xinos al mig d'Àfrica **Això farà que tota la política de l'Àfrica Sub sahariana sigui una pol´tica inestable i derivi cap a conflictes de llarga daurada - per exemple: guerra civil entre anfola i mozambique 1961-1975 Amb la descolonitzacio hi haura un deomini neocolonial: un domini a través de la economia. Toleren aquest paísos, compren als seus governants.
El cas d'ndependència més escandalós: El Congo - Era colònia de Bèlgica, era una colòna del rei de bèlgica Leopoldo, no del país sencer. - va ser el regne del terror Es va independitzar i va arribar Patric Lumumba, al any 60, fa un discurs on diu que s'ha acabat el domini injust que ha fet Bèlgica - vol fer un règim nacionalista.
Les colònies lluita per segregar una part del Congo, Katanga, perquè té moltes coses (minerals, etc) -- quan es produeix la independència del Congo, les potències orientals, la volen fer independent i liquiden (assessinen) a Lmumba (al 1961) perquè tenen un consorci d'interessos. Aquests paísos són Anglaterra, Bèlgica La potènia que més control té a sobre Àfrica és Xina - XinÀfrica L'eclosió del "Tercer Món": Alfred Sauvy, 1952 Demògraf francés Alfred Sauvy, qe inventa la expressió de "Tercer Món" Aquesta expressió ve de la revolució francesa. Hi havia fonamentalment 3 estaments: • • • sector popular noblesa els paísos pobres (el poble pla) En comptes de parlar d'un tercer estat, Sauvy va parlar d'un tercer món el més explotat pels altres dos.
Va agafar el tercer estat i va dir que havia el món més pobre que era el tercer món "porque después de todo, este tercer mundo desprestigiado y más pobre, también quiere ser algo" Va populartitzar aquest tercer món per aludir a aquesta gent, amb sovint amb una connotació negativa Aquest concepte a partir de l'any 50 es fa popular Repàs del control anterior 26.11.13 Què és el teló d'Acer? - És un teló imaginari la separació de la URSS de la resta del món -Churchill respecte el tracte que s'havia fet a la URSS, al final del discurs diu que els russos l'únic llegnuatge que entenen és la violència -La unió Què és el telefon vermell -És una connexió entre els presidents d'EEUU i Moscú -Per si hi havia algun error a l'hora d'atacar, poder avisar a temps per evitar conflictes nuclears -L'antecedent és la crisi de míssils de Cuba Identifica als personatges: (d'esquerra a dreta) Breznev Ho Chi Mingh Breznev Charles de Gaulle Nixon La crisi dels míssils -Amb la guerra del vietnam, les etapes (que havíen dos) Quan EEUU marxa de Vietnam de la guerra, s'unifica Quina relacio hauria entre la guerra de Yong Ki Pur i la crisi del petroli? La guerra del Yong Ki Phur: Egipte i Síria que van atacar Israel am l'ajuda de EEUU Pensaríen que guanyaríen perquè estaven en festes Van perdre, així que van tallar el suministrament de petroli 03.12.13 VI DE LA SEGONA GUERRA FREDA A LA FI DEL BLOC SOVIÈTIC (1979-1989) *La irrupció de l'Islam a l'escenari internacional - es una força nova *L'era del neoliberalisme: Thatcher i Reagan *La caiguda del mur i la fi del comunisme Afganistan: inici de la segona guerra freda i irrupció de l'Islam El trencament de la détente o distensió fou causat per les crisis al Tercer Món )(especialment a l'Àfrica) i sobretot per l'invasió a Afganistan el 1979, que esdessvé el Vietnma soviètic S'inicia la segona Guerra Freda, que durà fins a la dissolució de la URSS. L'islamisme fa irrupció a l'escena internacional 2 mandataris del moment: Léonidas Bréznev (1964-1982) i Jimmy Carter (1977-1981) 1981 a OPakista h ihavia 2 milions d'afganesos L'invasió desperta el sentiment de tensió i desconfiança entre els dos blocs.
Mateix any 70 l'Islam surt a Iran.
1. L'afirmació del món àrab-musulmà: la revolució iraniana, fonamentalisme i petroli De manera inesperada, ningú té clar què representa.
Què passa a l'Iran? Emperador de Persia- Sha El focus del fonamentalisme a la Guerra Freda és Iran, estratègic pels EUA com a baluard defensiu i productor de petoli i governa el Xà, Muhammed Reza Pahlevi.
--A Iran abans de 1979 hi havia un imperi dirigit per l'emperador El Sha. El regnat del Sha era una monarquia dictatorial i estava blindat perquè el Sha era el policia de la zona dels EEUU, i així aquests donaaven suport bindat a la monarquia.
El 1979 esclatà una revolució cntra el Xà, que marxa, i EE.UU no té cap estratègia.
S'estableix un règim islàmic. Ho demostrà l'assalt a l'ambaixada dels EE.UU a Teheran el novembre del 1979 i la fallida operació de rescat l'abril de 1980, que acabar ab el mandat de Carter --El poder del Sha acaba perquè: Els beneficis del petroli, tot i que són molts, no es reparteixen entre la població, es concentren en molt poques mans.
El règim del Sha té una polícia política brutal, la Savak, que reprimeix durament a la població.
Hi ha una gran emigració cap a la capital i això genera molts suburbis i barris marginals.
A partir d'aleshores és quan comencen a créixer les queixes contra el règim.
- La situació es complica quan Iran i Iraq entren en un llarg conflicte (1980-1988) que acaba en taules i genera una nova crisi de petroli 2. Neoliberalisme i anticomunisme: Reagan contra "l'imperi del mal" Ronald Reagan (1981-1989) guanya les eleccions després de Carter. És un president de perfl ideològic dur.
En els seus inicis va ser actor, fins que finalment es va introduir a la política.
En política exterior rearmà l'anticomunisme: - Iniciativa de Defensa Estratégica (IDE) o Strategic Defense Initiative, SDI. - coneguda també com a Guerra de les galàxies Inicia un discurs contra la Unió Soviètica a la qu designa com "L'imperi del mal" i comença una iniciativa de defensa estratègica (IDE), coneguda popularment com "La Guerra de les Galaxies". És coneguda així perquè Regan pretén crear una sèrie d'escuts nuclear a l'espai a través de satèl·lits i míssils. Això deixava inservible l'arsenal nuclar dels rusos. Tot i que no es va portar mai a terme, els rusos s'ho van creure.
- Combat contra el règim sandinista de Nicaragua des de 1981; Ocupació illa de Grenada en 1983; bombardeig de Trípoli el 1986 en el que mor una filla de Muamar el Gadafi Regan va fer una política exterior molt agressiva: va financiar una guerrilla anomenada "la contra" contra el règim sandinista de Nicaragua, també va ocupar la illa de Grenada el 1983 que tenia un règim comunista i a més va fer un bombardeig a Trípoli el 1986 en el que mor una filla de Muamar el Gadafi.
- La seva reelecció es va veure complicada per l'afer "Irangate" i Irancontra Amb aquesta política volia tornar al nacionalisme americà i donar confiança a la població.
2. Política interior: la crisi econòmica dels 70 mina la política keynesioana -Tremolen els dos pilars de l'Estat del benestar ---- creixement i creació d'ocupació atesa l'ona expansiva de la crisi del petroli dels 70 -Es comença a plantejar la sostenibilitat dels serveis públics -Segueixen les tesis de Milton Friedman i l'Escola de Chicago, oposades a les de Ken'ynes En aquest marc, l'ascens de Reagan i Margaret Thatcher (1979-1990) van reflectir una protesta contra la presió fiscal dels Estats del Benestar Els dos fan servir un discurs molt nacionalista Patriotisme: (Guerra de les Malvines el 1982 - Argentina invaeix les Illes Malvines. Tothom pensava que la Thatcher no faria res, però immobilitza tot el país i envia una poderosa flota cap a Argentina i recuperen les Illes Malvines. Causa de que els Argentins vulguin recuperar l'illa. La recuperació de les illes Malvines li garanteixen la reelecció.
Keynes + L'estat del benestar: Anem a crear un estat que des del llit a la tomba, que et garanteixi educació, uns mínims - és una estructura que creix i necessita molts ingressos Dura de la postguerra (anys 50 aprox) fins als inicis dels 80 Això s'ha convertit en una estructura complexa i arriba el retorn d'una politica inversa: NeoLiberal: baixem els impostos, privatitzem estructures, retallem el poder de l'estat. La política neolberal: no s'ha d'ajudar als pobres Mentre el món occidental s'expandeix la política Neoliberal, a la UNió Soviètica arriba el colapse: 3. De breznev a Gorbachev: la perestroika com a última via reformista de la URSS A la Unió Soviètica està arribant el col·lapse per iferents motius. La URSS no pot continuar la cursa d'armaments perquè suposa una inversió militar brutal. Alhora, aquesta inversió impedeix invertir en altres sectors importants com la tecnologia, les comunicacions, els béns de consum que millorarien la qualitat de vida de la població.
La política exterior soviètica de tutelar molts països també esdevé insostenible perquè la URSS paga preus polítics per certs productes. Exemple: Cuba venia la canya de sucre a la URSS i pagava molt més del que valia per ajudar políticament a l'altre país comunista.
A més, la corrupció ha esdevingut endèmica. Tampoc hi ha eleccions i això produeix una lluita de poder sobretot entre els membres de tres grans organismes: KGB, exèrcit i partit comunista.
A la URSS es succeieixen els llideratges breus a la mort de Breznev a l'any 1982: **Yuri Andrpov (novembre 1982 - febrer 1984) - dura un any i mig. En aquests 16 mesos que venia del KGB governa, 5 mesos està hospitalitzat és un ancià malalt i moribund. Acaba morint **Constantin Chernenko (febrer 1984 - març 1985) - és també un senyor gran, governa només un any- És del KGB també però mor.
Aquests dos moren, han conegut les purgues de Stalin, pertanyen al KGB.
**Mijáil Gorbachov (març 1985 - final de la URSS el desembre de 1991) - després de tanta gent gran, arriba un dirigent jove. Té una visió més àmplia del món. Introdueix una política rfeformista per fer viable el sistema. No vol acabar amb el comunisme, sinó fer viable la URSS.
4. De Bréznev a Gorbachev: la perestroika como última via reformista de la URSS Gorbachiov y la perestroika -Gorbachov suposa un canvi amb la Perestroika (apertura visión) i la Glasnost (transparència - que les informacions surtin a la llum) -El desastre de Chernobil l'abril de 1986 li dóna credibilitat -El 1987 signa el tractat INF amb EEUU (Intermediate-Range Nuclear Forces) que eliminà els euromíssils (d’un radi entre 500 i 5.550 Km).
-Inicia la retirada de tropes d’Afganistàn el 1988 -Inicia la retirada de tropes d’Europa de l’Est.
10.12.13 Perestroika: política reformista per fer viable el sistema, no per acabar amb la URSS.
Procedeix a una privatització limitada de l'economia, permet que hi hagi empreses autogestionades.
Inicia una campanya contra l'alcoholisme que esava molt estés a la URSS, però no ho va poder erradicar.
La Glasnot (transparència): Gorbachov té un problema de credibilitat i aleshores fa unes mesures d'apertura i liberalització per millorar la seva imatge de poca credibilitat de portes endins i cap a l'exterior.
Fi de la cursa d'armaments: la gran despesa de la URSS és la cursa d'armament. Amb la idea de Ronald Reagan de "la guerra de les galàxies", les armes de la URSS no servirien per a res, així que acaba amb la cursa d'armaments.
Desarmament: ofereix a Ronald Reagan procedir a un desarmament. L'any 85 es fan uns acords per treure els euromísils que podien provocar la destrucció sencera d'Europa.
Retirar les tropes soviètiques d'Europa de l'Est l'any 89 .Gorbachov creia que amb això va els països d'Europa de l'Est, que amb l'exèrcit i la URSS esdevenien una frontera, iniciessin una apertura cap a occident i portessin inversions i tecnologia cap a la URSS.
* La seva política suposa el desmantellament de la URSS de forma involuntària. Les locomotores del canvi són Polonia i Hongria.
Quan Hongria enfonsà el teló d’acer amb Àustria es precipità la fi de la RDA i la caiguda del mur simbolitzà la fi del comunisme.
La cadena, però, es trenca: Polònia: hi ha una situació especial perquè s'ha creat un sindicat catòlic anomenat Solidarnos (Solidaritat).
Té un suport molt important del vaticà . L'any 88 força unes eleccions que porten a la caiguda del règim comunist a Polònia.
Hongria: hi havia un sistema comunista que s'havia centrat en el desenvolupament tècnic i el creixement econòmic i acconseguir benestar per la població. És un règim conegut popularment com el "comunisme del goulash" (les persones no tenien una situació precària com a la resta de països de l'urss). Fan un canvi estraordinari: desmonten des d'adalt el mateix règim comunista i el Partit Comunista d'Hongria es converteix en Partit Socialista. Hongria fa frontera amb Àustria, aleshores l'any 89 el règim hongarès elimina aquesta frontera cosa que provoca un allau de persones i fa que el mur de Berlin no tingui ja cap sentit i caigui l'any 89 Gorbachov no va contemplar que la URSS es podia enssorrar a causa de les reformes. A partir d'aquí s'obre un escenari totalment nou. Només queda una única potència: EEUU i això a Europa té unes conseqüències molt importants. La caiguda del comunisme suposa que Alemanya s'unifiqui i esdevingui una potència que no es contemplava i provoca un realineament de tot l'espai europeu.
VII. DE LA GUERRA DEL GOLF A L'11-2 (1990-2001): DE L'EUFÒRIA A LA DISFÒRIA S'obre un escenari nou als anys 90 d'optimisme internacional Al arribar l'any 1990 hi ha la idea de que s'ha acabat la guerra freda, la cursa d'armaments i que s'instaurarà la democràcia.
1. La primera guerra del golf: EEUU i el Nou Ordre Mundial •El Nou Ordre Mundial (New World Order) i la Primera Guerra del Golf (agost 1990-febrer 1991).
•La difícil situació de Saddam Hussein generà la invasió de Kuwait (agost 1990).
•La convicció que Occident no intervindria davant un assumpte intern com la invasió de Kuwait i succeí el contrari. Hussein fou aixafat.
•Un optimisme general: La fi de la Guerra Freda i “La fi de la història” Francis Fukuyama” El dictador d'Iraq, Saddam Hussein, decideix fer un atac a Kuwait: ocupar-lo i apoderar-se'n. L'annexió de Kuwait li hagués permés controlar el 20% de les reserves de petroli mundials. La guerra entre Iraq i Iran va començar perquè Iraq volia una sortida al mar. La guerra va durar 8 anys i va suposar mig milió de morts, ddessaapareguts, un exèrcit de 1 M amb una població de 18 M i suposava un cost molt elevat un 30% del PIB i a més era molt impopular.
Aleshores es va centrar en un país petit com Kuwait i aleshores Hussain pensava que no hi hauria cap resposta internacional, però amb la fi de la Guerra Freda se'l considera un delinqüent per una coalició internacionl de 29 països amb suport de la ONU. La Operació internacional es va dir tempesta del desert, Hussain es queda sol davant una coalició liderada pels EEUU i a més ha creat temor a la zona. El temor d'Àrabia Saudí era que un cop envaís Kuwait els envaís també i com era aliat dels EEUU es desplega la guerra de la coalició contra Iraq. Amb aquesta coalició es demostra que no és una guerra de la Guerra Freda és una guerra per escarmentar a un país que s'ha ssaltat les normes. L'exèrcit de la coalició acaba amb la invasió de Kuwait, sdm hussain obligat a abandonar Kuwai i sentra en una etapa coneguda com "el nou ordre mundial", que designa q nomes hi ha una potència (EEUU) 2. El fracàs de la Perestroika: la fi de la URSS i el retorn de Rússia.
El camí a la dissolució de la URSS: •Col·lapse econòmic del país. la producció cau i es dispara el mercat negre i els rusos es troben q tenen problemes igual d dolents abans xo mes cars. Gorbachov acaba amb les barreres xo no serveixen xq millori l'economia •Conflictes nacionalistes. 89 va tenir lloc anomenada via bàltica (cadena humana per reclamar la independència dels països bàlictcs) •Cop d’Estat fallit el 19 d’agost de 1991 que afeblí Gorbatxov i catapultà a Boris Ieltsin com a líder.
•Ieltsin segregà la República Rusa de l‘Estat. La URSS es dissolgué el 26 desembre de 1991.
•Neix la Comunitat d’Estats Independents [CEI].
• El 1999 Ieltsin es retirà i el succeí Vladimir Putin.
Una vegada caigut el mur la popularitat interior de Gorbachov està pel terram tot i que sigui valorat a occident i se li posi l'aapelatiu afectuós "Gorby".Totes les mesures q havia pres entren en fallida: Gorbachov tenia dos sectors que el pressionaven: uns que volein tornar a la URSS i al vell ordre soviètic i uns altres que volien fer més reformes i aconseguir un capitalisme com el d'occident.
Gbb atrapat entre aqsts dos sectors. la diferencia ésq els q volen anar + rapid tnn lider Boris Ieltsin, antic colaborador. De Grb que abandona el partit però és molt popular. vol la fi de la urss xq al ser tan popular i el lider de la oposicio, aconsgueix a les uniques eleccc. mes o menys lliures l'any 89 ser president de la Federació Russa (la part + gran i imp. urss).
El seu gran moment ve quan agost 91 hi ha cop d'estat dels q volen aturar redormes, treuen tancs carrer i en aquell moment Grb es troba fora de moscú i noms hhi haa un lider visible al carrer i q planta caaraa i q el projecten les tv interncionals: Ieltsin. Ieltsin esdeve x occident autentic lider q ha frenat cop d'estat i tb x la pob sociètica. la urss sacaba xq Itsi proclama independència russia de la urss. aleshore a aixo s'uneixen altres dirigents i la urss caau.
Gran impacte mundial. Repub. q s'havien separat van fundar nou organisme: la CEI. A partir d'qui tot espai sovietic es va fragmentar, russia va entrar capitalisme caòtic, el q sanomena una mafiocracia. Els antics poders policials i d'espionatge es qden snse feina amb fi urss i fan associacions mafioses.
L'any 99 Ieltsin cedeix poder a Putin. Putin és antic dirigent serveis secrets.
17.12.13 3. La Unió Eurpea: la dificultat de crear una alternativa a EE.UU La reunificació alemanya i la fi de la URSS van canviar l'escenari eeuropeu 1989-1991 situació canvia est europeu atomitzat i oeat que agafa coetzcio Pels gobernants europeus es planetja al seguent solucio: que cal fer amb la UE? d'entrada hi ha un país problema que esplanteja UE: s'ha tonrat a unificar una gran potència que é´s Alemanya aquesta reconstrucció és cabdal perqu`altera als equilibris de la UE - en qui sentit en aquells moments els paísos més forts eren GB i Frana+á i al reapareixer laalemanya unifcada es crea una nova potència al centre d'europa. A partir d'aqui UE had epensar quina apertura fa França no està entusiasmada perquè perdrà pes però a la vegada recupera el que havia estat eixc tradicional que era París - Berlín.
D'altra banda, GB i Almenaya es paltnejen ampliar l'espai europeu per aocnseguir nous mercats El tractat de Maastricht o de la UE (1992) fou un nou redisseny per adaptarshi -macat unic -moneda unica consta la UE en aquest tractat i en aqust sentit vol reforçar la idea d'unió política que va més enllà de l'economia També es crea el Banc Central Europeu i un càrrec que s diu Mr Pesc - es busca un coordinador daquestes polítiques Què més es fa fonts de cohesió - amb lingres dels paisos de l'est ?? una altra qüestó que hi ha: la creacó d'una policía eopea: Europol i dues grans mesures últimes: -creació de moneda única - creació d'un mercat únic Aquestes mesures teen transcendènca avui en dia amb la crisi econòmica.
Per què Grècia es diu que ha de sortir de l'euro? la legislació dela UE prohibexi que els bancs dels paísos fiunanciin els propis estats. El banc central d'espanya no pot finançar al govern d'espanya o a les empreses públiques espanyoles --- implicació= has d'anar a buscar diners a euorpa. El que implica és començar-se a endeutar. Sortir de l'euro epr alguns paísos com pels grecs: renunciar pagar el deute però tens un propi banc i moneda única que t'ajuda a refer-te com a país Hih avia una estimació que si el deute espanyol s'hagues financiat de 1% ara tindirme un 11% de deute i no un 80% -- deute que és la producció europea.
La 1aGM i 2aGMB = intent de fer una europa alemana. Havia una pugna i els liberals deien que no 'havia de fer una europa alemana sinó una Alemanya europea. Diferència: Sitaució compicada 3. La Unió Europea: les guerres als Balcans posen fi a l'optmisme europeu Independència de Croàcia i ds'Eslovènia (1991) Independència de Serbia i guerra de bosnia (1992-1995) Guerra de Kosovco (1998-1999) la irrupcio de la "neteja etnica" Una alta qüestió important són le snaomenades guerres dels balcans.
Són molt importants en diferents sentits.
a Iugoslavia havia manat Tito - el seu regim funcionava: era disident de la URSS. Com feia funcionar l'endrenatge tan complicat de cultures o d'ètnies diferents?= tito el que va fer va ser crear un sistema de circulació d'èlts L'anby 91 comença la independència de cCroàcia i Eslovènia i cmença a desinterarse el que era la Reública de Iugoslavia: aquest desintegrament en diferents gurres impacta a europa: europa feia 45 anys que no veia una guerra dins d'europa.
La guerra dels balcans sortia als telediaris, agafaves el cotxe i podies anar Blancas: va ser on va començar la 1aGM Balncanitzacio d'esanya: un procés de cetrifgucaió del poder central i desintegració de l'estat Abans Iugsolavia i ara: està separada -Lers guerres de Iugoslavia crenu n problema d'equilibri Neteja ètnica en el seu moment volia dir: el qe cva sposar a les guerres dels balcans, els Serbis sen van anar als territoris serbis, els albanesos es van replegar a Kosovo, etc.
Hi ha un problema iumportant que es el de Bosnia Hezergovina: ha estat un problema al mig del panorama perquè la diferència que h ha entre bosnia Hezergovina i les altres regions de la zona: si els altres son serbis,m corates, etc, a Bonia + H viuen musulmans, serbis etc - és el que queda de l'antiua Iugoslavia on h icionviuen diferents cultures.
4. El desapuntar d'Àsia: Japó, Xina i els tigres asiàtics L'intervencionalisme de l'Estat ha permès convertit el Sudest d'asiàtc en yunes economies expansives conegudes populmaren co a tigres asiatics: Corea del Sud, TaiwaN, sNGAUpor, Hong Kong (Unida axina el 1997 amb el lema "un pais dos sistemas") malasia i taianda Es sunmen a japo i sels afegeix Xina 2, que esdesvé la gran potencia emergent Tigres asiàtics: falsificar Tendes com si fossin Apple però quen o ho són Economia japones apasa a ser tecnificada Societat dela informació: s'inventa al Japó - comença a fer amb el suport del govern i les principals empreses .- começa a orientar la produccio cap a la trecnologa - es conevertiexne en líder en aquest sector A aortire d'aqui es sumaran una serie de paisos daccelerament d'ecnomia que són els tigres asiatics" Corea del Sur, Taiwa´n , Singaput, ong Kong, Malasia, Tailandia Singapur: regule economia, fomenten les inversions estrangeres a gran escala + els salaris són molt baixos aquestspaisos on no tens conflicitvitats, són grans receptors perk lel preu de la ma d'obra són baixísims.
En aquest marc el mes important es la transofrmació de Xina: fa transició el seu comunisme a una economia de mercat. Xina abanodna el comunisme Maonista i entra amb un capitalisme ocntroat des de l'Estat Xina actualment 5. Àfrica no se' surt - somàlia i Rwanda La intervencio humanitaria de la comunitat internacional a somalia "retornar l'esperança" 1992-1995 es salda amb un fracas que n'evta una altra Rwanda Aquesta operació a Somalia que fracassa, hi ha alguns senyors de la guera i tot a la ajuda se la queden a Rwanda es produexc un genocidi uqe mata a 800.000 persones la comuntiat internacional decideix que no itnervé ex peli: Hotel Rwanda 5. Àfrica no se' surt: Sud'africa, l'excepció? -La nota positiva és l'pexit d ela transicio sudafricanmata ala democracia des del regim de l'apartheid en la que Mandela té protagonisme essencial "invictus" -Sudàfrica representava el 44% del PNB de l'Àfrica subsahariana Convergex les dues acions : eaga els colors de l'africa de lapartheid i del partit que es la que ara és la badnera d'Àfrica 6. L'atemtat de l'11S de 2001 -L'atemptat de l'11S va supossar la fi abrupta del "Nou ordere mundial" - aquesta aprició de l'Islam fa que tingui vigència la tesi dun pensador america, que diu que hi h an xoc de civilitzacions -Comporta la irrupció d'u nou tipus de terrorisme i populratiza a idea d'un "xoc de civilitzains" que formula S.P Huntington el 1993-1996 -Geneera una intevenciuo a Afganista ("operació Llibertat Duradora") que desequilibra la regió i tot l'Orient Mijtà i genera uan vietnamitzacui delk conflicte -Potencià aun corrent islamòfob arreu en associar Islam i radicalisme islàmic El món occidental ha conegut la islomofobia: por a l’islam, i es denuncia a l'islam perquè vol conquerir i a més l'islam té, vol fer un conquesta demogràfica d'europa i posar la llei islàmica - això és el que diu l'extremisme dretà ...