Resum tema 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura entorn economic
Año del apunte 2014
Páginas 21
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS La dinàmica demogràfica i la relació població-economia 1. Impacte demogràfic en l’economia La població influeix en l’activitat econòmica en l’àmbit de la producció i del consum:  Producció: força de treball, població econòmicament activa: oferta de treball  Consum: és la font de demanda del output de l’economia.
Punt de vista positiu: el creixement demogràfic aporta més força de treball per a la creació de riquesa, innovació tecnològica i noves necessitats a cobrir.
Punt de vista negatiu: el creixement demogràfic impedeix ocupar tota la població activa, suposa una pressió sobre els recursos limitats.
Pensament MALTHUSIÀ El pensament malthusià tracta d’un punt de vista negatiu. Malthus responsabilitzava la misèria, pobresa, salaris baixos… al creixement de la població. El raonament de Malthus es basava en dos lleis:  La “passió entre sexes” que porta a la reproducció de la població  Els rendiments decreixents de l’agricultura Per aconseguir aquest equilibri s’han de dur a terme polítiques antinatalistes NEOMALTHUSIANISME: creixement demogràfic endogen com exogen. En el primer cas, s’arribava a la “trampa del equilibri a baix nivell” que era que en les societats amb baix nivell de renta, un creixement d’aquesta suposa una reducció de la mortalitat i per tant, un creixement demogràfic. En el segon cas considera que la població és exògena i que el creixement demogràfic tindrà uns efectes negatius com l’augment de l’atur, disminució de l’eficiència… Critiques antimalthusianes  Clàssics: la natalitat és dinàmica. Si augmenten els salaris també augmenta la taxa de natalitat i per tant l’oferta de treball. Un augment de l’oferta de treball produeix una caiguda en els salaris, això un descens de la natalitat i conseqüentment augmenten els salaris. La realitat és que de vegades no es compleix ja que la teoria de la transició demogràfica diu que si augmenta la renta, disminueix la natalitat.
 Microeconomia: aplica la teoria econòmica a l’economia domèstica. Busquen a partir de l’anàlisi de fills com les famílies maximitzen l’ utilitat, el tamany familiar a través de costos, és a dir, els beneficis de tenir fills.
LEINSTEIN explica que tenir fills té utilitats i des utilitats, aquestes van en funció del nivell de renta. 3 utilitats: i. Plaer de tenir fills.
ii. Aportació econòmica que suposa tenir un fill.
iii. Suport que donen els fills durant l’envelliment dels pares.
Les dos des utilitats són el cost d’oportunitat de la mare que deixa de treballar i el cost de mantenir els fills. Els pares d’aquests factors miraran un punt òptim 1 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS en el que tenir un fill més, provoca més des utilitats que utilitats. Hi ha factors pel costat de l’oferta que també afecten a la decisió.
 La macroeconomia recupera la idea dels clàssics de que la previsió d’ingressos futurs influeix en els fills que tindrà. La ràtio que indicarà el comportament reproductiu està relacionada amb els ingressos i amb el cost de la força de treball. Potser una política natalista no funciona perquè tot depèn dels pares.
La natalitat costa disminuir-la perquè encara que es pugui tractar econòmicament depèn de més coses. Les limitacions són: o Dificultat d’estudiar el cost de reproducció de la força de treball.
o No explica perquè hi ha països amb “explosions demogràfiques”. Només serveix per explicar els països de la OCDE (estructuralisme) o A la perifèria s’ha de tenir en compte l’estructura econòmica d’aquests.
2. Determinació econòmica de l’estructura demogràfica La força de treball:  En el capitalisme, el procés de reproducció de la força de treball és de caràcter econòmic i s’expressa en el mercat laboral. Aquests processos de producció configuren els costos salarials que tendeixen a minimitzar-se.
 L’ésser humà i la seva capacitat de treballar són indissociables en la reproducció de l’existència vivent, el procés de reproducció de la població es veu influït per el procés de reproducció de la força de treball ja que aquests processos són la base de subsistència biologico-social de la producció.
 Les característiques del mercat laboral influeixen en l’estructura i dinamisme demogràfic, que són components del procés de reproducció de la població.
Capitalisme i activitat de la població El nivell de desenvolupament general de les forces de treball productives característiques de cada mode de producció influeix en la determinació del volum necessari de força de treball necessària per a les tasques productives. La demanda de la força de treball influeix en el capitalisme:  En el nivell general de l’activitat de la població: a major capitalització de la societat, més taxa d’activitat general, és a dir, més proporció de població activa. Per això la taxa d’activitat és major en països desenvolupats.
 La distribució de la força de treball entre els diversos sectors: a major capitalització de la societat, menys força de treball en l’agricultura i més en industria i serveis, més en el terciari.
 La taxa d’activitat per edats i gèneres: el desenvolupament capitalista exigeix més qualificació, per tant la taxa d’activitat infantil tendeix a disminuir, es endarrereix l’entrada al mercat laboral. A més l’acció sindical avança la sortida del mercat de treball (jubilació). Les característiques de la demanda de força de treball modifiquen el cicle vital de la persona segons l’estructura capitalista on 2 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS visqui. En els països del centre, al endarrerir-se l’entrada al mercat laboral ets jove més temps i això modifica el consum de béns i serveis de la població i diferencies en el mode de vida i en el consum de recursos. A més en el món capitalista es facilita l’entrada de la dona en el mercat laboral (quan més capitalitzada, major taxa d’activitat).
Les raons que motiven la participació de la dona són:  A nivell estructural: Amb el temps el salari individual s’ha anat reduint (tots dos han de treballar per mantenir la família). I també per l’ampliació de l’escala de la producció de la plusvàlua. Aquesta ampliació ve donada per dos motius. El primer és per l’augment de la força de treball en la producció de guanys del sector industrial o terciari.
El segon és pel desenvolupament de les forces productives en noves industries de producció de mitjans domèstics (rentadora, forn, secadora…) que redueixen temps de treball social i permeten el treball exterior de la dona.
 A nivell conjuntural: la pervivència de la divisió del treball per gènere en les tasques domèstiques, suposa més atur femení.
 L’estructura de les categories del treball: a major desenvolupament capitalista, major serà la categoria d’assalariats. El treball per compte propi i el treball familiar no remunerat tendiran a fer-se mínims i subsistiran bàsicament en el sector terciari.
 Les taxes d’ocupació i desocupació: la seva dinàmica és conjuntural. La demanda de treball es defineix pel volum i les seves característiques (llarga durada, estacional, tecnològic…) i de la seva tipologia (treball fixa, precari, informal…)  La distribució espacial de la població: la localització d’inversions i la demanda de forces de treball que aquestes generen dirigeixen les migracions tant a nivell nacional com internacional. Buit de les zones rurals i aglomeració en els centres industrials o terciaris.
3. Determinació econòmica de la dinàmica demogràfica La dinàmica poblacional està definida per tres moviments:  Natalitat  Mortalitat  Migracions 3 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS Desenvolupament econòmic i mortalitat La influencia econòmica és indirecte: la causa són els mitjans de nutrició i salut dels diversos grups socials en que es posa un malalt i es mor per causes diferents.
El subdesenvolupament està definit per tenir uns recursos escassos d’atenció mèdica, salubritat deficient, mortalitat infantil alta i esperança de vida relativament baixa. En aquestes condicions la principal causa de mortalitat són les malalties infeccioses associades a la desnutrició superada en països desenvolupats on la principal causa són malalties cardiovasculars, cancerígenes associades a una major esperança de vida i a una malnutrició (sobrealimentació). En el centre la mort violenta és causada pels accidents de trànsit, i a la perifèria per conflictes bèl·lics.
Determinants econòmics de les migracions La influencia de l’economia en les emigracions econòmiques és directa, a través de la demanda de la força de treball es desplaçaran cap els espais geogràfics que el mercat de treball els depari més avantatges.
 En el mercat laboral nacional: principals moviments del camp a la ciutat.
 A nivell internacional: molts importants les del centre a la perifèria en la fase imperialista i actualment ho són els de la perifèria al centre.
Una de les conseqüències dels moviment migratoris és el paper de les remeses dels immigrants per a les economies del país d’origen.
Explicació econòmica del comportament reproductiu Segons l’escola clàssica: estableix una relació directe entre el salari i la natalitat: una pujada dels salaris suposarà un increment de la natalitat. Això provocarà un augment de l’oferta de la força de treball que pressionarà els salaris a la baixa que comportarà a una disminució de la natalitat.
Segons la microeconomia: analitza les decisions dels pares com a éssers racionals productors/consumidors. Els fills intenten maximitzar el benefici del tamany familiar sotmesos a unes restriccions externes.
Els fills proporcionen utilitats de tres tipus:  El plaer, alegria, sentiment de realització persona independentment del nivell d’ingressos  Els ingressos que podran proporcionar.
 La seguretat econòmica i emocional que aporten en l’envelliment dels pares.
També suposen desutilitats pels pares:  Costos directes en el creixement, alimentació, educació... majors quan més elevada sigui la renta  Costos d’oportunitat que suposa per els pares haver de dedicar recursos o temps que podrien invertir en altres finalitats alternatives més remunerades monetàriament o personalment.
4 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS Segons la macroeconomia: els canvis quantitatius i qualitatius en la demanda de la força de treball, derivats o definits per la dinàmica cíclica o de fases del capitalisme, determinen els canvis en les pautes de la natalitat. Un augment de la demanda de la força de treball suposa un increment de la renta que potencia la expansió demogràfica.
Però si augmenta generalitzadament la qualificació exigida, els salaris relatius cauen i per tant l’efecte sobre les pautes de natalitat poden disminuir Relació macroeconòmica Un augment quantitatiu de la demanda de força de treball que a més no exigeix massa qualificació, fa augmentar molt la natalitat. Per el contrari, una caiguda de la demanda de força de treball i un augment de la qualificació, fa disminuir la natalitat.
L’anàlisi de les formes de reproducció de la força de treball: es pot reproduir de dues maneres:  La forma-valor: forma de reproduir la força de treball mitjançant la seva venta a canvi d’un salari amb el que s’aconsegueixen els mitjans de consum necessaris.
Es reprodueix a través del seu valor de canvi.
 La forma no valor: la força de treball no es reprodueix mitjançant el salaris, ja que no accedeix al mercat de treball capitalista, sinó que ha de fer-ho en àmbits no capitalistes com el de subsistència, mercantil simple i el domèstic. No es reprodueix pel valor de canvi, sinó pel valor d’ús: el treball. Quanta més força de treball, més valor d’ús i per tant més riquesa per la família, per tant, un tamany familiar més extens 4. Mundialització econòmica i perspectives demogràfiques L’economia està en una fase de mundialització. El procés de reproducció de la població mundial planteja tres tipus de problemes diferents en el sistema capitalista mundial que donen lloc a tres tipus de resposta diferent.
 En la situació demogràfica del Centre, el problema és la tendència al descens de la població activa, l’augment dels costos financers associats a l’envelliment de la població que augmenta la càrrega sobre els actius i la immigració. La solució són polítiques demogràfiques pronatalistes fins a la reducció de les despeses socials associades a la tercera edat  En la situació demogràfica de la perifèria, el factor demogràfic és un més i els efectes de creixement demogràfic subdesenvolupat es molt diferent segons els països que es donin. En els darrers anys s’apliquen polítiques demogràfiques antinatalistes en pràcticament tots els països de la perifèria amb diferents nivells d’implantació i vigor en la mateixa. L’eficàcia d’aquestes polítiques està subjecta a la voluntat de les famílies de reduir el tamany familiar.
5 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS  En la situació global del sistema, els problemes combinats de les pressions migratòries, les aglomeracions urbanes i el creixement demogràfic han trobat solució en les Conferències Mundials de Població Les conclusions que es poden extraure respecte les perspectives de la població mundial són que mentre existeixin les condicions de desenvolupament desigual en el centre i perifèria i el capitalisme perifèric que mantenen la forma no valor i no actuïn les variables restrictives de la forma valor, el creixement i la mobilitat de la població seguiran essent un problema per a l’estabilitat del sistema capitalista mundial.
6 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS Recursos naturals i crisi ecològica 1. La relació societat-naturalesa Té dues característiques:  Relació de interacció recíproca: l’acció de l’ésser humà sobre la naturalesa per satisfer les seves necessitats suposa una modificació de la naturalesa. La resposta de la naturalesa davant les necessitats humanes són les modificacions que pateix per satisfer-les. Les necessitats de la societat i la forma de satisferles varien segons l’estructura econòmica de cada societat. El conjunt de recursos naturals de que disposa una societat defineixen i fan possible la satisfacció de les necessitats més fonamentals de la seva base econòmica.
 Relació permanent però històricament canviant: tot el que la naturalesa ofereix apareix com a recurs per a la societat. La societat utilitzarà els recursos potencials en el moment que li interessi. La relació societat-naturalesa no ha estat ni te perquè ser sempre la mateixa. La explotació de la naturalesa depèn dels modes de producció, la seva varietat històrica implica el caràcter no immutable de la relació societat-naturalesa.
Concepte de recurs natural Són cristal·litzacions en determinats elements naturals de la relació societatnaturalesa, relació definida per el mode de producció dominant. Tant és recurs natural un jaciment explotable mineral de coure, una bossa de petroli o un bosc accessible...
Sistema d’explotació El sistema d’explotació d’un recurs natural és el conjunt articulat de les activitats de producció i consum d’aquest recurs natural realitzades per agents econòmics específics. Les activitats de producció es pot distingir: exploració, extracció, refinament, transport.
Concepte de reserves Les reserves són aquelles existències de recursos més o menys conegudes en les que no s’han aplicat encara sistemes d’explotació corresponents. La part determinant de les reserves és el grau de coneixement que es té sobre les seves característiques i la seva derivada utilitat en les condicions tecno-econòmiques del moment.
Naturalesa i la llei de valor Quan la producció social està regida per la llei valor, és a dir, quan es tracta d’una societat productora de mercaderies el caràcter exogen de la naturalesa implica dos modificacions fonamentals en el funcionament de la llei.
 Les qualitats del recurs pot donar lloc a l’existència d’una renta diferencial, que és un benefici l’origen del qual no és de tipus econòmic, sinó natural. La renta diferencial és apropiada pel propietari del jaciment o terreny més ric. Ara bé, si el que explota el recurs més ric és diferent al propietari, hi haurà una pugna entre l’empresari i el propietari per apropiar-s’hi.
7 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS  La naturalesa no és capitalitzable totalment. Manté sempre una certa autonomia , el que limita la rotació de capital i dificulta el càlcul econòmic.
2. Els recursos minerals no energètics L’explotació i l’extracció de recursos minerals va créixer arrel de la 2a guerra mundial.
El maquinisme, els transports i l’ indústria van exigir aquest augment de matèries primes. Es poden classificar en minerals energètics metàl·lics i no metàl·lics.
Factors del sistema d’explotació  Factors geològics: tenen una gran importància i poden fer variar els sistemes d’explotació en la seva totalitat o en part, en influir en els costos i els preus.
Són els portadors de la renta minera donada la riquesa de cada mineral i la riquesa del jaciment que fixa el preu de producció  Factors locacionals: comprenen la distancia al lloc de consum, el grau de ser transportat, la accessibilitat al jaciment, el clima i les condicions d’habilitat per als treballadors.
 Factors econòmics conjunturals: referents a les condicions del mercat, l’estructura de costos de l’explotació... pel que fa a les condicions de mercat, alguns minerals es comercialitzen en un mercat mundial molt poc estable, amb grans fluctuacions de preus que perjudiquen als països subdesenvolupats exportadors.
 Factors geoestratègics: durant la guerra freda, les grans potències van desenvolupar una política de reserva estratègica i de control de jaciments mundial per evitar que l’altre bloc els controlés. Això va donar lloc a una autèntica competència per la mineria mundial de caràcter més político-militar que econòmica.
Les potències mineres del Centre i la Perifèria Tres tipus de països en els que la mineria té una importància significativa:  Països de gran extensió del centre del sistema: EEUU, Canadà, Austràlia rics en jaciments de diferents minerals. Són les potències mineres del centre amb jaciments en explotacions de minerals clàssics (ferro, coure, níquel, mercuri, plom, cinc, or, plata...) com moderns (manganès, tungstè, titani, niobi, vanadi...). també s’ha de considerar a aquest grup l’antiga URSS però que amb la desintegració s’ha allunyat molt  Els països de gran extensió de la perifèria: Brasil, Mèxic, Índia, Congo, Zàmbia i Sud-Àfrica que han desenvolupat la seva industria minera. Són rics en diversos minerals, però només els que han desenvolupat un cert procés d’industrialització han utilitzat les seves matèries primeres i en qualsevol cas també són exportadores cap al centre.
8 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS  Països mitjans i petits de la perifèria: molt rics en uns pocs minerals, participen en la producció mundial d’ells i els exploten per exportar-los al centre. Són extremadament dependents dels ingressos per aquests tipus d’exportacions.
Producció i consum: la polèmica de l’esgotament El conjunt e minerals no energètics és un grup de més de 50 productes que representen al voltant del 16% del comerç mundial de productes primaris i són una de les causes de la interdependència entre el Centre i la Perifèria.
Les economies mineres perifèriques són economies amb un nivell baix o casi inexistent d’industrialització i per això no poden consumir la seva pròpia riquesa i exporten. Es dóna així una divisió del treball internacional del treball en la que el centre, a través d’empreses multinacionals explota jaciments de la perifèria i d’aquesta explotació depèn la subsistència dels enclavaments miners.
Pel seu caràcter de recursos no renovables i pel creixent volum d’extraccions que ha acompanyat el desenvolupament capitalista, la preocupació per l’esgotament ha estat sempre present en l’economia minera. La preocupació del centre es quedar-se sense matèries primes i la de la perifèria es quedar-se sense la principal font d’ingressos per exportació. Es pot entendre des de dues perspectives:  Esgotament econòmic: impossibilitat de continuar l’explotació de jaciments per l’elevat cost que suposa (rendiments decreixents). El descobriment de noves reserves, el desenvolupament del reciclatge i que el valor de l’output de l’ indústria minera mundial representa el 5% del producte mundial, han allunyat aquest pessimisme.
 Esgotament físic: no és una amenaça avui dia. S’han descobert noves reserves en la escorça terrestre, del reciclatge, de la profundització i ampliació del aixecaments geològics en tot el món. El problema de la seva explotació remet simplement a la rendibilitat econòmica.
3. Els recursos forestals i hidràulics L’explotació econòmica dels boscos Els boscos i les selves cobreixen més de la quarta part de la superfície terrestre. Els boscos compleixen un paper fonamental en el equilibri mediambiental local i planetari pel paper en la conservació d’espècies que viuen en ells, en la regulació del cicle hídric, en la protecció del sòl... la seva funció econòmica resideix en l’obtenció de fusta per a l’ indústria del moble, la construcció, l’ indústria del paper i la llenya com a font energètica. Existeixen tres tipus de boscos: Boscos tropicals humits i xerofítiques: cobreixen més de 1.500 milions d’hectàrees i dos terceres parts es trobe a l’Amèrica Llatina i la resta es reparteix entre Àfrica i Àsia. Boscos temperats i Terres forestals i degradades.
9 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS La taxa anual de desforestació en la perifèria ha augmentat en els últims anys a un ritme creixent i preocupant. Les raons de la desforestació són:  Àfrica i Àsia meridional: fusta s’utilitza com a llenya, és casi l’única font energètica de la que pot disposar la població majoritàriament  Amèrica Llatina: la desforestació és el resultat de la colonització agrícola i ramadera  Àsia oriental: boscos explotats per companyies de fusta i cautxú Degut a la creixent preocupació pels efectes mediambientals de la desforestació, en la dècada dels 90 els productes forestals han disminuït.
El consum industrial dels boscos mundials es realitza pel centre, mentre que la perifèria és abastadora i consumidora en la dimensió més degradant per la conservació forestal.
Disponibilitats i consum d’aigua la terra te uns 40.000 km cúbics d’aigua dolça dels que es consumeixen aproximadament un 10%.
L’agricultura és l’activitat que més aigua consumeix (aprox 62% del consum).
L’industria un 25% encara que la major part es recicla. I el consum domèstic un 9%.
Àsia es la major consumidor mundial (60%). Amèrica del nord (15%) Europa (13%) i Àfrica menys de 7%. Però les disponibilitats per càpita mostren les grans diferències que s’amaguen en el repartiment regional tant en els recursos disponibles com en el consum total i per càpita. El centre és on més aigua s’extrau tot i que els països de la perifèria tenen xifres similars.
S’estima que per sota de 1000m cúbics de recursos hídrics renovables existeix escassetat d’aigua i això té importants repercussions en la salut de les persones, el desenvolupament econòmic i en el medi ambient.
Les solucions a les perspectives pessimistes es centren en la millora de les instal·lacions en la lluita contra el desaprofitament, el fre a la sobreexplotació de les aigües subterrànies i en la lluita contra la contaminació de les aigües no només de rius i de llacs, sinó que també d’oceans i mars ja que permeten el cicle hidrogràfic i l’hàbitat d’una gran diversitat biològica a més de proporcionar una de les bases alimentaries de l’ésser humà.
4. Els recursos pesquers L’augment de les captures s’explica per l’augment de l’esforç pesquer qualitatiu i quantitativament. Es van perfeccionar els mètodes de pesca, detecció i transport. La inversió es va expandir de forma exponencial en el sector per l’augment de les flotes u la dimensió mitja dels vaixells de pesca.
Les captures van anar augmentar i així la disposició a les proteïnes per el consum humà.
10 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS A la dècada dels 80 va aparèixer el caràcter limitat del recurs i la necessitat de regular el seu accés. El recurs era limitat. Per solucionar els límits de la producció pesquera es van buscar diverses sortides:  Augment de l’explotació aqüícola. La aqüicultura implica problemes mediambientals i d’assignació d’espai en la franja de litoral que limiten les seves possibilitats de creixement.
 Es redueixen els usos secundaris de les captures, és a dir, la seva transformació en farines o olis...
 S’assignen drets de pesca per evitar la sobreexplotació.
Donada la situació asimètrica en que es troben els diversos països en el sistema, aquesta aplicació dels drets està molt lluny de tenir uns efectes neutrals. La regulació de l’accés implica posar un preu a aquest recurs.
La integració de les explotacions pesqueres en el mercat mundial no només produeix efectes de desequilibri en l’accés e recursos. També es produeixen canvis en la fase de mercantilització dels productes pesquers. En la venta de captures, apareix la dependència a escala mundial.
Mentre que els països del centre són netament importadors, els països de la perifèria són clarament exportadors i el que importa es sobretot farina de peix que s’utilitza per a la aqüicultura o ramaderia per produir carn o peix que novament s’exportarà al centre.
A nivell mundial les captures s’han estabilitzat, però ara la pesca contribueix menys a resoldre el dèficit alimentari operant amb treballadors i menys empreses familiars.
Malgrat la crisi que viu el sector les gran empreses segueixen augmentant els seus beneficis i la seva dimensió en capital social.
5. Fonts d’energia i model energètic Les principals fonts energètiques són:  Combustibles fòssils  Origen nuclear  Hidràulica  Fluxos energètics A partir d’aquestes fonts primàries es produeix un procés de transformació en fonts secundàries i l’aplicació d’aquestes per als usos finals.
Model energètic és la globalitat de tots els recursos i activitats que la societat utilitza per disposar de la seva infraestructura energètica. És el conjunt específic de fonts primàries, secundàries i finals i de les activitats de concentració, conservació i difusió que utilitza una societat en un període històric determinat.
Crisi energètica es una disfunció entre l’estructura i el model energètic, tant per una escassetat real de recursos energètics com per una escassetat econòmica. Quan un 11 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS model energètic entra en crisi exigeix una remodelació general de les forces productives per adaptar-se al nou model.
6. Els models energètics en el capitalisme El desenvolupament capitalista va impulsar la multiplicació del consum d’energia i l’ampliació de l’escala de producció que exigeix noves fonts energètiques especialment en el camp motriu u de la il·luminació.
 Primer model energètic capitalista: es va basar en el carbó. La localització de jaciments va permetre un desenvolupament major de les regions que les posseïen (Europa i EEUU). El carbó va arribar casi a la hegemonia en el model energètic. El carbó servia com a energia motriu i calorífica. A més, era una matèria prima primordial per a la industria siderúrgica. La industrialització capitalista es basava en la trilogia siderurgia-maquinisme-ferrocarril en que intervenia en totes el carbó. El ritme d’explotació era creixent i van haver problemes d’esgotament i rendiments baixos no competitius que van exigir subvencions estatals i erosions ecològiques en les zones mineres.
 Segon model energètic capitalista: el petroli va ésser la font primària i la electricitat com a font secundaria. El petroli oferia avantatges sobre el carbó: o Major contingut energètic o Més subproductes que permet desenvolupar noves mercaderies i mercats.
o Major facilitat de transport al ser líquid. Això permet el consum a gran escala a llocs no productors i així el desenvolupament d’indústries de transport.
La localització es concentra als Estats Units i la seva àrea d’influència llatinoamericana o en colònies europees.
L’explotació del carbó europeu va haver d’estar subvencionada per la seva incapacitat de competir amb el nou producte i només les economies posseïdores de carbó i sense petroli, el mantindran com a font principal.
El model basat en el petroli és més plural. El petroli representa gairebé la meitat, conservant la importància local del carbó, la energia hidràulica i la producció d’electricitat a partir de centrals nuclears. Aquest model fou la base del mode de desenvolupament fordista.
 Tercer model energètic capitalista: es combinen energies tradicionals (carbó, petroli, hidràulica) amb energies noves com la nuclear i el gas natural i amb les energies novíssimes (solar, eòlica, procedent del mar, d’origen biològic). El contingut tecnològic és molt alt, i l’estalvi energètic es defineix com una altra font d’energia.
7. Auge i crisis de l’industria petrolera Dels inicis al càrtel de les “Set germanes” 12 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS Els inicis de l’explotació industrial del petroli es remunten a la revolució industrial per a la il·luminació artificial. A Nord-Amèrica es va desenvolupar una industria molt competitiva d’empreses petites i mitjanes amb fortes oscil·lacions de preus, allà es va realitzar la fortuna en les esferes d’emmagatzematge, refinament i distribució el primer Rockefeller que va preferir la monopolització d’aquestes altres esferes del sistema d’explotació. De les pressions empresarials es va derivar la firma d’un acord entre les set empreses, en que es va formar un càrtel conegut com “las siete hermanas”. Aquestes empreses es van repartir la industria i la distribució mundial edl petroli. Aquest acord incloïa: o Respecte pels mercats mutus.
o Una política secreta de preus.
o Solidaritat davant exigències o nacionalitzacions, reaccionant a junts amb el boicot.
El càrtel va arribar a tenir el control absolut de la industria petrolera mundial exceptuant les industries nacionals de EEUU, Mèxic i URSS. Va ser objecte de resistència per part dels governs dels països productors de cru.
En 1960 es va fundar la OPEP (Irak, Iran, Kuwait, Aràbia Saudita, Veneçuela, Qatar, Líbia, Indonèsia, Equador, Gabón, Argèlia, Abu Dhabi, Nigèria, Trinitat i Tobago). Des de la dècada dels 80 hi ha hagut tensions internes que han deixat in operativa a la OPEP.
Crisi dels anys 70 La industria del petroli es va convertir en la industria estratègica tant de l’energia , com del consum i transport. Durant els anys 70 van dur a terme una política consistent en la necessitat d’elevar els preus del cru ja que hi havia una pressió a la caiguda dels preus deguts a: o Augment de l’oferta derivada de l’explotació del petroli soviètic i la nova explotació del nord d’Àfrica.
o Augment de la competència al càrtel per part de noves empreses públiques europees oferint millors condicions als governs perifèrics.
o La política de protecció del carbó europeu, que va augmentar per reduir la dependència del càrtel.
o La devaluació del dòlar a partir del 1970 deterioren els ingressos dels països petrolers.
La resposta a la caiguda d’ingressos era la necessitat de l’alça de preus. Aquesta necessitat era vista de forma diferent pels governs productors: o Cristal·lització del nacionalisme àrab en que van prendre consciencia per part dels països productors que els sortia molt barat a les multinacionals l’espoli de la seva principal font de riquesa nacional.
o La crisi comercial dels EEUU en que Europa i Japó comencen a disputar-se l’hegemonia en el comerç mundial. EEUU disposava d’una oferta nacional 13 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS de petroli, el fre als seus competidors que no la posseïen feien convenient una pujada controlada dels preus del cru o La conversió de les multinacionals petroleres en empreses energètiques en el sentit d’estendre la seva àrea d’influència i control a altres fonts energètiques. Per això, l’ interès en pujar preus per costejar la inversió i rendibilitzar les noves fonts d’energia.
Tot això va desencadenar en una crisi 1970-1974 en la que els preus es van multiplicar casi per quatre i va provocar una recessió industrial de grans dimensions en tots els països importadors de petroli.
A curt termini, l’alça de preus va beneficiar als països productors, a les multinacionals petroleres i a l’economia dels EEUU pel fre dels seus principals competidors europeus i japonesos.
Els principals perjudicats van ser els països importadors de petroli que van veure truncats els seus esforços per a l’industrialització, i van optar per l’endeutament extern que posteriorment acabarien enfonsant les seves economies als anys 80.
Els preus dels petrolis es van mantenir inestables. 1979 va haver una pujada espectacular dels preus. Però el centre ara ja estava més preparat tecnològicament i la seva dependència de l’oferta d’orient mitjà era menor. A més s’havia incrementat l’oferta al rendibilitzar-se noves explotacions a Europa i a la resta del món. Després d’aquest shock, els preus han anat a la baixa però ha tingut alces cícliques.
Producció i consum: la dependència del centre La OCDE ha seguit mantenint la seva aportació, va augmentar l’aportació del bloc soviètic. Orient mitjà segueix essent la primera zona productora de petroli però pateix una creixent competència d’altres regions que no pertanyen a la OPEP.
Hi ha una clara dependència del Centre pel que fa el consum de petroli. Malgrat això, la dependència ha anat disminuint des de 1973. Aquest fet és degut a la diversificació de les fonts primàries d’energia en els països desenvolupats a partir de la crisi.
Per altre part, hi ha hagut un augment del consum en països de l’Àsia, centrat en els nous països industrials i la Xina.
El centre manté la seva quota de producció degut a l’augment de l’oferta europea que compensa amb la caiguda dels EEUU. El bloc soviètic i Rússia han perdut importància tant del consum com de la producció. En la perifèria el consum ha augmentat sobretot a l’Àsia. Orient mitjà segueix essent la principal proveïdora i la seva quota de consum ha augmentat. A destacar el nou pes de l’Amèrica Llatina (Mèxic) tant en la producció com el consum de la perifèria.
14 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS Oferta i demanda: el comerç mundial Hi ha una significativa diferencia entre els llocs de producció i de consum.
Els principals trets dels exportadors són:  l’augment exportador de Noruega, Gran Bretanya i Holanda que donen lloc a l’impuls exportador del Centre.
 El nou pes de Mèxic principal exportador de l’Amèrica Llatina.
 La potencia exportadora de la URSS fins 1990 avui posada en dubte per la inestabilitat político-econòmica russa.
 Descens del pes exportador de l’Àfrica  El manteniment d’Orient Mitjà com a font principal d’abastiment mundial.
 Paper emergent del petroli asiàtica, inclòs el Xinès.
Pel que fa als importadors cal destacar aquests trets:  EEUU es el major importador de petroli del món  El centre del sistema representa més de les tres quartes parts de les importacions  Est i sud-est asiàtic són els nous importadors de petroli  Àfrica i Amèrica Llatina han disminuït les importacions de cru per la crisis dels anys 80 8. La transició i el nou model energètic Les característiques del nou model energètic són:   Model energètic més variat: el petroli deixa de ser hegemònic. El desenvolupament tecnològic ha permès aconseguir els mateixos derivats del petroli a partir del carbó i sorres tot i que els baixos preus del petroli a les dècades dels 80 les han fet poc rentables. L’ús d’energia nuclear augmenta el seu pes a la producció d’energia elèctrica. S’han desenvolupat noves fonts d’energia no tradicionals com la solar, l’eòlica, geotèrmica, biomassa, obtinguda del mar. En tots casos proporcionen energia a escala reduïda o local.
Hi ha un millor aprofitament de l’energia hidroelèctrica en que l’oferta segueix essent important per algunes regions tant a nivell nacional com supranacional.
Model que incorpora l’estalvi i l’impacte mediambiental: després de la crisi de 1973-1975 els països van prendre consciencia del desaprofitament d’energia que s’havia assentat en el model de l’auge del petroli barato i el consum massiu d’electricitat. Desprès de la crisi es va donar importància a l’impuls a les tècniques industrials per a l’estalvi energètic i també el domèstic. Des de finals de la dècada dels 80, es para atenció a disminuir els efectes negatius del sofre i del CO2, de la contaminació urbana per l’ús massiu de l’automòbil...
15 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS   Model que incorpora un alt contingut tecnològic: entre 1977 i 1981 es va disparar l’ investigació en I+D per a energies renovables. Les petroleres es van ocupar d’invertir en tecnologia i reserves de les fonts alternatives al petroli, inversions realitzades per la pujada del preu del cru.
Model energètic que perpetua la profunda desigualtat centre perifèria i no pot abastir el consum mundial: el Centre va descobrir l’enorme dependència dels combustibles fòssils de la perifèria. Durant el període de transició cap al nou model energètic es va dissenyar una oferta pel centre i una diferent per a la perifèria de tal manera que la diferència s’accentua encara més. D’aquesta manera es transmeten a la perifèria els problemes mediambientals associats així com l’esgotament econòmic futur. El model d’abans era dissenyat per als del centre, no a escala mundial: no hi ha recursos energètics suficient.
L’augment del consum energètic en la perifèria es basarà en l’explotació de combustibles fòssils i només en la mesura que el centre els permeti accedir a les noves tecnologies energètiques de baix cost. Això suposaria un cost mediambiental important que tampoc pot permetre’s el planeta.
16 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS Agricultura i problemes d’alimentació mundials 1. La capitalització de l’activitat agrícola Agricultura i mode de producció L’activitat agrícola està caracteritzada per dos tipus d’aspectes:  Naturals: físics o biològics. Juntament amb l’ús dels animals, suposen unes limitacions intrínseques del desenvolupament de les forces productives en l’agricultura.
 Econòmics: els factors tecnològics referents a les tècniques de cultiu i aprofitament de la terra, modificació genètica... els factors referits a la propietat com les formes de propietat, possessió de la terra, mitjans de producció agrícola...
Aquest mode de producció està immers en el mode de producció general de la societat, que definirà els seus aspectes econòmics.
L’economia agrícola és l’activitat agrícola caracteritzada per unes determinades estructures de tinença de la terra i de control/tecnologia dels processos de reproducció biològica.
El desenvolupament agrícola configura el progrés en l’agricultura i tindrà lloc sempre en funció de la adequació entre les relacions econòmiques i l’estructura econòmica global de la societat.
Ka infraestructura agrícola influeix en l’estructura econòmica ja que proporciona la base alimentaria, matèries primeres... i perquè en funció de les relacions de propietat de inputs i outputs es defineixen les classes o subclasses socials que formen part de l’estructura econòmica.
L’economia agrícola està caracteritzada per dos factors:  Caràcter limitat/finit el que significa que sempre existirà certa dependència de la Naturalesa  Existència de propietat territorial que comporta a l’existència de la renta diferencial, un benefici que no procedeix del treball humà, sinó de les característiques naturals.
El paper de l’agricultura en el capitalisme Els canvis estructurals en l’economia agrícola van tenir un paper important en la transició cap el capitalisme ja que l’economia agrícola era la base econòmica de les societats precapitalistes. Els canvis estructurals es van realitzar a través de les revolucions burgeses antifeudals i es van aprofundir per mitjà de revolucions agràries.
Amb aquests canvis es va capitalitzar l’economia agrícola que va suposar:  Mercantilització ed la terra, dels mitjans de producció i dels productes fruit del treball agrícola. L’economia agrícola passa a ser abastadora de productes, de mercaderies per a satisfer les necessitats d’acumulació de capital.
17 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS  Desvinculació del camperol de la terra i dels mitjans de producció i implementació progressiva de la privatització i de l’assalarització.
 Divisió sectorial del treball més adequada a la acumulació de capital.
Les funcions de l’economia agrícola van variar segons les fases del capitalisme: en les dues primeres fases:  Abaratir el preu de les mercaderies-aliments com a béns salarials  Alliberar força de treball amb destí a l’industria  Proporcionar excedent i rentes d’origen no capitalista per a la reproducció capitalista  Convertir-se en un mercat i aprofundir el sector industrial i financer Aquest procés de capitalització implicarà:  Alt nivell de desenvolupament agrícola en els països capitalistes dirigit a augmentar la productivitat  Conflictives relacions imperialistes en competència per a matèries primeres i rentes agrícoles per enfortir l’acumulació en les metròpolis  Subdesenvolupament en les colònies  Relacions entre la burgesia i les classes terratinents.
La tercera fase és la revolució tecnològica centrada en l’agroindustria liderades per multinacionals que gestionen una nova divisió internacional de la producció agrícola.
2. Tipologia de les explotacions agràries Tipologia agrària en el Centro Es distingeixen tres tipus d’explotacions:  Les pròpiament capitalistes: es caracteritzen per la tendència al tamany òptim, la mecanització, l’elevat consum energètic i químic, la competitivitat basada en la màxima productivitat i en els preus, la tendència a la sobreexplotació i la acusada dependència del sistema financer. S’organitza de la mateixa manera que qualsevol empresa capitalista. Les característiques de l’ agroindustria són: o Existència d’un oligopsoni (demanda): grans empreses absorbeixen la producció de les petites.
o Existència d’un oligopoli (oferta) : grans empreses diversifiquen l’oferta cobrint tot el sector de l’alimentació.
o Caràcter mundial de la agroindustria: estandardització dels productes i homogeneïtzació dels gustos o Ús sistemàtic de pesticides, herbicides adobs químics...
o Manipulació genètica per millorar la rendibilitat o Mecanització màxima, informatització...
o Desvinculació de l’àmbit rural de l’explotació o Configuració e la empresa agrícola dominant com una gran corporació 18 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS El desenvolupament agrícola situa a aquesta com un sector més secundari que primari.
 Les explotacions mercantils simples: la figura de l’agricultor propietari i el propietari dels mitjans de producció i treballador dels mitjans. Respecte a l’economia capitalista es clarament de subordinació ja que: o La dimensió de l’explotació es menor o Té una productivitat més baixa o No pot competir amb els mateixos preus o La seva dependència industrial i financera es més acusada De la subordinació es deriva una inestabilitat permanent que exigeix ajudes i subvencions per part de l’Estat. Aquestes explotacions: o Cobreix necessitats del mercat local o Raons d’indole política, electorals...
o Ofereix qualitats diferents a la homogeneïtzació i estandardització o Cultures i tradicions d’aliments diferents  Les de subsistència o autoconsum: gairebé no existeix, es manté associada a l’explotació mercantil simple Tipologia agrària en la perifèria Procés diferent de capitalització  No es va produir una reforma agronòmica procedent de la revolució industrial  Les reformes agràries només es produeixes després de la 2a guerra mundial Com a herència de la fase colonial-imperialista hi ha dos economies agrícoles:  Latifundi d’exportació: o plantacions caracteritzades per el monocultiu . la propietat està concentrada en mans de la burgesia terratinent/capitalista de les multinacionals del centre  Explotació mercantil simple de subsistència: baixa productivitat i lligades a l’autoconsum i mercat local. Es exercitada per la majoria dels camperols pobres En la tercera fase capitalista hi ha una acumulació a escala mundial i aconsegueix unes funcions:  Producció de mercaderies exòtiques d’exportació  Estructura i nivell de salaris de subsistència avantatjosos per el capital de Centre com nacional  Existència de superpoblació permanent que permet un salaris nacionals menors  Generació d’ingressos per al consum importat de béns de luxe i dels excedents agrícoles del centre per a béns de subsistència 19 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS 3. La producció agroalimentària mundial Les principals característiques estructurals de la producció agroalimentària són:  El centre produeix i consumeix inputs industrials per a la agricultura.
L’economia agrícola perifèrica. Menys tecnificada te una menor productivitat excepte en les plantacions.
o El centre té en cultiu més terres que la perifèria en relació a la superfície terrestre o En la perifèria hi ha dos models d’ús de terres: els arrossars asiàtics (terres de regadiu) i a l’Àfrica i Amèrica Llatina són minoritaris.
o El centre només dedica una mínima part dels seus recursos a l’agricultura mentre que la perifèria és la més desenvolupada per la majoria de la població o Grans diferències en la possessió de mitjans agrícoles. La superpoblació relativa en l’agricultura de la perifèria és producte del no accés als mitjans de producció agrícola a escala mundial  Divisió internacional del treball. El centre produeix majoritàriament aliments.
La perifèria produeix matèries primeres agrícoles i productes exòtics qualificats com els “vicis i postres” del centre.
o La producció primària del centre s’ha enfrontat al problema cròmic dels excedents agrícoles i ramaders que han obligat a desenvolupar politiques reguladores de reducció de la producció i a una nova divisió internacional del treball agrícola o A la perifèria s’han desenvolupat un esforç considerable per augmentar els cultius i la seva producció agrícola tant d’aliment com de matèries primes per a l’exportació  El model productiu del centre està basat en un alt consum energètic i en una estandardització de la producció que tendeix a eliminar la diversitat biològica.
Amb la revolució verda va començar l’ús massiu de fertilitzants i el model energètic basat en el petroli a baix preu de tal manera que va resultar rentable econòmicament però deficitari energèticament. Un altre element fonamental és la manipulació genètica de llavors a animals buscant la màxima productivitat física i econòmica i resistència a les plagues. Avui dia hi ha limitacions a l’ús ja que suposa una pèrdua de biodiversitat genètica, degradació del terra per l’ús de fertilitzant...
20 TEMA 3: REPTES EN EL RECURSOS DEL SISTEMA: AGRICULTURA, POBLACIÓ I RECURSOS ENERGÈTICS 4. El comerç agroalimentari mundial Les característiques del comerç agroalimentari mundial són:  El comerç d’inputs i outputs agropecuaris tenen lloc majoritàriament entre països del centre  El comerç inter-centre està dominat per conflicte derivats del proteccionisme i el comerç centre/perifèria. És una competència intercapitalista en la que els capitalistes agrícoles més dèbils exigeixen una intervenció de l’Estat per salvar els interessos, i els capitalistes més forts de la agroindústria competeixen entre si per aconseguir més quota de mercat mundial. El proteccionisme del centre respecte a la perifèria es basa en les limitacions aranzelàries i no aranzelàries.
Les exportacions de matèries primeres i fruites es controlada per les economies centrals  La perifèria depèn cada cop més de l’ importació d’aliments per l’alimentació de la seva població.
5. El consum agroalimentari mundial La mala alimentació pot existir per:  Consum insuficient dels components alimentaris per mantenir una vida saludable (subalimentació i desnutrició)  Consum excessiu de calories proteïnes... (sobrealimentació)  Pel desequilibri entre els components nutricionals (malnutrició) El cas extrem de la situació de subalimentació es la fam que impedeix la subsistència física de les persones.
Mentre que en el centre la sobrealimentació es un problema sanitari i la industria de l’alimentació s’afanya en llançar al mercat productes que no engreixen, centenars de persones en la perifèria moren de gana o per alimentacions associades a la subalimentació.
Les poblacions de la perifèria aconsegueixen nutrició de producte vegetals mentre que el centre els productes animals els proporcionen gran part de les proteïnes i els greixos. Moltes de les carències de la perifèria és compensada amb ajudes alimentaries.
21 ...