Tema 1. Conceptes previs (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament
Profesor A.G.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej Tema 1. Conceptes previs 1.1.
Concepte i definició d’aprenentatge L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta (processaments psicològics, associacions, prediccions, canvis neurals etc.), resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals. No pot haver un canvi sense que s’hagi produït l’experiència.
Els canvis en la conducta poden presentar-se com a: - Aparició de conductes noves.
Desaparició de conductes.
Modificació de la conducta.
El canvi no sempre s’observa en la conducta però això no significa que no s’hagin produït. Pot ser que tinguem una dificultat per observar-los (ex. Diferència de milisegons en una cursa). Altres vegades pot ser que hi hagi una manca de motivació per realitzar la conducta i no realitzar-la.
Els canvis de conducta sense experiència prèvia no són deguts a l’aprenentatge.
L’experiència prèvia és imprescindible per l’aprenentatge.
L’aprenentatge es mesura per execució.
➢ Objectius de la psicologia de l’aprenentatge - A través de l’observació recopilar dades per definir amb precisió els fenòmens d’aprenentatge (descriure).
- Establir les causes de la conducta (explicar).
- Pronosticar una resposta en relació a un fet futur (predir).
- Alterar les condicions que se suposa que causen la conducta per modificar-la en el futur (controlar).
1.2.
Aprenentatge i execució Com podem saber si hi hagut aprenentatge? - L’execució és l’índex que ens permet inferir si hi ha aprenentatge.
L’execució és el conjunt d’accions o respostes observables d’un organisme en un moment concret. L’aprenentatge només el podem avaluar en funció del què fa el subjecte.
1 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej ➢ Experiment Tolman i Hoznick (1930) A l’experiment, Tolman i Hoznick van dividir rates en tres grups: 1) Sense recompensa.
2) Amb recompensa.
3) Recompensa a l’onzè intent.
A continuació, van exposar cada grup a 17 proves en un laberint de 14 opcions. Van mesurar el nombre d’errors, menys errors indicant més desenvolupament.
L’intent 11 tots els subjectes van trobar menjar. El grup C va presentar un canvi en l’execució a partir d’aquest moment.
Al dotzè intent, el segon grup havia millorat ràpidament i era millor que el primer grup.
Els investigadors van concloure que les rates del grup 2 no van poder haver après en un sol intent. S’havia après el recorregut però l’execució no ho mostrava. Si no haguessin après el laberint durant les 10 primeres sessions, s’esperaria que mostressin només una millora gradual al començar l’assaig 11.
1.3.
Aprenentatge i altres causes de canvi de conducta Poden existir canvis conductuals sense aprenentatge? Sí. Exemples: - Fatiga: Disminueix la conducta.
Alteracions de l’estat motivacional o emocional. Exemple: Si estic espantat, una cosa que faig és parar (hi ha una disminució de la conducta).
Maduració. Exemple: Bebès que aprenen a agafar el dit de la persona amb la mà.
Etc.
D’aquesta forma, doncs, no tots els canvis conductuals depenen de l’aprenentatge.
L’aparició d’una resposta dependrà de molts factors. Un exemple: Que anem a veure una determinada pel·lícula depèn: 2 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament - Oliwia Ciurlej De les ganes que tinguem de veure-la.
De l’esforç que requereixi arribar al cine.
De que tinguem diners.
De que tinguem temps lliure.
De que sapiguem com arribar al cinema (a no ser que es produeixi aprenentatge i coneguem el camí en concret).
Etc.
Un altre exemple seria: Quan en Miguel va néixer, els seus pares van observar que si li posaven un dit al palmell de la mà, sempre el premia amb força. Quan tenia tres mesos, els seus pares van notar que havia deixat de fer aquesta conducta. Aquí no és necessària l’experiència: en Miguel premia el dit dels seus pares com a reflex, però no va necessitar aprendre-ho.
Un segon exemple és que quan en Miguel tenia 11 mesos, mostrava un fort interès per acostar-se gatejant i tocar els endolls de casa seva. Un dia va tenir la mala sort d’introduir els dits a un endoll, rebent una forta enrampada. A partir d’aquell moment, va deixar d’acostar-se als endolls. En aquest cas, sí que hi ha experiència i, per tant, aprenentatge.
➢ Exemples sobre aprenentatge i altres causes de canvi de conducta - Aprenentatge: Aprendre a utilitzar una càmera fotogràfica.
- Maduració: Un nen deixa de tancar la mà quan sent pressió al palmell. No és resultat d’experiència.
- Fatiga: Disminució dels percentatges de detecció d’errors orogràfics d’un text després de portar un temps llarg fent la tasca. Canvi transitori.
- Alteracions: Si estic neguitós puc ser menys precís. Canvi transitori.
1.4.
- - Tipus d’aprenentatge Aprenentatge no associatiu: Habituació i sensibilització.
• Consisteix en la modificació d’una resposta reflexa.
o Habituació: Disminució de la resposta reflexa produïda per la presentació repetida de l’estímul.
o Sensibilització: Increment de la resposta reflexa produïda per la presentació repetida de l’estímul.
Aprenentatge associatiu: Condicionament clàssic (pavlovià) i condicionament instrumental.
• Condicionament clàssic o Aprenentatge associatiu.
o S’aprenen relacions de predicció entre dos o més fets.
3 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej o Canviem la conducta en base a la relació apresa: aparició de respostes noves a determinats estímuls.
o L’aparició de la resposta condicionada (RC) evidencia l’establiment de l’aprenentatge.
o Estímul neutre → Estímul incondicionat o Adquisició del condicionament clàssic salival • o Algunes aplicacions del condicionament clàssic ▪ Tractament de fòbies: el contra condicionament, la dessensibilització sistemàtica, el flooding, etc., estan basats en el condicionament clàssic.
▪ Condicionament de la resposta immunològica (permet l’administració de menors quantitats del fàrmac actiu).
▪ Publicitat. Situar un objecte desitjat al costat de l’objecte que volem vendre.
▪ Etc.
Condicionament instrumental o Aprenentatge associatiu.
o S’aprenen relacions de predicció entre resposta i conseqüències: aprenem a controlar certs aspectes del medi mitjançant la nostra conducta.
Ex. La gàbia de Skinner → Es prem una palanca (conducta) i apareix el menjar (conseqüència). Això provocarà que aquesta conducta serà més freqüent, més forta.
o La conseqüència de la conducta provoca un canvi en la seva probabilitat de presentació.
o Algunes aplicacions del condicionament instrumental → El condicionament instrumental ha mostrat la seva utilitat en diversos àmbits: ▪ Escola: Aprenentatge programat.
4 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament ▪ ▪ ▪ ▪ Oliwia Ciurlej Esport: Arribar a una meta reforçant petites aproximacions.
Entrenament d’animals per ajuda a deficients (gossosguia), a bombers (rescat de persones), policia (drogues), etc.
Moldejament de conductes senzilles en persones amb minusvàlides.
Etc.
5 ...

Tags:
Comprar Previsualizar