Lliurament 1 (2013)

Ejercicio Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Bioquímica II
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 19/10/2014
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Bioquímica II - Grau Bioquímica. Treballs Campus Virtual. Curs 2013-2014.
Lliurament – 1.
Cognoms i Nom (En aquest ordre): González Galego, Judit Data: 18/11/2013 Els alumnes enviaran les respostes per mitjà de l’eina Lliurament de treballs de Campus virtual. Les respostes s’han d’incorporar en el present document Word, que serà l’arxiu que s’enviarà preferentment en versió pdf. Només s’acceptarà una única tramesa de respostes per alumne. Cal recordar que aquesta aplicació no permet el lliurament d’arxius fora del termini establert.
Data límit de resposta: 18 de novembre de 2013, a les 23:59.
Part 1. Qüestionari tipus test.
Contesta, amb resposta raonada, a les següents preguntes tipus test.
En cada pregunta només es pot donar una resposta. A continuació cal escriure una breu justificació de la resposta (màxim 3 línies). Recordeu que cal repetir el nom de l’alumne i el resum de les respostes al quadre que s’inclou al final del document.
El pes d’aquesta part és d’un 60% de la qualificació del primer treball per Campus virtual. Aquest 60% estarà repartit a parts iguales (30% cadascun) a que s’hagi marcat la resposta correcta i al raonament que es faci de cada resposta.
Pregunta nº 1 Resposta correcta: c Raonament: sabem que el canvi d’energia lliure per la reacció A + B  C+ D està determinat per la formula ∆Gº= ∆G º’+RTln([C][D]/[A][B]) de manera que depèn de la concentració tant de substrats com de productes i per tant és la resposta correcte.
Pregunta nº 2 Resposta correcta: b Raonament. La fosfolipasa C hidrolitza fosfolípids de la membrana per donar lloc el DAG i el IP3, que activen la PCK. A més, aquesta necessita de calci per activar-se i aquest prové d’una sortida de calci del retincle endoplasmàtic promoguda per IP3.
Pregunta nº 3 Resposta correcta: b Raonament: Quan la concentració de glucosa en sang és alta el pàncrees allibera insulina, que actua amb el seu receptor en múscul el que provoca que aquest sigui mobilitzat des de vesícules de la cèl·lula a la membrana, per captar més glucosa.
Pregunta nº 4 Resposta correcta: d Raonament: La glucoquinasa (hexoquinasa de tipus 4) és un isoenzim de la hexoquinasa que s’expressa en fetge i no en múscul, on s’expressa la hexoquinasa de tipus 1.
Pregunta nº 5 Resposta correcta: c Raonament: Durant la glucòlisis, en la reacció entre el gliceraldehid 3-fosfat i el 3fosfoglicerat no es produeix la oxidació de NADH a NAD+ sinó que es produeix el contrari, el NADH és alliberat i el NAD+ és consumit.
Pregunta nº 6 Resposta correcta: c Raonament: Sabem que el glucagó provoca l’activació de la proteïna quinasa A (PKA) el que genera la fosforilació de la PFK2 el que provoca la seva inactivació i l’activació de la funció FBPase 2 el que afavoreix a la gluconeogènesis, per tant, inhibeix la glucòlisis.
Pregunta nº 7 Resposta correcta: b Raonament: En la via de les pentoses fosfat es genera NADPH en la reacció que converteix la glucosa 6-fosfat en 6-fosfoglucano-ɗ-lactona i aquest permet que el glutatió passi de la seva forma oxidada a la reduïda, capaç de controlar l’estrés oxidatiu.
Pregunta nº 8 Resposta correcta: c Raonament: Sabem que la glicogen sintasa és un enzim amb diferents graus de fosforilació, quan està fosforilada està inactiva mentre que quan està desfosforilada és activa. La responsable de la fosforilació són diverses proteïnes quinases.
Pregunta nº 9 Resposta correcta: d Raonament: Sabem que el complex piruvat deshidrogenasa està format per tres enzims diferents (E1,E2,E3) que s’expressen en quantitats diferents, dels quals E1 és el més abundant.
Pregunta nº 10 Resposta correcta: d Raonament: El glutamat pot ser transformat en α-cetoglutamat, que generarà oxalacetat, que al sortir del cicle de Krebs generà PEP que permet formar glucosa, de manera que pot contribuir a la gluconeogènesis.
Resum global de les respostes Resposta a la pregunta nº Cognoms i nom: Gonzàlez Gallego, Judit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 c b b d c c b c d d Part 2. Interpretació de cassos pràctics o de problemes: Preguntes d’integració de conceptes i interpretació de cassos pràctics (Proves de maduresa).
1- L’hiperinsulinisme (augment de la concentració d’insulina a sang), causat per la injecció d’una dosi excessiva d’insulina, pot causar dany cerebral. Quins són els teixits i els mecanismes (enzims, transportadors o proteïnes moduladores) responsables d’aquest efecte i per què? En condicions normals la insulina és secretada pel pàncrees quan els nivells de glucosa en sang són alts. Aquesta insulina el que provoca és que canvia la quantitat de transportador GLUT 4 expressat en múscul, que permet interioritzar molta glucosa (ja que, els nivells són alts) i per tant, retornar els nivells de glucosa en sang al seu estat basal.
En un cas d’hiperinsulinisme, és a dir, que s’allibera molta insulina sabem que la glucosa en sang serà interioritzada pel múscul gràcies a l’acció del transportador GLUT4 de manera que els nivells de glucosa en sang cauran, seran més baixos del normal. En èpoques de dejuni (entre d’altres) les neurones s’alimenten únicament de glucosa i per tant, si aquesta és sempre emmagatzemada pel múscul les neurones no tindran suficient glucosa el que provocarà un dany cerebral ja que sabem que el transportador GLUT 3 (s’expressa en cervell) variarà la seva velocitat en funció de la concentració de glucosa, que serà més petita ja que la seva Km és de 1mM i la concentració basal estarà per sota de 4mM el que no permetrà contrarestar l’efecte i produir el dany cerebral esmentat anteriorment.
2- Els pacients afectats de glicogenosi tipus Ia (de von Gierke) no expressen l’enzim glucosa 6-fosfatasa. Aquests pacients presenten una forta acumulació de glicogen hepàtic, una marcada hipoglucèmia entre àpats i una concentració elevada d’àcid làctic en sang (acidosi làctica). Per què? Una persona que no expressa l’enzim glucosa 6-fosfatsa en fetge sabem que la degradació de glicogen en el teixit adipós no podrà ser convertida de glucosa 6-fosfat a glucosa i per tant, no anirà a la sang per mantenir els nivells basals de glucosa entre àpats de manera que, el pacient patirà una hipoglucèmia (falta de glucosa en sang) i una acumulació de glicogen en el fetge ja que aquesta glucosa 6-fosfat que no pot ser convertida en glucosa serà convertida novament en glicogen, generant-se així un cicle entre la degradació i formació de glicogen.
En concentracions sanguínies baixes de glucosa es secreta glucagó per acció del pàncrees el que generarà en el fetge la mobilització de glicogen per obtenir glucosa 6fosfat (aquesta opció només afavorirà al fet explicat anteriorment) i la gluconeogènesis per generar glucosa, que sortirà a la sang per mantenir els nivells de glucosa constants. Aquesta glucosa serà captada per múscul, un dels principals responsables de retirada de la glucosa en sang, que generarà la glucòlisis fins a fermentació làctica, el que generà àcid làctic que sortirà a la sang, serà captat pel fetge i es tornarà a convertir en glucosa (cicle de cori) , el que permetrà obtenir energia al múscul tot i que els nivells de glucosa en sang siguin baixos (el múscul elabora la fermentació per poder regenerar la glucosa ja que si elabora el cicle de Krebs perd carbonis).
3- El fort consum d’energia per l’exercici aeròbic requereix un increment en la concentració d’oxalacetat mitocondrial a múscul. Explica per què cal aquest augment i quina és la font (glùcids, àcids grassos o aminoàcids) i via metabòlica que proporciona aquest increment d’oxalacetat en aquestes condicions.
Sabem que l’oxalacetat és el producte i el substrat del cicle de Krebs de manera que cal aquest augment perquè el múscul generi més energia i per tant, pugui seguir amb l’exercici. Aquesta formació de l’oxalacetat es dona per l’enzim PEP carboxiquinasa que es troba en mitocondri i afavoreix la via de la gluconeogènesis de manera que a partir de glúcids, com és el piruvat, es generarà oxalacetat amb un consum de GTP el que permetrà al múscul generar un exercici aeròbic més prolongat.
...