Tema 16. Farmacologia del receptor serotoninèrgic (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia Tema 16. Farmacologia del receptor serotoninèrgic La serotonina és una substància vasoconstrictora que va ser trobada en el sèrum i va ser identificada quimicament l’any 1948 amb el nom de 5-HT (5-hidroxitriptamina). La trobem en concentracions elevades en la paret de l’intestí (en les cèl·lules enterocromafins es troba el 90% de la serotonina), sang (plaquetes), SNC.
La serotonina és un transmissor del SNC i es troba en concentracions elevades sobretot en neurones de regions del mesencefal.
Es troba present en la dieta però en gran part es metabolitza abans d’arribar al torrent sanguini. La serotonina que té l’organisme es sintetitza a través d’una serotonina endogena i s’origina per biosintesi mitjançant una via semblant a la de la noradrenalina excepte perquè l’aminoàcid precursor és el triptofan enlloc de la tirosina. El triptofan es converteix en 5-hidroxitriptofan mitjançant una triptofan hidroxilasa. Això passa en eles nruones i les celules enterocromafins però no en les plaquetes.
A traves d’una descarboxilasa és transforma en serotonina.
Les plaquetes i les neruones tenen alta fnitat per la serotonina. La degradació es produeix a través d’una monoaminooxidasda produit com a producte final el 5- hidroxiindoleacetic.
Mesurant aquest producte final podem saber la quantatita de serotonina que s’esta formant en l’organisme.
Classificació dels receptors 5-HT Es coneixen 15 subtipus de receptors que es divideixen en 7 subclasses (5HT1-7). La 5HT3 és un recpetor acoblat a un canal iònic controlat pel sodi. La resta són receptors acoblats a proteïnes G.
130 Farmacologia Els receptors 5HT1 es localitzen fonalmentalment en l’encèfal, en el SNC. El seu subtipus es diferencien en funcio de la seva distribució regional i de la seva especificitat farmacologica. Actuen com a receptors presinaptics inhibidores i estan lligats a la inhibició de l’adenilat ciclasa.
El receptor 5HT1A és important en el cervell i es creu que té força relació amb l’estat d’ànim i amb la conducta. El 5HT1D s’expressa basicament als vasos sanguinis cerebrals i es la diana del sumatriptan que s’utilitza per tractar les crisis agudes de migranya.
El receptor 5HT2 són importants en la periferia. Els efectes de la serotonina sobre el muscul llis i les plaquetes es conegut de fa molts anys i esta mediat per receptors 5HT2. El subtipus 5HT2A és el més important. La funció fisiologica dels receptors 5HT2 en condicions fisiologqiues normals es molt poca pero es torna important en situacions patologiques com és la trombosi vascular i l’asma perquè produeixen una contracció del múscul llis important (intestinal, bronquial…).
Els receptors 5HT3 es localitzen fonamentalment a la periferia , especialment a les neurones sensitives nociceptives on produeixen un important efecte excitador. També es localitzen al SNC.
Basicament es troben a l’àrea postrema de l’encefal que es una àrea que interve en el refelx del vomit i per tant els antagonistes 5HT3 s’utilitzen com antiemètics.
Els receptors 5HT4 també es troben en l’encèfal i en organs periferics, sobretot a l’aparell digestiu, bufeta i cor. La seva principal funció fisiologica es la estimulació del peristaltisme intestinal, augmenta la velocitat digestiva.
Efectes fisiològics - Aparell digestiu: la serotonina porta a terme diferents accions en el sistema gastrointestinal. La serotonina desencadena un increment de la motilitat intestinal, reflexes secretors i peristàltics.
- Múscul llis: en moltes espècies encara que en humans només en certa mesura, el múscul llis es contreu per la 5HT.
- Vasos sanguinis: l’efecte de la serotonina sobre els vasos sanguinis depen de la mida del vas i l’espècie animal.
Normalment els grans vasos (arteries i venes) es contreuen per la 5HT, que és una acció directa sobre les cèl·lules llises vasculars i està mediada per receptors 5HT2A. Si activem els recpetors 5HT1 s’ha demostrat que també provoca contracció dels grans vasos intracranials.
La 5HT també pot provocar vasodialtació en actuar sobre les cèl·lules endotelials on hi ha oxid nitric i també en part a l’inhibir l’alliberament de noradrenalina per les termainacions nervioses simpàtiques.
Primer veuriem un augment de la pressió arterial (vasoconstricció) i despres una baixada de la pressió arterial per aquesta vasodilatació arteriolar.
- Plaquetes: la serotonina provoca agregació plaquetaria mitjançant els receptors 5HT2A. Les plaquetes que es van acumulant formant l’agregació, alliberen més serotonina i això fa que augmenti més el nombre de pla quetes i així fins que es forma un trombo.
- Terminacions nervioses: La serotonina estimula les terminacions nervioses nocicpetives que provoquen que es noti la sensació de dolor. Aquest efectes està mediat pels receptors 5HT3. De fet si injectem subcutaniament serotonina provoquem dolor.
131 Farmacologia Les principals funcions fisiologiques de la serotonina les dividim entre el SNC i el SNP: - SNP: la serotonina provoca un augment del peristaltisme intestinal, vomits, agregació palquetaria, mediació inflamatoria i també sensibilització dels nociceptors.
- SNC: provoca efectes molt dispars. Es controla la gana, el son, l’estat d`ànim i produeix així augment de la perceptció del dolor i del plaer.
Participació de la serotonina en els processos patologics - Migranya: la migranya és un trastorn neurologic que afecta entre el 10-15% de la població. És més frequent en les dones que en els homes. Es defineix com una malaltia cronica familiar ja que s’ha demostrat que el 70% dels malalts te antecedents familiars.
La migranya consisteix en atacs recurrents de mal de cap, pulsatils , unilaterals, molt variables en quan a intensitat, durada i frequencia. Generalment aquests mal de caps van associats a nàusees i vomits.
Pot arribar a durar 3 dies. No es sap molt bé com es produeix.
El primer episodi de migranya pot apareixer a qualsevol edat pero el mes comu es que aparegui durant la adolescencia.
Els atacs de migranya mes forts i frequents apareixen entre els 35 i 45 anys. I despres els atacs van disminuint progressivament amb l’edat.
En general la migranya es classifica en dos grups: les migranyes amb aura i sense aura. Amb aura vol dir que abans que la persona tingui mal de cap veu com espurnes però la més frequent es la migranya sense aura (80% de les migranyes).
Existeixen molts desencadenants de la migranya com pot ser esdeveniments i problemes psicologics, canvis de pressió atmosferica, canvis neuroquimics i neuroendocrins.
La patologia de la migranya sembla estar mediada per l’activació del sistema trigemino-vascular que està composat pel gangli trigemin, pels grans vasos que reuglen el flux cerebral i els petits vasos presents en les meninges.
Una disminució dels nivells de serotonina en sang i un augment del metaboit de la serotonia (acid 5hidroxiindoleacetic) produida migranya. L’administració de manera intravenosa de la serotonina es capaç de fer desapareixer el mal de cap.
Farmacs antimigranyosos - Analgesics: acid acetilsalicilic o paracetamol que es poden combinar amb metoclopramida que és el primperan.
L’ergotamina i el sumatriptan que són agonistes 5HT1D, bloquegen la transmissió nerviosa trigeminal.
- Profilaxis: tenim blocadors beta-adrenergics com el propranolol o metoprolol (no es sap molt bé com funcionen, l’antagonista 5HT2 (cipropetadina), tenim antidepressius tricíclics com l’amitriptilina, la clonidina que és un agonista dels receptors d’alfa2-adrenergisc i per ultim els antagonites del calci com el verapamil que redueixen la frequencica dels atacs de migranya.
Són farmacs de diferents grups però no tenim un farmac que sigui 100% eficaç.
132 Farmacologia Altres processsos patològics on s’implica la serotonina - Bulímia nerviosa - Demència (depressió , ansietat, agitació i agressivitat) - Síndrome carcinoide: és un trastorn associat a tumors malignes de les cèl·lules enterocromafins. Aquests tumors es localitzen principalment en l’intestí prim i al colon i segreguen quantitats molt elevades de serotoinina i altres substnacies com al substancia P, prostaglandines, bradicina… Els simptomes mes comuns son sufacions, diarrea, broncoconstricció i hipotensió. Aquest síndrome es diagnostica molt facilment nomes determinant l’excreció orinaria del principal metaoblit de la serotonina (acid 5-hidroxiindoleacetic).
La serotonina és un neuromodulador de la gana. S’ha observat que una reducció de l’activitat serotorinergica, incrementa la ingesta de menjar. Mentre que l’augment de l’activitat serotorinergica produeix l’efecte oposat.
Farmacs que modifiquen la funció serotoninergica La serotonina no té cap utilitat terapetucia coneguda per ella mateixa pero diferents compostos poden unificar les nivells de serotonina endogena, poden actuar cocm agonistes o antagonites o també poden bloquejar els seus efectes sobre els receptors.
Sobre els agonistes dels receptors 5HT1D com el sumatriptan s’utilitza en el tractament de la migranya. Els agonistes 5HT1A com la buspirona s’utilitzen per tractar l’ansietat.
Els antagonistes dels receptors 5HT2 com la dihidroergotamina que s’utilitza en la profilaxis de la migranya o la ciproheptadina que s’utilitza pel tractament del síndorme carcinoide (per millorar els simptomes) i també en la profilaxis de la migranya.
Els antagonistes dels 5HT3 com l’ondansetrón que s’utilitzen com antiemètics i especialment per controlar les nàusees i els vòmits greus que es produeixen durant la quimioterapia.
Els agonistes dels recpetors 5HT4 com la metoclopramida que es poden utilitzar en diferents trastorns gastorintesintal pel seu augment de la motilitat i antiemetic.
També tenim els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS) com la fluoxetina que és utilitzada de manera molt freqüent com antidepressiu.
133 ...

Comprar Previsualizar