Lliçó 8: El dret de la Unió Europea i la seva aplicació (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Lliçó 8. El dret de la Unió Europea i la seva aplicació 1. Fonts de l’ordenament jurídic de la UE (segons le jerarquia): 1) Dret primari/originari. Compren a. Tractats originaris b. Tractats de revisió (totes les modificacions que s’han fet en els tractats originaris) c. Tractats d’adhesió: quan un Estat o varis s’adhereixen d. Carta dels drets fonamentals de la UE Tenen una duració il·limitada en el temps. I, amb el de Lisboa, també permet retirar-se un Estat, el Tractat s’anomena “retirada”. Quan es deixa de formar part d’un tractat s’anomenarà “denúncia”.
En principi s’apliquen a tot el territori de la UE, però en alguns casos s’aplica a un règim especial indicat pel TFUE, per exemple a Ceuta, Melilla o Canàries.
2) Principis Generals del Dret (dret no escrit) a. Dret internacional: exemple pp igualtat estats, etc b. Dret intern: exemple pp de proporcionalitat, seguretat juridica, etc c. Pròpiament comunitari: no hi ha massa, s’ha de diferencia els qeu són pp generals del dret comunitaris i els estructurals de la UE, exemple pp equilibri institucional.
3) Dret resultant de les obligacions internacionals de la UE És el dret resultant dels Tractats Internacionals que fa la UE. S’estableix que aquests tractats vincularan la UE i els Estats membres. exemple: acords d’associació (OI i Estats) 4) Dret derivat Es el dret que s’adopta en funció de les seves competències i les diferents institucions comunitàries (IMPORTANT).
a.
Actes típics (art 288 TFUE) i. Obligatoris/vinculants (més importants): normalment seran fruit d’actes jurídics legislatius. Però també poder ser produits per actes no jurídics legislatius, els casos els quals la Comissió té determinades competències delegades; o actes d’execució adoptat per la Comissió i Consell 1. Reglaments: és l’instrument més agressiu, unifica la legislació en un determinat tema. Solen ser de matèries de competència exclusiva 2. Directives: deixen més maniobra perquè els Estats són els que prenen les decisions permanents per arribar a complir els resultats marcats.
EXEMPLE: Si es té un reglament es pot al·legar perquè té efecte directe, però la directiva, en teoria, no té efecte directe fins que s’hagi desenvolupat. Però si els Estats no la desenvolupen o ho fan malament, el Tribunal ha reconegut excepcionalment efecte directe (la pot invocar directament).
3. Decisions ii. No obligatoris: 1. Recomenacions: dóna pautes de comportament, no obligatòries en principi, però poden tenir importants efectes imperatius 2. Dictàmens b.
Actes atípics, no estan previstos en el TFUE. Soft-law, tenen uns efectes jurídics, una estructura i denominació molt diversa (d’entrada no se sap). EXEMPlE: els actes interns de les diferents institucions NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Àmbit d’aplicació Obligatorietat Aplicabilitat efecte directe Abast general En tots els seus elements Sí Directives Estats membres destinataris Arribar als resultats fixats No Decisions Estats o particulars destinataris; o destinataris abstractes En tots els seus elements Sí Reglaments 5) Política Exterior Sociació Comuna (PESC) Són tota sèrie d’actes molt difusos. El Consell adoptàra normatives PESC.
6) Jurisprudència No és font del dret comunitari, però cal dir que el Tribunal de Justícia de la UE ha jugat un paper important en les competències i en els principis generals. No ha creat els principis pero els ha reunit.
2. Els principis rectors Principi d’aplicació inmediata: el Tribunal Europeu (principi de premacia i efecte directe).
L’acte s’aplica de forma directa per part de l’ordenament jurídic dels Estats membres.
Efecte directe: casos en els quals la norma té unes característiques que els particulars poden invocar de forma particular de forma vertical o horitzonal.
El dret primari pot tenir excepcionalment efecte directe Principi de premacia: publicat per sota de la normativa interna inclós per sobre de la Comissió Europea 3. Mecanismes de col·laboració i control del compliment del dret UE Mecanismes per controlar el correcte compliment de les normes de la UE.
Mecanismes jurisdiccionals: poden ser via Tribunal Intern o Tribunal de Justícia de la UE (són qui defensen la legalitat)  Competència contensiosa S’estableix un procediment normal, una fase escrita, oral. Les sentències es voten per majoria, i no hi ha específicats els vots dels participants, per eveitar el desprestigi dels votants.
 Recurs incompliment (davant de Tribunal de Justícia) Les qüestions importants las coneix el TJ (màxima autoritat). Aquest recurs serveix per controlar als Estats i el seu compliment a la UE.
Legitimats només ho poden fer:   Comissió Estats membres NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Hi ha diferents fases per realitzar el recurs: A. Fase pre-contenciosa: la Comissió detecta un incompliment i realitza un advertiment a la Institució (si l’Estat accepta cap problema).
Si l’Estat no respecta l’advertiment, la Comissió realitza un dictamen motivat B.
Fase contenciosa: davant de Tribunal. La sentència es obligatòria per adoptar aquella mesura.
Si l’Estat accepta (que és normalment el que succeix) finalitza. Si no accepta, se li imposa una multa al Estat, que pot ser de 2 maneres: coercitiva (es va augmentar la multa a mesura que pasa cada dia sense haver complit la mesura) i a preu fet (un total a pagar).
Una persona física o jurídica pot realitzar aquest recurs a través del tribunal intern o a través del defensor del poble.
 Recurs anul·lació (davant de Tribunal General) Legitimats que poden imposar un recurs de anul·litat davant el Tribunal són:  Consell  Comissió  Estats membres  Tribunal de Comptes  Banc Central Europeu  Parlament  Comité Regions No han de demostrar davant del Tribunal simplement han de demostrar 2 requisits:   L’Acte l’ha d’afectar individual i directament Que són destinataris del acte Persones que no tenen legitimitat tota persona física o jurídica.
Els efectes de la sentència és la declaració de nul·litat total, o també declarar la nul·litat parcial. En principi, nul·litat – té efectes ex tunc, des de el començament de l’acte s’ha de tornar a la situació anterior. Això pot provocar molts problemas a la institució. (retroactivitat)  Recurs inactivitat (davant de Tribunal General) Una institució ha de realitzar un acte i no ho fa. Es pot demandar per aquesta inactivitat.
Legitimats (actors legitimats) per imposar aquest recurs són:  Consell  Comissió  Parlament  Estats membres  Tribunal de Comptes Les persones físicas o jurídiques han de demostrar que són destinataris d’aquell acte.
Efectes de la sentència, obligarà a la institució a que actuïi.
 Responsabilitat extracontractual  Excepció il·legalitat  Competència prejudicials (davant de Tribunal de Justícia) Són molt importants. Un Tribunal interne segueix un procediment, pot ser d’Ofici o Instancia de part.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Les preguntes que es poden realitzar són 2: Validesa de la disposició Interpretació de la disposició El jutge intern, para el procés li pregunta al Jutge de la UE. Tot allò que digui i decisions que adopti el jutge de la UE, vincula al jutge intern, per tant, aquest ha de seguir el que li exposa el jutge de la UE. Té efectes generals (erga omnes) tots els jutges es veuran afectats.
 Competència consultiva (davant de Tribunal de Justícia) Són els dictamens que realitzen el TJ, aquest dictamen serà obligatori i s’haurà de complir. Legitimats per demanar el dictamen al TJ són: - Estats Consell Comissió Parlament Europeu  Competència arbitrària Mecanismes no jurisdiccionals: no intervé el Tribunal, per això s’anomenen no jurisdiccionals.
Com a persona física o jurídica, pots reclamar que s’ha violat un dels drets fonamentals i es pot anar per aquestes 3 vies:  Queixes davant la Comissió: queixa davant la Comissió, quan consideri que un Estat membre estigui incompliment una norma de la UE. La Comissió, si ho estima oportú pot iniciar un procediment pre-contenciós contra aquell Estat per violació de la UE.
 Accés al Defensor del poble: qualsevol ciutadà comunitari o resident, pot dirigir-se al defensor del poble en els casos de la mala administració a l’acció de la UE. Exemple: abús autoritat, irregularitats admin, falta informació, etc.
 Petició davant Parlament Europeu: qualsevol ciutadà o resident, pot reclamar davat la Comissió de peticions del Parlament Europeu i llavors, aquesta Comissió pot demanar a la Comissió Europea que investigui sobre el problema ...