CLASE 7 DRET ADMINISTRATIU TEMA 2 2.7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj 7.- Altres fonts del Dret administratiu: el costum, els principis generals del dret i la jurisprudència La resta de fonts que son importants pel dret administratiu són: El costum en dret administratiu es una font molt secundaria: la seva importància respecte de la norma escrita (el dret positiu) no es pot comparar.
El dret administratiu es un dret escrit que es concreta en normes. I la prevalença de la norma fa que no es pugui arribar a oposar mai el costum a la norma escrita ( això no s'admet a dret administratiu) Però hi ha algunes situacions jurídiques a les quals si que s'aplica el costum, sobretot en els casos d'aquells bens públics que es denominen bens comunals ( bens que pertanyen als veïns d'un municipi i que aquests veïns poden explotar la fusta,els derivats com la resina etc.
La pròpia llei ens diu que en defecte de norma escrita (legal o reglamentaria) s’aplicarà el costum del lloc.
Però es tanta la propensió del dret administratiu de materialitzar-se en normes escrites que fins i tot molts d'aquests costums han estat objecte d'articulació en un reglament i per tant s'aplica aquest si esta escrit amb preferència a la norma no escrita.
Però també hi ha llocs on el costum no escrit ni compilat continua no aplicant-se, perquè el propi dret administratiu li dona aquesta funció es a dir, hi ha una remissió de la llei o el reglament al costum no escrit.
Nomes en aquests supòsits es pot invocar el costum com a font del dret.
No hem de confondre el costum amb els denominats precedents administratius, que amb un cert mimetisme/ imitació del dret anglosaxó de vegades s'han volgut elevar de categoria, i dir que si l'administració ha actuat durant un temps determinat sobre una mateixa matèria d'una manera uniforme, aquesta practica/reiteració constitueix un precedent i per tant aquest precedent es pot invocar ( això es veritat però matisant-ho, perquè l'administració no esta lligada per la seva pròpia actuació en aquest sentit, i per tant si en un moment determinat entén que ha de prendre un altre orientació sobre el tractament d’aquella matèria /d’aquells casos o pot fer amb absoluta tranquil·litat sempre que s'ajusti al pp del dret. I l'únic deure que li imposi al ordenament jurídic es que motivi perquè s'aparta d'aquell criteri: que justifiqui amb fets o explicacions perquè pren un altre criteri que el pres fins aquell moment) Si que tenen bastanta influencia els principis generals del dret: uns son presos o adoptats des de el dret privat (fins i tot del dret roma en els seus inicis) i d'altres han estat elaborats per la pròpia doctrina administrativa i especialment per la jurisprudència. (es impossible enumerar tots aquests principis: equitat en l'aplicació del ordenament jurídic, etc) → una sèrie de principis que serveixen de vegades per atemperar/adaptar l’aplicació de la norma escrita a un cas concret.
Això es veu en un cas molt clar en l'àmbit de l’administració local en el qual regeix el principi de que les entitats locals han d'escollir sempre el mitja d’intervenció en les activitats dels particulars menys restrictiu de la llibertat individual.
Però clar, els principis generals del dret per un apart han estat molt estudiats i elaborats per la doctrina i per la jurisprudència, i per altre part, els principis generals del dret se’ls ha d'omplir de contingut, i per tant se’ls ha de justificar en cada cas perquè s’aplica aquell principi quan es fa aplicació en un cas concret de la norma escrita ( o fins i tot del costum no escrit si fos el cas) En canvi la jurisprudència te un sentit molt important en l’àmbit del dret administratiu, i això ve donat per varies raons: el dret administratiu va ser en gran part creació de la jurisprudència del consell d'estat francès i per tant aquesta jurisprudència ha influït de forma determinant en tots els països que han seguit el sistema de dret administratiu ( el sistema francès) també això ha passat a Espanya, sobretot quan amb la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa de ... (any en data, no és rellevant)es va començar a normalitzar determinades situacions jurídiques malgrat el regim que hi havia en aquell moment.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj La jurisdicció contenciosa administrativa va ser durant molts anys molt curosa dels drets dels administrats i va intentar protegir-los en la mesura possible, de tal manera que molts dels principis que estan recollits a la constitució com a drets i llibertats de caràcter fonamental o no ja havien estat elaborats i formulats d'alguna manera per part de la jurisdicció contenciosa administrativa, a mes a mes, la jurisdicció contenciosa administrativa no solament produeix cada dia jurisprudència ( que es evident) i per tant aquesta jurisprudència pot ser invocada davant de l’administració i dels propis tribunals. Aquesta jurisprudència té a més a més 2 grans vessants o variants: el dret estatal i el dret autonòmic.
El dret estatal li correspon interpretar-lo en ultima instancia en el tribunal suprem, en canvi l’ interpretació del dret autonòmic de cadascuna de les comunitats s'atribueix als tribunals superiors de justícia de cadascuna de les comunitats, el TS no entén normalment de dret autonòmic, per tant hi han 2 àmbits jurisprudencials separats.
Si en canvi que el Tribunal Suprem (TS) li correspon en tots els casos fixar el que s'anomena doctrina legal.
Estem en el àmbit de recurs de cassació en interès de llei que encara esta vigent i que es dirigeix a la interpretació de les normes que s'han utilitzat per resoldre un cas concret.
[ex: en un recurs contenciós administratiu, art 100 de la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa; es dicta una ST → aquesta ST entén l'administració pública que és errònia, o que perjudica els interessos generals / públics Llavors l'administració pot interposar el que se’n diu el recurs de cassació en interès de llei demanant-li al TS que digui / es pronuncií sobre si entén que l'aplicació que s'ha fet del dret en aquella ST es o no errònia / lesiva pels interessos públics.
Si el TC entén que es donen aquestes circumstancies i per tant, entén que la ST que se li posa a la seva consideració incorreix en aquests errors o lesions dels interessos públics, dicta una ST explicant perquè entén que això es d'aquesta manera i fixant la doctrina legal, es a dir: el TS diu, aquesta norma legal reglamentaria s'han d'interpretar de la següent manera, i fixar la interpretació → aquesta fixació de la interpretació és el que s'anomena la doctrina legal.
Aquestes ST son publicades al butlletí oficial del estat, i a partir d'aquell moment tots els tribunals inferiors al TS han d'aplicar aquella doctrina legal si se’ls sotmet a aquella consideració un cas igual.
I amb la ST que va pronunciar el tribunal i que el suprem entén que no s’ajusta a la regla de interpretació que fixa la doctrina legal queda igual, no li passa res, encara que sigui errònia → en el àmbit autonòmic funciona igual en e dret autonòmic, l'únic que passa es que la resolució no correspon al tribunal suprem sinó al tribunal superior de justícia d'aquella comunitat ] Això ens porta a que la jurisprudència contenciosa administrativa no es nomes una regla d’interpretació del ordenament jurídic, no es nomes un instrument que es pot invocar quan estem davant d’un tribunal per fonamentar les al·legacions de les parts; en determinats supòsits quan s'ha fixat doctrina legal la observança de la jurisprudència es obligatòria, i per tant d’aquell ve la importància que en determinats supòsits pot tenir aquesta font del dret en l’àmbit del dret administratiu.
...