tema 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 23/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

coromines apunts

Vista previa del texto

TEMA 1 L’ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ. COMUNICACIÓ HUMANA L’àmbit de la comunicació no és un àmbit exclusivament humà, també ho fan els animals, les màquines... Pels humans, la comunicació és especialment rellevant i fonamental en més d’un sentit. Comunicar-nos és una qüestió de vida o mort (qüestió vital) social, necessitem comunicació per existir socialment.
Això es deu a què tenim més formes de comunicació que els animals. Una de les diferències entre animals i persones és el llenguatge, la capacitat d’expressar-nos escrivint o parlant. Aquest llenguatge és el que forma part de la comunicació verbal, encara que no és la comunicació que utilitzem més, sinó que aquesta és la comunicació no verbal. La comunicació verbal pot ser parlada o escrita, però quantitativament ens comuniquem més no verbalment.
COMPONENTS DE LA COMUNICACIÓ HUMANA Per parlar necessitem un llenguatge, el qual es basa en un codi. Un codi és un repertori de signes que poden ser elements lèxics, semàntics, senyals, etc.
Trobem el següent esquema: Emissor (Genera un missatge)  Missatge  Codi  Canal (Transmet el missatge)  Receptor (Rep, descodifica el missatge i transmet feedback)  No hem de compartir la totalitat del codi, sinó que en tenim prou amb compartir certes parts d’aquest.
 El procés de comunicar-se és una acció doble i que comporta reciprocitat, ja que sempre trobem algun tipus de resposta al missatge transmès. La manera de respondre no sempre és igual, no cal que sigui simètrica (que sigui la mateixa emesa per l’emissor).
LA COMUNICACIÓ HUMANA És una activitat vital que consisteix a posar en comú o a intercanviar significats mitjançant un codi compartit, amb unes finalitats primordials: influir, arribar a l’entesa o controlar. La comunicació, si no rep resposta, no es pot considerar com a tal; en canvi, encara que no aconsegueixi la nostra finalitat, sí que és comunicació.
TIPUS DE COMUNICACIÓ: E/R Hem de distingir una comunicació diferenciada entre l’ús d’un canal natural o un artificial: trobem comunicació directa o indirecta. La primera no requereix de la tecnologia mentre que la segona sí. La tecnologia sempre és una font de comunicació indirecta.
Distingim també tipus de comunicació en funció de qui és l’emissor i qui és el receptor:  Comunicació intrapersonal. És aquella que duem a terme amb nosaltres mateixos a través de, per exemple, la reflexió, anotacions personals, un diari personal. Emissor i receptor som nosaltres mateixos. És la més freqüent, sent la base dels altres tipus de comunicació: els altres tipus són possibles perquè d’entrada ens comuniquem amb nosaltres mateixos.
 Comunicació interpersonal. Abarca un receptor i emissor individuals i diferents. En el seu origen, és una comunicació directa (sense canal tecnològic) si bé avui dia pot ser mediada.
 Comunicació grupal. És aquella emmarcada en una organització, un grup. Això no significa, però, que en el curs d’aquesta no s’hi pugui trobar comunicació interpersonal i intrapersonal. Pot ser anònima.
 Comunicació de masses. És impossible que sigui directa, per definició és indirecta ja que: - l’emissor mai és un individu; sinó una institució especialitzada a produir/difondre missatges a tothom en general, ningú en particular. Per exemple, TV3 s’adreça a la gent que es troba en l’àrea de cobertura d’aquesta.
- el receptor, el públic en general, és quantitativament nombrós, geogràficament dispers (es fa indispensable l’ús de la tecnologia) i altament heterogeni. A més, a més, és anònim en un doble sentit: l’emissor no el coneix i els receptors, al seu torn, no es coneixen entre ells.
Pregunta: en quina categoria s’escau un míting polític? Partint de la base que originàriament s’adreçava a un segment en concret, un públic identificat, el màxim nombre de votants potencials en aquella elecció i que no hi havia intervenció de mitjans ni premsa, hem de dir que en inici eren comunicació grupal.
La comunicació de masses ha constituït el pilar central comunicatiu durant molt de temps, si bé amb la digitalització han sorgit noves formes de comunicació. Encara no hi ha consens sobre com hem de classificar-la i anomenar-la, per tant que trobem diverses hipòtesis tals com la de la comunicació individualitzada (plantejada des del punt de vista demogràfic: sexe, edat, etc.) i comunicació personalitzada (gustos i interessos personals).
TV3 és una institució i la societat li reconeix. En canvi, l’ISIS no és reconegut per la població.
La digitalització és un dels factors de canvi en aquest paradigma o model dominant de la comunicació. La digitalització ha comportat Cada vegada hi ha un nombre més petit d’empreses molt més grans. Això a escala mundial. Hi ha convergència tecnològica, econòmica i empresarial. En aquest nou procés hi ha una reducció del pes de la comunicació de masses. Ningú diu que desapareix, la comunicació de masses, la forma de comunicació social per excel·lència segueix, però hi ha un nou tipus de comunicació lligat a la digitalització. Què caracteritza aquest nou tipus? Alguns parlen de comunicació personalitzada, altres de masses, etc. la idea és que hi ha un nou tipus de comunicació en el qual es trenca la unidireccionalitat. Hi ha possibilitat de fer més coses. Es multipliquen els emissors possibles. Qualsevol pot ser emissor.
DULCEIDA: emissor personal que utilitza tecnologia. És comunicació unidireccional (preferentment).
...

Tags:
Comprar Previsualizar