Seminari 6: Sistema genital femení (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Histologia Humana
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Virus del papil·loma humà. Càncer de cèrvix

Vista previa del texto

Histologia Humana Medicina UPF- UAB 18-02-2016   HISTOLOGIA HUMANA SEMINARI 6: Sistema genital femení VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ Professor Harald zur Hausen (premi Nobel Medicina 2008) va ser el primer en investigar el virus del Papil·loma Humà.
1. Classificació i estructura del HPV ! Càpsida icosaèdrica ! Virus amb DNA de doble cadena sense embolcall ! Família de Papillomaviridiae   Ø Genoma circular d’aproximadament 8 kb à organitzat en regions L (Late) que codifiquen per les proteïnes de la càpsida i en E (Early).
Aquells gens que codifiquen les proteïnes amb més capacitat transforadora = E6 i E7 Ø Distingim: EV − Cutanis (afecten a la pell) − Mucoses (afecten a la mucosa) à amb més afeccions clíniques: > Alt risc oncogènic à el risc oncogènic no és alt però hi és. És un infecció molt freqüent (80% de les dones aprox).
> No EV Baix risc oncogènic à aquells que causen condilomes (berrugues genitals a les mucoses). Són berrugues benignes però molt recidivants i poden causar molèsties.
Ø 118 tipus descrits (seqüència complerta) = classificació filogenètica. Els que ens interessen (els que afecten les mucoses) estan dins del gènere alfa. S’agrupen dins d’espècies no gaire allunyades entre elles.
Ø Dintre del gènere alfa à hi ha molts més virus d’alt risc que de baix risc.
HISTÒRIA NATURAL D’UNA INFECCIÓ: Ø Es creia que la cèl·lula amb més facilitat per infecció = cèl·lula basal epiteli Ø Actualment se sap que la infecció es produeix a partir d’una petita lesió que permeti l’arribada del virus a les cèl·lules pluripotencials.
NOTA: És un virus que no sempre causa càncer. Es més freqüent causar càncer en la mucosa escamosa del cèrvix.
I.
II.
Infecció del nucli de les cèl·lules pluripotencials Infecció latent à No hi ha proteïnes de la càpsida. Pot provocar: a. Mort cel·lular b. Infecció productiva III.
Infecció activa (productiva) à És una fase molt infectiva. La majoria de vegades es resol sola: a. Sortida del virus à producció + alliberació de virions b. Integració del HPV a l’ADN cromosòmic IV.
Integració del HPV en l’ADN cromosòmic à Cronificació infecció per factors com el tabac (disminueix la immunitat), malalties immunosupressores (VIH, trasplantats, etc. )...
La infecció cronificada pot arribar a integra-se (per atzar) en l’ DNA de les cèl·lules (trencament, pas a ADN lineal i inclusió en punts fràgils de l’ADN humà). Un cop integrat, és molt més difícil de que aquella cèl·lula sobrevisqui ja que forma part de la pròpia estructura del genoma.   2. Rol en la carcinogènesis NOTA: Coll de l’úter és la zona d’on es treuen les mostres per estudiar (epiteli glandular).
Ø Anys 50 George Papanicolau à estudi cicle hormonal dels conills indians (cèl·lules de la vagina). Va observar que segons el moment hormonal l’epiteli anava canviant.
Ø Posteriorment ho va estudiar en dones à va observar alteracions cel·lulars que no podia justificar CITOLOGIA NORMAL Cèl·lules escamoses, amb citoplasma ampli a dalt i a l’esquerre cèl·lules glandular.
CITOLOGIA COILOCITOS (HPV) Nuclis més grossos hipercromàtics atípics.
Amb la microscòpia electrònica es van descobrir partícules virals que el microscopi òptic no mostrava.
  i CÀNCER DE CÈRVIX I HPV L’ estudi del càncer de Cèrvix va demostrar que dintre de les cèl·lules canceroses es trobava el virus HPV.
Com podia ser que aquest virus alteres la cèl·lula fins a produir CÀNCER? u LESIÓ DE BAIX GRAU Biòpsia Progrés d’una primera infecció que produeix una lesió de baix grau à biòpsia à primera fase en que l’ epiteli es estrany i esta mal organitzat amb alteracions Lesió de baix grau u Epiteli estrany i mal organitzat. Hi ha alteracions LESIÓ D’ALT GRAU Cèl·lules que no maduren (es mantenen igual que les de la capa basal).
Proliferen molt ràpid.
Lesió d’alt grau Quan les cèl·lules perden la capacitat de maduració i es converteixen en una lesió d’ alt grau. Els nuclis són atípics i són cèl·lules iguals que les de la capa basal.
EVOLUCIÓ CÈRVIX LESIONS PRENEOPLÀSIQUES DEL CÈRVIX UTERÍ Ø Són lesions prèvies al càncer Ø Hi ha certa capacitat de regressió Ø El càncer trenca la membrana basal i envaeix la submucosa i els vasos à és diferent detectar precàncer que càncer (Exemple: quan es fa una mamografia normalment es detecta càncer i no precàncer) ESTUDIS DE CAS-CONTROL DE CÀNCER DE CÈRVIX Ø Estudis epidemiològics per detectar a nivell estadístic quin pes té el càncer Ø Comparació de dones portadores del virus (casos) amb dones no portadores (controls).
Ø Resultats: càncer cèrvix es dona en dones portadores del virus.
NOTA: AF= fracció atribuïble   Ø Odds ratio demostra que és dels casos on la relació entre un factor de risc i un càncer és més potent   à  tenir virus de papil·loma dona molt més risc de tenir càncer.   Ø En comparació amb altres càncers à AF del càncer de cèrvix i virus de papil·loma és gairebé 100, en canvi el càncer de pulmó no arriba a ser tant alt.     Es va fer una classificació epidemiològica de divisió d’alt risc a baix risc per fer correlació entre classificació filogenètica i classificació epidemiològica: Dos tipus molt poc freqüents: Ø 70 à per epidemiologia es considera de baix risc perquè era molt poc freqüent.
Ø 73 à per epidemiologia es relacionava molt amb càncer però filogenèticament no estava classificat com a alt risc. Posteriorment es va veure un nucleòtid que si el feia d’ alt risc.
FACTORS I CO-FACTORS ACTUALS EN CARCINOGÈNESI CERVICAL Actualment se saben els factors que ajuden a tenir càncer: Ø Depèn de la conducta sexual Ø Higiene Ø Ús de mètodes anticonceptius Ø La circumcisió protegeix de la infecció Entre virus i lesió de baix grau (LSIL): Ø Resposta immunològica Ø Susceptibilitat genètica Ø Factors virals Adquirir el virus és tant freqüent que no es considera càncer.
El pas de lesió d’alt grau (HSIL) a invasió à mecanisme més enllà del virus (alteració cicle cel·lular) VPH: ONCOGENS Hi ha oncogens que alteren el cicle cel·lular = E6 i E7 dels virus d’alt risc.
Ø E6 interacciona amb proteïna p53 (para el cicle cel·lular quan hi han alteracions en el DNA + permet reparació) à la degrada (produeix el mateix efecte que si hi hagués una mutació en p53) Ø E7 interacciona amb Rb (proteïna supressora de tumors).
Normal E6-p53 E7-Rb è PROBLEMA? à quan el virus s’integra perquè es perd la regulació d’ E6 i E7 de manera que es comencen a sintetitzar en gran quantitat i tenen un paper important en la carcinogènesis.
CANCER DE CÈRVIX AL MÓN International agency for research on cancer classifica els carcinomes en funció de l’ evidencia: Ø Grup 1 = evidència més forta Ø Grup 2A = probablement carcinogen Ø Grup 2B = possiblement carcinogen Ø Grup 3 = encara no es tenen estudis Ø Grup 4= s’han fet estudis i no es considera carcinogen è A nivell mundial: − En els països menys desenvolupats és una causa de mort important (sobretot en dones joves) = gran epidèmia.
− En els països més desenvolupats (on s’han fet polítiques de screening), i per qüestions sociològiques, hi ha menys càncer de cèrvix = aprox 20% del mundial Dels 470.600 casos incidents de càncer de cèrvix al món à 230.000 acaben en morts.
è En un estudi es van comparar Espanya i Colòmbia à Colòmbia presentava un nombre molt superior de casos de càncer de cèrvix.
Homes espanyols = molt conservadors.
Homes colombians = socialment acceptat anar amb prostitutes.
Els homes poden ser un reservori molt important.
CÀNCER DE CÉRVIX A EUROPA Ø Espanya à pocs casos de càncer de cèrvix (2000 casos/any).
Ø No obstant, té impacte en gent jove.
3. Mètodes de detecció Quin gen? Quin fragment? " Representació esquemàtica de les localitzacions dels diferents conjunts d’encebadors (MY 09/11, GP51/61 i SPF) al genoma del HPV.
L’ADN circular es representa en un línia única. Les caixes mostren la posició de diversos gens early (E) i late (L).
Concretament a L1 s’indiquen les longituds esperades per als diferents encebadors.
MÈTODES DE DETECCIÓ Ø Tests que indiquen si en la mostra hi ha HPV d’ alt risc à no indica el tipus concret de virus Ø Sistemes de tipificació à indica el tipus concret de virus è Imatges histològiques mostres: Epiteli glandular clar = normal Epiteli glandular fosc = cèl·lules amb infecció per virus transformador Precàncer     4. Aplicacions clíniques Detecció lesions pre-canceroses amb citologia à ha canviat.
Actualment à primer detecció del virus + estudiar si és crònic Ø Si hi ha factor de risc à es fa citologia (sensibilitat molt gran, detecta lesió quan encara està avançant).
APLICACIONS DIAGNÒSTIQUES DEL TEST DE HPV 1. Cribratge 2. Maneig atípies 3. Seguiment pos-tractament 4. Control de qualitat 5. Estudis epidemiològics 6. Vacunes (pre i post) 7. Estudis d’altres lesiones i neoplàsies (anal, vulvar, cutànies, etc.) 655.000 4,2% è Piràmide població d’ Espanya à infectades 4,2% en un moment donat (algunes es cronificaran). Moltes d’aquestes presenten lesions de baix grau (3,2%) però poques acaben tenint una lesió d’alt grau (0,1%). I encara una menor proporció acaba desenvolupant càncer (0,01%). La infecció és molt freqüent.
PROVES DE CRIBATGE Es busca detectar la lesió cronificada.
è Prevalença HPV – edat El primer i principal pic d’infecció és en edats joves.
També s’observa un segon pic en la menopausa (relacionat amb les infeccions latents). Normalment aquest segon pic no porta a càncer.
HPV EN ALTRES NEOPLÀSIES Ø Càncer de cèrvix à 99% casos induïts per HPV Ø Càncer vulva/vagina à no relacionats amb HPV Ø Boca à poc relacionat amb HPV Ø Amígdala à molt relacionada amb HPV 5. Vacunes contra el VPH Ø Són molt segures (recomanat vacunar-se) à estan fetes amb les proteïnes de la càpsides, que no son infectives (perquè no tenen DNA) i no tenen proteïnes oncogèniques. De manera que s’activa una reacció d’ anticossos molt gran Ø Hi ha una vacuna per 4 tipus de virus que també protegeix de les berrugues.
Ø Actualment esta sortint una per a 9 tipus.
Ø Els 70% dels càncers són causats pels tipus 16 i 18.
...