Bloc IV (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia i fisiopatologia III
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts

Vista previa del texto

BLOC 4: Trastorns de la proliferació i diferenciació cel·lular Tema10: Tumors de la diferenciació i de la proliferació cel·lular: Tots els càncers són tumors, però no tots els tumors són càncers. Les cèl·lules tumorals poden sintetitzar proteïnes i hormones que no fabricaven de forma fisiològica.
Neoplàsia (o tumor): formació d’un teixit nou, anormal. El tumor és una massa anormal de teixit nou, amb un creixement que sobrepassa el dels teixits normals i que es realitza de forma autònoma i independent dels teixits que l’envolten. Pot ser benigne o maligne. La oncologia estudia els tumors.
Càncer: tumor maligne.
Nomenclaturadelstumors: El mesènquima és el teixit embrionari que dóna lloc al teixit connectiu.
El parènquima és un conjunt de cèl·lules neoplàsiques que estan proliferant-se.
L’estroma de sosteniment és tot el teixits que dona suport a les cèl·lules neoplàsiques que s’estan dividint. Alguns exemples són: els teixit connectiu de sosteniment i els vasos sanguinis.
La cohesió cel·lular és la capacitat de les cèl·lules en estar unides quan es divideixen. La inhibició per contacte és quan les cèl·lules veuen que hi ha cèl·lules al voltant i per tant, decideixen no proliferar. Créixer en forma encapsulada és quan les cèl·lules creixen dins d’una membrana que les limita i les fa créixer totes juntes.
En un tumor benigne les cèl·lules mantenen la morfologia del teixit original. Mentre que en els maligne, en el procés de multiplicació, queda com una cèl·lula poc definida, amorfes (anaplàsia). Poden haver-hi cèl·lules polinucleades i foscos per la quantitat d’ADN que contenen. Quan les cèl·lules del tumor maligne no s’assemblen gens a les originals es diu que hi ha una síndrome paraneoplàsica, conjunt de signes i símptomes derivats no del propi tumor, sinó dels productes de secreció que aquest està produint. L’exemple és el CPCP (càncer de pulmó de cèl·lules petites). En aquest cas, les cèl·lules tenen la capacitat de fabricar dos tipus d’hormones: l’ADH (hormona antidiürètica que fabrica l’hipotàlem normalment) i ACTH (hormona adenocorticotropa que regula les hormones de tipus corticoide) que es secretada per la hipòfisi normalment. Aquestes hormones fan una síntesi d’hormones ectòpica, fora de lloc.
La metàstasi és la disseminació del càncer al llarg del cos.
El càncer no és una malaltia hereditària, però si s’hereta una certa predisposició genètica, però no serà l’únic factor desencadenant. El càncer és una malaltia genètica, ja que estan afectats els gens.
El càncer s’esdevé per una alteració en el cicle cel·lular.
G1: creixement cel·lular S: síntesi de material genètic G2: creixement de la cèl·lula per tal de dividirse M: mitosi.
El càncer esdevé quan hi ha un cúmul de mutacions Fasesdelacreaciódelcàncer: INICIACIÓ: Un tumor prové d’una única cèl·lula que queda lesionada a causa d’un factor d’iniciació (factor de tipus carcinogen). Una mutació és el canvi més freqüent en el ADN.
PROMOCIÓ: gràcies els promotor, hi ha una proliferació cel·lular descontrolada PROGRESSIÓ: Creació d’un tumor primari allà on s’ha començat a dividir de manera descontrolada les cèl·lules.
EXPANSIÓ: és el tumor secundari (maligne) que es dissemina per el cos i es diposita en un lloc diferent d’on s’ha creat el primari.
Els quatre tipus de gens que promouen el càncer quan es danyant són: Gens reparadors del ADN Gens reguladors de l’apoptosi Protooncogens: la seva funció és promoure el cicle cel·lular Supressors de tumors: frenar el cicle cel·lular PROTOONCOGENS: gens que codifiquen per a proteïnes que controlen la proliferació i diferenciació normal: Factors de creixement Receptors de factors de creixement Transductors de senyal Factors de transcripció Quan algun d’aquest protooncogens es muta passa a denominar-se oncògens. Promouen la proliferació i diferenciació cel·lular anòmal, provocant una transformació neoplàsica.
Un gen mutat potser originar producte anòmal o la mutació pot induir a una sobreexpresió d’un gen. Exemple: SUPRESSORS TUMORALS: són gens, que en condicions normals, codifiquen per proteïnes que restringeixen o suprimeixen la proliferació cel·lular. Si muten, hi ha una pèrdua de la funció dels gens supressors, induint una pèrdua de control sobre la proliferació cel·lular, induint una transformació neoplàsica.
Exemple: proteïna que codifica per el Rb (retinoblastoma): atura el cicle abans d’entrar en la fase s. Si el té mutat, es perd aquesta funció i el cicle no s’atura mai.
GENS REPARADORS DEL ADN: gens que codifiquen per a proteïnes que reparen el ADN. Si muten, no poden reparar el ADN, i qualsevol mutació implica una conseqüència.
Exemple: el gen “bcr2”, molt mutat per el càncer de mama. Al perdre la funció, promou unes mutacions que deriven a la malaltia.
GENS REGULADORS DE L’APOPTOSI: són gens que codifiquen per proteïnes que indueixen o participen en l’apoptosi.
Exemple: el gen “p53” és el gen que està implicat reparar el ADN quan està danyat. Si no e possible reparar-ho indueix la cèl·lula a apoptosi. Si està mutat, no la pot enviar a apoptosi i la cèl·lula continuarà proliferant, esdevenint a un tumor. El “p53” està mutat en més d’un 50% dels càncers. Se’l coneix com al guardià del genoma. És un factor de transcripció.
En la fase de promoció: és aquella en la qual s’afavoreix la proliferació.
Els agents promotors no danyant el ADN, només afavoreixen la proliferació cel·lular descontrolada. Alguns promotors són: el fum del tabac, l’alcohol de forma crònica, la sacarina, un excés de greix, etc. El càncer sense els promotors, no es podrien desencadenar ja que no hi hauria un bon entorn i per tant, una promoció.
Una mutació que permeti a la cèl·lula tumoral evitar l’atac del sistema immunitari la farà més agressiva. Una mutació que permeti a una cèl·lula tumoral ser més resistent a l’acció d’un fàrmac antitumoral la farà més maligna. Una cèl·lula pot tumoral cada vegada pot ser més maligne.
D’un únic clon inicial es poden esdevenir diferent tipus de cèl·lules filles tumorals, diferent entre elles que passen i que adquireixen diferents característiques.
Aquestes cèl·lules passaran una selecció positiva.
Sobreviuen aquelles que són més agressives, més adaptades al medi, i la que perdurarà.
Al final esdevindrà un tumor que estarà constituïda per cèl·lules diferent, però totes elles tindran una capacitat negativa més elevada.
Angiogènesi: creació de vasos sanguinis.
El tumor primari té capacitat de invasió local i de disseminar-se per tot el cos, donant una metàstasi. Les cèl·lules invasives són capaces de fabricar enzim anomenats metal·loproteïnases, són proteases que trenquen estructura proteica. Depenen com a cofactors de diferents metalls per la seva activitat. Degradant la matriu extracel·lular i obren camí perquè les cèl·lules es puguin disseminar, introduint-se dintre d’un vas sanguini proper (intravassació). Amés creant vasos sanguinis (angiogènesi), assegurant-se la recol·lecte de nutrients i poder créixer. Vies de disseminació: Via sanguínia Via limfàtica A través de les cavitats seroses: cavitats que tenen membranes amb un líquid que es poden disseminar.
La metàstasi és desenvolupar un nou tumor en un lloc diferent on s’ha originat el tumor inicial.
Els òrgans on es fan aquests òrgans secundaris són: ós, fetge, pulmó, SNC. Les menys improbables són el cor i el teixit muscular.
DIAGNOSTIC: Les biòpsies poden ser exploratòries (agafes una mostra explorant)o intraoperatories (operes i llavors agafes una mostra).
En el diagnòstic anatomopatologic s’estudia la morfologia i la molecularitat de les cèl·lules per tal de poder donar un bon tractament.
Existeixen molècules pròpies del metabolisme de les cèl·lules tumorals (marcadors tumorals) que permeten saber que hi ha un càncer que està produint una molècula. El marcador tumoral apareix en sang. Exemples: antigen prostàtic específic (APE o APS) del càncer de pròstata i el antigen carcinoembrionari (CEA) del càncer de colon.
La concentració de marcador tumoral està directament proporcional relacionada amb la grandària del tumor.
Quan extirpar el tumor, normalment també s’extirpa part dels ganglis contigus ja que es fàcil que quedi alguna cèl3lula cancerosa que pugui afectar els ganglis i disseminar-se.
La braquiterapia és posar la radioteràpia en el lloc precís on hi ha un càncer.
< El tumor fa pressió als teixits del costat i per això fa mal.
RESUM: ...