Tema 5. Els mercats perfectament competitius (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Els mercats perfectament competitius  Competència Perfecta  Com decideix el productor individual quant produirà en aquest context de competència perfecta (la seva regla). La decisió ens portara a  quant ofereix.   ­ Oferta i Demanda (corba)   ­ Optimització dels productors (beneficis, pèrdues..)  S’utilitzaran les funcions de costos. → L’actual oferta d’un sector    Competència Perfecta​  és aquell context en el que tenim molts consumidors i molts productors, a ​ preu­acceptants​ , és a dir, que aquest  consumidor, anirà al mercat i comprarà tant com vulgui al preu de mercat, al preu que és donat. I encara que compris molta quantitat,  el preu que hi ha és el de mercat. En General, els consumidors són ​ preu­acceptant.  Un productor és ​ preu­acceptant​  quan hi ha molts productors però cap té poder sobre el preu de mercat.    Competència entre empreses​  hi ha dos productors en un mercat, la qual cosa no és competència perfecta. Aquests 2 tenen una manera  d’incidir en el mercat (Es pactaran preus i fixaran preus per sobre)  Competència és quan hi ha molts productors però cap d’ells amb poder.  Competència perfecta en els productes  Els productes es més fàcils que es desviïn d’aquesta norma. Les empreses que si que tenen poder, actuen més en ​ situacions  monopolístiques​ , més que en competència perfecta.    Un mercat en competència perfecta no existeix en el món real. Tanmateix, hi ha que s’apropen. ​ Requisits:  ❖ Quota de mercat petita. ​  És a dir, molts consumidors i molts productors. Tots aquests seran ​ preu­acceptants​ . (Això vol dir que  no poden modificar ni fixar el preu de mercat⇒ No tenen el poder per a fer­ho.   ➢ Si hi ha dos, no hi haurà una quota de mercat petita, donat que un dels dos tindrà al menys més del 50% dels  beneficis.  ❖ Producte homogeni​ . El producte ha de ser percebut pels consumidors com igual als altres. És a dir, mateixes  característiques⇒ Exactament el mateix producte. Només pot ser observat pels Consumidors. Es pren el be com igual.  ➢ La majoria són productes ​ diferenciats.  ❖ Lliure entrada i sortida d’empreses​  del sector. Si aquell sector és atractiu, és fàcil que hi hagin noves empreses en el sector. Si  en canvi, el sector no és atractiu, també és fàcil sortir del sector. No hi ha costos per entrar o sortir d’una empresa.  Generalment, hi ha costos.  ➢ Es poden mantenir monopolis amb barreres a l’entrada, perquè controlen un imput o un be natural necessari per  elaborar un producte. Si estem davant d’aquest cas, no hi ha competència perfecta.  ❖ Informació Perfecta.​  Tant productor com consumidor saben les característiques del producte en qüestió.   ❖ Mercats Complets​ . Saber donar resposta davant qualsevol situació que el mercat dóna.    Maximització de beneficis i la Corba d’Oferta de l’empresa competitiva  Com decideix un productor quant produir, com estableix la seva corba d’oferta si opera en un context competitiu.   L’objectiu primordial del productor és maximitzar el seu benefici, treure el màxim rendiment que pot. La majoria d’empreses busquen  aquest objectiu, exceptuant les empreses sense ànims de lucre.  (Ex. Si el preu d’una caixa de tomàquets és de 18 $, el productor te el problema de decidir si el preu de la caixa pot vendre­la i quant  produir.)  La manera de saber­ho és la tècnica de l’​ anàlisi marginal​ . Comparant quant guanya per caixa extra. →​  Regla de Producció òptima.  1. Compara l’Ingrés Marginal (IM) en quant varia l’Ingrés Total (IT) quan produïm una unitat extra.   2. El Cost Marginal (CMg) quant varia del Cost Total (CT) quan produïm una unitat extra.  regla de producció optima.   si IM > CM → continuaré produint  si IM < Cm → produire menys.  si IM = CM m'aturaré de produir.   En un context competitiu, l’​ ingrés marginal​  és igual al ​ preu​ . El que es guanya per u. +, és el que el mercat dóna. Amb la Regla de  producció òptima, en un ​ context competitiu​  el Cost Marginal és el preu. (CM = preu)      Dos condicions​  perquè la empresa decideixi produir o no en un determinat sector:  ➔ Rentabilitat​ . Quan és rentable a l’hora de produir?. El benefici de l’Empresa.  ◆ Benefici econòmic: Diferència entre Ingressos de la Empresa (Costos explícits) i Costos d’Oportunitat (Costos  monetaris dels treballadors, màquines, recursos (Béns i Serveis), Costos implícits (Allò que perd l’empresa per fer una  activitat determinada)  ◆ A diferència del Benefici contable, no es té en compte el cost implícit, només costos monetaris.   ◆ L’increment de la renda afecta a la corba de la demanda incrementant­la.    Els Ingressos Totals menys els Costos Totals dóna lloc al Benefici.   IT > CT → Benefici amb ​ ingressos​ , és rentable. ​ Preu > CTM  IT = CT → Benefici ​ nul​ , rendiment normal. ​ Preu = CTM  IT < CT → Benefici amb costos, no és rentable, té pèrdues. ​ Preu < CTM​  No és una bona idea invertir en aquell sector.    ➔ Tancament. ​ Hi ha ocasions en què l’Empresa té pèrdues, però encara així, es continua produint per tal de cobrir una part del  Cost Fix (No modificables). Hi ha algun termini en què és òptim produir, depenent del Cost Variable Mitjà i del Cost Mig.  ◆ A ​ curt termini​  pot ser òptim per pagar preus fixos.  ...