Tema 1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció dret II
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Laura Aparicio Imbuluzqueta TEMA 1. INTRODUCCIÓ 1. EL DRET PRIVAT. DRET CIVIL I DRET MERCANTIL Definició: L’ordenament jurídic és el conjunt de normes que emanen d’ordres competents d’un territori i que regulen diferents aspectes. Les seves característiques bàsiques són: jerarquia, completesa i coherència interna.
Definició: Una norma jurídica és una regla de conducta que conté un mandat general vinculant per a tots els membres d’una determinada comunitat, en tant que emana d’institucions o grups socials legitimats. La seva estructura és: supòsit de fet  conseqüència jurídica.
L’ordenament jurídic pot dividir-se en dues gran branques: DRET PRIVAT DRET PÚBLIC a) De caràcter dispositiu (les parts poden disposar en tant que tenen autonomia privada).
a) De caràcter imperatiu b) Regula les relacions en les que intervé l’Estat dotat b) Regula les relacions jurídiques entre: o Particulars.
o Particulars i l’Estat quan actua com a particular.
o Institucions de d’imperium, és a dir, d’un poder o autoritat.
c) En aquestes relacions l’altre subjecte de la relació l’Estat quan actuen com (el ciutadà) es troba en una situació de a particulars c) Les parts estan en una situació d’igualtat.
subordinació [situació de desigualtat].
d) Classificació: d) Classificació: o Dret penal o Dret constitucional o Dret civil o Dret administratiu o Dret mercantil o Dret internacional públic: regula les relacions o Una part de dret laboral (relativa a la contractació) o Dret internacional privat: regula les relacions entre entre diversos estats.
o persones de diferents estats que estan subjectes a diferents lleis.
Dret financer (dret tributari [impostos] i pressupostari [despeses públiques]) o Dret processal o Dret laboral (part) DRET CIVIL (O DRET COMÚ) És el dret privat general, no especialitzat, que regula les matèries de dret privat no regulades pel dret mercantil o dret laboral. En particular, regula les relacions de les persones des de que neixen fins que moren:  Contempla la persona en si mateixa (personalitat jurídica)  Els drets que li són inherents (drets de la personalitat).
 La seva aptitud per exercir drets i vincular-se amb altres (capacitat d’obrar).
 Les seves relacions familiars (dret de família).
 Les seves relacions patrimonials (dret de contractes, dret de danys i drets reals).
 Fins i tot després de la mort (dret de successions).
Les normes que el regulen són el Codi Civil de 1889, el codi civil de Catalunya, compilacions i lleis dels drets civils especials a País Basc, Balears, Galícia, Aragó i Navarra i altres lleis especials.
Laura Aparicio Imbuluzqueta DRET MERCANTIL És un dret privat especial i específic, en tant que té com a objecte regular les relacions de les persones però com a empresaris, ja siguin persones físiques o jurídiques (SA, SRL, etc.). Principalment, regula l’organització de l’empresa (fonamentalment societats mercantils) i els instruments jurídics directament lligats amb el patrimoni i l’activitat de les empreses (contractes mercantils, propietat intel·lectual i industrial, procediments concursals).
Les normes que el regulen són el Codi de Comerç de 1885 i altres lleis especials.
Si bé el dret mercantil s’ha convertit en una branca del dret diferent del dret civil, les regles del dret civil continuen afectant a les institucions mercantils. El dret civil és el dret privat general (o dret comú), això significa que les seves normes s’apliquen supletòriament a altres branques de l’Ordenament jurídic degut a la seva gran amplitud, en especial al dret mercantil, encara que no només a aquest.
2. ELS DRETS CIVILS TERRITORIALS. EL DRET CIVIL CATALÀ En funció del territori en el qual s'apliquen, a l'Estat espanyol conviuen diferents sistemes de dret civil:  Dret civil estatal: uniformement vigent a tot el territori espanyol. Es conté en gran part en el Codi Civil espanyol (CC), però també en altres lleis especials.
 Drets civils autonòmics: recollits en les compilacions de dret civil de determinades Comunitats Autònomes (País Basc, Balears, Navarra, Galícia i Aragó), en el Codi civil de Catalunya (CCCat.) (Catalunya), i en lleis especials autonòmiques.
En la distribució de competències entre l’Estat i les CCAA en matèria civil, hi ha establertes tres regles: 1) Regla general: L’Estat té competència exclusiva en matèria de legislació civil.
2) Regla de salvaguarda: Les comunitats autònomes amb dret civil propi poden conservar, modificar o desenvolupar el dret civil. Aquestes comunitats són les que tenen el dret foral: Illes balears, Catalunya, Aragó, Navarra, País basc i Galicia.
3) Reserva final: Les CCAA no poden legislar en cap cas en les següents matèries, que són competència exclusiva de l’Estat: a.
Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques; b.
Formes del matrimoni; c.
Ordenació dels registres i instruments públics; d.
Bases de les obligacions contractuals; e.
Normes per resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret, amb respecte, en aquest últim cas, a les normes de dret foral o especial.
D’altra banda, la legislació mercantil i la legislació sobre la propietat intel·lectual i industrial són competències exclusives de l’Estat.
Finalment, pel que fa al dret civil català i centrant.-nos en el codi civil de Catalunya, aquest està compost per sis llibres: llibre primer relatiu a les disposicions generals (prescripció i caducitat), llibre segon relatiu a la persona i la família, llibre tercer relatiu a la persona jurídica, llibre quart relatiu a les successions, llibre cinquè relatiu als drets reals i llibre sisè (que encara està en fase d’elaboració) relatiu a les obligacions i contractes.
Laura Aparicio Imbuluzqueta 3. FONTS DEL DRET PRIVAT I ORGANITZACIÓ JUSRISDICCIONAL “Font del dret” fa referència a l’origen de les normes jurídiques i podem fer distinció entre:  Font material: és l’òrgan o institució legitimat per dictar normes. Ex: el Parlament  Font formal: és el mitjà a través del qual es manifesta a l'exterior. Ex: una llei.
JERARQUIA DE LES FONTS DEL DRET Constitució espanyola 1978 Lleis 1) orgàniques 2) ordinàries 3) reglamens (decrets) Costum Principis generals del dret JERARQUIA DELS ORDRES JURISDICCIONALS TS: Tribunal Suprem TSJC: Tribunal superior justicia Catalunya Jurisprudència major AP: Audiencia provincial Jurisprudència menor JPI: Jutjats de primera instància Respecte als ordre jurisdiccionals, si no estem d’acord amb la sentencia del JPI, llavors podem apel·lar al AP (recurs d’apel·lació) i si no estem d’acord, podem apel·lar al TSJC (recurs de cassació). A fora de Catalunya es passa directament al Tribunal Suprem. Finalment, el TS pot apel·lar al Tribunal Constitucional per mitjà del recurs d’empara. El Tribunal Constitucional no forma part dels ordres jurisdiccionals.
Per una altra banda, els ordres jurisdiccionals es classifiquen també segons el seu tipus: civil, penal, contenciósadministratiu i social.
Pel que fa a les fonts del drets, les característiques principals són:  Costum: es manifesta a l’exterior com a conducta continuada i reiterada, es crea pels grups socials i s’aplica en defecte de llei, és a dir, subsidiàriament sempre que no sigui contraria a la moral o l’ordre públic.
 Principis generals del dret: recullen les creences, conviccions i aspiracions del conjunt de la societat. Alguns exemples serien la dignitat, la llibertat, etc. Finalment, té dues funcions: o Funció integradora: com a font de dret en defecte de llei i costum.
o Funció informadora: els PGD serveixen com a pautes per interpretar normes i determinar el veritable abast i significació de la norma.
Per una altra banda, està la jurisprudència que és el conjunt de sentències dictades pels jutges i tribunals però no és una font del dret, només s’utilitza com a complement de l’ordenament jurídic, és a dir, per interpretar i aplicar la llei, el costum i els PGD.
Finalment, els drets fonamentals s’han positivitzat (convertit en normes) per lleis orgàniques. Els drets fonamentals més importants (el dret a la vida) són irrenunciables, intransmissibles (amb alguna excepció: vendre la meva imatge) i imprescriptibles (en determinats casos sí que hi ha un termini). Vies de protecció dels meus drets:  Tribunals ordinaris (procediment sumari).
 Tribunal Constitucional (recurs d’empara).
Laura Aparicio Imbuluzqueta 4. APLICACIÓ I EFICÀCIA DE LES NORMES JURÍDIQUES. FRAU DE LLEI. ABÚS DE DRET. LA PRESCRIPCIÓ Definició: El dret subjectiu és una situació de poder concret atorgada per l’ordenament jurídic a un subjecte perquè defensi els seus propis interessos. Per tant, hi ha un deure de respecte i un conjunt de facultats (dret d’exigir-lo). Hi ha dos tipus de dret subjectiu:  Dret real: relació jurídica entre una persona i una cosa (“poder sobre una cosa”). I en tant a eficàcia, hi ha també dos tipus:  o Dret absolut (Erga omnes): tothom ha de respectar el dret subjectiu o Drets relatius (Inter partes): Dret de crèdit: relació jurídica entre persones (“poder sobre la conducta”).
Però hi ha uns certs límits en l’exercici dels drets subjectius que són bàsicament:  L’abús de dret: són situacions en les que fem una acció per fastiguejar a l’altre sense que obtinguem cap benefici fent això. En aquests casos, és manifestament clar que estem abusant del nostre dret ja que els drets s’han d’exercir d’acord amb les exigències de la bona fe.
El requisits perquè es consideri un abús de dret són: o L’acte o omissió del titular del dret realitzat ha de resultar objectivament desproporcionat o extralimitat, encara que no pretengui danyar.
o Que no existeixi una finalitat o causa legítima que l’empari.
o Que causi un perjudici a un tercer.
Les conseqüències de l’acte abusiu seran: que la persona cessi l’exercici del dret i, si escau, es doni una indemnització per danys. Ex: soroll.
 Frau de llei: són principalment els actes realitzats al empara del text d’una altra norma (norma de cobertura) que persegueixen un resultat prohibit per l’ordenament jurídic, o contrari a ell, i les accions que es considerin executades en frau de llei rebran una sanció que consistirà en l’aplicació de la norma que es va intentar eludir (norma aplicable). Ex: negocis simulats.
És a dir, els casos en els que es realitzen accions en frau de llei són perquè la persona implicada prefereix la conseqüència de la norma de cobertura per sobre de la norma aplicable.
Supòsit: el senyor X canvia de nacionalitat d’un país que no admet el divorci a un altre que si que el permet. És un exemple de frau de llei i s’aplicarà la norma del primer país (el que no el permet)  Límits temporals: destaquen la prescripció extintiva i la caducitat que coincideixen en que tots dos suposen l’extinció de la possibilitat d’exercir un dret o acció pel transcurs del temps.
o Caducitat: S’estableix per llei, no pots tenir un dret de forma permanent i per això es posen terminis. La caducitat no es pot interrompre, si que s’aprecia d’ofici i no és renunciable. Exemple: un iogurt caduca, no pots interrompre-ho.
Laura Aparicio Imbuluzqueta o Prescripció extintiva: extinció de drets i accions pel transcurs del temps (terminis legals). Admet la interrupció, no és apreciable d’ofici i és renunciable. Els seus requisits són:  Que el dret sigui prescriptible.
 Que el subjecte actiu no exerceixi el seu dret quan ho podia haver fet.
 Que transcorri el termini previst per la llei sense que s’hagi exercitat el dret.
 Que el subjecte passiu al·legui la prescripció i no renunciï o hagi renunciat a ella.
L’inici del còmput de la prescripció és des del moment en què el dret va poder se exercitat i la prescripció es pot interrompre quan el titular exercita el seu dret dintre del termini fixat per la llei. Els efectes d’aquesta interrupció són que el termini per a seguir exercitant el dret es computa de nou (esborra el temps transcorregut).
Causes d’interrupció: Al CC espanyol, podries reclamar aquest dret: (I) recorrent als tribunals, (II) a través d’una carta on consti que has fet una interrupció o (III) que l’altra persona t’ho reconegui de forma expressa (t’ho diu) o tàcita (per la seva conducta) el teu dret i el seu deure. A més, el CCcat inclou un quart supòsit (IV): també s’interromp aquesta prescripció quan s’inicia el procediment arbitral.
Per una altra banda, la prescripció també es pot suspendre, fet que paralitza el termini prescriptiu, conservant la seva eficàcia anterior (el temps posterior a la suspensió se suma a l’anterior). El temps durant el qual la prescripció resta suspesa no es computa en el termini de prescripció. El CC espanyol no reconeix la figura de la suspensió però la jurisprudència l’admet en cas de pacte entre les parts. En canvi, el CCCat. si que preveu la suspensió.
Finalment, els principals terminis legals de prescripció són: Al codi civil espanyol:  Accions reals: 6 anys (béns mobles), 30 (béns immobles) i 20 (acció hipotecària).
 Accions personals: 15 anys.
 Accions per exigir pagaments que s’hagin de fer per anys o en terminis més breus: 5 anys.
 Accions per cobrar serveis professionals i altres casos concrets: 3 anys.
 Acció per recobrar o retenir la possessió: 1 any.
 Acció per exigir la responsabilitat civil extracontractual: 1 any (excepte que la responsabilitat derivi de delicte o falta: 15 anys).
Al codi civil de Catalunya:  Termini general: 10 anys. S’utilitza per tot tipus de pretensions.
 Terminis de 3 anys: es refereixen a pretensions que fan referencia a pagaments periòdics, remuneracions de serveis i responsabilitat extracontractual.
 Terminis anuals: fan referencia a accions de possessió.
...

Comprar Previsualizar