Tema 3 - Sistema motor (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 63
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3 – Sistema motor Sistema motor i somatosensorial estan molt implicats. Quan faig un moviment, mmediatament envia una informació sensitiva. Inclús anomenem una implicació sensitivomotora.
L'escorça cerebral relacionarà amb diferents estructures del SNC, i finalment, a nivell de la medul·la espinal, a partir de les seves terminacions, sortiran els nervis que faran la final contracció dels músculs afectors que vulguem moure.
Els músculs Tots els moviments es basen en contracció muscular. Tenim diferents tipus de musculatura:    Musculatura cardíaca Musculatura llisa: envolta els vasos sanguinis Musculatura esquelètica o estriada o musculatura de les accions voluntàries.
Ens centrarem en la musculatura esquelètica.
Els músculs estan envoltats d'una membrana de teixit connectiu que és el perimicio. Tot el que és teixit connectiu implica vasos sanguinis que portaran nutrients i tots els components necessaris per la contracció. Els músculs estan formats per fascicles i cada fascicle està format per diferents fibres musculars. Les cèl·lules musculars són les que provocaran la contracció del múscul. Diferenciem dos tipus de fibres: fibres intrefussals (que en el fons són òrgans sensorials, els mecanoreceptors responsables de la propiocepció de la musculatura) i fibres extrafussals que són les fibres musculars pròpiament dites. A les extrafussals, cada fibra muscular estarà formada per diferents miofibril·les, que estan organitzades com si fossin feixos. Cada miofibril·la està formada per diferents tubs i canals que és el que s'anomena reticle sarcoplasmàtic: conjunt de conductes i cavitats que envolten a cada miofibril·la. Aquest reticle sarcoplasmàtic és important perquè aquí dins seran rics en calci i ATP, essencials per realitzar la contracció muscular. Cada miofibril·la està formada per proteïnes que tenen uns filaments fins que són l'actina i uns altres de filaments més gruixuts que són la miosina.
Aquests patrons de filaments més prims i gruixuts és el que conforme el patró estriat característic del múscul esquelètic. Cada fibra muscular està innervada per una motoneurona, reb inherbació d'una neurona de la part anterior de la medul·la espinal, concretament direm una motoneurona alfa. Cada fibra muscular rep innervació motora d'una neurona, però una motoneurona innerva vàries fibres musculars. Aquest conjunt de totes les fibres musculars que innerva una motoneurona alfa, és el que anomenem una unitat motora. Això és important perquè quan aquesta motoneurona envia un potencial d'acció, es contrauran totes les fibres musculars que depenguin de la mateixa motoneurona. Musculatures que siguin importants, que necessitem molta força muscular, necessitem que una mateixa motoneurona m'agafi moltes fibres. Però si, n canvi, volem un moviment més petit i precís, aquesta unitat motora estarà formada per menys fibres musculars.
Procés de contracció muscular De fet, és un procés complex però té un caràcter fisicoquímic i bàsicament, la contracció voldrà dir que produïm un canvi en la longitud de les fibres musculars. Quan parlem de contracció cal recordar que parlem de les fibres extrafussals. Veurem que inclús ho podem dividir en vàries fases: 1.
Estimulació de la fibra muscular. tenim una unitat motora que hi ha una neurona que està unida amb les seves fibres. Quan aquesta neurona s'estimula, enviarà un potencial d'acció que viatjarà pel seu axó, arribarà al botó terminal i alliberà una sèrie de neurotransmissors. En el cas de les motoneurones alliberen Ach. L'Ach s'unirà als receptors postsinàptics de la fibra muscular.
2.
Despolarització i obertura dels canals de calci. Quan l'Ach s'uneix a aquests receptors provocarà l'obertura de canals de Na i K que implica la despolarització de la cèl·lula muscular. Aquesta despolarització provocarà l'obertura de canals de Ca. El calci està situat al reticle sarcoplasmàtic.
3.
Entrada del calci dins de la miofibril·la. El fet que s'obrin els canals de calci, provoca que el calci situat dins del reticle sarcoplasmàtic, surti fora del reticle i entri dins de la fibra muscular. El calci entra a les miofibril·les. L'actina i la miosina en una situació normal, s'atrauen, tenen molta interacció química. Això vol dir que generalment estaran unides. Però en situacions de repòs no interaccionen perquè hi ha un seguit de substàncies químiques pel mig, com la tropomiosina, que impedeixen la interacció entre els dos filaments. El calci surt del reticle i entra a la miofibril·la.
4.
Interacció de fibres d'actina i miosina. El calci desplaça molècules com la tropomiosina que no deixaven que els filaments interaccionessin.
5.
Moviment de contracció. La interacció entre l'actina i miosina iniciarà el procés de contracció muscular, entenent-la com el lliscament dels filaments i la contracció de la fibra. El cap de miosina va basculant sobre l'actina i així es va desplaçant i la fibra muscular s'escurça. En permetre el desplaçament fem una contracció, entenent que reduïm la longitud de la fibra muscular.
El basculament dels caps de miosina necessita ATP. El reticle sarcoplasmàtic conté ATP. Quan una persona mor, està dura, es produeix rigor mortis. Quan acaba la contracció el calci retorna al reticle sarcoplasmàtic. Hi ha una bomba que activament ho fa. Va traient el calci de la fibra muscular en què es torna a una situació de relaxació: la tropomiosina no permet interacció entre les fibres i aquestes tornen a la situació original.
Amb el fenomen de contracció muscular, necessitem una retroalimentació sensorial, és a dir, en el procés que realitzem una contracció muscular estarem enviant retroactivament informació sensorial a través de les fibres intrafussals (dins dels músculs) que són uns òrgans musculars propioceptius. De manera que quan fem una contracció, estem enviant una informació sensorial que modifica o condiciona la resposta motora. Aquests receptors sensorials són de dos tipus:  Fusos musculars: es troben a l'interior del múscul i són receptors propioceptius. Els receptors propioceptius estan encapsulats, envoltats d'una membrana de teixit  conjuntiu. Responen als canvis de longitud del múscul. Això vol dir que, si el múscul s'estira els receptors capten la deformació mecànica i aquesta informació és recollida per una fibra muscular sensorial que és aferent (recull la informació) que s'anomena Ia (1A). Aquest capta l'elongació.
Òrgans tendinosos de Golgi: estan situats al tendó. El tendó és la unió del múscul amb l’ós. Aquests òrgans tendinosos són sensibles als canvis de contracció del múscul, si el múscul es contrau, detectaran una deformació mecànica i hi haurà unes fibres sensorials que captaran aquesta informació. Aquestes fibres són les que s'anomenen Ib. Aquest capta la força de la contracció.
Coordinació del control medul·lar del moviment Un seguit de respostes reflexes, un cop iniciades ja no es poden aturar i no passen per un processament superior cerebral; són reflexes medul·lars. Els reflexes medul·lars els dividim en dos: 1.
Reflexes monosinàptics: una única sinapsi. En l'home només en tenim un. El reflex d'extensió o reflexa miotàtic. Ex: agafem pes, el pes provoca l'estirament del múscul.
Les fibres intrafussals responen a l’estirament (els fussus musculars s'activen) i aquesta activació és conduïda per la fibra aferent 1a. La informació sensorial va per cordons posteriors de la medul·la i anirà a la motoneurona alfa de la medul·la espinal (del mateix dermatoma) que està situada a les banyes anteriors de la medul·la (relacionades amb els afectes motors) i aquesta motoneurona anirà a innervar el mateix múscul. La motoneurona contrau el múscul que s'havia excitat. És un reflex que evita un estirament molt superior: si estirem de manera constant el múscul aquest es podria trencar. És un mecanisme de protecció. És el mateix reflex que tenim al rotul·lia: hi ha un estirament del quàdriceps i, en resposta a l'estirament, ens provoca una contracció del múscul.
2.
Reflexes polisinàptics: hi ha més d'una sinapsis. En veurem un parell: el reflexa tendinós o miotàctic invers. El múscul fa una contracció, la contracció és captada pels òrgans tendinós de Golgi. La informació viatja per les vies aferents 1b pel cordó posterior. Però quan arriba a la neurona trobem unes interneurones (que comuniquen dues vies i per tant condicionen l'activació de la via posterior). La informació sensorial trobar la interneurona que és de caràcter inhibitori, per tant quan s'activa inhibeix la via que segueix. La interneurona inhibirà la motoneurona de la banya anterior que innerva el mateix múscul. Si inhibeix, provocarà una reducció de la contracció muscular. Es diu miotàctic invers, perquè és produeix una inhibició del múscul per evitar un desgarrament de la musculatura. Però aquestes interneurones no sempre són inhibitòries (generalment ho són, però no sempre). L'altre exemple és el reflexa flexor o de retirada. Per exemple estic caminant, em clavo un clau, la informació és recollida pels propioceptors, viatja a la medul·la i activa diferents interneurones, algunes seran excitatòries i algunes inhibitòries. Si ens clavem un clau, una interneurona provocarà l'activació de motoneurona per fer aixecar el quàdriceps, però d'una altre m'inhibirà un seguit de músculs per poder aixecar-lo. Els músculs es mouen amb acció d'agonistes i antagonistes. Un es contrau però l'altre cal relaxar.
Això són estímuls que no pugen a la medul·la, encara que òbviament arribaran al cervell superior i aquest ens modularà.
Planificació i control cortical Tenim una escorça motora primària (m1) que era la BA4, es situa al lòbul frontal i sobretot a la circumvolució precentral del cervell per davant de la cissura central de Rolland. És la cara externa dels hemisferis cerebrals (es situa per fora). És com si l'àrea motora entra dins l'àrea interna més superior, que entra fins on està més o menys la circumvolució del cíngol. Aquesta àrea té una característica: té una característica somatotòpica: la organització cortical segueix la mateixa distribució espacial que segueix el cos. L'homúncul motor també està distorsionat: la distorsió ve donada pel grau de precisió que es necessita pel control de la musculatura. Per exemple, el dit gruixut de la mà té una superfície molt gran perquè necessita molta precisió.
Cada àrea cortical motora controlarà la part motora contralateral: l'àrea motora dreta controlarà la part del cos esquerra i a la inversa. La importància que té l'àrea motora primària: controla el moviment en funció de la totalitat de tots els músculs: controla l'activitat de cada múscul però en funció d'un moviment o activitat motora que estiguem efectuant (en funció del moviment global activarà més o menys musculatura). Activar més o menys la musculatura ens permetrà que agafem un objecte o ens apropem a alguna cosa de manera funcional. És una àrea que ens permet realitzar moviments específics amb una característica funcional.
També tindrem una àrea motora secundària que l'anomenem còrtex premotor: com diu el seu nom està situat davant de l'àrea motora primària al lòbul frontal. Està situada a la cara externa dels hemisferis, però també s'invagina a l'escorça. Aquest còrtex premotor té una peculiaritat: la dividim en diferents parts:     Còrtex premotor dorsal: l'escorça premotora dorsal, la part més superior.
Còrtex premotor ventral: situat a la part inferior. Dins del còrtex premotor ventral tenim l'àrea de Broca o BA44: zona situada a l'hemisferi esquerra que està involucrada en la part motora de la parla.
I també, dintre d'aquest còrtex premotor tindrem els camps oculars frontals o BA8 L'àrea motora suplementària i l'àrea motora presumplementària.
És molt important perquè vindrà tota la part motora del còrtex primari i de tota la informació somatosensorial. Serà molt important en la realització. La majoria d'estímuls que venen de m1 passaran per l'àrea secundària, que funciona com a àrea d'associació unimodal. L'àrea de Broca està relacionat amb la part motora de la parla: quan tens una afàsia de Broca saps que vols dir però no pots gesticular el llenguatge. En conjunt, tot aquest còrtex, tot i que hi ha moltes zones involucrades, està relacionat amb la organització i planificació de les seqüències dels moviments. En planificar, modulem el moviment.
Després les diferents parts tindran funcions:   Àrea de Broca: part motora del llenguatge.
Camps oculars frontals: relacionat amb els moviments dels ulls quan apareix un objecte nou dins del camp visual.
   Àrea motora suplementària: estarà implicada en la planificació i programació dels moviments VOLUNTARIS. Si tenim una embòlia en aquesta zona, el pacient no podrà iniciar voluntàriament un moviment sense que es presenti un estímul extern. Àrea motora presuplementària estarà involucrada en els aspectes més cognitius del procés motor. Està a nivell més anterior, tot el que està més a nivell anterior al frontal té aspectes més cognitius.
Àrea motora ventral: està localitzada l'àrea de Broca, però també les neurones mirall: aquelles que s'activen no només amb el moviment sinó quan veiem algú altre que està realitzant un moviment. Les neurones mirall seran molt importants en aprenentatge gràcies a la tendència a realitzar els moviments aliens per imitació.
Escorça cingulada (també dins del còrtex premotor): està més associada al sistema límbic, però s'ha demostrat que també està implicada en el control del moviment. Està situada per sota de les altres àrees motores; es pensa que seria una àrea d'unió entre els processos emocionals i els motors.
Hi ha una sèrie d'estructures corticals i subcorticals que participaven en el control del moviment:   Ganglis basals: circuits motors d'autoregulació. Parlarem d'uns circuits recurrents (s'inicien i s'acaben ells mateixos) i són processos que modificaran diferents aspectes o modularan l'activat de diferents àrees d'aquesta escorça cerebral a través d'una major o menor inhibició. Circuit entre ganglis basals, escorça motora i tàlem. Els ganglis basals són dues estructures: el nucli estriat (format pel caudat i el putamen) i el nucli lenticulat (el globus pàl·lid i putamen). Interactuen amb l'escorça motora i premotora i estaran implicats en els aspectes motors de la conducta.
Cerebel Exemple d'un circuit amb ganglis basals L'escorça d'associació englobaran informació d'àrees posteriors. L'estriat activa neurones gabaèrgiques i el pàl·lid inhibeix el tàlem. Si els ganglis basals de manera tònica inhibeixen el control motor, si s'activa el nucli estriat. L'estriat modula la via: activa o inhibeix estructures de la via motora. El que fa l'activació del nucli estriat és que desinhibeix el globus pàl·lid i el resultat és que s'activa l'escorça motora.
  Via directa: quan s'activa, hi ha una desinhibició de la via normal (que generalment està inhibida tònicament) i es produeix i augmenta el moviment. La part d'associació motora es com un embut, recull tota la informació i aquesta informació activa el nucli estriat que desinhibeix la via. Per tant, el tàlem s'activa i enviarà impulsos a l'escorça premotora, que és com si tingués un llindar a partir del qual s'activa i s’inicia el moviment.
Via indirecta: acaba modulant la desinhibició de la via directa i la conclusió final és que és com un fre del moviment. La via directa produeix un increment de l'activació, mentre que la via indirecta posa un fre en aquesta activitat.
Malalties   Malaltia de Parkinson: hi ha una degeneració de la substància negra, localitzada al mesencèfal. D'una manera normal, la substància negre té unes connexions, un feix nigroestriat, que activa les connexions caudat-putamen. Si la substància negra disminueix, no s'activa tant i la informació final que arriba al tàlem és que hi ha una disminució de l'excitació i el resultat final és un augment de l'activació.
Corea de Huntigton: el nucli estriat queda alterat i el resultat final és que tenim un increment de l'excitació, hi ha un increment del moviment. Pateixen molts moviments involuntaris.
Tant amb malaltia de Parkison com Huntigton no només és de moviment sinó també alteracions a nivell emocional, cortical (alteracions cognitives i demències).
Funcions dels ganglis basals     Funcions motores Els ganglis basals no només estan implicats en processos motors, sinó també en processos cognitius: intervindran amb l'escorça prefrontal que està involucrada en aspectes més cognitius: panificació, regulació de conductes motores per arribar a una fita ...
També estarà associat a processos límbics: circuits relacionats amb reforços, càstigs ...
I també interactuen amb l'escorça cingulada, sobretot l'escorça cingulada anterior, que és una estructura molt implicada en processos d'atenció i de motivació.
Cerebel Involucrat amb moltes estructures i establirà diferents circuits que es relacionaran entre sí i modularan el control del moviment. El cerebel està format per dos hemisferis cerebel·losos i la vermis. Integrarà una informació cortical, medul·lar i vestibular. La idea del cerebel és que detecta la diferència entre el moviment que hem planejat i el que realment s'està executant. I amb això, pot modificar o corregir aquesta execució.
Estarà principalment implicat en el control dels moviments, de la postura i de l'equilibri.
Tanmateix, igual que els ganglis, també està implicat en processos d'àrees corticals: cognitius (còrtex prefrontal). S'ha vist que sí que participa en processos cognitius com memòria o aprenentatge i en processos emocionals. Intervé en la precisió de les seqüències detallades de les diferents contraccions musculars per realitzar un determinat moviment. Integra els moviments de les estructures musculars, les anirà corregint, moment a moment, perquè tinguem uns passos fins i precisos.
Si el cerebel està afectat, es pateixen moviments descontrolats i precisos que anomenem, de manera general, atàxia El cerebel no pot integrar i anar corregint les diferents parts de la musculatura implicada en el moviment. Moviments descoordinats i de maneres més brusques.
El cerebel rep informació de tipus cortical, medul·lar i vestibular.
Feix cervellcerebel Aferències que arribaran de múltiples àrees d'associació del còrtex i aniran al cerebel, concretament aniran als hemisferis cerebel·losos. Aquest feix s'encarrega dels moviments, però controla moviments que són molt precisos, necessiten una precisió temporal i espaial.
Pensem en qualsevol músic: es necessita una resolució alta espacial (quin dit posar) i un tempo molt precís.
Feix espinocerebel Anirà del vermis a la medul·la espinal. Controla sobretot moviments gruixuts: control de la postura i la locomoció. Si parlem de locomoció, ja es pot entendre que si s'afecta aquest feix, tenim problemes en la marxa, en caminar, es tenen moviments més descoordinats i abruptes.
L'alcohol també deprimeix aquestes parts, de manera que el caminar també es pot fer més difícil. L'alteració d'aquests fascicles provoquen discinèsia, moviment dissimètric ...
Vestíbul cerebel Controlarà la postura i l'equilibri, atès que rep la informació vestibular. Va just al lòbul floculonodular, és el feix que anirà des dels nuclis vestibulars fins a aquest lòbul. Relacionat amb els moviments dels ulls --> nistagmus.
Vies descendents A partir de les motoneurones enviaran a la musculatura la informació exacte. Tenim dues vies: la via piramidal o la via corticoespinal (de còrtex fins a medul·la) i un sistema extrapiramidal.
Via piramidal o corticoespinal Formada principalment per axons que venen de les neurones que estan situades a l'escorça motora primària (BA4). Al voltant del 60% venen de l'àrea primària, i la resta venen del còrtex premotor (BA6). Però també aquestes vies reben axons del còrtex parietal, que ens dóna informació somatosensorial que ve del sistema somatosensorial (la escorça somatosensorial primària es troba a nivell del parietal). Els axons d'aquesta zona somatosensorial també s'afegiran a la via. Els axons del còrtex prefrontal també s'hi afegiran que donen informació més cognitiva. Aquests axons baixaran fins a nivell del bulb raquidi en què es decusa, creuen la línia mitja, però no totes. Només el 80% dels axons. Es diu via piramidal perquè formen les piràmides del bulb. El 80% que creua la línia mitja forma el fascicle corticoespinal lateral i el 20% que no creua i baixa ipsilateralment, s'anomenarà fascicle corticoespinal medial o intern.
El fascicle corticoespinal medial descendeix ins a la medul·la on creuarà a l'altra costat. Els dos fascicles decusen, però el lateral decusa al bulb i la del medial, les seves fibres creuaran la línia mitjà a nivell espinal, més inferior. Les fibres aniran a la medul·la espinal: a buscar les segones motoneurones (la primera al còrtex i la segona a les banyes anteriors de la medul·la). D'aquí es porduirà la informació. El fascicle corticoespinal lateral s'ocuparà del moviment de les zones més distals: controlarà el moviment més precís de la musculatura més distal: els dits, les mans... El fascicle corticoespinal medial, el més prim, que formava el 20% de les fibres, es dirigirà a les banyes anteriors de la medul·la (on decusa) i també farà la sinapsi amb la segona neurona (motoneurona). D'aquí envien la informació a la musculatura, sobretot la musculatura més proximal, més propera en relació a un punt central: controla la musculatura del coll, del tronc i la musculatura més proximal de les extremitats.
Així doncs, el control de la musculatura s'encarrega més de la musculatura distal (atès que és un 80% vs. 20).
Sistema extrapiramidal Format d'un conjunt d'axons provinents de diferents tipus de nuclis amb diferents orígens i diferents trajectes. Es diu extrapiramidal perquè no passa per les piràmides del bulb raquidi.
Entre els diferents nuclis que el formen, tenim:    Tracte rubroespinal: el fascicle s'origina al rubro, el nucli vermell, que està situat al mesencèfal (tronc de l'encèfal). S'origina al nucli vermell fins a la medul·la.
Tracte vestibuloespinal: s'originarà als nuclis vestibulars de la protuberància.
Tracte tectoespinal: tecto, al col·licle superior, situat a mesencèfal. Axons que provenen del col·licle superior, molt encarregat de la informació sensorial de tipus visual.
Tots aquests axons reben informació motora i aniran a medul·la espinal a interaccionar amb la segona neurona (motoneurona). El sistema piramidal és una connexió més directa amb la segona motoneurona, el extrapiramidal en el fons modula. El sistema extrapiramidal estarà implicat en moviments coordinats tant del cap, el tronc i les extremats necessaris per mantenir l'equilibri i la postura quan estem realitzant altres funcions més precises, altres moviments voluntaris (estic movent un braç per agafar quelcom, però he de mantenir la postura). També s'encarrega de moviments involuntaris. Vindrien a ser accions automàtiques, per mantenir el to muscular. La malaltia per excel·lència del sistema extrapiramidal és la malaltia de Parkinson.
Integració Del sistema motor, hi ha una jerarquia a tres nivells: 1.
Nivell més alt, representat per un neocòrtex i ganglis basals, que s'encarregarien de definir l'estratègia, quina és la finalitat del moviment i quina és la millor estratègia a seguir per aconseguir l'objectiu.
2.
Nivell mig, la tàctica. És a dir, quines seqüències, contraccions musculars haig de seguir per tenir un moviment de manera coordinada i suau. El cerebel estarà implicat i també l'escorça motora.
3.
Nivell més baix: el tronc de l’encèfal i la medul·la espinal, quan executem el moviment.
Fem l'activació de les motoneurones (i no només són interneurones, hi ha un conjunt de motoneurones, neurones inhibidores) que s'encarregaran de realitzar el moviment i modular-lo.
Exemple Baseball Un batejador de baseball. Per arribar on llançar la pilota, ja has de caminar per anar (locomoció).
Només per rebre la pilota, ja fem un reflex de contracció (fibres 1a). Hem de llançar la pilota: 1.
Comencem en un sistema superior, hem de realitzar el moviment. La finalitat és que l'altre, quan llenci la pilota, no la pugui batejar. En aquest primer nivell tindrem tota la informació de les àrees somatosensorials que amb tots els receptors ens diuen quina és la postura del cos respecte de l'ambient. El sistema visual i auditiu també em dona informació (fa vent, em molesta la llum). Les àrees prefrontals ens diuen: aquest és molt bo, l'altre cop la va picar per la dreta ... Dl neocòrtex i els ganglis basals ... Tota aquesta informació es filtra i activa ganglis basals, fins que al final determinem que el millor es tirar la pilota parabòlicament. Aquest processament, el circuit recurrent dels ganglis basals, la informació es torna a l'escorça motora, l'àrea motora suplementària, aquella en què sobretot s'inicia i s'origina el moviment voluntari.
2.
Ja hem decidit l'estratègia (sistema superior i ganglis basals). Ara passem a un nivell mig on hi ha l'escorça motora i el cerebel. S'activa l'àrea motora suplementària (el còrtex premotor) i aquesta informació la traspassem a l'àrea motora primària (BA4), que sempre s'activa en relació a un moviment global. L'àrea motora suplementària em diu que vol fer un tret parabòlic. L'àrea motora primària enviarà la informació via descendent fins a medul·la espinal. El fascicle corticoespinal lateral permet que faci moviment amb les mans, mentre que el medial permetrà que mantingui la postura. El sistema extrapiramidal em permetrà mantenir l'equilibri. Tots els nuclis dels tronc també ens permetran seguir el moviment dels ulls... I el cerebel s'encarregarà de comprovar un cop s'ha iniciat el moviment que això sigui d'una manera coordinada i efectiva. El cerebel comprova constantment que entre el que s'ha planejat a escorça premotora i el que es fa, sigui correcta i sinó ho corregeix i procura que es faci tot coordinament.
3.
Arribem al sistema efector. A la medul·la espinal on, amb interacció amb les motoneurones, s'enviarà la informació a la musculatura i es realitzaran tots els reflexes (com la contracció del genoll, etc.).
Sistema motor i somatosensorial: dues cares d'una mateixa moneda (el sistema motosensorial) Està clar que sistema somatosensorial i motor estan totalment relacionats. Perquè sistema motor realitzi una acció, necessitem sistema sensorial: necessitem saber la posició del cos, etc.
Si no tenim la informació no podem planificar la informació motora i no ho podem corregir. Si tenim la via parietal de l'on alterada i vull fer una acció motora, l'acció serà incorrecta, perquè necessito tenir la percepció visual per localitzar l'objecte. A més, si tenim problemes a nivell d'articulacions la informació motora posterior també estarà alterada. Tant escorça motora i somatosensorial primària tenen els dos homuncles, amb una distribució somatotòpica. Són dues àrees que es poden superposar. Per tant, per realitzar un moviment, la percepció és molt important. En el cas contrari, és necessari per la percepció que realitzem una acció motora? També. Amb el moviment, quan realitzem un moviment, el que fem és col·locar els receptors sensorials perquè en una posició òptima puguem rebre la informació. Per exemple, amb la informació visual, girem el cap, acomodem els ulls perquè la llum, l'objecte, quedi localitzat a la fòvea. Un altre exemple és el del tacte, si tenim un tacte passiu, podem discernir les característiques físiques del que tenim, però si jo tinc un tacte actiu, em moc, la percepció tàctil és molt més complerta.
...