Tema 5.1_Toxicologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Toxicologia_Palmira Homedes Bloc 5: Avaluació de la Toxicitat Tema 5.1: Conceptes generals d’avaluació de la toxicitat L’avaluació de la toxicitat experimental té dos objectius fonamentals: • • Conèixer la toxicitat, efecte i mecanisme d’acció de les substàncies que tenen efecte sobre els ses vius, així com la forma de combatre els efectes Avaluar el risc que la incidència de tals substancies poden produir sobre les poblacions La intenció d0estimar el risc es poder reduir el risc Risc: probabilitat que es produeixin efectes adversos o danys per exposició als agents, com a conseqüència de les propietats del la mateixa i de les circumstancies o de l’exposició.
Predeterminat el risc s’entén com----Avaluació experimental de la toxicitat: Què es? intentem que en funció de la toxicitat de la substancies es pugui començar a avaluar la toxicitat. Qualsevol informació que sapiguem podria contestar la pregunta.
Per a que? Cal saber el risc que correm a estar exposats al tòxics les seves conseqüencuespero poder prevenir els efectes: • • Sobre la solut humana, altresespecies, i el medi ambiet Evitar elimina el perll i gestencioa…..
L’objectiu de les normatives es coneixer la toxicictat abns que hi hagi una exposició per prevenir.
REAC: es el sistema d’autoritxació, restricció dels compostos quimics per saber com afecten als medi mabient i a les persones.
Actualemnt hi hanous metodes com les nanoparticules i productes de biotecnologique.
Toxicologia_Palmira Homedes Com? S’ha de tenir en compte que hi ha parts que es fan de manera observacional i parts que es fan de manera experimentals Observacional Experimentals Humans Epidemiologia, casos clínics Altres espècies in Estudis de camps Avaluació vivo experimental In vitro Avaluació experimental In silico predictiva Estructura-activitat (QSAR) QSAR: coneixo l’estructura de la molècula que em pot donar una idea de la seva toxicitat en base a les bases dades Per saber la toxicitat: • • Les molècules tenen molts efectes tòxics possibles Cada efecte és dependents de múltiples variables: espècie, dosi, temps d’exposició, via d’exposició, sexe, soca..
Per tant, és impossibles avaluar “completament” la toxicitat d’una substancia Com arribar a un compromís entre la quantitat i qualitat de la informació obtinguda la inversió de temps i diners? Les guies ICH, les guies OCD (animals que usem), la xenotoxicitat (no només es un estudi, sinó una bateria.
S’ha de veure: • • • • Quins efectes tòxics tenen Quin mètodes usem Quants assajos fem I fer-ho en granatia de qualitat: amb unes bones practiques de laboratori els resultats tenen implicacions legals, existeixen un seguit d lleis, normatives i “línies directrius” o guidelines que condicionen les respostes a aquestes preguntes.
Qui efectes tòxics? • • Toxicitat genera: o Aguda o Dosis repetida (siubcrònica, crònica) Toxicitat especidifca: són assajos concrets que hem de fer perquè ens acceptin la nova molècula que estem dissenyant o Reproducció o Xenotoxicitat Toxicologia_Palmira Homedes o o o o o o Carcinogènesi Tolerància i irritació local Sensibilitat Fototoxicitat i fotosensibilitat Comportamental Altres “safety pharmacology” La metodologia a utilitzar depèn de la finalitat que tingui l’avaluació. Per a un mateix producte químic, i depenent dels eu ís, haurem d’aconseguir i demostrar, unes fites de coneixement diferents segons la utilitat pràctica de les dades a obtenir i la legislació a complir.
En tot cas, abans de començar amb l’experimentació, caldrà recopilar tota la informació disponible. Així podrem definir els buits de coneixement que l’experimentació haurà d’intentar complir.
Mètodes alternatius: és qualsevol que suposi una millora de les tres R: remplaç, reutilització i refinament.
Validació: acceptació com a mètode “normatiu” en un determinat àmbit d’aplicacions. Has de demostrar que: • • • Test de desenvolupament Revalidació: has de demostrar que el nou experiment és millor que el de abans i que compleix amb totes les normatives si es acceptat, serà un mètode normatiu validació Quan? • • Fase de “screening” Fase de “registre” (autorització d’assaig clínic i comercialització) Altres situacions: • • • • • Aplicació de REACH Estudi dels efectes tòxics de les drogues d’abús Estudi de la toxicitat dels contaminants ambientals, alimentaris, residus, etc.
Estudi d’interaccions o efectes secundaris sospitats en medicaments Avaluació de la toxicitat en reformulacions, canvis de via d’administració, o canvis d’indicacions en medicaments Toxicologia_Palmira Homedes • • • Aliments considerats “novel foods” estudis de 28 dies experimentals de toxicitat i carcinogènesi.
Re-avaluació de llistes autoritzades d’additius alimentaris Altres...
En el cas dels fàrmacs els experiments de toxicitat es fa abans d’anar al registre, però en el cas de toxicitat ambiental es fa després de haver una intoxicació mediambiental.
En el cas dels medicaments podem veure el següent esquema temporal estàndard: Qui fa l’avaluació de la toxicitat? Depèn de: • • • Les empreses: o Quan valen dur a terme alguna activitat en que la normativa els obliga o Quan necessiten tenir uns coneixements preliminars i decidir la seva estratègia Les administracions: o Davant de situacions d’incertesa de risc per la salut publica i per recopilar dades que permetin fer una adequada avaluació del risc i/o emetre normativa sobre límits acceptables Els centres públics de recerca: o En totes aquelles situacions en que no actuïn als anteriors o Per càrrec dels anteriors Quan hem de parar? Per a un producte concret, l’avaluació de la toxicitat mai es pot donar per finalitzada. Sempre queden aspectes, situacions i possibilitats, que dormen part de la realitat, que queden sense explotar.
Toxicologia_Palmira Homedes Sovint l’organisme avaluador indicarà que ja és suficient, o demanarà més proves. Cal tenir sistemes de vigilància continua de possibles efectes tòxics que es produeixen un cop el producte ja esta en contacte amb el públic i/o l’ambient.
Objectius de l’Avaluació Experimental de la Toxicitat: • • • • • controlar l’exposició controlar l’entorn valorar la majoria dels efectes tòxics investigar el mecanisme de la toxicitat assajar mètodes pal·liatius o terapèutics Existeixen una gran quantitat i diversitat de mètodes per avaluar la toxicitat dels productes.
Alguns procediments experimentals han estat estandarditzats i acceptats així per la comunitat científica per tal d’homogeneïtzar i fer comparables els diversos resultats.
Triar els paràmetres a utilitzar com monitors de toxicitat: Abans de posar en pràctica cap mena d’experiment d’avaluació de la toxicitat d’un compost, haurem de tenir clara la idea de quin dels diversos signes o símptomes que composen el quadre tòxic volem utilitzar com a monitor. Hem de ser conscients que no tots els signes són igualment representatius i que per tant, la selecció és delicada. Un de les millors eines que permet escollirlo és l’estudi previ de la relació dosi-resposta.
Caldrà una definició clara dels objectius que es persegueixen, revisar a fons les dades bibliogràfiques existents i veure, en cas que l’experiència persegueixi diversos objectius, si són compatibles entre si (per exemple: extracció periòdica de sang test compartimental).
La substància a assajar haurà d’estar perfectament caracteritzada física i químicament. El vehicle que s’utilitzi (o que porti incorporat en cas de ser un preparat comercial) haurà de ser l’idoni (pH, solubilitat, etc.) la toxicitat del vehicle haurà de ser tinguda en conte (per exemple, DMSO, etanol, acetona).
Dosi i grups de control, en general s’utilitzen tres dosis i un grup control. Depèn molt del disseny i dels objectius de l’experiment. El nombre d’animals per grup resulta sempre de l’equilibri entre el cost, el volum de treball, les qüestions bioètiques i l’obtenció de resultats estadísticament significatius.
Els paràmetres a observar hauran de ser establerts de bon començament ja que moltes vegades un disseny inadequat (via d’administració, vehicle, protocol d’extracció de sang, etc.)fa impossible la mesura de paràmetres interessant en els que no s’havia pensat al començar l’estudi. Evidentment caldrà sempre buscar els paràmetres més adients per assegurar o negar la hipòtesis de treball.
In vivo? In vitro? Existeixen defensors a ultrança d’ambdós sistemes de treball. Nosaltres creiem que es tracta de dos sistemes complementaris, no excloents. La utilització d’animals vius no es justifica en cas d’existir sistemes un vitro equivalents.
Toxicologia_Palmira Homedes Si els objectius perseguits són èticament correctes i el millor sistema es l’estudi in vivo, caldrà dur-lo a terme de manera sòlida, per garantir la validesa dels seus resultats.
Espot concloure que en conjunt i de manera complementaria s’ha d’intentar reduir el consum d’animals sense perdre informació valuosa. (eliminació d’experiments repetitius i redundants curriculitis, el virus de la glòria) ...