BLOC A1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Evolutiva II Bloc A. Contexts de socialització A1: Marc ecològic. Contextos de socialització: la família 1. Introducció Marc ecològic Segons la teoria sistèmica tenim la persona en desenvolupament en el centre, que participa en els seus microsistemes. En la infància microsistemes seria la família, l’escola, els grups d’amics, entitats religioses. Si fos una persona adulta podria ser la feina, la universitat, els amics. Pel que fa el exosistema, l’espai on la persona en desenvolupament no hi participa directament però les persones del seu entorn hi participen. Per exemple, en un nen, un exosistema podria ser la feina dels pares o en el cas d’un adolescent la família del seus amics o la família de la parella.
Aquests exosistemes, afecten al seu desenvolupament per què els canvis que es produeixin en ell li afectaran. Si el pare deixa la feina, li afectarà al nen, la situació familiar dels amics també li pot afectar o la família de la mestra de l’escola, que si aquesta té mala situació afectarà al nen quan estigui a classe.
Mesosistema relació entre microsistemes, per exemple entre família i escola. En els dos microsistemes hi participa el nen però no estan aïllats, es posen d’acord per exemple en aspectes educatius. És important aquesta relació perquè si no hi ha concordança per exemple entre família escola el nen pot entrar en conflicte. Per exemple, família permissiva i escola que posa límits..
Macrosistema valors més culturals on no podem incidir de cap manera ni cap dels nostres però ens incideixen. Per exemple, les lleis educatives pel que fa a l’edat d’escolarització o les condicions que hi ha per accedir a una residència pública. O bé es pot aprovar una llei sobre l’avortament que ens pot afectar si ens trobem en la situació. És un marc legislatiu que regula la nostra conducta i les pautes d’actuació que marquen les pràctiques que acabarem donant a terme.
També pot ser una manera de fer cultural que marca les nostres pràctiques.
Cronosistema marca com el context o moment històric que vivim també afecta en el desenvolupament i com es produeix aquest. (Bronfenbrenner) ~3~ Psicologia Evolutiva II 2. Família Família - Microsistema principal on es desenvolupa el nen/a - Socialització primària Entenem la família com el principal agent de socialització on es desenvolupa el nen, de caire primari, on es fa els primers vincles afectius i es dóna la transmissió de límits, cultura, valors, models educatius, etc.
Família en un sentit ampli i contextualitzat, el nucli familiar, on si una persona viu sola aquesta pot ser el seu propi nucli familiar.
Depèn del marc cultural si és la família més pròxima o la més extensa. Depèn de les relacions i de com se solucionen els conflictes. En alguns casos la responsabilització dels conflictes pot donarse en el nucli familiar o també en la família més extensa.
 Noves tipologies de famílies  Monoparentals: un adult amb els fills  Homosexuals: amb fills biològics o adoptats  Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família  Famílies acollidores: temporalment acull a l’infant  Famílies adoptives És important com és la família en un marc més teòric però també té molta importància també com viu la persona la seva família, com la percep.
3. Organització i estructura  Organització i estructura família - Organització: estil de relació entre les parts d’un sistema. Determina la seva identitat.
La família és una organització que té les seves pròpies parts que acaben determinant quina es la identitat individual, sobretot en les primeres etapes de la vida. Per tant la família és una organització autopoiètica, que està en canvis constants, està canviant per situacions externes (canvi de feina, canvi de legislació, és té un nou germà) o canvis interns (que els pares es separin). Però té tendència a la homeòstasi, té tendència a l’equilibri i estabilitat tot i que hi hagin pertorbacions. Això es deu perquè la pertorbació no provoqui la pèrdua de la identitat.
~4~ Psicologia Evolutiva II - Famílies com a organització autopoiètica: o Canvis constants o Tendència a homeòstasi o S’adapta sense perdre la seva identitat S’enllaça amb el concepte de plasticitat estructural (EXAMEN): la capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoblar-se a aquests canvis i recuperar aquesta estabilitat.
- Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot a l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
 Organització Com tota organització hem de tenir en compte la jerarquia, diferents nivells i diferents subsistemes que a vegades estan marcats per barreres simbòliques.
Pel que fa la jerarquia es dóna o es marca pels diferents nivells d’autoritat.
En els diferents subsistemes podem tenir pares i fills o fills més grans amb els més petits. A vegades podem trobar subsistemes mare-fill o tots els homes de la casa en famílies on el gènere marca molt els rols. En funció de les pautes educatives es poden formar diferents subsistemes per promoure els interessos que té aquesta família.
- Jerarquia: distints nivells d’autoritat - Subsistemes: separats per fronteres simbòliques  Subsistemes Té molta importància els límits dels subsistemes, la capacitat de la interdependència o dependència dels diferents subsistemes: - Famílies aglutinades: o Excessiu sentit de pertinença o Abandonament autonomia o Conseqüència: estrès d’un membre repercuteix en tots.
Hi ha una baixa autonomia, i el que afecta a un afecta als altres.
Aspectes positius: hi ha molt suport familiar, tothom es fa responsable dels canvis i les noves problemàtiques.
~5~ Psicologia Evolutiva II - Famílies deslligades: o Excessiu sentit d’independència dels diferents membres o Absència de sentit de lleialtat i pertinença o Conseqüència: no es demana ajuda si se necessita.
Es parla més de tendències i de patrons, hi ha evolucions al llarg de la família i pot haver situacions en què són més aglutinades o bé deslligades.
4. Fases evolutives de la família  Fases evolutives de la família (Haley, 1973) EXAMEN - En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre.
En el canvi d’etapes en que es donen transicions ecològiques donades o marcades per pertorbacions on es dóna una crisi o una fase estressant que marca l’etapa.
Transició ecològica: canvi d’una etapa a una altra produïda per una pertorbació. Aquesta nova etapa té característiques diferents. Quan s’arriba a aquesta nova etapa, perquè els sistema torni a recuperar la estabilitat o equilibri ens hem d’adaptar a les noves condicions i aquests són els fets crítics que Haley diu que hem de superar d’aquesta etapa.
 El seu significat està inserit en el context socio-històric i cultural  Com a transició ecològica  Cicle vital de la família (Haley): adequació als nous rols.
Hem d’entendre la família dins del seu context històric i cultural es troba. La família s’emmarca en marc històric i cultural que marca les diferents etapes. Les diferents crisis que es donen està marcat per aquest context. Ex. Abans per poder formar una pròpia família havies de passar per un matrimoni, cosa que ara, aquesta resolució de marxar de casa es pot fer de manera diferent, amb la parella, amb els amics, sol, etc.
1. Primera etapa--> constitució de la família Quan es constitueix la família cal un període d’adaptació a la nova vivència. Cal reconstruir les relacions amb les relacions familiars extenses que volem o no mantindre, cal marcar límits per exemple amb els pares de cada component de la família. Cal també reconstruir les relacions socials existents i per existir, amb el nou barri, feina amics, o amb els existents.
~6~ Psicologia Evolutiva II - Mútua adaptació - Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses - Reconstrucció de les relacions socials: o Amics o Barri o Feina 2. Naixement del primer fill Té dos subetapes: EXAMEN (el fet de tenir dos etapes) Durant l’embaràs i el naixement del primer fill.
a. Durant l’embaràs - Si hi ha un desig o no de tenir aquest fill, és a dir, si és un accident o que ja està premeditat.
- La representació que fan els pares de com serà aquest futur fill i les expectatives.
- Utilització del futur fill com a salvaguarda per resoldre problemes de parella.
També té en compte processos d’adopció, tràmits necessaris, primeres interaccions amb el nen. És a dir, aquests processos també és paral·lel a la etapa de l’embaràs. A més també inclou les pors, a fer-ho malament o de la preparació per tenir el fill.
b. Naixement del primer fill Com en el cas anterior, es troba de forma paral·lela a l’entrega del fill adoptat o acollit - Adequació dels rols: afegint el nou rol parental i posar els límits amb la parella - Percepció dels seus rols com a competents per fer en relació amb el fill - Percepció de la família extensa de la seva adequació als nous rols. Cal marcar uns límits a la família extensa per tenir una acoblament nou a aquests rols perquè per exemple, tota la família pot opinar sobre les teves competències que poden ser reals o no.
- Restitució dels ritmes diaris: acoblament amb el recent nascut (rutines, pautes de son...) - Confiança en el recent nascut i en ells mateixos com a pares 3. Naixement d’altres fills - Cal una reestructuració familiar: combinació de les noves necessitats amb les anteriors.
- Gelosia entre germans - Adaptació del nou membre a la dinàmica familiar - Reestructuració dels ritmes diaris amb el nou fill i amb els altres.
~7~ Psicologia Evolutiva II 4. Escolarització dels fills Els pares han de començar a relacionar-se amb un nou sistema on es qüestiona el rol parental, on es necessiten canvis per enfocar la nova situació. Per tant, cal una adequació entre família i escola i entendre que els pares es poden sentir qüestionats. Per exemple, els nens a l’escola quan mosseguen el nen s’adona que hi ha més nens i que el fet de mossegar provoca noves experiències i noves interaccions, és a dir conseqüències, on és necessari marcar els límits, quan la mestra ho comunica als pares aquests es poden sentir qüestionats sobre com solucionar aquest conflicte.
A més cal tenir en compte que es comencen a produir diferències entre les idees o expectatives que teníem sobre els fills i les realitats. És a dir, es pot pensar que els fills poden ser molt intel·ligents i en la realitat és diferent, li costa més, o es relaciona menys, entre d’altres. És un moment de confrontació entre expectatives i realitats.
- Qüestionament dels rols parentals en l’àmbit social - Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills - Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de l’escola: coincidència o no de valors i criteris - Aspectes formals: capacitats per aprendre i actituds - Aspectes informals: relacions entre els companys - Relacions amb altres agents socialitzadors: els mestres - Aptituds en l’escola: hiperactivitat, timidesa - Utilització del temps lliure 5. Adolescència dels fills - Reestructuració de les relacions de parella - Acceptació de l’adolescència per part dels pares - Acceptació de l’adolescència per part de la família extensa - Relació amb l’educació formal: fracàs escolar i expectatives de futur 6. La partida dels fills - Reestructuració de les relacions de parella - Creació d’un nou sistema - Creació de relacions entre el nou sistema i la família d’origen ~8~ Psicologia Evolutiva II - Reestructuració del sistema fraternal sobretot quan marxa l’últim fill (el niu buit) com els pares són capaços de reestructurar la relació de parella i deixar de banda aquest rol parental.
5. Estils educatius familiars  Estils educatius familiars (Maccoby y Martin, 1983) (Baumrind, 1971) - Estil democràtic: control i disciplina alta. Es mostra l’afecte i hi ha una bona comunicació. Es marquen límits que es marquen i s’expliquen - Estil autoritari: control i disciplina alta però no es mostra afecte ni comunicació. Es marquen límits però no es justifiquen, s’imposen.
- Estil permissiu: afecte i bona comunicació que per mantenir-ho hi ha poc control i disciplina.
- Estil indiferent: control i disciplina baix i al mateix temps un baix afecte i comunicació pobre.
Estil democràtic  Nivells alts d’afecte, comunicació, control i exigències  Actitud dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen  Normes coherents i no rígides  Per exercir control tècniques inductives (de manera raonada)  Animació dels pares cap als fills per assumir metes assequibles (ZDP) Conseqüències (les més desitjables en la nostra cultura) - Alta autoestima - Seguretat cap a noves situacions ~9~ Psicologia Evolutiva II - Persistència en les tasques que s’emprenen - Alta competència social - Alt autocontrol - Interiorització dels valors socials i morals Estil autoritari  Nivells alts de control i exigències. Baixos en afecte i comunicació  No acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills  No pensen en els interessos i necessitats dels seus fills  Control: pràctiques coercitives (càstig o amenaça)  Normes rígides imposades per una afirmació de poder Conseqüències - Baixa autoestima - Autocontrol escàs - Es mostren obedients i submisos quan el control és extern - Poc hàbils en les relacions socials - Poden presentar conductes agressives en absència de control extern Estil permissiu  Nivells alts d’afecte i comunicació i absència de control i exigències  Són els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen  Pares poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills  Tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nens sense demanar-los esforços Conseqüències - A primera vista els més alegres i vitals - Immadurs - Incapaços de controlar els seus impulsos - Poc persistents en les tasques Estil indiferent/negligent  Nivells baixos d’afecte i comunicació i absència de control i exigències  Pares amb poca implicació en les tasques de criança i educació  Relacions fredes i distants ~ 10 ~ Psicologia Evolutiva II  Poca sensibilitat a les necessitats dels nens  Absència de normes i exigències, però en ocasions exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent Conseqüències - Presenten problemes d’identitat - Baixa autoestima - No acostumen a acatar les normes - Poc sensibles a les necessitats dels altres - Nens especialment vulnerables, i propensos a experimentar conflictes personals i socials.
~ 11 ~ ...