TREBALL HISTÒRIA ACTIVITAT 2 OBJECTES DELS ANYS 60 (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 3º curso
Asignatura Didàctica de la història
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 14/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

treball activitat 2 història objectes anys 60.

Vista previa del texto

ACTIVITAT 2: ELS ANYS 60 EN OBJECTES! Grup 9A Didàctica de la Història Curs 2015-2016 UB grau de Mestre d’Educació Primària ÍNDEX Pàg.
Objecte 1 3 Objecte 2 5 Objecte 3 7 Part final 9 OBJECTE 1: CÀMERA FOTOGRÀFICA 1.Imatges de l’objecte 2.Descripció de l’objecte. Com és? (morfològicament, material, ...) És una càmera “CLACK agfa camera-werk ag” que ve protegida amb una funda de cuir força gruixuda i rígida. Aquesta, té una rosca a la part inferior per poder fer fotografies sense la necessitat de treure la càmera de la funda. Pel que fa a la càmera, pesa molt poc i els materials els quals està composta són principalment cuir i altres parts d’alumini, també hi ha en menys quantitat plàstic, vidre i ferro. Al seu interior suposem que deu tenir materials similars. Té botons per a regular el zoom, per clicar i fer la fotografia, per regular la llum que hi hagi (solejat o ennuvolat)... Morfològicament és força petita comparada amb càmeres d’aquelles èpoques, amb unes mides d’11 x 7 x 7,5 cm. Es pot agafar perfectament amb una sola mà a l’hora d’utilitzar-la.
3. Ens fem preguntes? Per què servia? Què era? De qui era? La càmera fotogràfica és un objecte que servia i serveix per immortalitzar i poder recordar moments especials de la vida, paisatges, o qualsevol altre aspecte merament artístic que anteriorment quan aquesta no existia no es podia o s’havia de fer mitjançant el dibuix. Era dels avis de l’Arnau i l’utilitzaven principalment per fotografiar el naixement i moments de la infància de la seva filla.
4. Què en podem explicar de l’objecte? Els relats i històries dels objectes. Aquesta càmera va ser un obsequi als avis de l’Arnau quan va néixer la seva filla, és a dir, la mare de l’Arnau als voltants de l’any 1960, per immortalitzar les típiques fotografies que fan els pares als seus fills quan aquests neixen i així tenir-les de record. Com a anècdota, dir que Olesa de Montserrat, era un poble molt petit on en aquella època no hi havia cap botiga d’aparells de fotografia i eren molt cars, per la qual cosa ells no podien tenir-ne cap. Un oncle que vivia a Barcelona amb força poder adquisitiu i que viatjava per Europa va comprar-la en algun viatge i els la va regalar. Per altra banda, dir que no feien massa fotografies perquè revelar-les era molt car i per això escollien molt bé els moments per utilitzar-la. A més a més, dir que el nom de la marca (CLACK) li van posar a causa del soroll que feia aquesta quan premien el botó per fer les fotografies.
OBJECTE 2: NAVALLA D’AFAITAR 1. Imatges de l’objecte 2.
Descripció de l’objecte. Com és? (morfològicament, material, ...) El segon objecte és una navalla d’afaitar amb la seva funda de cuir de la marca “gérard danfre”. Pel que fa al material té el suport, on agafes la navalla, de plàstic d’un color marró fluix. La part que talla és la que més pesa, fet d’un material d’acer inoxidable, per això, encara que és de la dècada dels 60 no està oxidat. Hi ha diferents tipus de punta i aquesta és d’acabament rodó. Per unir aquestes dues parts té dos caragols que sí que estan una mentre està tancada de 15,5 cm de llarga i 2,5 cm d’ample. Quan l’obrim per utilitzar-la al màxim és de 24 cm i d’ample de la navalla és de 2 cm.
3.
Ens fem preguntes? Per què servia? Què era? De qui era? La navalla d’afaitar és un objecte que es va inventar l’any 1740 i es va utilitzar fins a l’any 1950, on es va inventar la maquineta d’afaitar. Per tant, la navalla s’utilitzava per afaitar-se la barba i s’havia de fer ús també d’una escuma per no fer-se mal a la pell. La navalla d’afaitar és de l’avi matern del Sergio i la va utilitzar molt poc per afaitar-se la barba.
4. Què en podem explicar de l’objecte? Els relats i històries dels objectes.
Aquesta navalla se la va comprar l’avi d’en Sergio allà per la dècada dels 60, segons ell. La seva compra va ser deguda a què el seu avi trobava a faltar la manera d’afaitar-se abans de la maquineta. Tot i que va fer-hi poc ús al final, la va guardar amb molta cura perquè diu que és una antiguitat que mai es desfarà d’ella perquè té un simbolisme del passat per ell. La tenia guardada en un baül amb altres objectes d’altres anys posteriors. Diu que l’àvia l’ha volgut llençar molts cops però que l’ha pogut convèncer de què no ho fes. Fins i tot recordava que la va comprar en una botiga pels carrers de les rambles de Catalunya.
OBJECTE 3: Factura de compra 1. Imatge de l’objecte 2. Descripció de l’objecte. Com és? (morfològicament, material, ...) És un full de paper din A4. En ser una fotocòpia de l’original, no es pot veure si es va utilitzar paper reciclat o no. L’escriptura està feta a màquina i n’hi ha una fotografia aèria de la fàbrica SEAT.
3. Ens fem preguntes? Per què servia? Què era? De qui era? Aquest paper és una factura de la compra d’un cotxe de la marca SEAT.
La compra d’aquest vehicle la va realitzar l’avi d’en Gerard, qui es va gastar 118.000 pessetes per aconseguir l’automòbil. La compra es va realitzar el 14 de juny del 1968.
4. Què en podem explicar de l’objecte? Els relats i històries dels objectes.
Aquest va ser el primer cotxe que el pare del Gerard va conduir quan es va treure el carnet de conduir. Aquest cotxe era el model 124 Berlina Normal. L’avi treballava a la SEAT i va formar part de la immigració al barri de la Zona Franca a causa d’aquesta empresa que va generar molts llocs de feina.
PART FINAL 5. El dia a dia als anys 60'. Què en podem dir? Fem induccions.
(part conjunta) Aquesta dècada va estar marcada per l’inici de noves tecnologies que eren innovadores i complexes per aquella època, però que ara les veiem simples i de poca qualitat. Totes aquestes eren objectes de luxe i, atès a la capacitat econòmica de la societat proletària, inaccessibles.
Pel que fa a la roba, en aquests anys, les dones anaven molt tapades i podem veure faldes molt llargues que cobreixen totes les cames. També la utilització de colors vius de les robes de les dones hi era present, així com vestir de negre al dol. Aquesta última tradició s’ha traslladat només al dia de l’enterrament del difunt o es manté en petites poblacions aïllades. Finalment, cal destacar que les modes antigues van tornant segons les èpoques.
A part tenim els documents i escrits. Aquests antigament eren fets a mà o impremta i d’altres tintes senzilles. Avui en dia, els documents majoritàriament són electrònics i estan penjats a la xarxa. Ara les cartes que enviem per correu postal són fetes a ordinador i abans es feien a mà.
Respecte al tema fotogràfic, les fotografies eren amb molta poca qualitat (petites i en blanc i negre) i a poc a poc van anar evolucionant amb el pas dels anys, cap a millor, fins a aconseguir la qualitat d’avui en dia. Abans també era molt car el revelatge i s’havia d’organitzar molt bé la posada en comú abans de fer-la.
Finalment, la gran majoria d’objectes, eines d’utilitat, entre d’altres, eren fetes per materials molt bàsics i ara per ara han millorat la seva qualitat. També s’han inventat de nous que han possibilitat fer una vida més còmoda.
En conclusió, tots els objectes de l’època antiga els podem trobar en l’actualitat d’una manera millorada. I pel que fa als nous invents tenen procedència dels anteriorment esmentats. Amb el pas dels anys tot ha evolucionat i podem dir que abans la vida era més complicada atès el moment actual i que conjuntament, l’antiguitat i l’actualitat, formen part de la nostra història i de l’ésser humà a la dècada dels 60.
...

Tags:
Comprar Previsualizar